PURCHASED FOR THE

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY

FROM THE

CANADÀ COUNCIL SPECIAL GRANT

FOR

MEDIEVAL STUDIES

Obres de Ramon Lull

EDICIÓ OHIGTNAl

FETA EN VISTA

DELS MILLORS 1 MÉS ANTICS MANUSCRITS

i Volum XX >♦

I

OBRES DE RAMON LULL

EDICIÓ ORIGINAL AMB VARIANTS I FACSÍMILS DELS MES ANTCIS MSS.

Volums en 8." major, a l'entorn de 400 pàgines, publicats per la Comissió Editora Lulliana (1906-1917) i per Moss. Salvador Galmés (des de 1922):

— Doctrina Pueril. Libre del Orde de Cavalleria. Ltbre de Clerecia. Art de Confessió: amb pròleg general, variants i notes d'en M. Obra- dor: vol. I 60 pts.

— Libre de Contemplació: vols. II-VIII 185 pts.

— L. de Blanquerna, contenint el d'Amic e Amat: vol. IX. 50 pts.

— Libre de Sancta Maria. Hores de Sancta Maria. Libre de Bene- dicta tu: vol. X 25 pts.

— Arbre de Sciencia: vols XI-XIII 75 pts.

— Proverbis de Ramon. Mil proverbis. Proverbis d ensenyament: vol. XIV 25 pts.

— Libre de Demostracions: vol XV 27'50 pts.

— Art demostrativa. Regles Introductòries. Taula general; amb vint figures policromes: vol. XVI 27'50 pts.

— Art amativa. Arbre de Filosofia, desiderat, amb sis figures poli- cromes: vol. XVII 26*75 pts.

— L, dintenció. Arbre de Filosofia d amor. Oracions e Contempla- cions. Flors damors e Flors dentelligencia. Oracions de Ramon Con- templatio Raymundi, Compendicsa contemplario: vol. XVIII, 27'50 pts.

— Rims : Lògica del Gatzel. Lo peccat d'Adam. Cent noms de Deu. Hores de N. Dona Plant de la Verge. Desconort. Cant de Ramon. Dic- tat de Ramon i Coment; amb pròleg, notícies preliminars i variants: vol. XIX 25 pts.

— Rims : Medicina de peccat Aplicació de 1 art general. Del Con- tili. Cantilena: vol. XX 26 pts.

Per a l'extranger: 33 p °/o de sobrepreu.

Els volums I i IX només es venen en col•lecció completa. Els V, VI, VII, no es venen sense el altres de Contemplació.

^CZC2I1965 j) 765 ^^'rv oF ^o«^^í^ L. 8 3154710 ^ / ^ ^

%

0B7ÇES OTiJGlT^AZS

B-EL

JUMJHmAT D0CT0J{ Mestj{e T{jímoj\ LïíLL

RlMS

: Medicina de peccat *•< Apli

CACIÓ DE LART GENERAL *< DeL CONSILI

"•( Cjij^tjlejsji ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^

T7{AJ\SC7iJPClÓ BlTiBCTA AMB NOTÍCIES PRELIMINARS 1 VARIANTS DELS MILLORS MSS.

PER

Moss. Salvador Galmés

Tom II

Palma de Mallorca

Patrons: Diputació Provincial de Balears, Institut d'Estudis Catalans de Barcelona

. 1938 ,

En l'Estampa d'Amengual i Muntaner. — Campana, ^ Palma Dh Mallorca

Nihil obstat Dr. Antonius Sancho, Censor

Palmae, die 30 aprilis 1935

1 mprimatUT

•{• J OSEPHUS

Archiepiscopus-EpiscopusMaioricensis

De mandato S. E. Rdmac. Dr Andreas Cajmari, Sríus.

^ ^«^ -U -V -ï^ ^ .1^ -V ^• U» -si* -^ ^ .U ^ «1^ .^f^ -V- -A*

1 «ítí*. »j:Sí'(!C5£. jri'«ï:4. »=»«:«. »íï>«is. «^<^• j^.'3a* JtiSS^ ^-52í- j::í. i•s_ *A 3jé. cíStE^ aiaXyïi. i,*: (i:-. je*.it* í:_•;\íü. -íS<£^ •£S<Ï:£. «steit.

Noticies preliminars

T .es tres obres d'aquest volum ofereixen Jleugers pro- blemes pel que fa a llur nom, però cap ni un quant a la" data i lloc de composició, si bé en la darrera no aparei- xen de manera ben concreta. Tampoc no són de gran interès bibliogràfic: la matèria i la finalitat purament didàctiques de les dues primeres, les col•loquen en un pla supra històric, deseixides de l'element personal, i amb prou feines s'hi endevina l'estament psicològic de l'autor. No així la tercera. Escrita sots l'obsessió de tota la seva vida:

<... Deus servir e lo Sepulcre conquerir», vibra tota de zel de croada; però la tònica es habitual, sense notes ni trets peculiars del moment anímic.

Així, doncs, la nostra tasca roman limitada, gairebé, a la part bibliogràfica i a l'exposició del criteri guia de la present edició, en la major part de la qual hem hagut d'emprar manuscrits prou deficients per manca absoluta de millors. Amb tot creim, sense atribuir-ho a mèrit personal, haver millorat una mica la primera i sola edi- ció completa d'aquestes obres publicada fa 78 anys per Jeroni Rosselló amb ull crític i acuïtat remarcable si es té en compte que era gairebé la primera edició literal lulliana, per no dir catalana, de textos antics. Posats eil el seu Itoc i en el seu ambient reconeixem que no seriem estats capaços de reeixir-ne tan lluïdament.

VIII Noticies preliminars

Medicina dk peccat

Poema teologico-rnoral de 5372 versos, dividit en cinc parts: les tres primeres en noi^es riinades de nou síl•labes formant cobles o capítols de 20 versos i terzines irregulars (de 5, 7, 9 síl•labes) en cobles de 18; i les altres dues també en no^^es rimades distribuïdes en capítols de nombre de versos variable des de 44 a 362. t

El nom de «medecina de peccat» només apareix en la invocació (v. 2), i més aviat com a matèria a tractar que com a títol. En el pròlec i a l'explicit l'autor Tano- mena genèricament «tractat», i també «escrit», a l'explí- cit i en el vers 4267. Això ens fa creure que de fet no li posà nom propi. En el catàlec de 1311, tanmateix, hi figura, sots el nüm. 28, el «Liber de medecina peccatis. Proaza ni Salzinger no l'esmenten; però aquell cataloga un «Liber de Trinitate» i un «L. de orationibus per de- ceni regulas», i aquest, un «Dictatum Raymundi de Tri- nitate» en el núm. 76 i un «Liber de oratione» en el 149. L'incipit i l'explicit que consigna en Salzinger ens ha permès d'identificar el seu «Dictatum» amb el cap. iii De Trinitat,^ de la part De Temptació, i el «Liber de oratione» amb la part De Oració, ^ IV i V respectivament de Medicina de peccat; i això ens endú a creure que les obres catalogades per Proaza són aquell cap/tol i aquesta part. EIP. Pascual cita l'obra amb el nom de «Medecina peccati», però esmenta també, com obra auctóctona, un «Dictatum de Trinitate» que suposa escrit a Montpeller Fany 1288. Creim que equivoca, i que aquest «Dicta- tum» no es sinó l'esmentat cap. De Trinitat.

De totes maneres el nom de Medicina de peccat si no es propi i de naixença, es un apellatiu ben llegítim, al-

1. En total fan 134 capítols, les rúbriques dels quals posam en taula especial al final del volum — 2. L'autor mateix quaüficí» aquest capítol de «dictat» en el vers 1980 i de «tractat» en el 2314 — 3. A mes confirma aquesta identidat la divisió i la data que li assigna en Salzinger

Noticies preliminars ix

menys com a títol qui concreta la matèria, i no trobani cap motiu per rebujar-lo.

Quant a la data i lloc de composició no hi ha dubtes: fou escrit a Mallorca al juliol de 1300, com resa l'expli- cit, o sia en "aquella temporada d'escomesa renovella contra les errors del jueus i sarraïns, que inicià l'any an- terior a Barcelona i continuà a Mallorca amb «disputes e sermons», segons la Vida coetània. Però, pel que es veu, no perdia de vista el be dels cristians, a l'aprofita- ment dels quals escriví, robant hores al repòs potser, aquesta obra i la següent en rims, amen d'altres en pro- sa. En aquesta l'autor rubrica la seva personalitat amb les cites del seus Cent noms de Deu, de V Arbre de Scíen- cia i de VArt general.

Literàriament MedicijNA de peccat conté fragments de gran bellesa i delicadíssims de sentiment, i les cobles en terzines són lleugeres i gracioses com un vol de cardina; però la llarga extensió del poema fatiga i a voltes enso- peix, més per la matèria que per la forma, sempre agra- dosa, tanmateix. Si l'autor hagués aplegats tots els pas- satges bells literàriament, en un recull de pocs centenars de versos, potser hauria resultat la seva obra poètica capdal no pas desdient de l'autor del L. d amic e amat.

Per dissort, d'aquesta obra completa no en tenim més que el ms. 37 (p) de la Causa Pia Lulliana de Ma- llorca, del s. xviiiè , que hem hagut de prendre per base de l'edició en les quatre parts primeres, i no cal dir que té prou tares: unes de inintelligència del copista; altres, no massa i potser involuntàries, de modernització del lèxic i l'ortografia; d'altres, encara, derivades ens sembla del ms. progenitor; però així i tot, es prou acceptable, car el copista transcriví els passatges difícils talment com els trobava en l'original. Això ens ha permès sovint de restablir el text: el lèxic alterat i l'ortografia modernit- zada són de poc volum i fàcilment esmenables, i quant

Noticies preliminars

al ms. progenitor, era descendent directe, mes o menys propinc, d'un de bona família, qui sembla el mateix o germà del ms. prínceps (M) de la part De Oració i bàsic de l'edició d'aquesta, a la lliçó del qual hem adaptat, regularitzant-la, l'ortografia incorrecta del primer (p) en els pocs casos que ha calgut.

Aplicació de lart general

Poeraa didàctic en 1131 versos octosil•Iàbics apariats,! distribuïts en set parts i aquestes en sis distínccions, cada una de nombre va- riable de versos.

Greim que l'autor no posà nom a aquesta composi- ció, eixuta com un areny. La darrera rúbrica^ li atri- bueix la categoria de Ubre, però dubtam de la seva au- tenticitat justament per això; en canvi es ben exprés el nom genèric d' «escrit» que li dóna tres vegades seguides en l'explicit. En el cos de l'obra la denomina, també ge- nèricament, «festa art> o «art general» sense cognom es- pecífic. No apareix en el catàlec de 1311, ni en el seu complement coetani, ni en el testament de l'autor; Proa- za tampoc no l'esmenta. Gusturer, seguint potser Nico- làs Antonio, 3 la senyala amb el nom de «Ars generalis rhytmica», i Salzinger i el P. Pasqual, qui no en veié cap exemplar, amb el de «Applicatio Artis generalis ad varias scientias»; el ms. Monac. lat. 10.593 (b) del s. xviiè , únic conegut avui, la titula «Applicatio Artis Lullianac ad varias Scientias»; finalment en J. Rosselló la publicà amb el d' «Aplicació de l'Art general». Hem conservat aquest nom, tot i que no el trobam ben ajus- tat. També li escauria, seguint el P. Gusturer, el d' «Art

1. Els versos 39, 40, 41; 126, 127, 128; 277, 278, 279; 6C0, 601, 602; 701, 7J2, 703; 854, 855, 856; 879, 880, 881, són de rima ternal, i això explica l'anomalia d'esser senar el nombre total de versos, i que rimin ara senar i par, suara par i senar — 2. cDe la fi d'est iibre» — 3. Bibl. Vet., lib. 9, cap. 3, núm. 61 (apud Pasqual, Vind. LulL, tom I, p. 235)

Noticies preliminars xi

general rima da», encara que una mica ample; però nom per nom, creim que no val la pena d'alterar el d'en Ros- selló, qui potser el prengué dels mss. que emprà. Cal reconèixer, tanmateix, que el més comprensiu es cl del ins. b si no pecàs de llarc i no estàs en llatí com si fos manllevat.

L'estil no manca de facilitat i íluència, però de lite- rari, aquest poema no en té res. La dèria de divulgar la «seva» Art i d'aplicar-la a les ciències especials, portà l'autor a confeccionar aquesta mnemotècnia, prosaica a tot ésser, amb l'agravant de resultar obscüríssima tant per la compressió de les idees com per la ignorància o menysconexença de VArt, que ell presuposa, ben gratuï- tament tanmateix, prou coneguda en el seu temps. Pen- sau que serà ara quan gairebé es pot afirmar que no hi ha nigú que l'estudïi ni la conega, arreconada en els por- xes de la Història de la Filosofia.

No es d'estranyar, doncs, si la tradició manuscrita n'es pobre, ja que la matèria en sí era poc interessant i molt abstrusa. Avui no en coneixem més que el ms. b, que hem hagut d'emprar per manca d'altres, com a base de l'edició. Sort que en J. Rosselló en pogué aprofitar dos de millors: un del s. xv^ i altre del xviè , av^ui desa- paresculs, i la seva edició de 1859 ens ha permès de completar-ne i àdhuc millorar-ne el text; car el ms. de Munic, a malgrat d'esser gairebé modern, es còpia direc- ta o tranversal d'un de bona lliçó, i el copista, si el mo- dernitzava ortograíicament adesiara, no l'alterà mai a dret seny, i si no l'entenia, copiava a consciència lletra per lletra i tret per tret, no posant obstacles al restabli- ment del text.

Aquesta obra no cita més que VArt general, i encara més com a concepció antològica de l'autor, el nom del qual consta en l'explicit, que com obra concreta i real, ens sembla.

XII Noticies preliminars

Quant a la data i lloc geogràfic romanen ben deter- minats: Mallorca i març de l'any 1300 de l'Encarnació. Ara que essent Cap-d'any el dia 25 de març, sura el dubte de si fou escrita a primeria d'any (de 25 a 31 de març de 1300) o a darreria (de 1 a 24 de març de 1301 del compte actual), es a dir, abans o després de Medicina DE PECCAT. Ens inclinam a la segona hipòtesi, però sense més fonament que el càlcul de probabilitats, ja que aquesta en té 24 a favor contra 7 solaínent d'aquella.

Del consili

Poema de croada en 809 versos de 8 i 5 síl•labes, formant setenes distribuïdes en X capítols de 10 cada un generalment,! més un de final en 15 cobles de 4 versos2 i tornada en terzina.

Ja deim en el lloc avinent^ que tots els manuscrits i edicions encapçalen aquesta composició amb l'epígraf: «Del consili que feu maestre Ramon Lull malorquí», i que només en creim genuïns, si d'acàs, els dos mots pri- mers: «Del consili». De fet, dubtam que l'autor li posàs nom, car no n'apareix en tot el curs de l'obra. Proaza, després d'una Ars consilii posa «Alius liber de consilio», que creim es el nostre;* Custurer li dóna nom «Consilium Raymundi»; Salzinger, «Liber consilii», i cl P. Pasqual «De concilio». Aquestes discrepàncies corroboren el nostre dubte.

1. El cap. II, «Del Papa», només té 9 setenes. N'hi ha alguna de perduda? o omesa a posta per massa punyent? El cap. x, <De ora- ció*, en posa 11, però una (vv. 673-679) ens sembla interpol•lada. Sembla que a les hores l'autor tenia predilecció per la desena: la Peti- tio Raymundi presentada al Consili de Viena conté 10 ordinacions, i altres 10, si no les mateixes, la Dist. vi del L. de ente quod simpliciter per se et propter se est existens et agens, escrit suara (setembre de 1311) a París amb vistes al Consili — 2. Excepcionalment la segí)na en té 5 — 3. Phg, 255, nota * — 4. Quan Ramon publicà aquests rims, tenia escrit un L. de consilio a Montpeller i març de 1303. Posteriorment escriví una Ars consilii a Tuniç i juliol de 1315 (lloc i data a notar), publicada pel Dr. Josep Rius a Estudis Franciscans^ de Barcelona, vol. 46, fase. III-IV (1934)

Noticies preliminars xiii

Es evident que aquest poema fou escrit amb motiu del xvè consili ecumènic celebrat a Viena de França de 16 d'octubre de 1311 a 6 de maig de 1312. Consta histò- ricament que Ramon hi cra;^ però, Tescriví abans o du- rant el consili? a París, on sojornava des de l'estiu de 1309, o ja de Viena estant? Concretament ho ignoram; però del text se desprèn que fou sots la inminència de la celebració del consili: «Sènyer en Papa...» «fayts quel consili sia^ breument» (v. 73); «sil consilii nos fa adés» (v. 206); «que si lo consilii nos fa» (v. 310); «car vey alcún ensenyament | quel consili no si' nient» (vv. 317- 318); «Si al consili va ergull» «noy cal anar Ramon Lull» (vv. 782, 785). A mès, sempre s'adreça a les per- sones a qui dediòa els capítols (Papa, Cardenals, Prín- ceps, etc.) com si fossen presents i els parlàs cara a cara. Tot això ens endú a creure que l'escriví pocs dies abans de l'apertura del consili, quan ja era arribada a Viena la cort pontifícia i el sèquit secular. Creim, per tant que es pot concretaria data a la primera desena avançada d'oc- tubre de 1311, i el lloc, no cal dir-ho, a Viena mateix.

Aquesta obra no en cita cap ni cap la cita, i tanma- teix, es l'única on l'autor, amb cl nom, consigna autèn- ticament el cognom, com hem vist.

Del consili no es una composició poètica en ei sen- tit hodiern, sinó un excitatiu a la croada, fàcilment re- collible per l'eco popular, com si volgués reforçar la seva vox clamantis in deserto i fer-ne poderosa vox aquarum multarum. Sempre il•lusionat i tantes vegades decebut, Ramon no tenia gran confiança en el consili, com insi- nua sovint; però l'abrandament del seu zel per l'Amat i el dever subjectiu d'escusar-se davant Deu, el fan insistir

1. Hi escriví el L. de ente reali et rationis (decembre de 1311) i el L. de ente simpliciter absoluta (març de 1312), segons llur respectiu expiicit — 2. Cal reconèixer que aquest csia> tant pot significar que es celebri com que s'expedeixi aviat

XIV Noticies preliminars

en un esforç novell. Ara ja no cerca elements lírics i emotius, als que era propícia la matèria, ni elements di- dàctics i racionals, dels que en tenia bon arsenal — la manera de saber i la manera d'amor li havien fallit massa sovint — , i acudeix a la manera de temor emprant tots els elements d'amenaça, de dignitat, de vergonya, que li venen a mà; i no cal dir que els maneja amb energia fi- bladora, sobretot quan parla al Papa i als Prelats. Així aquesta obreta, la darrera en rims de Fautor, resulta única dins la producció lulliana: fàcil i lleugera d'estil, greu de matèria i responsabilitat, d'invenció original i personalíssima.

La tradició manuscrita no es pobre: en sabem nou codis, alguns prou bons, si bé no tots a mà, i això ens ha permès una revisió més acurada del text.*

Lector exigent: si notes vacil•lacions en l'estil d'edi- ció o t'hi ofèn alguna anomalia considera les circums- tancies en que s'estampà aquest volum, i sies indulgent.

#

* A manera d'apèndix afegim la Cantilena, composicioneta çn 30 versos de nou síl•labes, de rima alterna, distribuïts en 10 cobles (la darrera de rima apariada), qui tot i ésser apòcrifa, fou atribuïda a Ramon LuU des de el mateix s. xivè . Vegi's la nota í de la pàg. 291

Medicina de peccat

Rimi*- I.

SIGLA

7 M = Ms. Lat JO. 504 de la Bayerische Staatebi-

bliothek, de Munic, s. XIV* 1 O = Ms. Ott. lat. 54.Q., de la Biblioteca Vatica- na (Roma), 8. XIV* 3 B = Ms. dit Breviari de dona Blanca, de la Bi- blioteca Aguiló (Palma), s. XIV^ 24 J == Ms. jr/^/ de la Biblioteca del Convent de

St. Isídor (Roma), s. XV* 39 b = Ms. Hisp. 6g de l'esmentada Bayerisdie

Staatsbibliotbek, s. XVII* 41 p = Ms. 5<^ de la Causa Pia Lulliana (Palma)

s. xvin*

e = Edició Rosselló (Palma, 1859) única com- pleta V = Variants que dóna la mateixa edició [ ] = Afegits als mss. del mateix copista * (volat) = Correccions posteriors < > = Addicions de Teditor

Els mss. 7, 1,3, 24, només contenen la V part, Doració. N'facm pres per base el 7, i hem emprats els altres tres per a confronta, RI ms. 39 només conté el cap. líl, de Trinitat, de la IV part, De tempta- ció, qui ens ha servit de base pel capítol. El ms. 41 es l'únic qui porta l'obra completa, i per tant el que nem hagut d'emprar per base de tota la resta, valent-nos de V Edició Rosselló per a confrontes i per a esmena del text.

A més contenen la V part, Doraciój els mss. 29 i 33.

Deus, ab vostra gran pietat fas Medicina de peccat

ONTRICCIÓ, confessió, encara satisfacció e la hona temptació e oració exament, són medicina e ongüent^ contra peccat e faliment: e d estes .v. fas est tractat,

10 lo qual vul que sia rimat, car mils pot ésser decorat. ^ E est tractat es^ departit segons que damunt avem dit; e sia pel Sant Esperif* donat, e per mant hom^ sabut, car carrera es de salut, e leva tot hom caüt^ en peccat, de la mala mort, si lo tractat ama molt fort

20 e aporta^ g^ug e confort.

1. e, ongent — 2. Après de cor — 3. pe, est — 4. p, per el Sant Spcrjt — 5. p, mal home — 6. p, caygut — 7. p, aparta

Ramon Lull

1

De CONTRICCJÓ

1. Damor^

A

., bon'amor! E per qual tort queus aja fayt,^ a mala mort ma acusat la mala amor,^ quím fa estar axí peccador, qucn pauc no son desesperat? car home qui es en pcccat e qui maramor* lo té pres, sens contricció no fa res. A, bon'amor!^ porctzmc dar 30 contricció de mon mal far, per so que fuj'a mal' amors qui procura^ plors c dolors, en infern mal totz temps aver, per so car fan a son voler? A, bon' amors: tan maF me sent, car vas vos ay fayt faliment! Mort só si de mi no us sové, e que veng'a^ vostra mercè.

11. De temor

X

EMOR damor fina, leyal. 40 Contricció, en vostre ostal es medicina de dolor

». pe, De la primera part d est librc qui es de contricció, e prime- rament de Amor (e, D'Amor, ornés c primerament) — 2. p, haje fet — - 3. pe, estar xi ~ 4. p, mala mort ~ 5. p, bona mort — 6. p, mala mors i qui precura — 7, p, bona mors tamal — 8. e, venga a

Medicina de peccat

qui fa plorar li pecador per la paor^ qui res no val, e totz los seus gita a mal; e car vas vos fa tant d engan, - nom^ tenc per seu d aquí avan, c maldic lo jorn qu'éK ham pres;' car li Senyor de tot quant es no ay tant temut, com lo mon 50 qui de nul be no ha aon. A, temor d om enamorat* qui tem e plora son peccat! a vos deman contricció ab qui pusca trobar perdó, e quim fassa sovén plorar los meus peccatz e Deus amar; e qui vos no ha, res no val, ni fa d amor son cor ostal.

ni. De dolor

/\, com es^ dousa la dolor 60 que sostenon li peccador, can servexen contricció c de peccatz qucrcn perdó! A, dolor de bon'amistat! aydatzme a vensre^ lo peccat qui mi ha vensut tan espès;^ car al rey qui per mi mort pres es fo per mi home carnal,^ son estat fals e desleyal; car no avia greu dolor,

I. p, pauor — 2. p, d engany | hom — 3. p, quelam pres : e, que l'ampres — 4. p, A temors home namorat — 5. p, eus — 6. p, ay- datsrae venser — 7. p, tant spes — 8. p, c» fou ... carnal ; V, et f« ... mortal

Ramon Lull

70 quant veia la desonor que li faien li malvat qui són per é\ tant fort onrat. A, dolor d on venon li plor qui plaen a nostre Senyor! venitz ab tal contricció per qui pusca trobar perdó; e faytzme doler^ tant sovén que tots jorns estia^ tenoén.

lY. De valor

/\l Què val sovén Deu pregar 80 que peccatz vula perdonar, si hom no ha contricció? Què val a procurar^ perdó? Contricció: pus tant valetz contra peccat,* tot me prenetz, lo cor els uyls e li sospir; car li plor me faran ausir sus en lo cel al creador, quim trametrà, per vostr'amor, sajús pietat e perdó 90 e una tal devoció

que no pot, qui la ha, falir e pot hom tot peccat delir. Contricció: vostra valor fa valer home^ peccador, qui sens vos en res no val, ans està digne de tot mal: e qui vos ha està complit de virtut c Sant Esperit.^

I. p, feyts me dolor — a. p, esta — 3. p, aprecurar - 4. p, volets I con tan peccat — 5. p, hom — 6. p, Sperit

Medicina de peccat

V. Ve etegiment

WONTHicció; qui us ha elcta»^ loo be pot estar a cara dreta

devant la crotz querre perdó; car ja Deus no dirà de no a nul home si's vostr'amic. Contricció, a vos ublic lo cor a sovén suspirar, els uyls^ a làgremes gitar; c eleyg vos contra peccat e dona de ma volentat; e vul vos ésser tant sotzmès, no que sens vos no prec Deus de res. £ pus^ vos son sí obligat, procuratzme tal pietat que sia elet ab los salvatz, e de los Jibres* dels dampnatz sia dampnat,^ on son escrit aytantes vetz com ay falif. A, com es fol e pauc^ de sèn qui lexal be e lo mal pren!

Yl. De penediment

V^ONTRicció: penediment 120 sotz quant hom fa errament^ contra Deu, e ha gran dolor e penetse fort per sa amor. Si sovén vos, Contricció, me donavetz compulsió

i. p, quis ha electa (e, també electa) — 2. p, vulls : e, uyJls — 3. p, peus — 4. p, llibres — 5, De damnarc //tff/= esborrar, delir — 6. p, apauc — 7. p, erament

8 Ramon Lull

al cor, tement foc infernal, ja no faria tant de mal e penedirmia sovén quant faria lo falimén. Penediment: sel qui us aura, 130 après lo mal que fayt aura, vos estaretz lo sanament^ contra 1 peccat, e mantinent seran en él suspir^ e plor e sacusarà peccador.^ Penediment, Contricció: aportatzme de Deu perdó, car tot lo meu cor vos sotzmet: vel vos adés, e ques* penet!

VI 1. Defaíimenf

C.

-ONTRicció: mercè vos rent,^ 140 car me faytz estar tan dolent del greu faliment que ay fet, car per vos, dona, mcn penet; car on mays vos <^vos> voletz dar a mon cor, mays me faytz plorar e sanar de mon faliment, per quim faytz trist e pencdent, lo qual penedir e tristor me fan gitar suspir d amor; per quen mi^ faytz acordament i$o de tristor c d alegrament, lo qual atorc am e desir; car faliment nom pot' venir quant só enaxí meytadat;

1. pe, losanament — 2 Serà suspirs? — 3. pv, lo peccador -- 4. p, queus — 5. p, Contricció nostre vos tcnt — 6 p, quem mi : e, que rai •— 7. p, no pot

Medicina de peccat

car sim vol alegrar peccat, tristor majuda encontínent, e sís fa bo alegrament, car tristor me vol enganar e vol que no pusca amar.

VIU. De obligamenf

Of com home enamorat

i6o qui obliga a son amat la libertat de son voler en servir lo a son plaser, ay obligada a peccat la mia franca volentat, tant que nestà en servitut e per Deu ne son mal volgut; car él me donà libertat, per so que no lamàs forsat, car forsa d amor no val res.

170 E car eu matex me son pres, no pusc exir de mon peccat si Deus nom rent la libertat quem donà, ab contricció de cor, ab tal compulsió que tot me tenga^ per falit, clamant: «Mercè, Sant Esperit!»^ ab cor contrit, enamorat, qu'él me renda ma libertat.

IX. Dc' desobediència

Uesobeir a son senyor 180 quis* vol servir a bon' amor, .

I . e, m'ho tengft — 2. p, Sperit — 3. p, omet De — 4. p, quíu»

io Ramon Lull

es desobeir descortès, e fa hom vil en tota res. Vil suy eu, doncs, c*ay^ obeyt a senyor de mal esperit, quis^ vol servir a maKamor quin infern met son servidor; per qu'eu me tenc molt per falit, car a mal senyor ay servit; c si nom val contricció 190 qui de Deu maport gran perdó, estaray de tot be faydit e de tota pena vestit. Contricció nom pot^ valer sin mon cor no ay gran doler,* e tan gran, quen git mant suspir e quem ublic a Deu servir tant, quen nula^ occasió no fassa vas él falió.

X. De vergonya

Q

'ui ha vergonya de far be, 200 ha virgonya^ que no val re; e aquel es dcsvergonyat,^ qui ha plaer en far^ peccat. Per qu*eu' son trist e vergonyós com ay estat tant viciós contra vergonya, qui's donada per so quen sia^® refrenada la volentat quant vol far mal; e per so vergonya moral es a home bona virtut.

1. p, quay — a. p, sperít | quíus — 3. p, no pot — 4- p, dolor — 5. p^, quen nula : pe, que maJa — 6. e, vergonya — 7. p, dciver- gonyanr — 8. pe, fer • — 9. p, quiu — 10. p, qucm sia

Medicina de peccat i i

210 Per qu'cu^ me tenc per desscbut, car ab vergonya nom^ tinc pres tant fort, que no falís en res; e virme a contricció, penedent de la falió, ab tal compulsió de cor, que am mays virgonya que or; car virgonya fa consirar lo mal ans c'om' lo vula far.

XI. De mentir

\JÍ com la fula qui pel vent 220 a totes parts està movent,

està movent hom mentider,

car falsia 1 té en poder

contra veritat, leyaltat.

E car* mentider son estat,

ayn<(e)> al cor molt gran dolor;

per queP prec qu'als uyls me do plor

que sia dous, grans e amar,^

c que no ces de suspirar:

dous sia per querre perdó, 230 e amar^ per contricció.

E vos, boca, serratz les dents,

tant que mays no siatz mintents.

E vos, dona Contricció,

senyorejats tant ma raó

quen totes mes parts sia pres

e a veritat^ tot sotzmès;

e faytzme veritat servir,

c enemic de tot mentir.

1. p, quiu — 2. p, non — 3. pe, que hom — 4. p, contra virtut leyaltat | car — 5. p, quíl — 6. e, grans; amar = amarg •— 7. p, amor — 8. p, quan totes mes prets sia pres | e veritat

12 Ramon Lull

XI 1. Ve engan

/\, engan, ^ que vos enganatzl 240 per leyaltat seretz jutjatz

a un tant greu^ costrenyiment, que tot nestaretz en turment; c es gran dret que ho fassatz,^ car vos matex vos infcrnatz. A, làs! a mi matex menàs, car eu estag^ en aquel cas, e son aquel enganador qui ay enganada valor en tot so per quen^ mi no val, 250 car de mon cor fayt ay ostal a engan e a traymcnt; per que a leyaltat me rent ab contricció e ab^ plor com a home gran peccador. E vos, leyaltat, no perdetz si de mi pietat avetz, e faytzm' estar home leyal e enemic de tot fayt mal.

XI II. De crueltat

/\, crueltat! 260 Tant fort ay errat

per la vostra mala amistat!

E quant consir com^ vos fa mal servir e hom sen fa per vil tenir.

I. p, Dengany — 2. p, per leyaltat vitgats | a tant greu — 3. p, prouo fasats (-ro- tatxat) — 4. p, menats | car en estar : e, menaç | car eu estar [escrivim estag) — 5. p, quiu — 6. p, cap — 7. e, qu'hom

Medicina db peccat 13

molt me penet, car per vos ay nelet, e cove men cstar^ a dret

de jutjament, e ja acorriment 270 de vos auray,' mas noyment.

Contricció; estatzmen a raó a una^ tal compulsió

de cor amar* ab suspirs e plorar, que crueltat pusca sobrar.

XIV. De desesperar

J

ENS"' nos cove que<(n]> so qui de no re es vengut, hom aja gran fe, 280 e en lo be

qui es estant a se,^ hom aja desesper de re.

A, desesper, qui faytz infern aver! Ja nous pogués en mi saber.

A, penedir, qui faytz sospirs exir del cor, el cors fortment languir!

Faytz me doler 290 a tot vostre^ poder;

car anc ay aüt desesper

per mon peccat de la gran pietat daquel Senyor qui ma creat.

j. p, conue menester — 2. Serà no 'uray? — 3. p, a in — 4. amar amarg — 5. pp, Sens — 4. pe, estat ja se — 5. p, vo«tro :€, -tron

14 Ramon Lull

XV. De jurar

/\, de jurar,

e com fa mant mal far!

e majorment quant perjurar

fa a seient lo mon^ mintent 300 per un pauc^ de cobejament

qui petit val, e fa ésser gran mal quant hom jura: «si Deus me sal»,

oi «cap de Deu». A, faliment tan greu! Tant home*"* faytz ésser romeu

a mala mort, e estar en tal port on ha totz temps mal sens conort! 310 Contricció:

faytz me querre perdó

dels juraments on perjur só.

XV). •De infàmia

Al Tant* mal fa

qui a tort afamà

la persona qui virtut ha!

car satisfer no li pot per aver. Per qu*eu^ cleyg gran ira aver,

car blastomament 320 per la gola mintent

contra manta femma valent

I, p, asrient | yo mon (yo corregit lo) - 2. p, per pauc — 3. p, hom — 4. p, tan — 5. p, per quiu

Medicina de peccat 15

c hom Icyal, ay donat; per que mal grcu^ c pesant eviternal

ne dey portar, pus no pot recobrar 2 fama bona sel qu'afamar^

fas contra ver. Si nom* donàs doler, 3 JO contricció, no agr'esper. *

XVll. De escusació

J

ENS escusar no pot home^ sanar, ans fa I peccat multiplicar^

si contra ver hom vol escus'aver. Per qu*eu nay® en mon cor doler;

car falsament ay fayt cscusamcnt de mon mortal greu faliment; 340 per que mes^ gï'cu

que de ma colpa, leu nuyl temps la gran ira de Deu.

Doncs quir perdó e ajut te contricció qui delex^^ escusació

quant es en plor, e dona I cor dolor e humilia lo senyor.

I. p, breu — 2. p, recubrar — 3. p, que famar — 4. p, non — 5. p, hagrcsper — 6. p, hom — 7, e, montiplicar — 8. p, quiu may — 9. e, mes — JO. p, deleix

i6 Ramon Lull

XVlll. Ve impaciència

J MPACIENT

350 no ha remembrament del piadós recorriment

que passió fa ab contricció a hom qui demana perdó:

doncs, ^ pacient ateny perdonament quant ama aver languiment

per son nalct;^ e car de sí fa dret, 360 paciència 1 té tan^ dret,

que tot tort vens e nula re vivens noJ pot forsar a ponimens.

Per qu*eu men do, per dret, a passió, e ajutme contricció.

XIX. De desteyaltaf

L/esleyaltat: qui ha vostra amistat, ja no serà^ per Deu amat; 370 c qui vos vol, durarà tant col sol en él marriment, pena, dol.^

E car eu^ só lo vostre companyó, tem ne que Deus ja mays' mi perdó;

I. p, dons — 2. p, malet ■- 4. p, paciència altre tant — 4. p, se- ria — 5. e, e dol — 6. p, eus — 7. e, tement; p, ja may

Medicina de peccat 17

per qucm partray de vos, c per ja may en vostra amistat no seray;

mas jens no só, 380 sens contricció,

poderós de querrc perdó

ni vos lexar; per quem vul tot donar a contricció e plorar.

XX. De sejornar^

B

• e es malvat hom pres en peccat, car ama estar sejornat;

car sel qui va en infern, on aura 390 pena que ja mays no morrà,

no deu dormir ni cessar de querir,^ ab contricció penedir,

a Deu perdó, plorant sa falió ab una^ tal compulsió,

que mant suspir de son cor fass'exir,* tant que quant venrà al fenir, 400 la pietat

que auràl tant^ trebaylat, lo tinga de lay reposat.

i. p, senyorejar (p^, seiornar) - 2. p, de quernir 0 querrir : e, que querír — 3. e, una : p, manca — 4 p, fas exir : e, faça exir — 5. Es- crivim tant : pe, tenga

iB Ramon Lull

XX] . De occiosifaf

lloM occiós:

per que est pererós,

pus que a la mort fas ton cós?

Quant mort seràs, de que mèrit auràs si de sà negun^ be no fas? . A, làs! Eu só 410 occiós de raó,

car nom vir a contricció

e a suspir e a mercè querir;^ car eu no só say per vivir

en per jasé^ ni que no fassa re, ans só creat a fayre be

c cessar mal;

e si dasò nom cal,

420 estaray en foc infernal.

XXI 1. De sentir

O

\ tu qui sents viandes estruments odors paraules tocaments!

Quant mort seràs de lay, e què sintràs"* dels plaers que say^ sentitz as?

Sintràs dolor si fencx^ peccador.

I. p, ningun — 2. p, quir — 3. Serà ne per jasc = jàser? : e, em- pcr ja se — 4 p, sentiràs — 5. p, says — 6. e, feneix. Serà fenix = ^neixes?

Medicina de peccat 19

la qual dolor serà major 430 que tot plaer

quis pusca say^ avcr, si not vires a greu doler

de say sentir e a mersè querir, per so que pusques far delir

lo faliment, que as fayt en sintent, ab contricció penedent.

XXI 11. De cogitar

/\, cogitar 440 c per nient pensar!

Per queP vols en ton cor posar?

Car per nient ha hom cogitament, si cogita a no seient,

ans^ sen sec mal; car so que re no val a pa ne a vi ne a sal,

tol bon pensar, d on se pot gran be far. 450 Per qu'cu* deuria fort plorar,

car longament sens nul profitament ay cogitat a no seient,

e certament fi mant cogitament mal; per quen^ só molt penedent.

I. V, puscha say: pe, pusca dcsay — 2, p, qui! — 3, Sercf on p don? — 4. p, quiu — 4. p, quin

20 Ramon Lull

XXIV. Be parlar

Iter crguylós e mal parlar tantes vetz mavetz fayt^ peccar, afermant so qui *s falsctat

460 c negant so qui *s^ veritat.

A, mal parlar tant neleytós:^ e tant home faytz viciós! A, contricció* e plorar! Poray ja perdó trobar de tant malvat greu parlament ab que ay fayt tant faliment, estant vila e descortès en mon parlar, en tota res nomnant^ noms de gran sutzetat

470 qui són gran orribilitat? A, boca sutza e pudent! A, lenga mala e mintent! Recorretz a contricció c demanatz a Deu perdó, e ajut vos mercè clamar ab greus suspirs e <(ab^ plorar.

XXV. De obrar

J\, mal viciós obrar! Ja nous pogués mays atrobar en mes mans, on tant faliment 480 ay fayt, a tort, a manta gent! A, mal obrar que res no val! per vos me venrà tant de mal, si contricció nom secor

í, p, feyt — 2. p, lo qui es — 3. p, meleytos — 4. e, ab contric- ció — 5. p, nomenant

Medicina de peccat 21

ab mant suspir e ab mant plor. A, mans males plenes^ de mal! si anatz en foc infernal, quèus valrà^ quant aveíz obrat en esta vida ab peccat? car delia no auretz poder 490 en neguna^ bona obra fer, ans estaretz col pex nadant en flama de foc, trop cremant.* Faytz, doncs, de say quant be poretz, car siu^ faytz mercè trobaretz, e lo be que no poretz far, faytz lo al cor molt desirar.

XXVI. De carreres

/\, peus! e tant avetz errat

en tot quant avetz pasejat!

En anys setmanes e dies 500 anavetz per males vies;

per ques^ tany que siatz crematz,

car ab vos ay faytz mants peccatz.

E si per .j. peccat d Adam

tuyt en males vies estam,

quant mays va cascú a gran mal

quant fa mant peccat actual!

Per qu'eu^ vul virar lo camí,

per so que ving'a^ bona fi;

mas cove que lo virador 310 aja contricció major

que los peccatz, sil vol virar

al port on se pusca salvar,

I. p, plens — 2. p, quius vairra : e, qu'eus valra — 3. p, ningu- n« — 4. p, en flamas de foc sempre cremant — 5. e, si ho — 6, p, queus — 7, p, quiu — 8. e, vinga a

22 Ramon Lull

e qucy ajut suspir c plor c mercè de nostre Senyor.

XXVI 1. Bel cor

/\, cor malvat e mal ostal en qui alberg' om^ tant de mal, e qui de vos avetz gitat Deus, quen vos no sia amat! A! En tan mal ostal anatz,^

520 si doncs molts suspirs no gitatz c que molta ayga 'Is uyls donetz, per so que ploren mantes vetzl Encara us cove penedir de tot vostre malvat consir, e quels umplatz de bon' amor amant Deu vostre creador; e si tot asò no us^ val, trametetz .j. sospir coral a la Reyna* de valor

530 qui mundà cor de peccador, si a elas rent per ostal e de suspirs li fa sensal, c molt' ayga als uyls vula dar, per so que molt pusquen^ plorar.

XXVI 11. De ymaginacíó

/\, mal'ymaginaciól si no avetz contricció de tant peccat ymaginat per vos cregut e procurat,^ ymaginaretz vostre mal

1. pv, albergon: e, alberga hom — 2. p, arnats — 3. C, no vos 4. e, rcgina — 5. p, puscam : e, puschan — 6. p, percurat

Medicina de peccat 23

540 totz temps en lo foc infernal, on auretz mant malvat turment^ si no ymaginatz fortment say pietat, contricció, misericòrdia e perdó. Ymaginació: què us val ymaginar so que us fa mal, e no so^ queus es garisó, e qui mou la contricció a moure en lo cor sospirs

550 e en la volentat desirs,

e mou los uyls a molt plorar e Ics mans mou a molt be far, com Deus sia servit, honrat, c tot lo peccat perdonat?

XXIX. De perdre

/\, làs mesquí! tant as perdut de granea^ e de virtut, c'as has gitat a noxaler* so per que pogres^ be aver, e ja mays so que perdut as 560 en aquel nombre cobraràs! Mas si as gran contricció e quet^ vinga de Deu perdó, be poràs cobrar son semblant per so qui ve daquí avant; mas lo be que pogres aver no venrà mays en ton poder, c esneF teu peccat cregut en quant tu las a tu perdut. Veges, doncs, com és hom malvat.

I. p, temps — 2. p, en so — 3. p, es perdut [ de gran — 4. pe, a no caler — 5. p, pograns — 6. p, quant — 7. p, e es en el

24 Ramon Lull

570 car as^ de tu tant be privat, e privaràs si not sotzmetz a contricció e a dretz de tot quant Deus en volrà fer, c que de tot nages plaer. ^

XXX. De mal exempli

/\, exempli de gran peccat per gran senyor o per prelat o per tot altre home vivent! Tant gran serà lo poniment qui venrà^ per la vostra sort

580 en aquels qui a mala mort venran per vos, si no sccor la pietat de lo Senyor, ab contricció e suspir e ab plorar e penedirl A, mal exempli, qui segnal sotz per que hom fa tant de mall E car vos tant home* movetz a far lo mal, per so es dretz que lom en qui sotz sustentat

590 sia per vos tant tormentat col dan don sotz occasió, si doncs noy val contricció, e c'om^ vuyla molt desirar com bo exempli pogués dar.

XXXI. De indiscreció

r\, làs! De indiscreció, poram^ aydar contricció.

I. p, es — 2. p, plcr — 3. p, Ycndra — 4. p, hom — 5. p, chom : e, qu'hom — 6. p, poran

Medicina de peccat 25

com sia tant gran faliment

qui fal contra enteniment,

per ira o per gran desir 600 ni per la paor de morir,

c per molts daltres mals asatz?

Mants jorns indiscret suy estatz;

e si nom^ val contricció

a recobrar discreció,

moray en greu peccat mortal,

carrera 2 de foc infernal;

car a la mort discreció

nom valrà, pus contr' ela só;

car a hom quis rent bestial, 610 discreció en res no val.

Per qu'eu^ precvos, contricció,

quem rendatz ma discreció,

c ab ella vengal servir,

em fassa molt fort* penedir.

XXXI 1. Beublidar

o.

BLiDAR son leyaP amic c remembrar son enemic no es membrar bo ne cortès, e son oblidar de mal es; . c oblidar contricció 620 com hom ha fayta falió, es ublidament desleyal d on se pot seguir tant de mal, que al jorn^ de lo jutjament membrarà Deus lo faliment

1. p, sui estats | e si non — a. pe, car terra, "Escrivim carrera, car no ens sembla admisihle carcera. ni cartera = quartera, ni cap forma de cartenir — 3. p, quiu — 4. p, for — 5. p, Ical, i més avall (v. 621) desleal — 6. e, qu'el jorn

7.6 Ramon Lull

sens membransa de perdonar e ab membransa del jutjar. Per qu'eu^ qui tant ay ublidat Deu, e la sua gran bontat cl be que per él mes vengut, 630 me tenc tot per desconegut, c vuyl membrar contricció e de Deu graci' c^ perdó, e vuyl membrar son gran jutjar, per so que fort tema pcccar.

3§J5

I. p, quiu — 2. p, gratje : e, gràcia e

Medicina de peccat 27

]]

De Confessió

1. Be Deu^

'AN^ menamor c comensa I amor, me confés al major Senyor,

quins ha creatz, de totz mos^ greus peccatz; 640 c sia a sa* volentatz

o quem perdó om jutje per raó, car tot so quen^ farà es bo.

E est tractat, segons que's rubricat,^ poratz saber co*s ordenat

e tot cumplit per lo Sant Esperit, digne que molt sia servit.^ 650 E ab dolor,

com home peccador,

me confés per la sua amor.

11. De la unifaf de Deu

J\ la divina unitat

me confés de tot li^ peccat

que ay fayt per manera du

I. pe, De la segona part de aquest libre qui es de confessió, e pri- merament de Deu — 2. e, quant — 3. p, mes — 4. p, a la — 5. p, quiu 0 quin — 6, p, quis rubicat — 7. p, Sperit | dignes (e, digne es) que moltes ha servit — 8. "Escrivim li : pe, lo

28 Ramon Lull

en arnant^ mays que Deus alcú;

car aquel fa .j. altre deu

si ama sí matex oi seu^

aytant o mays quel creador; 660 per qu'eu^ acús mi e mamor

a vos, unitat de mon Deu,

car vas vos ay peccat molt greu;

per qu*eu^ quant .j. a vos me acús,

car mantes causes ay sajús

mays amades que'* lo Senyor

com home^ fals e traydor;

e ab totes mes unitatz

ay faytz mants^ greus mortals peccatz;

e es bo quen^ sia punit 670 a honor del Sant Esperit,

on sial^ peccat perdonat

a honor de sa pietat.

lli. De trinifaf

CéH trinitat

ma lo Senyor creat,

car d ànim* e cors ma'justat,

encara só de lur conjuncció, e ab tots tres fi falió

vas lo Senyor; 680 per que nay gran dolor,

tant, quen^ suspir, en planc, en plor

e men confés ab voler, que ya més no fassa per neguna^° res

I. p, e amant — 2. p, al síu — 3. p, quiu — 4. p, per — 5. C, hom — 6. p, mantes — 7. p, quem — 8. p, Sant Sperit | on {sembla millor om) — 8. p, quant — 9. p, fasa per ninguna

Medicina de peccat 29

negú peccat contra la trinitat de lo senyor, qui ma creat

a son semblant; en tot quant son trinant 690 macús pencdent en plorant.

IV. Ve bonfat^

War Deus es bo, ha be creat

e haP naturalment pausat

en tots los homens qui són natz;

e car eu, contra les^ bontatz

qui en mi estan naturals,

ay faytz molts de peccatz trop mals,'*

suy esdevengut home^ mal,

c esíay fals e desleyal

contra la divina bontat, 700 cl be quen mi ha naturat,

contra mant altre gran be

ay fayt molt de mal ben^ sové;

e de tot est mal me^ penet,

encara, que pogra^ aver fet

molt be, e cessat molt de mal;

per que nay^ g^'^n ira mortal,

d on me confés a la bontat

de Deu, en tot quant ay errat,*^

e de mon cor faray ostal 710 a Deu, e fineray a mal.

j. p, bondat usual — 2. p, Car Deus as bo a be creat | e al (e, també al) — 3. p, los — 4. p, topmals, corregit tots mals d'altra mà — 5. p, hom — 6. Serà mal :bem? — 7. p, [me] d'altra mà'.V, manca — 8. p, puga — 9. p, quinay — 50. p, arrat

30 Ramon Lull

Y. Ve granea

L^A granea

no posa poquea,

en neguna 'vinentea,^

contra vertut, si es emperò de salut; mas granea don són perdut

li peccador qui^ no han confessor ni del gran Senyor an paor, 720 so^ té a mal

quant granea moral,

qui contra peccatz mortals val,

hom vol amar, ni si al confessar se vol de grans torts^ acusar.

Per qu' eu macús de mos peccatz sajús, a la granea mays desús.

VI. De eternitat

Eternitat: 730 contra vos ay errat

mant temps en mant mortal peccat,

don me penet c mi a dret sotzmet, per so que naya meylor dret.

Confessió pietat e perdó: si eu^ ay fayta falió

I. p. La j^rindesa usual no poquea ' en ninguna vincntesa — s. p, que — 3. e, ço : t>, s'ho — 4 p. grans tort — 5. p, si en

Medicina de peccat 31

en mays^ amar so que no pot durar 740 tant com lo vostre eternar,

gran dolor nay, e ja mays nou faray. E vos, eternitat, si us play,

duy mays^ mandatz so queus venga en gratz, quen^ vos honrar ay volentatz.

Vil. De poder

r^ODER de Deu: confessió .

a vos fas de ma falió

c'ay fayta contra lo poder 750 que vos mavetz dat a be fer,

c seu ayne fayt mant greu mal

com home^ fals e desleyal;

e sin vos no fos pietat,

fóran contra mi tant irat,

que non^ fera confessió

ni esperarà de vos perdó,

lo qual esper a mon poder

per so queus^ en fassa plaer.

E vos, poder, pus tant vos datz 760 a mercè e a pietatz,^

tenitz muy^ mays tant fort al fre

que nom lexets^ far nula re

que sia contra vostra *nor,^*^

car en tot vos am eus aor,

c lo poder que mavetz dat

sia de vostra potestat.^^

J. p, e mays — 2. e, may — 3. p, quin — 4. e, hom — 5. C, forau ... I que no'm — 6. p, quius — 7. pi/, e pietats — 8 e, duy — 9. p, no lexats — 10. p\ honor : e, amor —11. p, pietat

32 Ramon Lull

VIU. De saviea^

\3>V1EA

pus gran en bonea: vas vos ay fayta pegea, 770 com hom sens sen qui fal a son scién; per qu'eu son trist e son temén;^

car quant hom fa, vos ho sabetz, e ja per tot asò nom romanrà,

que no macús a vos de mon mal ús, que ay tant^ com hom<^c^ gamús,

c no far"* be 780 falent en manta re;

c sim volets pendre mercè, ^

noy faray^ mal, e si no, atre'tal, me seretz per totz^ temps coral.

JX. T>e vokntat^

Vos, volentat contra peccat: de vos vuyl ésser confessat; e car estatz dona damor, amant ojatz est peccador, de sos faliments e peccatz 790 que ha fets ab sa volentatz, si emperò s voP confessar.

1. p, sauiesa usual — 2. p, a son saen | per quiu son tist c temen (e, també e temen : v, c son temen) — 3. e, qu'aytant — 4. Serà e no fay? o en no far? — 5. p, mice — 6. e, no faray — 7. p, tot — 8. p, voluntat usual — 9. p, sin però svol

Medicina de peccat 33

ses* que no vuyia enganar lo vostre Icyal confessor; car quis confessa ab fals* amor moltiplica lo seu peccat, c deune 'sser a mort jutjat; mas pus quem confés ab dolor de cor e suspirant en plor, vejatz de mi quen^ deuetz far, 800 pus qu'eu me vuyP a dret pausar c us clam mercè, com peccador qui desira vostra honor. Sim volctz mal, quin dret aura la raó qui jutjar* me fa?

X. De vertuf^

i\ vos, vertut

de Deu rey de salut,

me confés. Car tant ay viscut

hom viciós, en be far pererós 810 en far lo mal volenterós,

ay greu falit e deune ésser punit; emperò lo Sant Esperit

qui es pietat, vol que hom sia *judat,^ si ab vertut diu son peccat

E vos, vertut, don tot be es vengut, ajatz mercè dome caut, 820 ab gran dolor

suspirant en plor

I. Serà sens? ; e, sí es — 2. p, veats de mi quem *- 5- p, quiu me nuyl — 4- Pi que jutjart — 5. p, vlrtud passim — 6, e, ajudat

34 RamunLull

prometent per la vostra amor,

contra peccat, a vostra volentat far satisfacció de grat.

XI. Ve veritat

J\ vos, divina veritat,

me confés de tot mon^ peccat,

e mi us present quem fassats puniment, 830 car molt ay viscut falsament en cogitar e en parlar; e pus^ que men vuyl confessar

e penedir, no me vulats punir; e sio faytz, què poran dir de vos aquels qui verament dien de vos gran lausament?

Car pus qu'eu fas so que pusc, e dic: «Las, 840 per nuyia res no mentiràs»,

a,^ veritat! no ajats cor irat contra home be confessat.^

XI I. De glòria

/\ vos, glòria eterna),

macús com hom qui res no val;

car peccatz man tant abatut

que trop son vil esdevengut;

per que nous tayn qu*eu sia ab vos^

1 , p, tots mon — 2. p, puys : e, puis — 5. C. ah [inferjeceió) 4 p, confçssar — • 5. p, sja vo§

Medicina DE PECCAT 55

que sotz loc dome virtuós. 850 Emperò en vos es mercè,

pietat caritat, e sé

que si be macús confessant^

c que a vos perdó deman,

que vos ja nom diretz- de no,

pus que en vos està perdó.

Per qu'eu^ fas ma confessió

enfre jutjament e perdó,

e per justícia promet'*

que faré so que us tany per dret; 860 e per perdó mercè deman,

e vos faytz ne <^a> vostre coman;

car mi sotsmet a vos grair

en tot so quem volrctz^ punir,

XI 1 1. De justícia

/\, justicia

de Deu! Com puria

que nom fossets enemia^

per mon peccat

tant gran, malvat?^ Poriaus vensre^ ab pietat 870 mercè clamant

penident, confessant,' pus que pietat es tan gran

per Jo perdó, com es vostra raó y

que avetz contra ma falió?

Què vos en par? car eu nou say jutjar.

1. e, confcssan — i. p, dirct — 3. p, quiu — 4. p, permet — 5. e, quj'ro; p, volets — 6. p, no fosets enemiga — 7. e, t^n gran? Malvat — 8, p, venser — 9. e, cJaman j ... confessan

36 Ramon Lull

Car cascú damdós se pot far, ques^ quen sia, 880 lo perdó volria

sis pot far sens injuria.

X]V. De misericòrdia

J\ vos, misericòrdia de Deu, al quaP injuria ay fayta mantes vetz peccan, me vuyl confessar en ploran. Mantes vetz fuy desesperat e estava serv obtinat^ que nom"* podia penedir nius volia mercè qucrir;

890 per quen son ara^ penedent, e clamvos mercè humilment. E sis pot far quem perdonetz, en mi gran excmpli daretz de perdó c de pietat, car home s6^ de gran peccat; e tal auràn vos esperansa, sim donatz vostra perdonansa, que si nom voletz exoyr nous volrà mays mercè querir.

900 E vos, dona, no esquivetz

nuyl hom, pus perdonar voletz.

XY. De la humanitaf de Jhesu Crisi

JluMANlTAT

de Christ honrat.

i. p, queus — 2. p, quil — 3. C. e (p, elideix c) estava a ser ho obstinat:!/, e estava a seru obtinat — 4. p, que no — 5. p, per quin son eras — 6. p, e pietat | car hom so — 7- Pf humilitat

Medicina de peccat ^7

qui sotz de molt gran santetat:

darmetz perdó si us fas confessió, ab dolor e^ contricció,

de mon peccat orrible e malvat,^ 910 ab lo qual vos ay fals estat.

Sim perdonatz e glòria m donatz, de mercè gran fama aviatz^ .

e de donar, c'on que sia la far,'* a vos, dona, 'm vuyl acusar

e penedir, e volriaus servir tan fort, quen volria morir,

XV]. De la passió de Jhesu Crisf

920 J\ langoxosa passió

qui sobre totes major fo en lo rey del cel e del tro,

dic mos peccatz, qui són molts e malvatz; e si tot só desvirgonyatz

com los nomèn, pus los dic penedent,^ la passió no men reprèn, car molt ama^ confessió, 930 per so que pusca dar perdó e de Jhesu Crist .j. tal do

cviternal.

1. p, omet e — 2, p, orriLle maluat — 5. p, famaviats : 6, fama hauriats — 4. p, com : e, con : f , qu'on; la far = far]a? — 5. e, pus qu'els dich pcncden — 6. p, molama

3^ Ramon Lülí

quc^ sobre tot do val en glòria celestial. Per que fas ma confessió a la pena quin^ la creu fo per la nostra redempció.

XVI ]. De senyoria

/\ vos, de tot \o mon senyor,

se penet vostre servidor, 940 e confessa s^ per vostra amor mays que per sí,

e si vas vos falí

quant de sos'* torts nos penedí,

ara sen penet tant fortment,^

que per ja mays a son seient

vas vos no farà faliment; c perdonatz,

pus quens amatz

en la croí2 per vos fom compratz; 950 e en tres vetz

serem vostres per dretz,

sins perdonatz nostres naletz;^

les quals tres vetz, segons qucm par,

són per crear e recrear

ç car nos voletz perdonar.

XVI 11. T>e sanía Maria, e primerament. De santetaf

f\ vos, Dona de santetat, me confés, temen, de bon grat; car quis confessa per paor

I. e, qui — a. p, que en — 3. p, {isme t) confesses : C, e confesses 4. p, sots— 5. pe, formcní — 6. p, malets — 7. p, santedat usual

Medicina de peccat J0

c no per la vostra amor, 960 no fa santa ^ confessió;

e nos tayn que venga a perdó

per temor, quin^ re tant no val

com fa amor ver* e leyal.

Confés me, doncs, per vostra amor,

com home sutze peccador,

que de peccatz ha ensutzat

lo cors el cor; mas ay plorat

ab contricció penedent,

per so que sia lavament 970 la vostra pura santetat,

ab perdó e ab pietat,

la qual mundà hom peccador

quant se confessa ab dolor

de cor, gitant suspirs e plors,

e espera vostre secórs.^

XIX. De altefaf

V.-OM hom qui dalt es bax caut. e remembfa lalta virtut de vos, Dona de pcccadors, qui estatz alta en valors 980 en pietat e en amor,

en membransa de peccador, ab suspirs e caut sajús en peccat, del qual nom"* escús, leu les mans c los uyls al cel ab cor amar^ pus que feel, consiran que vos sotz aon a tot home qui de preyon^

1. p, scan (abreviatura de l'criginaí que no entengué el copista) : p^ , bona — 2. p, qucn — 3. p, socors — 4. p, mon — 5. amar = amarg — 6. p, peyon : e, pregon : v, preyon

40 RamonLull

suspira e plany son peccat, si be estatz en altet^t 99Ò don vos devala peccador quan a vos puja sa amor, cn^ confessan e en ploran, dient sovent: «Mercè deman, a ]a reyna de perdó qui de mercè no diu de no».

XX. Be nobilifat

J^EQÜ rey nemperador,^ enfora Crist nostre Senyor, no hac tanta nobilitat com la dona de pietat;

1000 car tant es noble en amor, que valer fa tot peccador, pus c'a ela^ ses confessat conexent sa nobilitat; lo qual peccador no valc^ res ans ques confessàs, e ja més no pogra valer sens perdó de la cosina Salamó; c verament parenta es de Deu, quin ela hom se fes.

icio Per que a sa nobilitat

macús, com hom de gran viltat, home vil, de nient vengut qui no es digne de salut; emperò .j. pauc es sot2pes, pus de la reyna es confés.

I. p, manca en — a. p, nin Perador {izrà ni emperador?) — 3. pJ^, cjue ella : e, que a ella — 4. pe, voJc

MePJCINA de PECCAt 4Í

XXI. T>e virginitat

Vjrginitat,

dona de castetat:

ha en vos tant gran pietat

qu'est peccador, 1020 qui us vol per confessor

cus tramet,^ suspirant en plor,

devoció ab contricció, deynetz ausir e dar perdó?

Que vay2 errat contra^ virginitat de mi o daltre^ castigat

sabiatz quen só, pus* quen deman perdó 1030 a les virginitatz qui só

per vos estan, c precvos en ploran que neguna^ sia en mon dan.

XXll. De constansa

J\ constansa

que està fermansa

de tota bon' esperansa

en la meylor verge, dona damor, de confessar e confessor^ 1040 e a confessar,

macús de mon peccar,

>. pe, trament : f , tramet — 2. Serà nay — 3- p. ^ contra — ^ 4. Serà per? — 5. p, ninguna : e, neguna'm -^6. p, de confessar c confessar : e, de confessat e confessor

^,1 f^AMÓN LuLL

e lacusament vuyl fermar

en son poder, quen fassa son voler e qu'ela nom pusca^ retrer

al punt de mort, on hom cau en la sort qui es de bo o de mal port;

e car suy ferm, 1050 en quant elam ferm,

prec sa confessió m conferm.^

XX] 11. I>e humilitat

H

UMILITAT

dona, e caritat:

prengaus de mi gran pietat;

car humilment membre 1 responiment que feés^ al saludament

de Gabriel; e car no avetz fel 1060 per quem deyatz ésser cruel,* car tota sotz humilitat paciència caritat, ayatz dest home pietat,

a vostra onor suspirant <(e)> en plor, e quis penet per vostra amor, c qui no ama erguylós, c vas vos es tant temeres con si tot fos suspirs e plors.

j. p, non puscha — 2. p, elemferm j prec sa ccnfessjom confcrm : e, cl emferm I prech sa confessió o'm conferm -^ 3. p, fceus — 4. p, felí I ... crue]l

MedJcína de péccat 43

XXIV. De esperansa

1070 ^AN^ par lestela en lalbor, c sapareylon^ tuyt li flor, quel sol multiplic lur color,

desperansa mi vest alegransa duna dousor confiansa, que ay en la dona damor; e adones deman confessor, a tuyt^ macús per peccador, ' e qu'él me man

1080 que reta tot lo dan

que ay donat gran, en peccan, a cels qui estan servidors de la reyna de valors, per so quen esper tal secors,

c'a nul^ peccat no sia obligat 5 pus quem sia be confessat.

XXV. Be maternitat

Of com linfant qui ha talent e a sa^ mayre plorantmet 1090 significa son faliment, suspir e plor a la mayre damor, qui de sos^ infants ha dolor adones com estan^ en peccar, que ella me vula aydar

I, e, quant — 2. p, e sa parey lom — 3. p, a tuy {serà a cuy?) — 4. p, qua mill : e, que a nuyH — 5. p, sio obligat — 6. p, {sente c) en sa — 7. p, de sots — 8. p, estam

44 Ramon Lull

al confessar, cridant: «Mercè, mercè, mercè ajatz, mayre on tot^ be ve, de vostre fil quius ama e us cre,^ 1 100 e qui es vensut

per peccat, e caüf, c no pot aver qui lajut mas vos, qui sotz son compliment, son gaug e son restaurament, e quius quer mercè penedcnt».

XXVI. De pietat

s

'í con sel que vens son peccat quant de son proixm' ha^ pietat, me vuyl vensre quant ay errat,

e confessant nio penedent c plorant,'* e a la reyna deman

c*adès majut, ans que sia vensut, ab pietat, qui es salut, e majorment quant deia ve; car sa pietat home té, en sos afars, tant fort al fre,

sil vol amar, que noi lexa pcccar, 1 120 e fal tant piadós estar,

que no ha ges^ de crueltat, ans es tant franc e enseynat que de tot hom ha pietat.

1. p, en tot — 1. p, ameus cre — 3 p, proixmare, proKísme ha {creim que Vorigir.aí diria pruxm'a) — 4, e, confessan | ... ploran — 5. e, gens

Medicina de peccat 45

XXV] I, De àngels

Una confessió fesceP fas a tots los àngels del cel, e majorment a Gabriel

qui les salutz don tuyt som reemutz,^ dix a la dona de virtutz. 1 130 E vosaltres, àngels d amor, dejatz ausir est peccador, pus que so^ tenrà a honor

la reyna* qui es medicina de tuyt acel qui senclina per sa amor a confessió, demanant a ella perdó, E si us ay5 fayta falió,

car del consel 1140 quem donavets tan bel,

nous ay^ creyut, mi vos napcl.

XXVI 11. De'^ prophefes

vos, Adam e Jacob e Abram e Ysach! mercè vos clam

quem confessetz, e tant fort majudetz a delir los meus greus naletz

e confessant, que daquí zn avant^

1. p, fel sell, corregit fes celi : e, fes. celi :p^, feel — 2. pe, son rcmuts — 3. pf, que fo — 4. e, regina — 5. p, siu say — 6. p, no say : v, no's ay : f", nosay — 7, pe, dels — 8. e, confessan j ... avan

46 Ramon Lull

1 1 50 Jhesu Crist mos torts no dcman;

cl confessar, si no lo say formar ab suspirar c en plorar^

e penedir ab tristor e languir e totz mos peccatz descobrir,^

vulatz forsar e tant be ordenar, que peccat noy pusca estar.

XXIX. De apòstols

1160 f\ vos, sant Pere, sant Andreu, sant Johan c sant Barthomeu e a tuyt vostre companyó, fas en plorant confessió de totz quants peccatz ay obratz; e prcngaus de mi pietatz qui estay en port perilós. E si vosaltres sotz joyós en paradís, e nom menbratz, pus que per mi nestatz pregatz,

1170 tendra so^ nostra Dona a mal,

qui sens pregar totz jorns nos^ val

e majorment quant la pregam;

car ela es nostre reclam.

E li senyor qui glori'an,^

si Is servidors van oblidan,

no són conexent ni cortès

e de membrar no saben res;

e car sotz, say, per nos membratz,

siem per vosaltres aydatz.

j. p, ab suspír c en plor — 2. p, elonguír | c tots mos pcccats per descobrir — 3. p, a so : e, ço — 4. p, nous — 5. Ç, glorJa han

Medicina DE ptccAT 47

XXX. Be màrtirs

1180 J\ sant Laurens, Esteven e Vicens,^ c a tots^ màrtirs exàmens,

me confés say; e éls, qui són de lay, de mos peccats maugen, sils play;

e si éls forts estcgren a la morts on venseron colpes e torts,

eu suy say nat^ 1 190 e tant fort carregat de peccatz envolopat,

que si no ay secors, ja no veuray nostre* Senyor per nuyl temps may. Per que prec vosaltres, senyors, pus fos tant bons combatedors, que aja say vostre secors.

XXXI. De confessors

/\ vos, 5 senyor sant Agustí, sant Gregori e Jeroni^ 1200 e als altres, confés me cli,'

e dic en plor: «Aujatz est peccador, e diatz a nostre Senyor

que li perdó,

1 . p, A sant Llaurens | Steven e',.Vísens — 2. e, e tot — 3. p, es- tigueren a la morts | {manca et vers següent, 1 j88) e suy say nat — 4. p, a nostre — 5. p. O vos : e, Oh vos - 6. p, Geroní {serà Hieroni?) — 7. pi^, confés maclj

48 Ramon Lull

pus que ha gran^ raó per la vostra confessió, que él vos fa molt penedent; e car vos fa confessament, mctvos en tal obligament, 1210 c'a far cové^

que procuretz son be

tant, que no fal' en^ nuyla re;

car confessor està procurador del confessat, per sa valor».

t%

1. p, agran — i, e, que far; p, convc — 3. p, fallen :e, M en

Medicina de peccat 49

]]]

De satisfacció^

]. Ve un Deu

L manament del rcy major, qui vol ésser tot sol^ Senyor, ay a far satisfacció si dél vuyl atrobar perdó,

1220 en tant que no aja^ altre deu e que vula tot ésser seu, e tot so que ma comanat li reta, com sia honrat, e de tot^ so que lay fayt tort, quen aja contricció fort ab suspirs làgremes e plors, clamant mercè com peccadors qui de mants deus ses fayt servent amant mays qu' él aur^ e parent;

1230 car aquel hom fa altre deu

qui ama mays que Deus lo seu. Encar'es mestcr^ que majut al satisfer, sa gran virtut, car qui fal cojvtra infinit no li satisfà ab finit.

11. Ve cotre festa

LIn la setmana es .j. jorn en lo qual vol Deus que sejorn^

I. pe, Deia 3.^ part de aquest libre qui es de satisfacció e primera- ment (e, omeíz primerament) — 2. p, tot del — 3. p, haja, corregit naja — 4. p, e tot — 5?, que [el] 1 aur — 6. p, menester — 7- Pi senyor

50

Ramon Lull

lo cors del home, qui 's ujatz^ en los dies que són passatz,

1240 e 1 ànima que fort consir en son peccat e penedir, e que estian^ sejornar de suspirs, làgremes gitar, en membrar de Deu sa bondai^ e pensar col tenga honrat. E car eu ay en tot falit, clam mercè al Sant Esperit quem do tant gran contricció quem mov'a'* satisfacció,

1250 segons que cu^ nauray poder, e aquel dia tant coler, que no fal* en lo mandament, e quem aport perdonament, e que fassa tot mon poder com lo fassa amar e témer.

111. TVo penràs lo nom de Veu en va

f\^ làs! Tant dia ay jurat falsament a tort e peccat: «Sí majut Deus», e «no majut», jurant sa sanc, fetge, vertut; 1260 per que son desobedient

estat a son gran mandament. Per que prec ma contricció quem-' fassa satisfacció, firent ma boca ab ma mà, dient que mays no jurarà so que hi met qui jura Deu,®

I. pe, viats — 2. p, estien — 3. e, salvetat — 4. e, que'n mova — 5, pe, qu'cu — 6. pe, Ay — 7. Serà quen? — 8. p, lo qud himet que jura Deu : ev, lo qual hi met que jura a {v, sense a) Deu

Medicina de peccat 51

ni metrà en va lo nom seu. Cridaray doncs: «Mercè, Senyor, ajatz d est home peccador, 1270 c siaus mi restituït

per lo vostre Sant Esperit

qui complex satisfacció,

com hom^ vos demana perdó».

De jhesu Crist, ni mà ni peu,

ne jurant mays dirà:- «Per Deu!»

JV. Tio faràs fals testimoni

/\quel^ fa fals testimoni qui ab conseyl del demoni infama son amic leyal, e son enemic atrctal;

1280 e car fa contra 1^ manament de Deu, qui es adretament, , serà punit infernalment, si no fa restitu'ímcnt.^ E car eu só aquel malvat qui fals testimoni ay dat, vuylne far satisfacció en tant, que tot a 'qucis me do, contra los quals ay molt errat, e quen^ fassen lur volentat.

1290 Encara, que Is deman perdó e quem desmenta^ pel mento, pregan Deu que a cls^ ajut del dan qui per mils es vengut; c si en res los vol punir c'a mi^ fassa aquel mal sofrir.

I. p, home — 2. "Depèn de boca? c serà díray? — 3. p, Aquel qui : v. Celi qui — 4. pe, contra lo — 5. p, testament — 6. p, quin — 7. Serà desmenten? — 8. p, per gran deu que al[l]s —9. p, e ami : e, qu'a mi

52 Ramon Lull

V. Honraràs ton payre e ta mayre

Ueus es payre celestial, e sa Mayre a tuyt mortal es mayre de gran pietatz;^ e car nois ay tcngutz honratz

1300 en mon cor, amant mays monor, mon cava), mon aver e austor,^ ay contral manament falit; per ques tany quen^ sia punit on fassa sati facció en tant, que a éls tots me do. E vas* mon payre natural c la mia mayre, atretal,^ ay falit, car nois ay honràtz tant com dey, pus man engenratz;

1310 per quen fas satisfacció

en quant^ prec Deus que mo perdó, e vuyllos mays que mi honrar e a éls servir me vuyl donar, e fassen de mi com senyor, c sa eu vas cls^ com servidor.

VI. 7^0 faràs ladronici^

J\ vos, mon Deu, ay mi cmblat, e son me donat a peccat. A vos ay cmblat honrament, e aylo dat a mon parent. 1320 E daltres^ res ay emblades

I, p, pietat — 2. e, mon òr (p, monor) ! mon caval mon aur e aus- ter — 3. p, per quis tany quem — 4. pf , E vos : A vos — 5. p, mayre íretal — 6 p, c quant — 7. pe, e sa eu vas a els (Jtegiu c sa 'u vas els) : V, c vas a els — 8. C, ladronia — 6, p, e d altre

Medicina de peccat 53

a homens mantes vegades. Encara, que mi ay emblat quant al demoni me so dat.^ E en tot aquest emblament ay trencat vostre manament; per que no ay altre conort mas que men peneda molt fort, e que reta so c'ay^ emblat de mon poder, c pietat 1^30 me reta vos^ ab tal perdó, que venga a salvació; e reta us de mon cor susplrs, c de ma volentat desirs, c de mos uyls làgremes, plors, e penedir de mes errors.

Vil. 1^0 faràs homicidi

/\quel qui sí matex tén mort* en peccat, fa a Deu gran tort; car de Deu es per creament, per so que li fass' onrament,^ 134a' lo qual nos pot far ab morir en peccat, mas ab bc^ vivir en virtutz e en santctat,' contra tot vici e peccat; e si altre home ha mort, fa a Deu daquel home tort, c aquel tort es doblament, per que lin tayn doble turment; e non fa satisfacció

1 . V, quant al demonj me so dat : p, en quant al dcmonl me so dat : e, en quant al demonJ so dat — 2. pe, quay — 3. e, a vos — 4. v, celi qui (p, que) sí matex te en (e, té'n) mort — 5. p, fas hcnrraraent : e, faça honramcnt — 6. pe. a be — 7. p, en sccntat

^4 Ramon Lull

si non requer doble perdó, 1350 e que vensa la mala mort ab contrjcció e conort en la mercè del Creador, mayre^ de just e peccador, la qual vivifica^ home mort quant de peccatz se penet fort.

VI 11. JVo luxuriaràs

^AR Deus volc fos matrimoni, es contra él lo^ demoni, qui contra Deu fa son poder; e car Deus contra él voH fer

1360 e mostrar que él es senyor de tuyt li just el peccador, està contra luxúria, quil matrimoni desvia de la fi per qu' es honestat. Per que Deus ha manament dat contra luxúria, e vol que qui la^ fa quen aja dol e que lo prec que li perdó, faentli satisfacció

1370 de contricció e plorar

que sia angoxós e amar,^ e que sia molt pascient sin fa dél negun^ venjament. Per qu'eu satisfàs a mercè ma castetat, pcnedentme.

I. mayre {la mercè) — ■ 2 p, lo qual vivific -— 3. p, manca \o — 4. p, el no vol — 5. e, e vol \ qui aquela — 6. amar = amarg — 7. p, siu fa del ningun

Medicina de-peccat 5^

IX. JVo cobejaràs la muller de fon vesí

ARJTAT es venjansa' bona, de be comensansa, c muler es per so dada que sia d'Adam lyvada,

1380 posada en ordenament.

E per so fa Deus manament que hom no sia cobeytós contra orde, car no es bos^ nula res que contra ordes. fa; e qui lo manament desfà, es contra Deu irop erguJós, e son cas es tan perilós, que si no demana perdó e no fa satisfacció

1390 ab caritat c honestat, en infern serà soterrat, infern on mays dolor^ no mor. ni consciència de cor, la qual remort ab tal torment, que espina no es tant punyent.

X. JVo cobejaràs los bens de ton vesí

LJeus ha volgut far mandament que possessions ni argent no cobeeg* de son vey per so qu'él sia amic fi 1400 e quen Deu aja esperansa en homens sia amistansa.^

j. Serà veniansa? — 7, p, es Vos — 3. p, (versos 1391-1392) en infern {salta a Valtre mot infern) on es mays dolor — 4. Sobrenfenem hom — 5. p, sia mistansa

5^ Ramon Lu

LL

Mays cu nay Deus desobeït; per que men tenc fort per faydit, e fas ne satisfacció ab caritat e ab perdó: ab caritat, car vul amar mon proisme, servir e honrar,^ qui es mon vesí en quant hom es e en .].* espècia ab mi mès;^ 1410 ab perdó, demanant perdó a Deu, ab tal contricció, quen aja en mon cor dolor qui do suspirs, e als uuls^ plor; c tot a caritat me rent que fassa de mi son^ talent.

Xl. De veer

/\quest veer que Deus ma dat ay mantes vetz tolt c emblat a Deu, a mi e mon^ parent, en quant nay fayt mant faliment; 1420 car li uyl say qui són forat don entra en lo cors peccat: obrat ay ab éls, en veent, peccatz, per lo concebiment del cor, dcsirant vanitat per so que los uyls^ an guardat. E car ab los uyls ay mal fet, cove qu'éls nestien^ a dret, a tal® qu'éls ne ploren spvén, cl cor ne sia penedent^

1. p, vul amor ! mon proisme (serà pruxme o proxme?) servir c honrrat — 2.6, m'es — 3. p, vulls — 4. Serà a {elidida) son? — 5. p, e rai e mon : e, a mi e mon {polser a mi, a mon?) — 6. p, que Is vyls'— 7, p, nestan — 8. Serà a dret | aytal,? — 9. e, pcnedén

Medicina de peccat ^^

14^0 c que no vengon vanitat

del món; e quant auràn plorat

ab dolor e contricció,

serà la satisfacció

ab qui ha fet mala^ volentat;

e ab éls nuyl temps fassa peccat.

XI 1. T>e oyr

O

'yr es per oyr parlar de Deu, els seus noms^ presentar al cor, que los vuyla amar e la memòria membrar

1440 c entendre lenteniment, c que Deus aja onrament. Mas cu ay mon oyr girat a malvestat e a peccat, e fas dél satisfacció a judici e a perdó, e prengalo qui mays y ha,^ car so quen"* faran me playrà: e si es jutjat a turment, vuylne estar humil, pascient;

1450 e si lo vol pendre perdó, vuyl fer com sia ab él bo en tot so que per él auray;. c a perdó^ lo grayray lausant Deu que lo ha creat, c penedir may de peccat.

1. pi/, mala : e, mal a — 2, Sembla una ^llusió ais Cent noms de Deu escrits anteriorment (publicats en ei tom J de Rims) — 3. pv, ya : e, hi ha — 4. p, quin — 5. p, e perdo

58 Ramon LulL

Xlll. Ve odorar

Céi

rSTÀ odor per odorar, e odors per lo cor alegrar, e que lo vidal esperit ab odorar sia nodrit;

1460 car la odor que de fors ve, refresca lo cor e revé vivificant dins 1 esperit, si no es de subjet pudrit. Mas^ eu ay ab odorament fayt mant peccat e faliment; car quant odorava la flor e degra lausar lo senyor qui ha donat plasent sentir en odorar, per él grayr,

1470 desirava fornicament,

qui es peccat vil e pudent; per que fas satisfacció odorant sotzmetcnt la raó, e quel fassa venjament^ e que ús dél honestament.

XIV. Degustar

VJustar està per bo menjar ab que P cors pusca sostentar; e Deus hay* posada sabor

1. pe, mays — 2. Deixani aquests dos versos, talment cóm estam en pe. "Ens semblen corromputs i potser caldria corrcgír-Jos així : odorar subs' tantiu sotsmetent a raó (e, raysó) | e quel fassa vení a ment, frase con- vertida en venjament per confusió de la ] en ]. Cal reconèixer, però, que venir a ment no es modisme urual en el lèxic lullià. "Hem pensat si siria veniament. però no li veim el sentit. Tampoc no ens sembla probable la pèrdua d'una d enmig de que) (e que dél fassa venjament) — 3. p, qual — 4. pe, ay

Medicina de péccat* 5^

per so quel home senamor 1480 a menjar causes de bo grat,

c que Deus ne sia lausat.

Mas eu lausava la sabor

e I amava mays quel Senyor;

per que nay fayt mortal peccat:

e^ per dejuni, sadollat,

e ab viandes de sabor,

no lo perdona lo Senyor.

Per qu'eu^ vuyl dejunar tant fort

que lo cors gran pena en port; 1490 car aytal satisfacció

aporta de Deu lo perdó,

lo qual tramet Deus de bo grat

a hom<(c)> qui ha dejunat,

no a aquel que umplel carner

tant, que no y pot mays^ caber.

XV. De tocar

Cn tocar ha Deus dat^ plaer per so que hom lo vuyla avcr ordonadament per sa amor.^ Mas cu ne só fayt peccador, 1500 car ab plaer desordenat

ay fayt mant jorn mortal peccat,

car mays ay amat lo tocar,

quel Senyor que la volgut dar;

e no^ trobaray ja perdó

si non fas satisfacció

ab tocar don aja torment

lo cors, qui ac delicament.

1. Sobrentenem hom (e hom qui per dejunar, 0 qui en JIoc de deju- nar, se sadolla) — 2. p, quiu — 3. pe, mss {restituim mays) — 4. pe, a deus dar — 5. e, s'amcr — 6. C, e no 'n

6o Ramon Lull

tant, quen^ senta calt c fredor, cl cor suspir, c li uyl plor; 1510 c si fas ayial tocament,

al cors, venran^ de mantinent

de la gràcia del Senyor,

pietat perdó e amor,

qui faran satisfacció

de mon tocar, clamant perdó.

XVI. De affar

/\ffar es sèn per que parlar significa so c'om^ vol far; c es sèn de nou conegut,* e mays que altre ha virtut

1520 en far conèxer lo Senyor e en procurar sa onor; car él mostral concebiment que hom^ ha, el cogitament, c mou la boca Deu lausant c els^ seus .C. noms nomenant, los quals escrivim en rimar, c al Papa els vólguem^ donar; e molt altre be ve d affar ^ a hom que be en^ sab usar.

1530 Mas eu, làs, ay ira mortal,

car de Deu ay dit molt de mal,

c fas ne satisfacció

lausant T^tu, parlant,^® quem perdó,

e lausant sa gran pietat,

e acusant mi de peccat.

I. p, tant quant — 2. p, veuran — 3. p, soc hom : p^e, ço que hom — 4. Vaulor n'havia escrit un tracladet titolat: Lo .vj,«n sen, lo qual apelam affatus {es a publicar) — 5. e, qu'hom — 6. p, c als : e, e'ls — 7. p, le volguen {serà volgrera?) — 8. p, de far — 9, p, en?:e, ve {serà ne?) — 10. p^, preganle

Medicina de peccat 6í

XVI I . De ymaginació

EstX ymaginació per pendre so qui en lo sèn fó sentit per los .vj.^ sentiments, per so que sia membraments

1540 de so qui es en temps passat; car si no fos ymaginat, no fóra fayt remembrament, ni hom aguera moviment a certa obra ni a cert loc, e fóra perdut tot lo joc, el delit que scn pot aver. Mas eu, làs, me dcy fort doler,^ car ma ymaginació ay virada en falió

1550 contra Deu; per qucn son irat e ja nom serà perdonat si non^ fas satisfacció, pregan lo Senyor quem perdó: e que m ajuden a pregar contricció e suspirar.

XVI 11. De memòria

yViEMORiA es per Deus membrar, e es so qui fa retornar a la volentat so^ amat, lo qual amà en temps passat, 1560 e la memòria lo té

en temps present com lo sové. Creà Deus la memòria.

1 . pf, lo 6 : e, los sis — 2. p, dolor — 3. p, nom — 4. e, son

62 Ramon Lull

per so que él membrat sia, e que hom se guart de falir en temps present e a venir. Mas eu ay ab mcmbrar errat, en temps present e en passat, en mays membrar falsa amor que bon* amor de mon Senyor; 1570 per que men tenc fort per faydit e son fayt de mi enemic, de mon proïsm' c deP Senyor; per quen^ suspir, en planc, en plor e fas ne satisfacció aytant com pusc, clamant perdó.

XIX. De enteniment

CíNTENiMENT cs lum quí prcH

aquela causa c'om^ entén,

c està lum cspirital'*

que val molt mays queP corporal.

1580 Aquest lum haJ Senyor creatz a totz, quen sia enluminatz^ tot lo be quens ha volgut dar, e lo mal vulam^ esquivar; e vol que ab él sia entès lo be que fa e so que es. Mas eu mo tenc tot per peccat, car tantes vetz lay ignorat. E qui es peccat, què farà? ni lo Senyor còm entendrà?^

1590 Es nuyl hom qui consel me dó

1. e, prohjsme c del — 2. p, quin — 3. p, chom : C, qu'hom — 4. p, espiritual — 5. Seràr que? — 6. p, quem siam luminats : C, qu'cn siam luminats [escrivim enluminatz) — 7. p, vuUan -— 8. p» chom en- tendrà i e, com m'entendrà

Medicina de peccat 63

còm pogués atrobar perdó?

No say àls, mas en quant pusc dar

a Deu mon entendre amar.^

e pusc a cl clamar perdó,

c aver gran contricció.

XX. De volent af

VoLENTAT es flama qu^encén^ en cor dom enamorament,^ e es flama spirituaH qui val mays que tot corporal.

1600 Ha Deus creada volentat, • per so que ab ela sia amat, e hala posada al cor, c vol 5 que sial seu tresor. Mas eu nay lo tresor partit, c aylo de peccatz complit; per qu*eu^ men tenc tant per errat, que si no men es ajudat de lo Senyor, seray faydit c seray de mal esperit.

1610 Recorreray, doncs, a perdó e faray satisfacció al Senyor, de ma volentat, que la^ do a sa pietat o a son judici leyal, c port la mon suspir coral.

XXI. De justícia

]

usTiciA es so qui fa far be a hom qui be amà.

1. e, e amar — 2. p, quzn scn — 3. e, enamoramen — 4. e. espí- rital — 5. p, cl cor j e sí vol — 6. p, quíu — 7. p, que lo ; e, qui lo

64 Ramon Lull

c mal a home qui ha tort;

c està .j.* vertut fort 1620 tant gran, que nos lexa forsar

mas ab penedir e esperar

de Deu pietat e perdó,

ab suspirar, contricció.

Contra justicia ay errat

mantes vetz ab mortal peccat,

e vuyl cobrar sa amistat

ab csperansa pietat,

faentli satisfacció

dumilitat, contricció, 1630 de paciència, obeir,

de caritat e penedir;

e si no mo vol pendre a* g^'^t,

farà vas mi tort e peccat,

car pus quem^ son volgut jutjar,

nom pot, segons dret, nuyl mal far.

XXI 1 . De prudència

IwA virtut qu' es prudència es so qui fa que hom sia savi^ en pendre 1 major be, e lo mal esquivar de se. 1640 Contr' aytal vertut ay errat, lo qual errament es peccat. Cove, doncs, ab ela gitar de mil peccat, si ho pusc far: far nou^ pusc si nom ve perdó de Deu ab satifacció: satisfacció no faray si no prepós que^ nuyl temps may

I. p, elideix a — 2. p, quen — 3, p, saus — • 4. p, non? : C, no ho — 5. p, per pos; e. manca qüc

Medicina de peccat 65

no fassa vas Deus faliment, ni vas mi ni vas mon parent: 1650 lo propòsit no pusc aver

si en mon cor non ay dolcr

tant, quen^ suspir, en planc, en plor

cm tcnga fort per peccador:

nií doler jamays nom venrà,

si Deus de mi mercè no ha.

XXlll. Veforfitudo

J ORTiTUDo es la vertut

que té home^ fort combatut

ab temptació de mal far,

c per res no Icxa errar, 1660 ans lo fa csser vensedor

c csser fort combatedor.

Aytal virtut ay perduda

mantz ayns, c sí no majuda:'

en perdre la estay perdut

c com a home rccreüt.

E hom vcnsut, què* porà far

si no sajuda ab plorar,

ab suspirar, ab penedir,

c que vuyla molt Deus servir? 1670 E tot assò no li val re

si de Deu no li ve mercè;

c si ve, e on^ estarà

en home on tant peccat ha?

Noy say consel, mas que esper

quen^ fassa Deus a son plaer.

j. p, tant quant — 2. e, hom — 3. e, c si (=a}xí?) no m'ajuda: p, cnomajuda : f , c no hauda {serà e no men ajuda?) — 4. p, qui — 5. e, ahon ~ 6, p, quem

66 Ramon Lull

' XXIV. De fempransa

J «MPRANSA es vertut de bo grat per la qual està sanitat; c dona mèrits molt sovén, c parla^ hom sàviament

1680 cant ha menjat e no es pies, e pren aquel qui trop ha mes de viandes en son mento, reprenentlo de son sermó. Per que tempransa^ mays c*aur val a fer be e esquivar mal; e car vas ela faydit só, vuylli far satisfacció ab dejunis e penedir, car vas ela ay^ volgut falir;

1690 e vuyl estar en sa presó,

e molt pregar Deus quem perdó, c que tcmpransam vuyla dar contra gola, que fa menjar tant, c'om nes vil e descortès,'* e nes mal sà en tota res.

XXV. T>e fe

I E es vertut ab que entenen sobre sí nostr' cntendiment, crcnt' de Deu sa unitat, encarnació, trinitat, 1700 creador, recreació,^ passió, gloriació, devalà e rcsuscità,

I. p, per la — 2. p, trcmpansa — 3. p, elay — 4. p, tant conesui Je dcscortes — 5. e, crcent {cvent = crcu?j — 6. p, recreador

Medjcina de pfccCAT 67

pujà» e jutjarnos vendrà. Aquesta fe està tresor de ver esperit, en lo cor qui ella pren ab caritat, ab entendre mortificat^ sobre sa natur' e saber; e qui no la fa mantener 1710 per tot lo mon, pus poder na, en gran judici n estarà. Contra tal fe suy peccador, car no ay tractada sonor, e fasne satisfacció en quant a onrar elam dó.'

XXV 1 , D esperansa

CspERANSA es la vertut

qui alegra home caut

en peccat, e mcmbral perdó

de Deu ab gran contricció. 1720 Aquesta vertut va e ve'

ab pietat e ab mercè,

e vasen ab contricció

e torna ab mercè e perdó;

c potne tot home aver

quanta n volrà* a son plaer,

ab que li vuyla satisfar

de suspirar e de plorar,

de penedir, mercè querir,

e que no prepòs mays falir, 1730 Contr' aytal vertut ay falit

mant jorn; per que nestay marrit,

car faent mal la vule aver;

j. p, mortificar — 2. v, en quant ela honrar hem do — 3. p, va avc — 4. e, fot hom haver j quan en volrà

68 Ramon Lull

per que mcn cove satisfer a Deu: que lin dcman^ perdó, c quem sotzmeta a raó.

XXV 11. De carifat

Vertut que fa comunitat de propris^ bens, es caritat, e està font de bo amar e senuja contra avar'

1740 vestit de avarícia

qui mays aur que Deu volria; per que avar nos pot satlar* en nuyia res, ans ha estar ^ en foc en la ira de Deu, en que negú be està seu, cnans es sotzmès^ a tot mal, lo qual aura eviternal. Què faràs, doncs, tu, home^ avar? poràste, doncs, ab Deu posar?

1750 Satisfc contra ton peccat

pregant Deus quet do caritat que es contra avaricia, e es corda ab que hom^ lia sa volentat a bon^ amor, e a mercè del Salvador.

XXVI n. Dtcastetaf^

^ASTETAT es aquel abit

de que matrimoni es vestit ^°

I. C, li deroan — a. pe, propis — 3. p, bo amor j c sens nuja e (e, e sens mija tiV, c sens mija) contra aucr — 4. satlar, contracció de sa- dolar? o salvar? — 5. p, aestar — 6. p, sotmès — 7. e, hom ~ $. p, ab com — 9. p, castedat usual — lo. p, suestat ( 'svcstat)

Medicina de PEtcAt 69

e per ela es ordenat,

contra la qual ay fort errat 1760 ab luxúria malament;

per que ncstay trist e tement

de lo gran judici de Deu,

car traït ay lo castel seu,

lo qual donà a castetat;

el qual a ela ay emblat

e a luxúria lay dat,

qui mants jorns n*ha presa postat.^

Cors: què faray pus qu'eu no te,

car luxúria tot te té? 1770 Poràt ajudar castetat

si do a Deu ma volentat,

c ela fa tos^ uyls plorar

e al teu cor suspirs^ gitar,

c que deman per tu perdó

et fass' estar a talió.

XX) X, De humilitat

fi UMiLiTAT es la vertut qui fa hom ergulós vensut, e quant dexén'^ puja ensús en caritat e en bo ús; 1780 e lo contrari fa ergul.

Per que deuen plorar mei uyl

e mon cor deu aver dolor,

car eu, com malvat peccador,

ay desamat humilitat,

c ab erguyl fi ^ amistat;

per quen son dalt tant bayx caut

que no ay forsa ni vertut;

1. postat== potestat? — 2. p, tots — 3. p, suspír — 4. dcxén, de dexendre= descendir : e, dcxe'h — 5. fiï=fiu

^ò Ramon Lull

car qui cau de lalta amor de Deu, no es crcbant major. 1790 A, làs! c com hi pujaray

pus quen erguyl caüt^ son say? car ab ergul hom enjús va, e sel que) Senyor no amà, totora cau, si lo perdó no ha ab satisfacció.

XXX. De diligència

/\, Deus de diligència: e com es contra accidia! car ela la lessa, la pren,^ quant home està diligent^

1800 en honrar lo molt alt Senyor, e està tant bo vensedor c* a son proïsme ha caritat* e de son mal es despagat, c ja mays home accidiós no serà mays son companyós; car accidiós ha plaer quant veu altre hom dexaser, e es irat si I veu honrat. Per qu*eu^ me tenc per enganat,

i8to car no son^ estat diligent

com Deus aja gran onrament, e son^ estat accidiós contra mon proisme savaylós; mas donm* a^ satisfacció desperansa e de perdó.

j. p, scaut — 1. Serà lesa = lesiona; Ja (e, e la) pren = la fa preso- nera? — 3. e, diligen — 4. py, qua son proisme {v, prohisme) caritat {serà c'a a son pruxme caritat?) — 5 p, quiu : e, que eu — 6. p, som — 7. e, som — 8 pe, don ma : p, don me a

I

Medicina de peccat yt

XXXI. De íeyaltat

/\, leyaltat! e com sotz vos, contr' enveja,^ fayt virtuós! car aquel que us ha en poder, nuyia enveja vol aver,

1820 ni nuyl home laja de vos, car qui us vol no es envejós. A leyaltat! tan maP mi va car tant pauc vos ay^ amada, e d enveja son tant amic, que de vos son paubre mendic. Per que, leyaltat, vos requir que men jutjets a tal punir quen aja gran affíicció, on* fassa satifacció

1830 del tort que us ay e del peccat, car denvej' ay estat privat. A, leyaltat! poray trobar ab molts suspirs, ab molt plorar e ab vera contricció, en Deu pietat e perdó?

XXXI 1 . De paciència

J\, Deus de paciència! e còm apodera ira?^ car ira no ha nuyl poder en home qui la^ vol aver, 1840 e cel qui ira volrà sobrar ab vos lo covenrà parlar.

I. p, contran veja : e, contra c^nveja — a. pv, ta mal — 3. p, poc vos he : e, pauch vos he {resliluim ay) — 4. e, o 'n — 5. v, apodera ira : p, apodería ira : e, ha poder a ira — 6. "Entengui's la paciència

ja Ramon Lull

A, paciència d amor de home just e peccador! de mi, que us ay^ pauc amada, volrietz ésser privada si us fas gran satisfacció en esperar de Deu perdó per vostra amor, e que turment mon cor en mant suspiramcnt, 1850 e mos uyls en sovén plorar, e ma boca en mercè clamar, c mes oreyles en oyr quant de vos ausiran mal dir, c mes mans contraliar,^ e mos peus vos per tot sercar?

3Sr

1 . p, Queus e : e, qu'eus he (serà que vos he? restifuim ay) — 2. p6, contrau ^:.r {restifuim contraliar, però dubtant de ía genuilat del mot, car ei %>€rs resulta cufl)

Medicina de PECCAt ^J

IV

De temptació!

1 . De mal àngel e bo

EMPTACIÓ

de mal àngel e bo

Yuyl encercar en est sermó;

car vuyl mostrar 1860 com se pusc'om^ guardar

al comcnsament, com vol far

alcuna re. B si li ve de be, sabga^ que de bon àngel ve

lo pensament que en lo far consent, c sís fa de elexament,*

tant c'amduy s6^ eflJo fayt companyó. 1870 E sil consel* no es del bo

àngel, ans es de maligne, per res no fassa el fayt, c de manès^

lo dessemblant de so que cogitant pensa, fass' a lo seu talant

molt desirós. Per que es preciós est tractat quels faytz amadós*

I. pò, De la quarta part d est libre qui es de temptació e primera^ ment (e, emet e primerament) — 2. e, puscha hom — 3. v, sapia — 4- pe, de el exament [serà de elegiment, o de el lexament?) — 5. c, qu'am d'uy ço — 6. p, conccl o conceyl sovint- — 7. e, demà n'es — 8. e, aquest (p, també aquest : escrivim est) tractat ... amdòs

J4 Ramon Lull

1880 vol ensenyar

e per molts mous sercar, per so qu'enseyn a contrastar

a conseyl mal d esperit desleyal, c quel bon consel e cabal

sia autreyats,* c que comens viatz so que li serà autreyatz.

11. Ve ésser Deus^

L/eus es, e hom noy dupta n^ res 1890 si so que es, sentit no es;

car Deus no es ens corporal, enans es causa sperital^ e que nos pot veer, tocar; el mal Esperit^ fa duptar que Deus sia neguna res al home qui savi no es; c si ho fay altreyar, leugerament lo fa peccar; car qui no tem foc infernal 1900 leugerament senclina a mal. Mas lo conseyl del àngel bo significa Deus per raó: c vuylvos ho^ adés mostrar, si be lio sabetz consirar. ([ Si no es Deus, es major mal lo seu no ésser, c no val, tot so qui es en negun be, tant com defal en tota re; car mays està hom trist que gay.

j. p, si au treytats — 2. p, de Deu — 3. p, duptem — 4. p, spe* ritual — 5. p, sperit — 6. p, uoso

Medicina de PÈcCAt J5

1910 cl bo no són tant col savay,

el viu no són tant com li mort,

ni negú no es en est port

qui viva tant, com serà morts-

B si no es Deus es la sorts

mala en infinidament^

e bona termenadament,

e valgra mays que tot quant es,

que no fos estat nuyla res.

E assò non consent raó, 1920 quel mon, on ha tant ésser bo,

sia mays per mal que per be,

car mal ab esser^ nós cove,

e que fos be ésser no res

so qui serà e passat es,

qui es mays que so en que som,

e que lo mal sia aP sóm

el be enjús; per ques cove

que Deus sia alcuna re

per qui sia altra vida 1930 qui de be sia complida,

e que per ela sia est mon,

e que tuyt li home qui són

e seran e són ja passat,

sien de la eviternat,

e qui es bo que aja bé,

el mal que aja mal jassé.* Q Enaxí es ordonat

tot so qui es, pus qu'es vertat^

que Deus es; el àngel qui's^ bo 1940 conseyia a hom, per raó,

que lax lo mal e fassal be,

e de Deu no dupte en re.

1. p. eninfcmdament — 2. p, salta a V aítre mot csscr — 3. pe, cl — 4. Serà jasser = jas? — 5. p, veritat — 6. p, qui es

^é i^AMON LuLL

jatsia no sia sentit;

car so qu'él es, es esperit,

]o qual nos pot pendre ab sèn,

mas ab nostre enteniment^

e ab membrar e ab amar,

no gens a<b> veer ne tocar.

UI. De Trinitat^

V•'ONTRA la summa^ Trinitat 1950 ha lo demoni consel dat, e tots jorns lo dóna sovén a home qui molt no entén, quant en ela voH consirar c per necessitat provar, conseylantli que Deus no es res,^ car si ho fos vira palès so que no pot be declarar; c per est mou^ fa lo duptar per so que sia descreent 1960 e que laport en^ foc ardent. Mas 1 àngel bo^ fa cogiíar que hom no vula desclarar' la causa qu' entendre no pren per forsa de nuyl argumén,^° mas que la crea^^ verament captivant son enteniment. Emperò si es hom subtil e ha enteniment humil,

1. e, «ntenJmcn — a. Comença elms. b. "Es tan defectuós que desistim de pendre'l per base del capítoí, com ens proposàvem (pàg. 2), ni recutiim, sinó excepcionaiment, les variants aritmiques o buides de significat — 3. V, sancta:b, sanct — 4. vh, volch — 5. vh. e {v, sense e) consellaJi que Deus no es res (pe, ometen res, mot que demana el ho següent) — 6. vh, e per ayço (b, so) — 7. pe. e que lo port en : vh, e qucl port en lo — 8. V, 1 àngel lo : b, lo àngel lo — 9. b, ne uuylla,. declarar (e, declarar) — j o. pb, argument — 11. C, cresa : b, creesa

Medicina de peccat 77

conscylali c'a^ lo Senyor 1970 quc^ sobre totz està major, deman quel do certenitat^ de sa gran sancta Trinitat, de la qual vos vuyl .j. pauc dir; e temerà al dir falir'* si duptàs que Deus nom aydàs, c sin res^ hi fal, no dic pas quen so quey fal sia creütz, ans só daytant apercebutz, que sotzmet a corrcgiment 1980 est dictat al Papa valent

c a tots los seus companyes,* e del falir deman perdós,^ si y es, car noi dic a seient: e prenc aytal comcnsament. |[ Deus es, segons que provat es, c es complit, e noi fal* res, e en sí ha moltes raós per que està complit e bos,' so es, bontat infinitat 1990 poder saber eternitat voler vertut e veritat, e de glòria es bastat; e daltres^® mantes dignitatz està Deus complit e bastatz,^^ les quals no porta nomnar;^^ e car lo fayt vuyl abreujar, passem a asò^^ que direm. |[ E primerament comensem a provar per 1 enteniment ^"^

>. peb, que — 2. b, qui — 3. b, don sertenctat —4, b, e si al {pe, el) dir tcman fallir — <. b, si res — 6. pb, campanyons — 7. b, perdon — 8. b, e ses cumplit c noi fals — 9. b, raons | ... bons (p, clus) — 10. b, e de las — 11. p, e abastats — 12. b, nomenar — 13. b, passam ad asso — 14. e, rentenimcn : b, lo entendiment

yB Ramon Lull

2000 de Deu, qui^ sí matex entén entenent tot so quen sí ha,^ e de ses raons natur'a qui li^ fan axí consirar en bo obrar e en be far, com ha per sí* matex poder; lo qual poder vo! son voler quen produir sia aytant^ g*"^"» com es son ésser en estan; car sin estant era major que en obrar, sí ja^ valor

2010 de son obrar seria gran, car no seria egualan^ Jo seu obrar al* seu estar, en lobrar seria mirvar^ de bonea, qui tant no fa de be com en son ésser ha.^° Asò matex d infinitat, si infinit^^ no era obrat; e sin eternitat no fos,

2020 fóra Deus en sí ociós,

eternalment, de eternitat, a la qual fera gran peccat,^^ pus que d efa pogués be far per manera de eternar.^"' Asò matex es de poder, de saviesa e voler,^* vertut, glòria, veritat.

1. p, que — 2. p, quem. sia : b, quant y ha — 3. cb, natura ha I que li — 4. fb, ben obrar .,. ben far ] com ha en si — 5. p, per- duit siay tant : e, produir sia hi tant (b, sia ten) — 6. b, si estan era maJor j que obrar en si ya {v, que en obrar si ja : p, quen obrar si ja : e, qu'en obrar sia, ja). J^oti's que ja es negatiu, equivalent a ja no — 7. p, egualant — 8. b, el — 9. b, e lo obrar seria mal amat (p, seria minvar) — 10. b, manca el vers — 11. b, A so meseyn den infinitat | si enfinit (pe, s infinit) — 11. b, fora o fera (i/, fora) sancta pecant — 13. vh, de termenar — 14 pi/, c voler : eb, de voler

Medicina de peccat 79^

contra les quals fera peccat^

sin lurs obres fos ociós; 2030 e car^ Deus no es injuriós,

a sí matex ni a altra re,

fa en sí matex tant de be^

con abasta'* a son poder,

c son voler en vol aver,

en pot atènyer son saber,^

c cascun hi fa^ son dever. ([ El produir'^ en aysòs pren

del Fil el Sant Espirament,^

entenen Deus que ha poder, 2040 e Deus té en far son dever, f;

segons que ja ho ha jutjat,

cascuna^ de sa dignitat;

car la bonea vol be far,

e eternitat eternar,

« infinitat infinir,^*^

c lo poder ho vol complir;

c tal complir noi pot donar

a nuyla causa per crear,

e nuyla causa creada 2050 pot ésser infinitada

ni pot^^ ésser eternal.

Cove a Deu, doncs, complir tal

com requeren^2 5^5 dignitatz:

cove, doncs, que sian donatz^^

deies ^^ matexcs lo complir,

lo qual apelam produir^^

1. b, hunitat | Jos quals foren pecans (f, las quals fore'n peccat) — a. vb, (sense c) car — 3. b, ni altre (p, també ni altra) res I fassa ma- tejxs tants de bens — 4. p, basta — 5. b, atinyer; e, sauber — 6. b, {sense e) cascuns y fa — 7. p, perduir (p\ produir) : b, produí — 8. c, espiramen : b. esperiment — 9 pv, e acascuna — 10. b, c (p, sense e) ffe ternitat terminar | e sen fenitat enfenir — 11. eb, si no pot — lï. b, rcquiran — 13. p, que sicn donats {sittguíar=:q\icn sia do- nat) — J4. e, de les — 15. p, perduyr

8o Ramon L•ull

un d altre infinidamcnt, on sia bonjficament, cternar, possificament,

2060 e entendre e^ amament, vertuíficar, verificar, e complir e gloriejar.^ Enaxí es lo bastament de la essència el agent,^ del natural el naturant* qui es eternal etcrnant, del unible el unitat,* del agible el naturat.^ ([ E aqucl qui es produent

2070 es lo Payre omnipotent,

qui produí^ de sí so qu'entén quen pot produir francament,* segons queu volen ses^ raons, per mou de generacions, engenrantsi el fiP' seu, e'ngenraP^ axí, en Deu, e molt mils, com es engenrat un hom ^2 daltren humanitat; c car es de infinitat

2080 lengenrant, es infinitat;*^ e car Deus es en unitat, estan ab él ens unitat;^* e car es de eternitat, està 1 engenrat eternal;^^ e es bo car es de bontat,

1. b, es entendre es — 2. b, viuificar | complir e uíuificar — j. b, lo be estament j ... el agement — 4. pb, de lo (b, del) natural naturant — 5. Participi de unjtar — 6. b, es un naturat — 7. b, produir (pro- duí =produu) — 8. pv, quem {v, qu'en) produir; e, francamen -- 9. b, ques volan sas (pv, sens) — jo. p, sil fill:©, se hi el fil : b, sey fill —- II. e, c engenràl : t'b, el sengenral — 12. pb, home — 13. Participi de infinitar — 14. vh, esta n = n està : pe, estant; unitat. participi de unítar — 15. p, eternitat : b, etcrraenat

Medicina de peccat 8i

e axí de cada raó.

E aquel Fil està tan bo,

tant infinit, tant eternal

com lo Payre, e aytant* val, 2090 pus que de tot él està nat,

e tot quant ha li ha donat,

enfora sa paternitat,,

per so quel tenga eternat

en ésser fil eternalmení

sens negú altre mudament,

lo qual agra-^ sis pogués far

d altre, payre e eternar,

e fóra n^ contradicció

en ésser payre, payre no, 2100 e pogra sufrir eternar

que en cl fil se pogués camiar^

en ésser payre de alcú;

e en axí, de u en u,^

tro quel primer, payre no fos

del segon fil; e sa raós

no consent: que payre infinit

cové^ ésser en Deu complit.

Amem, doncs, .j. Payre, no dos,

e .]. Fil qui es cabalós 2110 e no requer^ que sia payre,

per so que no sia mutayre

ni contra son payre en res,

pus que per él es so què es. K E vuyl provar tot exament

I. e, e aytant : p, caytant : b, y aitaJ omès et val següent — 2. pb, aguera — 3. b, en eternar | e fora — 4. v, que'n ell (e, que'n el) fill se pogués canyar (b, canbíar) — 5. b, de algú (pe, dalcu) | essen axi; p, de .1, en .». ~ 6. pe, e ses raos (e, raysos) | ne consent que payre in- finit I cove : b, e sens rasos | ni com sanct Payre que ínfenit | conuin- gue. Escrivim sa, fent raós singular, i no (potser hauria de dir nou) que demana ei significat de la frase — 7. b, rcquir

RlM6*-6.

82 Ramon Lull

so per que's^ payrel produent,

cl product es fil apellat.

B si avetz humilitat

en so que us en volray provar,

entendre ho poretz^ tot clar; i

2120 car tot so que altre tramet de tot sí matex, es per dret fil, sin sespecia^ es mes: axí com lo leó, qui es en la leonitat tramès, la quaH sa espècia es, per lo leó qui la engenrat^ e en sa espècia posat; per quel product per fil està el produent payre sen fa.^

2130 Es, doncs. Deus Payre e Fil Deu, segons lexempli;^ e say eu que sil leó tan solament fesés^ lo fil eternalment, que molt mils agra nom payre, que quant d altre, fil voP fayre; encara, que sol un leó no es payre de tots quants só ni es payre en^^ eternitat, mas en lo temps qui es passat. ^^

2140 Per que en causa creada no es tant apropriada filiació, paternitat, com en la suma Trinitat; car lo Payre tan solament prodüu*^ de sí eternalment * -^

1. p, queus — 2. p, operats — 3. p, sin despecia : b, sens spicia — 4. b, en lelentar tremes | lo qual — 5. p, langenrat — 6. b, manca et vers — 7. p, 1 exemple :e, leximpli — 8. p, fesses : b, ffeesses — 9. t/b, si vol — 10. pf, ni el payre en (b, omet en) — 11. b, que es posat — 12. b, perdun : b, produí

Medicina de pbccat 83

lo Fil, e noy vol companyó. ([ E assí viram lo sermó a provar lo Sant Esperit,^ lo qual tenga mon dir^ complit,

2150 per so car ho dic a sonor c c'om lentena el aor. Deus Payre c Deus Fil estan en una natura aman la .j. laltrc^ eternalment; c cove ésser lamament aytant gran com estan amdós,* car si tant gran com éls no fos fóra menor, éls foren gran, e pogren ésser rancuran^

2160 cascuna de ses dignitatz,

que no sostenen^ que mermatz

en qui^ sia menoritat,

sia de la lur entitat,

qui es tota infinitat,

tota bonea, eternitat.

Cove, doncs, que aquel amar

queus ay dit, sian eternar,

en bonificar, infinir,

per so ques puscan* tant complir

2170 de essència e natura,

que' sia gran sens mesura, c c*ab aceyls d on es^^ ixent en amant, aja egalament^^ ab éls en granea, bontat,^^ en tota altra dignitat

I. pbe, sperit — 2. pb, dit — 3. eb, a 1 altre — 4. p, en dos — 5. Serà pogran? : b, pogueren; p, rancurant — 6. b, sostenen — 7. e, mermats (p, meramats, singular) | qu'en qui — 8. p, per lo ques pusquen (b, pusca) — 9. p, qui — 10. p, e cab aquals do es — 1 1. pcb, cgal- ment. Escrivim egalament, però potser la lliçó primitiva fos vaja egalment, i després (v. 1 177) e si va — 1 2. b, a beills granea e bontat

84 Ramon Lull

c en essència e natura, c si na^ no scn rancura negú actu de dignitat. Cove, doncs, de necessitat

2180 que] amar sia Deus complit c que sia Sant Esperit:^ Sant es, per so car innocent són lo Payre el^ Fil exament en produir* aquel amar en tot quant poden^ abastar de lurs raons al produir:^ per quel amar cove exir simplement tot en santetat, com amar qui ix^ enamorat,

2190 pus que no es de faliment,^ e es ixent en compliment del Payre el FiP qui són complit; e està per so Esperit, car està espirat damar,^^ e no per via dengenrar, qui es per mou de cogitar de Deu en^^ lo be que pot far en sí, segons racionar, qui es obra de ses raós

2200 per so que no sia ociós.

([ Es, doncs, Sant Esperit provat e provada es trinitat; e està el Sant Esperit nombre de .iij. tant fort complir, que él en ^2 sí matex no sosté que sian^3 quart nombre per re;

1. ev, n'ha : b, na : p, va — 2. p, sperit : e, spirít {uxuats respecti- vament) — 3. p, payre I — 4. e, en produir :p, en perdur : f, e per produr : b, e per produir — 5. p, podem — 6 p, perduir 7. p, que yx — 8. e, defaliment — 9. p, payre fil — 10. p, d amor — 1 1. e, e'n — I a. e, qu'él — 13. p, sien : e, sia en

Medicina de peccat 85

car segons que avetz ausit,

axí abasta un^ esperit

en la divina trinitat, 2210 con fa .j.* paternitat

e .).* filiació,

pus aytant com ela es bo.^

Bs, doncs, en .iij. nombre complit:

e per so està establit,

en tot so que Deus ha creat,

que lo nombre de trinitat

ha molt major perfecció

e es en tota res pus bó,f

segons so qui es natural 2220 e per que natura mays val,

com de matèria forma

e conjuncció, demostra

tot so qui es substanciat:

axí com en^ humanitat,

en qui cors e ànima ha,^

e so per quel .j. en laltre està

de tots tres, es homç unit.

Asò matex del esperit

del home, qui està de tres, 2230 segons qu* entendre pots adés

en saviea, on són tres:

entenent, entendre, entès,

e no cal que ni aja més,

e sil un dels tres no y fos

ja no fóra ens^ cabalós

saviea; e volentat

ha en sí amant e amat *

I. pv, abast un : b, ab ascun — 2 b, e una Bliasion | ... es bon — 3. b, perfection | ... res (e, re) pus bon {passim finals en -on) — 4. vh, com es — 5. p, en qui cors eina : e, en qui ha cors e anima ha : v, en qui ha cors et anima : v^, en qui ha cors e s anima : b. en ques ha cos anim^ — 6. b, sen

86 Ramon Lull

e amar; e en tot so qui es

està complit nombre en^ tres; 2240 lo qual nombre ha Deus creat

significant sa trinitat,

per so que sia coneguda

per lo nombre, e volguda. ([ Són, doncs, en Deu tres persones

qui de dignitat son plenes,^

qui són, en .].* natura,

distinctes senes^ mesura;

e per so deïm Payre Deus,

e deïm que lo Fil es Deus,* 2250 e Deus està Esperit Sant;

e no són .iij. deus tant ni quant,^

ans estan .j. Deus solament

no compost, enans^ simplament;

car una es la deïtat

e són duna simplicitat:

enaxí com en vera^ amor,

en qui està .j. 1 amador

e altre sel^ qui es amat

c lamar altre, e tocat' 2260 no són de compulsió, ^°

car tots tres d un* amor^^ só.

E ^o per quen nombre estan

es car la .j. està aman,

e 1 altre qui està amat,

el amar damdós es donat.

E car tots .iij. en nombre só,

estan, segons relació.

1. vb, de — 2. vh, dignitats son bones (b, trasposa aquests Jos ver- sos) — 3. pe, sense : b, sens (escrivim senes) — 4. p, e deim (e, disem : b, diem, en ets dos casos) per lo fil es de deu — 5. p, tant 3. quant — 6. p, enanu — 7. pb, vostra — 8. v, acell : b, es el — 9 V^b, altre e tocat : p, daltre e tocar : e, d'altre e tocat — 10. p, no so; b, colpol- sío — II. p, duna mort : e, d'un amor : b, dona mor

Medicina de ptccAT 87

cascun sí matex, 1 altre no,

per nombre e distincció: 2270 nombre de .iij. noy seria,

si distincció noy avia.

E car la .j. es daltre nat

e laltre es damdós^ donat

per .j.* amor sens mesura,

són tots .iij. en^ .j.* natura,

una essència, .j. poder,

una bontat e .j. dever,

un saber, .j.* volentat,

una granea, eternitat. 2280 E car en^ una unió

de natura e de raó

estan tots .iij., són apelat

un Deus, no molts, per 1 unitat

que damunt avem recomptat;

car luna raó 1 altra es,

en quant .j. Deus solament es.

E car cascun actu<(*s)> complit,

an per so ensemps'* establir

que sia la distincció 2290 solament per relació:

lo Payre, el Fil el Esperit

no està lu daltre partit,

pus que an .j.* natura;

car la natura .j.* dura

eternalment e infínida,

per que no pot ésser complida:

car axí com en simple amor

està lamat en 1 amador

e lamador en son amat

1. b, e 1 altre de amdos (p, dondos) — 2. pf, en : eb, manca — 3. vh, sense en — 4. Serà actu complit | an, per so 's ensemps?, o ha'ctu (=ha actu) complit, | an (b, e) per so ensemps? (p, en tems)

88 Ramon Lull

2300 e lamar^ on estan liat, enaxí en la deïtat lu de laltre no es gitat,^ ni lu de laltre^ es derrer; car eternitat no soffer quey sien^ primer ni derrer, car ab els no poria^ ésser: axí com en la simple amor, on lamat amar amador estan en .j. temps egualment,

2310 sens primer c derrerament.

Q Asatz avem mostrat^ tot clar de Trinitat so quens en par; e si nul home es temptat per mal esperit, est tractat lisca, e porà tost veer, ^ si es home qui aja saber, de la Trinitat veritat, tant, que nestarà consolat.^

IV. De creació

R.

demoni temptació 2320 que no sia creació

e quel mon sia eternal, e asò fa per nostre mal; car si lo mon no fos creat, no fóra primer hom format, ni fóra res <(la> nostra fe qui de encarnació^ nos ve, car no fóra Deus encarnat

I. p, lamor:b, lamat — a. b, no separat — 3. eb, al altre — 4. b, sia — 5. b, quar en {v, també en) ells noy poria — 6. p, mostrar — 7. V, lija ... veser : b, liga ... a ésser — 8. b, tan? quen estan ben consolat. "Fineix la lliçó afegint Deo Gracias. amen. — 9. e, d'encarnació

Medicina de peccat 89

per so quel mon fos recreat,

ne fóra peccat general 2330 ni altra vida, atretal.

Car si lo mon eternal fos,

ja no fóra cascú de nos

resucitat, car abastar

no pogra la terra a^ donar

sí matexa a cascú^ cors;

car infinit nombre a^ tot fors

fóra de corses renovatz,

qui en lonc, pregon, ni en latz

no pogren negun loc aver 2340 en que tots poguessen caber,

e aydàsy lo cel e la mar,^

ans covengren ultra passar

lo cel infinidament;^

e so nula raó no pren

que loc sestenan^ infinit,

qui sia de corses complit.

Veus, doncs, per quaF entenció

fal demoni temptació,

per so quens git de nostra fe. 2350 Encara diu que de no re

Deus nula causa <(no^ pot far,

e que eternal cove estar

lo mon, pus noi pusca crear.

Encara diu, que ociós

fóra Deus, si lo mon no fos

eternal, car si comensat

fos ans que él lagués creat,

no agra Deus en que obràs;

1. p, elideix a — 2. p, as caseu — 3. p, elideix a — Serà e aydàs yl cel e la mar? o e aydàs y lo cel. la mar? (p, lo cel clamar). També potser sia sobrera la c inicial del vers — 5. e, infïnidamen — 6, pe, soste- nen : ]/, sostena'n {escrivim sestenan) — 7» p» p«r quel

90 Ramon Lull

e per so que mays no cessàs,

2360 vol quel mon sia eternal. ([ Vejatz^ com sa raó no val; car en Deu, segons son dever, poder saber e son voler an .j. metex actu complit, el .j. en laltre 's infinit; car aytant pot lo seu poder, com son saber ho pot saber,^ e aytant ama son voler, com poden^ poder c saber,

2370 car en* quant són estan egal. Vejatz com ment lo desleyal: car sil voler vol de no re crear lo mon, pot ho de se, pus que's aytant gran son poder com està gran lo seu voler. Vol, doncs, e si vol, ha pogut: sabé que volc, sabe^ pugut. B quèus iria àls dién del Rey del cel omnipotén?

2380 Car si en mi era unitat

de poder, saber, volentat, no sol porial mon crear, que de mi puria deus far si volia que eu fos deu, car poria hol poder meu, pus ho volgués lo meu voler e ho sabés lo meu saber. E tot aysòs poria far, pus que fossen en egualar,

2390 c que de totz .iij.^ fos .j. fayt. Vejatz, doncs, e a quaF agayt

I. p, veats — 2. p, sauer — 3. v, pot en — 4. pe, en tot (ometem tot) — 5. Serà saber ... saber? — 6. p, que tots 3. — 7. p, e a quel

Medicina de peccat 91

vos vol aportar lo savay !

Encara, que vos mostraray

que Deus no fóra ociós,

can diu que si eterna] no fos

lo mon, no agran^ què obrar;

car, segons que us pot remenbrar,

provada^ avem Trinitat,

la qual està en eternitat 24(X) produent lo Payre FiP Deu,

al qual dóna tot so del seu,

e damdós ix TEsperit Sant,

lo qual se dóna en amant;

per quen la obra quen sí ha

Deus, gens ociós no està,

car obra es de trinitat

e de cascuna dignitat.

No cal, doncs, sia eternat*

lo mon, per so que aja obrat 2410 qui a éP sia eternal;

car dintre sí la, qui mays val

e qui es de sa entitat,

so es lo Fil el Espirat,

en qui estan bonificant

bonificar e car amant,

bonificar amar amat,^

e asò en eternitat. ([ E pus avem tot clar mostrat

quel temptar no es veritat, 2420 manifestament vuyl mostrar

quel mon no pot per res estar

I. p, agren — 2. p, probada — 3. p, fil de : e, e fil de — 4. p, eternitat — 5-6, qu' haja obrat (Deus) | qui ha cl — 6. Sembía que hauria de dir: en qui estan bonificant | bonificar bonificat | e car amant amar amat (o amant amar e car amat), però la rima demanava amant apa- riat amb bonificant. Amb tot, ens sembla que un dels dos infinitius bonificar, potser el primer, ha d' ésser bonificat (bonificat e car amant, vers «41$)

92 Ramon Lull

eterna], e veus la raó: Es Deus: e cl està tant bo e cs^ tant alt en summitat, que res no ha ab éP egaltat; c sil mon era eternal, seria en durar egua! a Deu, per la duració; per que no seria raó

2430 que Deus estès en summitat a sel qui ha ab éP egaltat. E asos seguex* del poder de Deu, qui pot egal aver; car sil mon ha eternitat, son poder pot ésser durat aytant com lo poder de Deu. E aysò matex del be seu, car lo poder e lo durar covenen en bontat esrar;

2440 per qu' està del mon sa bontat^ ab la de Deu, en egaltat. Veus, doncs, sil mon es eternals, quen tres causes està egals a Deu, qui són: durar, poder, bontat; per que no ha dever Deus que sia del mon senyor si per tot no està major que lo mon; e cascú es deu, c de Deu no estàl mon seu,

2450 car Deu noi es en tot desús; el mon està en part dejus a Deu, car no està infinit^ estensament, ans es finit

I. p, ques — 2. p, habel — 3. p» <?"' ab cl — 4. p, segex — 5. p, per questa bontat del mon sa bontat — 6. pe, es tant finit (originària- ment estanfinit? Escrivim està infinit)

Medicina DE PE CCAT 03

en quant està lo cel redon,

e tot so quin redon contorn,

covése que sia finit;

encara, que no es complit

en totes ses parts, sí com saP

qui no entén^ membrant ni val, 2460 ni la pera qui ^s part del mon,

ni larbre, ni laygua, nil jorn;

per que el mon no està egal

en tot a Deu; per que no val

tant com Deu. Mas en altra^ res

tant com él val, pus egal es

en alcú be, poder, durar.

Per que no cove altreyar

quel mon pusca eterna!* estar,

per lo gran inconvenient 2470 qui està manifestament,

segons que ja vos avem dit. ([ E purial mal Esperit

per altre mou home temptar,

dient que Deus ha pogut dar

a lo mon que pusca durar

eternalment e ben^ complit,

en quant està ple dinfinit

durar; e aysò del poder.

Mas Deus d aysò no ha leer, 2480 car nou pot voler son voler,

pus vol quen tot Deus sia sus,

el mon sia en tot dejus;

o si no, covéns altreyar

quel voler de Deu vol amar

aytant lo mon con sí matex;

e si I voler aysò seguex.

I. p, pretès si tot sal : e, pertes si tot sal : v, parts sitot sal {escrivim com) — 2. p, cntent — 3. p, alta — 4. p, pusc tcrnal — 5, p, bem

94 Ramon Lull

cove que sabga lo saber e que ho pusca son poder, segons queu vol la volentat,

2490 c^ tots .iij. seran tort e peccat, sin res se fan ab lo causat eguals; car en res nos cove que so qui no està per se, ab son senyor aja egal en nula re, sin tot no val aytant com él; e nos pot far que Deus se vula enjuriar,^ com sia savi e complit. E ja mays lo mal Esperit

2500 creyatz, sin res vos vol temptar quel mon pusca eternaP estar; e siu fa, anatz consiurar so que vos en aurem^ mostrat. K Cove, doncs, sial mon creat c esdevengut^ de no re, car si fos dàls, fóra j' a se^ aquel altre ens eternal, e fóra temptar atretal, segons que damont ha estat.

2510 Es, doncs, lo mon de nou creat, e Deus està son creador, son senyor, son governador; e ha lo mon per so creat, que per home sia amat, entès,^ membrat, e car tengut, e que Deus laport a salut en paradís, on gaug no mor.

I V, omet c, potser perquè el vers resulta llarg — 1. p, vulen inju- riar : e, vuylan injuriar — 3. p, pusca ternal — 4. p, conjurar | so que nos enaur en — 5. f, e esdevengut : p, e es devenguda : C, c esde- vengut ha — 6. pe, jassc — 7. p, en res

Medicjna de peccat 95

E gens lo mon, per negun for, no pogra sí matex crear; 2520 car nuyl ens pot sí matex far, car si matex far se pogués, fóra^ 1 agent ans que fos res; mas asò no soffer raó, e fóra contradicció, en quant fór' e no fóra res. |[ Passem^ avant car be *s entès quel mon de nou està creat per lo Senyor ple de bontat.

V. De encarnació

/\ provar^ encarnació 2530 cove c*om ús fort de raó

e que sia hom fort subtil,

e'* enteniment aja humil

aquel qui entendre volrà

la provació qual serà,

e ques guart al^ comensament

del malvat amonestament

que fa lo malvat Esperit,

qui] ver vol posar en ublit

d aquel qui escolta lo sermó, 2540 e dóna li temptació.

Anem avant e comensem,

e de Deu gràcies petem

quens endrès la provació^

que fem de sa encarnació. |[ Sí com la divina bontat

fo raó a lo be creat

e la granea a gran^ be.

I. p, for — 2. p, passen — 3. p, probar - 4. p, elideix c 5. pe, cl — 6 p, probacio — 7. p, ha gran

9" Ramon Lull

la saviea, qui tot vé,^

diu quaP be pot ésser major

2550 creat, e la^ sua amor

volc amar aquel major be, cl poder lo poc, car es ple de saviea e damor; c si no creàs lo major be que pot saber e amar, nos pogren'* en Deu egualar la granea ni la bontat vertut glòria e veritat,^ ab son saber poder voler;

2560 car no volgra tan gran be fer, com lo ateny lo seu saber c com lo poder lo pot far. Fóra, doncs. Deus de be avar per poder saber volentat, e contra granea e bontat vertut glòria veritat, ab qui agra fet gran peccat; e fóra estat ociós <[e]> contra les sues raós;^

2570 e car en res no pot errar, volcse per asò encarnar, per so que creàs lo major que pot atènyer sa amor e qui està en son poder e ateyne' per son saber; e es aquel major nomnat home, qui està deïtat, c es pujat en tal ausor,^

I. vc=veu = sab? — 2, p, quel — 3. p, a la — 4. p, sauer e amar | nos pogueren — 3. p, glie (gJorie) veritat — 6. e, raysos usual. Potser ací ray- són dues silíabes, o be s'es perduda una c inicial del vers davant contra, la qual suplim — 7 Serà ateyn ne? — 8. Serà autor=altor (al- tesa)?

Medicina de peccat 97

que no la pot Deus far major, 2580 nin pot amar major amar,

ni major granea^ formar,

ni lo saber major en sab;

car aquel hom cove ésser cap^ ^

de tot so qui està creat,

pus que Deus la en sa^ deitat

tant, que està home e deu,

e tot so qui 's creat es seu,

el poder saber volentat

an satisfet a la bontat 2590 granea vertut veritat

glòria e eternitat,

quen^ sí fa durar home e deu

sens que no y pert^ res del seu,

enans nes mostrada major,

en quant fa estar creador

so qui de nou cstà'creat

en .']. suppòsit unitat,^

c durar dues natures

un suppòsit sens mesures 2600 distinctes, en .j. unides,

estan^ en .j. establides

qui es Jhesu Crist apelat,

un suppòsit, .]. personat,

c no en ters' nombre passat,

car es les dues natures;

e aysò car sens mesures

es fayta la conjuncció;

per ques conserva la unió

en propri^ nom de cascuna; 2610 car de la natura, neguna

I. e, granea major — 2. p, home ... cab — 3. Serà en se = si? — 4. p, que en — 5. p, peit — 6. pe, supòsit usual', unitat, participi de unitar? — 7. estan = estant, o e stan? — 8. p, terç — 9. pe, propi

RlM8*-7.

98 Ramon Lull

està camiat son estament;

per qu* està deu hom verament,

e verament hom està deu.

E so entendre fóra greu

qui no consiràs lo poder

]a volentat e lo saber

de Deu, c com vol^ egualar

ses dignitats en son crear,

pus qu* ensems són comensament 2620 del mon e de son creament.

Avem, doncs, demostrat tot clar

so per ques^ volc Deus encarnar,

c per manta^ altra raó

provarem 1 encarnació. |[ Mas, car dàls avem a parlar,

volem lo sermó abreujar;

emperò aujatz .]. petit

còm tempta lo mal Esperit

los homens contra veritat 2630 en so que avem recomptat;

car diu que so que*s infinit

e finit, són tant depertit,

que no* pot ésser ajustat.

Ara aujatz^ com diu falsetat

contra lo divinal poder

e saviea e voler:

car cu^ qui só home creat

de no res, ay lunir amat,

e aquel uniment entén, 2640 e dél pusc aver menbramen:

doncs, quant mays lo pot Deus amar

c lo seu saber consirar!

e sil pot saber e amar.

1. p, manca vol — a. p, queus — 3. pe, molta (reslituim manta) 4. C, no'n — 5. pe, vejats {escrivim aujats) — 6. pe, jo {reslituim cu)

Medicina de peccat 99

bes sec qucl pot possificar

per que ha poder infinit,

lo qual no agra, si finit

poder li pogués contrastar

a la unió d encarnar. ([ Per altre mou pot hom temptar 2650 lo demoni, can consirar

fa que Deus de mantes natures

qui estan en las creatures,

pogr'aver^ mants encarnaments;

mas tun pots far responiments,'^

qu'enaxí com en deïtat

abasta una^ paternitat,

un fil e un sant esperit,

per so car cascú es complit,

abasta una^ encarnació 2660 a quant es per creació;

car si .j.* noy abastàs,

un encarnat no fóra pas

complit en 1 encarnació,

e fóra aquel' unió

de complit e de no complit,

e agra en lunitaf* falit

contra granea de bontat

poder saber <^e)> volentat

veritat glòria vertut, 2670 e no agraí mai conegut,

e fóran son obrar^ mermar,

lo qual mirmament nos pot far.

Vet, doncs, con tay mostrat tot clar

que lo demoni falsament

ta donat lo cogitament.

1. p, pogan ver — 2. e, cncarnamcns | ... responímcns : p, manca aquest vers 2654) — 3. p, abast una — 4. p, I unitat, participil : e, lunit — 5. f , son obrar : pe, son sobre {serà sa obra?)

loo Ramon LuLL

per so quet pusca far duptar c de la tua fe privar. { Encarat puyn molt subtilment temptar: que lo encarnament

2680 no val tant com fóra estat si Deus se fos angelicat, com sia home mays compost que àngel, e cors corrump tost, e àngel sens corrumpiment estarà perpetualment.* Veges, doncs, e com ta mentit; car per home es establit que tota causa corporal, cel, terra, mar, planta <\e)>2 sal,

2690 ausels, bèsties, e quant es corporal, a hom es sotzmès per lo Senyor quiu^ ha creat e a home ho ha donat. Encara, que li ha donada ànima racional nomnada, qui en natura spiritaH aytant com negú àngel val. Encara, quen angelicar no pogra Deus participar

2700 ab totes les creatures,

car àngel no ha conjunctures^ a nuyla causa corporal, car en tot està spirital; mas, car Deus pres humanitat, participa ab tot creat en proprietat e natura, car en home an conjunctura les natures de tot quant es.

I. p, perpètuament — 2. p, plante — 3. p, quin — 4. p, spiritual 5. p, no conjuntces

Medicina de peccat loi

en' les quals hom està sotzmès; 2710 car hom en quant es corporal,

participa ab celestial,

ab elements e vejetat,

ab sentiment, ymaginat,

e en quant està de raó

ab lesperital. E veus co

vol demoni home temptar. f[ E encara us vul ensenyar

com dóna altre temptació,

en quant diu que Crist nat no fo 2720 de fembra verge; car no par

que cors per cors pusca passar,

sin aquel no ha res trencat

e ques^ perda virginitat

daquela fembra de que nax.

Ara vejatz com ment pel quax:

car a poder que's infinit

no pot ésser res contradit,

car si res li pot contrastar

contra so qu' él en volrà far, 2730 no porà ésser infinit.

E daysò asatz najam^ dit;

car per so que dit vos €n ay,^

pot hom conèxer lo savay

consel de lo mal Esperit

que dóna de dia e de nit,

e lo consel del àngel bo

si vos virats a la raó

per la qual vos avem provat^

quel creador es encarnat. 2740 ([ Encara altre exempli us en dó:

que Deus sab que seria bo

I. Serà a? — 2. p, quis — 3. p, majan — 4. e, per açò ... vos n'ay (p, no senay : f, vose n'ay) — 5. p, privat

102 Ramon L\ill

si fayia rey d en Berenguer, lo qual rey él no volrà fer si tot son poder lo pot far. E en aysò vulvos temptar contra prima provació^ que fem de la encarnació, allegant que gens nos seguex que Deus fassa de home pex,

2750 si be ho sab lo seu saber

que ho pot far lo seu poder. E respon al seu argument dient, que Deus fa faliment si no fa tot so que deu far de be, e lo mal esquivar segons judici ordenat, e sia proporcionat a Jhesu Crist quant ha creat: no pas que fassa n Guilemó^

2760 rey, contra 1 be d en Ferreró, si per dret li^ hal regne dat, car faria tort e peccat, lo qual no vol sa volentat, contra la qual no pot poder, e aysò matex del saber. E si Deus està encarnat sens que no fa* tort e peccat, e fal major be que pot far, cove quel be vuyla amar,

2770 per so que aja amar major en ésser major creador: lo qual major no pogr' estar si incarnar^ no volgués amar.

1. p, probacjo — 2. p, falen Cuilemo — 3. p, manca li — 4. p, fassa — 5. p, sincarnar

Medicina de peccat 103

VI. Be la passió de Jhesu Crist

3i tu as negú temptament que Jhesu Crist no pres turment, pus que's^ de deu e de hom unit, non crees lo mal Esperit;^ car no foral mon recreat si no fos mort e turmentat

2780 per satisfer a nostra mort, qui estava en mala sort per lo peccat original, provat en VArhre general, Jírhre de S ciència dit, quen Roma avem fayt e escrit. E si <^la)> divina natura honrà lumana sens mesura, en quant ab ela se ajustà,^ bes seguex* que la humana

2790 natura, la divina honràs

aytant com poc,^ e li donàs, ab sa mort,^ lo mon qui perdut era de via de salut. Com mays pena volc sofferir,^ lo Payre lo dec mays grair, e de tot so no lagra^ grat si per sa amor no fos nafrat e mort. Encara es temptat, per lo mal Esperit' malvat,

2800 que Crist no poc per res morir, car Deus no pot pena sofrir; per que Crist, qui ver Deus està.

1. p, queus — 2. pe, sperjt — 3. e, s'ajusta — 4- p, Ves seg[u]ex — 5. V, poch : pe, pot — 6. p, morte {la e tatxada) : e, mort e — 7. pe, sofrir {escrivim sofferir) — 8. p, laygra — 9. pe, spcrít

J04 Ramon Lull

no fo anc mort nin crotz^ penjà. Mas tu deus axí consirar, si lo demonit vol temptar, que Crist dues natures ha, so es, divina, humana: en quant divina no morí, axí com si mor^ en Martí, 2810 mor lo cors, e lànima no, car gens no ha corrupció, per qu* éla està inmortal: moríl cors de Crist atretal, lo qual volc lànima morís per so c'ab él Deus en^ servís per tot lo mon a recrear e per Deu servir e honrar.

VI 1. De resurrecció

WANT^ hom ha gran temptació que sia resurrecció!

2820 car per natura nos conex,*

depus que lo cors d om podrex e en pols lo vent escampà a cascuna part sà e là, que mays se pusca ajustar c en aquel nombre tornar el qual era ans de la mort. E tu, qui dupte,^ falex fort, car no sovens lo gran poder, lo gran saber,^ lo gran voler

28^0 que Deus ha infinidament,

ni membres lo seu jutjament qui es tal, que res noi fa tort.

1. \iV, ni crots — 2. V, sj s mor — ^. p, deu [en] : e, Deus sen 4. e, Quant — 5. p, corcx — 6. Serà duptes? — 7. p, sauer

Medicina de peccat lO-

lo qual penria^ sin la sort c en lo nombre c'om^ se mor, no retornava a tot for, per so que lo pusca jucjar del be o del mal que volc far; el seu judici es pugut, pus que per él està volgut;

2840 el seu saber sab qual serà e sab lome en qui caurà, si be està son cors pudrit, car son saber es inBnit, car sab totes les partides qui del cors li són exides; cnaxí com les pot saber, les pot retornar son"^ poder; el retornar sa volentat vol, per so que sia jucjat

2850 aquel home qui aura* fet be o mal; car no fóra dret sil ome qui f a 1 m^l oi be no fos jucjat, pus ques cove que aquel qui fal be oi mal aja judici. E no val si dius que Deus jug^ anima del mal o be que fet aura, car ànima part dome es; e car home està sotzmès

2860 al mal sil fa, o sil fal be,^ lo judici sobre hom ve.' Encara, que hom ha servit ab son cors Deus, o desaunit,^ per quen deu aver jucjament.

«. p, pencia 0 penceria — 2. p, chom : e, com — 3. p, so — 4. e, harà — 5, Serà jutj'? — 6. Entengui's : o (p, e), sil fa. al be — 7. p, be — 7. Serà aünit? : V, chesunit

]o6 Ramon Lull

Veus, doncs, com declaradament^

per argument avcm provat

que hom serà resucitat,

per so que veng'al jucjament. ([ Encara fa altre temptament 2870 lo demoni, sus a la mort,

lo qual temptar està molt fort

si hom nos sab be aydar;^

car quant hom ve al espirar

e mor, hom no veu dél exir

1 ànima, car nos pot sentir,

car no està cors ni figura

qui aja ample, ^ lonc, mesura,

color, car esperital es;

per que nos pot vcer per res. 2880 E si tu vols saber què es

ànima, poràs ho saber

si bo entendre pots aver:

consira en tu ton membrar,

ton entendre, ton amar,

e tot so per qu' entens raó

e so per qu' as perfecció

en ton cogitar e parlar,

e en virtutz a gasaynar

o a perdre, e^ com pots peccar; 2890 e si per natura pixar

requer ton cors, nou porà far

per so car nou vol ton voler,

quis acorda ab ton saber,

en quant faries mal estar

si vols denant home pixar.

E enaxí per mantes res

pots saber ànima què es;

1. pe, declarament {escrivim declaradament) — i. Serà ajudar? 3. p, qui ajam ple — 4. p, elideix e

Medicina de peccat 107

la qual ànima de so està

per que hom^ membrar, saber ha, 2900 voler, e qui entén^ raó

e fa lo be o falió;^

c délat^ fa temptació

lo demoni, que al finir

cant no veus ànima exir

del cors, qu' ela sia finida,

e que no sia altra vida,

e c'a Deu no deman perdó.

Vet, doncs, cot^ fa temptació,

de la qual te poràs guardar 2910 si so que tay dit sabs membrar.

VIU. Del sagrament del Altar

Oj lo demoni t vol temptar de lo sagrament del Altar, temptar ta per aquest semblant: car no par sien trepassant^ sens nuyla vegetació. Jo pa el vi quen cors no só dome, quant estan^ en laltar, e que de pa se pusca far carn, e sanc ques fassa de vi, 2920 e Crist sia al cel e aysí®

en .j. temps, e pusca caber

en la ostia, e voler

aver tan gran humilitat

quel sagrament sia menjat

e lo seu sanc sia^ begut

per tant malvat clergue perdut,

qui li fan molt gran desonor.

I. e, qu' hom — 2. pe, quenten — 3. p, a falio — 4, C, c de Ja't — 5. p, tot — 6. Serà trespassant? — 7. e, està — 8. p, cay si — 9. p, ha

io8 Ramon Lull

en quant éP estan peccador al^ temps que fan lo sagrament.

2930 Encara fa altre temptament,

con diu: «Aquela carn, quès fa, pus quen Crist no multiplicà, e hom ne pot viure com pa?» E per moltes d altres raós te pot dar grans temptaciós^ lo demoni, del saarament. Mas tu ten pots guardar leument, segons qu'eu to volray mostrar: ([ Deus vol tant fort participar

2940 ab home, c*a él se vol donar* en la virtut del sagrament, per tal c'om ne sia vivent segons esperital menjar; c car Deus pot tota res far, pot far aquel trespassament de pa e vi, al sagrament, en la carn e la sanc de Crist, per so que ab tu sia mist^ et^ pusca de peccatz mundar

2950 per lo esperital menjar;

e pus ho vol, no deus pensar que res ho pusca contradir, car poder ha e infinir; e qui' ha poder infinit be pot far de poder finit tot quant ne vol, a son plaer. E car diu que no pot caber lo cors de Crist en tant poc pa, ne en* .j. temps pot ésser là

I. él=cls — 2. pe, el — 3. p, temptacions — 4. Serà dar? 5. p, tu hamist : e, tu sia amist {v, m'ist) — 6. p, e — 7. p, que 8. p, a en : e, ne'n

Medicina de peccat 109

2960 e sà, gens per so no diu ver;

c retorna a lo poder

qui en Deu està infinit,

lo qual fa de so que*s finit

tot quant ne^ vol far son voler.

E car diu que no vol aver

Jhesús tan gran humilitat

quel sagrament sia menjat

per malvat clergue peccador,

veges e com diu gran error 2970 contra major humilitat,

e perdonar^ major peccat

si hom li vol mercè querir;

encara, que nos pot sofrir

que nos do aytant cos pot dar

a menjar e a ministrar,

e que hom ús del seu poder

en tot quant voP a son plaer;

car tot es ple de libertat,

de mercè, e de umilitat.'* 2980 E car diu: «E on es anat

lo carn tant sant que as^ menjat

de Crist, el sanc que nas begut?

c còm pa e vi nas viscut?»,

consira que, pel sagrament,

eh Crist nos fa nuyl adiment,

car en tota res està ple

de compliment e de tot be;

mas cel qui pren lo sagrament,

pren per cl esperitalmcnt 2990 enadiment contra peccat,

e lo sagrament consumat,

que ab lànima as^ menjat.

I. p, no : i», manca — 2. v, pe: donar : pe, per donar — 3- p, man- ca voJ — 4. p, e, d'humjjjtat — 5. p, es — 6. p, es

1 1 o Ramon Lull

de so^ que lexa pots vivir corporalment. Per quel falir del demoni, qui ab^ mentir te vol de la fe desviar, no vules pendre ni amar; e lausa lo senyor major qui nos porta tan gran amor,

3000 que son poder nos voP mostrar en lo sagrament del Altar; e aquel poder vol donar al prevere ministrador, e vol c*ab él li peccador laven c munden^ lo peccat. E per asò es atrobat lo sant sagrament del Altar, sens lo qual no pogra mostrar Deus a home son gran poder,

3010 ni tant dumilitat aver,

ni lobra^ dins significar, la qual ha en Fil engenrar en espirar Sant Esperit, en qui loc no es establit,^ ni cantitat, ni moviment; car lobra's infinidament e està en eternitat. E tot aysò es significat en lo sagrament del Altar,

3020 on no està moltiplicar,

sí,^ moviment del cel sajús, en lo qual cel està jhesús, si be està aP sagrament; e aytal afigurament

1. p, dexo : e, d'axo — 2. p, que ab : e, qu'ab — 3. p, nos Vos -- 4. p, lauern e inundem — 5. p, ni lo pora — 6. V, establit : pe, esta- bjt — 7. p, si, corregit ni — 8. p^, al : pe, el

Medicina de peccat iii

es sagcl dz la Trinitat,

lo qual membres com és temptat.

IX. Dels claus de sant^ Pere

LIstà lo Papa veguer^

de sant Pere, e pot tant fer

com sant Pere per ofici, 3030 car Deus enaxíu establí

per so que fos successió

del offici, qui es molt bo;

e car es bo, vol te temptar

lo demoni, per enganar

tu, e que no ajes vertut

per lofici, ne dél salut,

ne sies en successió

de la fe, e en falió

te pusca portar a la mort, 3040 c que en los inferns tenport.

Gardet, doncs, de aytal temptar:

e leugerament pots pensar

axí com rey, que fa veguer

al qual ha donat son poder

per so que li pusca aydar

a son poble a governar,

lo qual noi poria aydar

si poder noi volia dar;

e sil poder dava a^ alcú 3050 e que noi donàs dú a ú,*

segons queu vol successió,

seria en privació

la vegueria. 5 E no par

que Deus vula lo procurar

I. e. sent usual — a. p, veger passim — 3. p, elideix a — 4 p, du- jau — 5. p, vegeria

1 1 2 Ramon Lull

de sant Pere en res destruir: c lo príncep pusca jaquir successió de son poder, c no sant Pere, qui pot fer mays de causa esperital,

3060 que príncep de res terrenal.^ No consirs, doncs, successió de un papa e daltre^ no; c gardet del malvat engan quel demonit vol fer temptan; car lo Papa te pot ügar, c sis vol pot te perdonar, segons que Crist volc establir en sant Pere, quant departir se volc d est mon, al^ cel pujar,

3070 e ab son Pare volc estar.

X. Ve mort

Q

'uANT hom esdevé a la mort, lo demoni tempta hom fort, e mostra li sos^ grans peccatz, per que sia desesperatz de Deu e de son gran perdó. Per qu'eu^ aytal conseyl te do: que quant tu venràs al fenir, quet vuyles^ molt fort penedir de tos peccatz, e quet^ confés, 3080 de so on^ Deus auràs offès, ab contricció verament; c si pux te ve eP temptament quel demoni te volrà dar,

1. p, etternal : e, eternal {escrivim terrenal ) - 2. p, d ai tro — 3. C, e al — 4. pe, los {escrivim sos) — 5. p, quiu — 6 p, quant vuylas — 7. p, c quant — 8. p, en [que] — 9. p, teu el

Medicina de peccat J13

not cal àls mas^ vulcs mcmbrar que tu estàs be confessatz c as los teus peccatz ploratz ab vera^ ^^^^ contricció, pregant Deus que taja perdó o qu'él te jurje a son^ plaer;

3090 e de tot so qu'él volrà fer, sia de punir o perdó, que a tu sia plasent e bo. E si tu en aysò"* estàs e tu matex jutjat auràs, justicia not pot far tort; c no temes que là tenport lo demoni, que ab molts sen va c a negun déls no ha mà^ que sia de sos torts punit,

3100 mas^ que sia tentost delit,

quant d est mon de là passarà. Per que al judici tort fa;^ car si y era volentat^ en res no seria jutjat; per que mercè noi pot valer, pus que a Deu fa desplaer; mas sis^ jutja, car ha peccat, c que Deus ne fassa son grat, car él ho vol tot sostenir

31 10 per so que a Deu pusca obeyr, tantost mercè taurà en grat e ab justicia amistat,

I. pe, mes (restituim mas) — 2. p, vostre — 3. p, jutja [a] son — 4 p, enyso : v, en yço — 5. pv, no ama. Adoptam no ha mà, de e, ab el significat problemàtic de no detura la mà = no s'està — 6. pe, mes (restituim mas) — 7. Creim que's sobrentén qui tem, reprenent, per contra- posició, l'idea del vers 3096 — 8. py, si (e. si hi) era volentat {participi de Yolentar, equivalent a voJenterosament?). Tot aquest passatge, des del V. 3096. es molt confús, potser per corrupció del text — 9. p, si]

RlM8*-8.

i 14 Ramon Lull

c no poràs en res errar si amdues les sabs onrar.

De .X. comcnsaments radicals

v-'ONTRA^ deu parts e radicals, contra quit tempta 1 deslcyals, les .vj. són .vj.^ sens sensuals, c tres vertufz racionals, deèn cs^ ymaginació;

3120 e cos fa la temptació,

vuylte cascuna demostrar per so que ten sabges gardar; e vuylte dir la natura de cascú, e la ventura qui* ve per la temptació. Mas* cove qu* entendre ajes bo; car seu te parle c no m entens, tot so qu'eu^ te dic es niens e fas en tu va mon parlar;

3130 mas eu nay mèrit del mostrar c tu as^ colpa del oyr; e si tu ten volràs jaquir, auràsne colpa si ho fas. Veges, doncs, e qual^ en penràs: no as conscyl mas' d escoltar e quet vuylcs fort csforsar con cntenes^^ a ton poder, e tal entenció aver que del ausir ajes profit,

3140 c not nogal mal Esperit,

1. Serà De les? — 1. p, les 6. son 6. : C, les sis son sis — 3. pv, deen es : e, deena's — 4 p, que — 5. p. mes (restituint mas) — 6. p, quiu — 7. p, es — 8. p, e qucl — 9. e, m'has — 10. pc, entens {es- crivim entenes)

Mediona de peccat 115

quit nou en quant no vols amar so ab que ten pusques gardar.

XI. De veer en temptació

J u as veer, per so quel vist^

tajut a servir Jhesu Crist;

c tu^ veer natura ha,

que quant ne veus causa bela,

c'ab elat fa alegrar^ ton cor

per tal que Crist ams a tot for,

del qual es tot so que vist as,* 3150 e quel laus en quant vist auràs,

car tot es fayt a sa lausor,

c vol que ton cor senamor

del, e de tot so que volrà,

e de tot so que a tu fa.

Dementre stàs en alegrar

de bela causa esguardar,

lo demoni vey lentament

e toca ton alegrament,

c vol te moure a lamor ^160 qui no està per lo Senyor,

ans es per tu e ton parent;

e quant tu sents lo tocament,

si tu consents a son talent,

tu desvies so que as vist^

de la honor de Jhesu Crist,

com si no fos fayta per él;

e si tu de mi prens conseyl,

quant te sintràs axí temptat,

tant tost muda ta volentat 3170 a la fi de so que as^ vist.

I. p, just — 2. Serà c ton? o cl teu? — 3. p, quab clet fa legrar 4. p, just es — 5. p, es just — 6. p, daso qui as.

1 í6 Ramon Lull

qui es per servir a^ Jhesu Crist mays^ que per tu ni ton parent, car delen^ totz generalment; c si aysò fas, auràs vensut Jo demoni, e combatut,* e del veer mèrit auràs e del vensre. E en est pas pots conèxer acordament d ànima e de cors verament;

3180 car per lo cors estàl veer, e per veser ve el plaer qui està per la volentat; per quel demoni es sobrat per 1 ànima e per lo cors, e tu guanyes^ tan gran tresors, que nula ciutat no lo val,^ car tots temps es perpetual. E si <\tu]> veus leja^ figura en animal o en pintura,

3190 e lo demoni t vol temptar

que fort ten vules entristar, per so que ten fassa paor e de ton cor toia amor quey aura mès lo bel veer per onrar Deu e car tener, gardet no sies desebut; car cel qui tem, tost es vensut; e vira aquel desplaser, que auràs per lo Icg veser, ^

3200 contra faliment e peccat,' qui cascú està desformat^^ e cascú fa pus leg veer.

1. e, omel a — 2. pe, may — 3, Serà car tenen? — 4. p, a comba- tut - 5. p. guanes — 6. p, vol — 7. pe, lega — 8. p, venscr — 9. p, peccant — 10. p, deformat : C, disformat

Medicina de peccat 117

quant lo cors ha en éls plaer, que no es nula sutzura de hom, fenibra e vestidura. E si enaxí vols cogitar, poràs gran mèrit gasanyar,* e auràs dues vetz vensut lo demoni, e dessebut.

XI 1. De oyr en temptació

3210 Ueus ta lo teu oyr donat, .

per so que quant serà nomnat

lo seu sant Nom molt gloriós,

per tu oyt e amorós

sia 2 ton cor en Deus amar,

tant, que quant oyràs parlar

de nula res, o aus^ cantar

li clergue, ausel, e li juglar,

el sò que Is* arbres fa lo vent,

o la mar quant es fort brugent, 3220 tot ho aplica a Deus^ amar,

qui ta ton ausir volgut dar

per so quen tot quant ausiràs,

per Deu ho auges; e siu^ fas,

sovén auràs dél membrament

enteniment e amament.

E sil demonit vol temptar

per so que ausiràs^ parlar,

e f a a ton cor tocament,

faràsli lo responiment® 3230 com a home enamorat

de Deu e de sa gran bontat;

1. p, e si naxi vol cogitar | ... gasayar — 1. V, sia : p, si a : e, sia e — 3. aus = ous — 4.. Enteneu que als — 5. p, o aplica Deu — 6. p, sio : e, si ho {escrivim siu) — 7. p, ausircs — 8. p, responament

ííS ^AMON LlÍLL

e si] demonit troba ple d enteniment e de mercè, altra vetz not volrà tocar, car pena li es acostar a cor dome enamorat, en qui Deus està albergat. Mas si ton cor no es complit de Deu, en so que as oyt,

3240 en aquel buyt él pot posar un pauc de vanagloriar per cantar o per preycar o per vanitatz escoltar: si él umple aquel loc petit, tant tost ne serà Deus èxit, e potz hi metre a ton^ plaer lo mal; e com lo volràs trer, noi ni pots trer si Deus noy metz; c del entrar Deus, no es dretz

3250 que lon pusques ab mal forsar. En aquest pas poràs pensar com hom peccador està pres si no sajuda ab mercès e ab ausir, per Deu servir, c pencdent de son falir.

XI 11. De odorar en temptació

^ABS tu per que as la odor quet ve de la novela flor, del ambre, o daltre odorament?^ per <so> que tu sics fervent, 3260 adones com sintràs bon'odor' qui mou lo cor a bon'^ amor,

1. p, raetra ton — 2. p, daltro dorament — 3. pe, sies servent | ... lo bon odor {escrivim fervent í suprimim lo) — 4. pe, ab bon {escrivim a)

Medicina de peccaT li$

segons la fi per que's creat* Jodor, e fas de Deu amat; mas lo demonit fa falir quant odores la flor de lir, si ten mous a taP jausiment d on perdés ton bon .estament. E veges com fas gran peccat: que lodor que Deus ha creat

3270 per^ alegrar cor, on amat vol estar ab alegrament, dones a fayt^ qui es pudent: desires^ com se pusca far, doncs, quant és pres <a)>^ lodorar, ab ajuda del esperit^ qui alegra ton cor, vestit de mal àbit, drap de peccat, e gires lo drap blanquejat, en sutzetat e en pudor

3280 a desonor del creador,

qui vol que causa mal oient sia a tu figurament que com sintiràs^ mala odor, que d infern ajes gran paor e de tot' fayt desconexent, ]o qual put al enteniment del home qui ha leyaltat e son^® cor ha en sanctetat; e sil demonil vol temptar

3290 ab mala'odor, e desirar lo mal plaer don éla ve.

1. pi/, per que creat — 2. p, ata : e, a ta {escrivim tal) — 3. p, pel

— 4 pv, don es afayt — 5. pe, desjra. Escrivim desires demanat, sem- bla, per e gires (p, e giras) del vers 3278, però la lliçó no ens satisfà. — 6. e, has pres — 7. Caldrà entendre a instigació del mal esperit? Tot aquest passatge resulta confús, potser per corrupció del text — 8. C, sintràs

— 9. V, ton — 10. pf, a son

1 Ió l^AMON LulL

e aquel temptar tant sosté, tró que ha'près^ a consirar lengan quel demoni vol far, sovés^ que causa mal oient significa naturalment que hom son peccat planga^ e plor, e en fer mal senta pudor al cor, e dousor^ en far be; 3300 la qual bon'odor li sové, per so que lo be vuyla far; axí com pudor, qui membrar deu far a home, faliment, per so que li sia pudent.

XIV. De gustar en temptació

Q

'uANT vols gustar per sustentar ton cors, no per sabor cercar, de ton gustar uses molt be; e quant lo demoni ho ve^ ab saviea sperital,

3310 qui en tot bon ús pren seynal,^ car ab él nos pot concordar lo seu ús, qui està en mal far, car fas lo be, han desplaer, c temptat^ com te pusca fer desirar sabor al^ menjar, per so quet pusca trastornar de bon ús en sel qui es mal; car sabor a viure no val tant com fa so en que està,

3320 e la sabor mant home fa

1. pv, après : e, ha après — 2. pe, servent (escrivim sovés) — 3. p, plangue : e, plange — 4. p, e Deu sor — 5. ve = veu — 6. e, seyal — 7. p, temptar — 8. p, el : e, c'l {escrivim al)

Medicina de peccaT lli

trop beure e massa menjar,

e fa molt home enbriagar,

e mant hom^ ric, en paupertat

dousa sabor ha aportat.

Enaxí enduu te a peccar^

si per la sabor vols menjar;

e sit sobra alguna re

de la qual bona sabor ve,

volràsne encara menjar, 5530 ans que ela se deja^ gastar;

e venràten samfuniment*

qui es pijor quel gustament

de la causa quit^ romà:

veges, doncs, lengan com se fa.

E si enaxí és temptat,

recurri a ta libertat,

e esgarda lo faliment

qui ve, per lasaborament,

a sels qui li an mays^ d amor, 3340 e qui són trop gran menjador,

que a la fi per que està,''

so es que hom per él aja

diligència a menjar,

per so quel cors pusca durar;

e veén tul desviament

on te vol metrel temptament,

auràs manera de sobrar

\o temptador, quit vol temptar;

c auràs mèrif, e amar 3350 qui serà noble, vertuós,^

e de Deu seràs graciós.

J. pe, home (suprimim la e final) — 2, p, en dun ta peccat — 3 pe, degà — 4. p, sam funament — 5. Serà qui te? — 6. e, a cels : p, e sels ; v, e celJs; pCf , mas {resliíuim mays) — 7. p, per que fa esta — 8. e, e virtuós

iii Ramon LulL

e a molt mal pas fugiràs; e sil^ contrari daysò fas, seràs vensut e mal après, e a judici escomès, c pauc viuràs, ne seràs sa, e molt daltre mal te venrà per sabor en tu e cl teu: encara mays si en pertz Deu.

XV. De tocar en temptació

3360 V^AN te toca calor, fredor, colp,2 o alcuna dolor, en tractar a Deu honrament, tantost te darà temptament lo demoni, a esquivar tota passió de tocar per que Deus aja onrament, e mouràt a^ altre tocament ab que li fasses desonor e tu ne sies peccador,

3370 tocant alcú carnal delit; e si li estàs obeït, seràs a Deu molt desplaent; e si stàs enfortidament contra 1 tocament del malvat, seràs per Deu els sants amat, el* libre de vida escrit, on te scriurà Sant Esperit. E veges, doncs, qual te val may, oi tocament de lo veray,

3380 oi tocament de lo savay

1. pf, si lo — í. pe, colpa: p*, colpc (reslituim colp lot i que ei vers resulta curt, si he podria ésser que després de o, se fos perdut un verb, com has o sents — 3. p, elideix a — 4. p, cl {llegiu e al) : C, c'n

Medicina úe PEccAf lij

qui del cel caut estay^

en turment qui tostemps està,

en lo qual tot home caurà

quil vuyla creure per tocar;

lo qual fa a contrariar

de so qui es be e es mal,

el tocar es csperital,

e fa lo ab consentiment

daquel qui son concebiment 3390 consent al malvat senyal

que I enemic pren en lostal

on lo concebiment està;

car sil malvat là yns^ intrà,

él conex que hom li consent,

c montiplicaP tocament

e fa dome tot so quen quer;

mas si cl està en derrer,

que^ dintre no pusca entrar,

adones conex c'om en be far 3400 està, pus no li consent.

Vet, doncs, qual es lo tocament,

e vet com ten poràs guardar,

si so que tay dit sabs membrar,

c com de Deu grat pots aver,

c tu e altre complaer.

XVI. De effar^ en temptació

/Vdoncs com tu as ton effar^ en Deu servir e en honrar, lo demoni no ta plaser: e veges com ho pot saber

1. pe, stay — 1. e, là dins — 3. p, multiplica! — 4. e, qui — ). pe, parlar {restituim effar) — 6. p, esfar (segurament per confussió de la primera f de l'original amb s llarga) : e, affar usual

Jl4 Ramon Lull

3410 si be ho volràs consirar.

Quant éi ausirà ton parlar ab orcyies d enteniment, tempta^ si él ha pagament de so que tu fas en parlar: si el de Deu no pot res far,^ él conex que lo parlament es vertuós, e sent turment en quant a tus vol acostar: enaxí conex lo be'ffar,^

3420 si be no ou lo teu parlar ab oreyles corporalment, mas ab celes d enteniment,* les quals damunt dites avem; mas si él te troba mintén^ e parles ergulosament, aura a tu acostament, del qual no sintrà^ lo torment que sent quant no<t> pot trastornar: axí conex ton mal effar.'

3430 E tu pots saber exament con està participament de ton cffar^ el seu saber; car si as en leffar^ plaer el effar està vertuós, et toca pensar viciós que's contra la vertut d effar, ^*> adones pots saber e provar que lo demonit vol temptar

1. V, tempta : pe, temptar — 2. Serà re'sfar? o csfar = desfer? — 3. pe, a tu se vol acostar (p, acosta) | en axi conex lo be far {escrivim tus í be'ffar. Potser aquest darrer vers hagi d'esser axí cooex Jo be effar) — 4. pev, cels (e, ceylas : f, celas) del temptament (restituïm d enteni- ment. Cfr. V. 3412) — 5- p, mintent — 6. p, sintira — 7. pe, en axí conex ton mal far [suprimim en inicial del vers, que ens sembla introduït furlívolment, i escrivim effar) — 8. p, efar passim — 9. p, le estar — 10. p, de far

Medicina de peccat 125

còm per leffar sies lausatz 3440 e no, per leffar, Deus honratz, mas tu per ton bel^ parfament; e sit vires encontinent còm per leffar sia honrat aquel senyor quil ta donat, auràs combatut e sobrat 1 esperit qui fa lo temptar, e sintràs ton cor alegrar, com cavaler qui ha vensut c cobrat so que^ ha perdut.

XVI). De ymaginacíó en temptar

3450 Lo demoni te vol temptar

en totes causes e sobrar,

e comensa temptació

en ta ymaginació,

per aquest mou, o'Itre* palès,

Ymagina alcuna res

per alcú be, o per mal far,

o per la .j. 1 altre ^ mesclar,

o ymagina a^ no seient.

En ests .iiij. mous verament 3460 pots conèxer temptació;

car si as bona^ entcnció

en so que vols ymaginar,

adones com volràs ordonar

ton sentiment a la raó,

la tua ymaginació

sintràs estar en^ libertat

I. p, vel — 2. pe, qui — 3. "En la numeració dels .x. comensaments radicals, la ymaginació té l'ordinal deen [v. 31 19), subsegüent a les tres vertutz racionals (memòria, enteniment, volentat) — 4. \)CV, ui ta {escri- vim o'itre = o altre). Serà ultra palès = prou conegut? — 5. Serà Ití'b laltrc? — 6. p, elideix a — 7. p, bon — 8. pe, en estar

126 Ramon Lull

si faràs so que as^ pensat;

o si lo contrari faràs,

2 si sents que I be far^ pena auràs

3470 o desplaer^ en alcuna re,

adones te tempta en so que estàs tement de lo be far; car dementre te fa duptar, mortifica aque] amar qui mou lo teu ymaginar, quant comensa en far lo be; e dementr' enaxíl reté, representat 5 alcuna re qui es peccat, o es mercè

3480 qui per altre mou se pot far, per so quet fassa oblidar lo be que en^ lo comensament ymaginest a ton seient; e sin asòt pot trestornar, asatz te farà amusar;^ car pasaran ores e mes que dél a far^ no faràs res. E si ymagines a seient, com fasses alcú faliment,

3490 1 àngel bo te vol conselar que tu no vules lo mal far, ni lo pos^ en elecció si faràs be o mal; car no conseyla c*om^® fassa lo mal. Mas 1 àngel qui es desleyal, fa lo contrari, en lo temptar, c toca ton ymaginar

1 . p, es — 2. Supíiu so es — 3. Entengui's : que al be far — 4. Lle- giu dcspler — 5. pe, representet — 6. e, qu' en — 7. p, farà musar — 8. V, del afar : p, de la far : e, d'ela far {serà del afer?) — 9. pos = po- ses — 10. p, que hom : C, qu' hom

I

Medicina de pcccat 127

a comensar tant tost lo mal;

e si aquel tocar noi val, 3500 él aporta alcú senblant

de be, on no ha tant ni quant,

per so c*ab cl te meta avant

a lo mal far sens alonger;

c si tu consents al sender

en lo qual él te vol menar,

siy^ entres no poràs tornar,

car aP sender estaràs pres

si doncs no t ajuda mercès

e que tu a Deu la demans. 3510 Encarat^ vol fer altr'engans

adones, quant vas ymaginans

en fayre* alcuna mercè,

e representarte^ de se

c*a far lo be te cove far

alcú mal, que ti^ pot aydar:

e que lo mal comens enans,

e aura pres en tu enans

cran, si a aysòt' pot aportar;

car pus que vols ymaginar, 3520 en far lo be, nuyl faliment,

del faliment te ve talent;*

e pus que lo ta fet amar,

de tu asagia^ pot far

en mudar ta entenció

en far alcuna falió,

feent^te^ lo be oblidar

que primerament volguist far;

e pus c*axít pot trestornar,

tu és seu en peccat caut;

I. p, sy hi : e, si hi — 2. v, al : pe, d — 3. pe, e car te {escrívim encarat) — 4. pe, far {escrivim fayre) — 5. v, t'ha — 6. p, te — 7. p, cran si aysot : v, cras si ayço't — 8. e, a talent — 9. e, asaig ja

128 Ramon Lull

3530 e si no es qui te ajut,^

mort és en peccat, e dret vas en infern, on no exiràs. Encarat vol per altre cas metre a mort e peril fort, con taduga de tort en tort, adones quant ociós seràs e no ymagines nuyl cas^ bo ni mal a negú seient; e adones ve de lent en lent

3540 e mostra alcuna faysó a ta ymaginació, c fa^ parer alcuna re en qui pories fayre be; lo qual be, per aquela res qu*él te mostra, no potz adés comensar, car no es de sa sort, car ela comensa ab tort d on ay* peccat e faliment; e car a tu està plasent

3550 aquela res ymaginar,

ha excitar^ lo teu amar el teu entendre e membrar en so que vols ymaginar, e per lo gran enantament que ha ton ymaginament, comensal far dymaginar; e car be noy pot comensar, comensa y^ mal, e hat conques lo demoni, per cela res

3560 on ha ton ymaginar mès,

membrant amant c entenent sens que de Deu no és tement.

j. pe, tajut? (escrivim te) — 2. p, vulcas — 3, V, fa : pe, far 4. e, dóna'y — 5. pe, a excitar {serà excitat?) — 6. p, comensey

Medicina de peccat 129

XVI 11. De memòria

J OT hom que sia ^c>n^ vetUnt, cove que membre tant e quant;^ car hom^ no porta vetlar si no estava <en^ membrar atcuna causa, quàl que fos, ab !a qual causal netleytós vol temptar a mal mi e vos,

3570 per molt malvat remembrament. E vuyl to mostrar clarament ab que hi vuyles veer clar. Quant tu vols causa remenbrar segons Deu e contra far be, lo demoni, qui va e ve* de mal en mal, vol asajar si son membrar pot acordar ab lo teu, en $0 quet sové: e en aysò aestma té;^

3580 e quant sent que son membrament ab lo teu ha^ acordament, conex quel teu membrar es mal, e après encerqua e qual es la causa que tu sové; e si *ncontinent no I avé,' él, qui en tot molt subtil es, en pocs temps membra tantes res, que aquela que as membrada en aquel<es> es atrobada:

3590 e vet com se fa latrobar:

e quant la membra, sent posar*

J. p, que tien — 1. p, o qu^nt — 3. pe, home (éterivim hom) — 4- p, va »ve — 5. pe. t est me : v, hi est me — 6. pv, om€t ha — 7- pe, la vé = Ja veu? — 8. pei^f^ e quant él la membra sen pasar (e.

Rimi'- 9.

130 Ramon Lull

son membrar en acordament del teu membrar, e'ncontinent conex so on es ton membrar; c quant ho ha conegut clar, pensa com fasa) temptament, e asoptilas tant forment que moltes vies él n entén, e comensa a temptar lén*

3600 per que no sies conexén

daquel engan qu'él te vol far, car molt mils te pot enganar; e si tu as bo membrament dalcuna res a onrament, adones tira tant fort, volvent e sà^ e là lo teu membrar, tró que! te fassa trestornar en membrar mal contra lo be.^ E si en aysò no avé,

3610 temptar ta per entenció,

conseylante que tu* es bo, que sies onrat per la gent, e fasses onrar ton parent per aquel be que volguist^ far primerament, al comensar, quant membraves fayre honor per alcu be a ton senyor; e sil^ vira ta entenció, lo teu membrar ja no es bo,

3620 car tu no deus nul be membrar per tu ni per altre onrar, . mas per lo Senyor solament

sens posar : V, sens presar : f\ sens passar. Suprimim él i escrivim sent posar, iot i que també seria admisible passtr

I. p, omet ta e inicial del vers; lén = Ient -— 2. e, a sà — 3. p, bo — 4. p, caseu — 5. p, qui (e, també qui) volgist — 6. $il = si él

Medicina de peccat 13^

que tu ha format de nient;

e siJ^ ne vol dar onrament

a tu e al teu parent,

adones te potz per dret amar,

e aysò matex de ton par. |[ Volte 'ncara.per àls temptar

segons natura damament, 3630 quant toca a ton membrament,

ab que ny^ sia enteniment

qui conex lo mal e lo be,

e dispont'a^ alcuna re

qui està útil a membrar,

la qual utilitat amar

la fa tan fort, a lo voler,

quel demoni no ha poder

que pusca lo be desviar.

Mas quant pot lentendre privar 3640 de bo membrament e amar,

e fa membrar hom sens seient,

tost lenduu* a mal amament,

car no ha prior ni patró

qui los gart de far falió;

e quant an pres enlasament^

e vol entrar 1 enteniment,

es tant en els vici cregut'

que lentendre està vensut,

e noy pot far acurriment; 3650 e car desira acordament

ab els, e no vol ignorar,

vol consentir al mal a far:

e vet e com ta desebut.

Si vols que éF sia vensut.

I. sil = si cl (Deu) - 2. pi/, ny : e, no y — 3, c, dispontc — 4. p, Jondun — 5. e, enlassament — 6. e, estant en éJ; cregut = crescut — 7. p©, qu'el. Serà si tu vols qu'él? o e si vols qu'él?

132 Ramon Lull

fe lo contrari examcnt de so on es lo temptamcnt. E esta regla es^ general qui contra temptació val.

XIX. T)e entenimenf

UóNA al 2 enteniment 5660 lo demoni gran temptament*

per so que lendug* a peccat.^

E vet com comensal malvat

a temptar per mantes vies

en* momens ores e dies.

Si as enteniment humil

e que él sia fort suptil,

ab ergul, en lo comensar,

noi te volrà per res temptar

car tost seria conegut 3670 lengan, e àuries vertut

a él a vensre e sobrar,

car .). contrari vens son par

si en* alcú enantament

el contrast sia simplament.

Mas si est home pauc entès

e ton entendre humil es,

ab ergul bet volrà^ temptar

adones quant res volràs parlar

consirant molt sia a^ dret 3éSo e per los oents molt graít,

per so que najes vanitat

e ton entendre sia fat,

ergulós, vila, obtinat;

e pus que axí taja liat,*

I. pf, regtlt — i. 5«r*« lo? ~ 3. p. lon dug» pecctt — 4* p. « """ 5. pv, tin — 6. p, volria — 7 p. elideix ■ — S. pe, ligat {resfituim liit)

Medicina de peccat i^^

aura a tu tolt tu e Deu c en erguyl seràs tot seu. Mas si est home be entès e ton entendre humil es, temptarà^ ta humilitat 3690 ab erguyl mays altre 2 peccat que no sia de dret en dret contra humilitat, e ret lo temptar en gran lentetat; car si tempta ta humilitat ab trop menjar^ e sejornar, ton entendre no està clar, e puys fer lo ta ergulós, pus quen res latrop viciós, car ab .j. vici altre n pren 3700 contra vertut entendre fort. E si'nperò te troba sort, que ab menjar ni sajornar ni ab ergul pusca temptar ton entendre, ni far falir, tocarà 1 voler a desir dalcuna res contra vertut; e sil entendre es desebut^ que no consir aquela res qui pel voler amada et 3710 ni sa fí es de be o mal, enganar ta^ lo desleyal; car pus que lobjcc <es> amat' sens entendre, es obtinat^ 1 enteniment, car pres està sotz lo voler qui aferma

I. p, ■ tcraptit» {serà a temptar ha?) -— 1. C, mas alt e (p, tamié mas), ^estituim mays — 3. p, racnja — a- p, desabut : e, descebut — 5. p, cnganarte - 6. p, lobicc clamat : C, l'objcct él ha am^t : V, l'oLjet clamat. Escrivim es amat — 7. pC, obstinat [restituim obtinat)

J34 Ramon Lull

o nega en tot so ques vol; car tot I enteniment ho iol. Enaxí està obtinat e no està racionat

3720 segons moraP vcrtut, ans es

tant fort engruxat e conques, ^ que si voletz argumentar c per raó lo ver provar, ja no consintrà^ la major preposició ni menor, ans estarà en posició consirada sens raó, c puis* poretz asatz parlar quen res nous volrà escoltar,

3730 e serà vas vos ergulós, míntcn, vila, e viciós. E sin axí nous pot forsar, e queus en sapiatz^ guardar posant vostre entendre clar devant vostre desirar, per so queus mostre la raó sil desirar es mal o bo, virar^ vos ha vas altre pas per so queus^ pusca metrel las:

3740 axí com si vol presentar

a vostre entendre e consirar® alcuna causa qui pauc val, e après altra atretal,^ tant, que d escaló en escaló entendretz sens discreció entenció a no seient

I. p, mortal — 2. p, com ques — 3. p, concintira — 4. C, sens raysó | c pus — 5. p, sa pietats — 6. p*, viras (escrivim virar) — 7. p, per sus ques : C, per sus que. Escrivim so queus — 8. p, aurem enten- dre concirar ~ 9. p, altretal

V

Medicina de peccat 135

en causes sens profitament.

E adones vostre enteniment

irà com la fula quel vent 3750 la mena vas la part on ve,

e pus que ociós vos té,

son entendre mct, e ha soP

vostre entendre en so ques vol:

c veus^ lo pcccat concebut:

e vejatz com hi es vengut. ([ Moltes daltres raós poria

mostrar, mas' esquivar volria

prolixitat. Heus tant^ mostrat

del entendre, còm es temptat, 3760 que per so que oyt* navctz,

vos poretz aydar, totes^ vetz

que lo demonius vula far,

per vostr' entendre, res^ errar.

XX. Ve volenial

o

tu, qui tot be vols amar! vcjes e com te vol temptar lo fals temptador desleyal, virant te a especial amar, qui no està tan gran com lo general, ni val tan. 3770 E veges tant® hom na vensut, car a penes es hom sabut que de públic be sia amic;^ ans es públic be tan mendic, que a penes ha nuyl servidor,

I. pCf, $on entendre ment ella (c, él la) sol, "Escrivim met i e ha — a. V, vens — 5. pe, mes {restituim mas) — 4 pf, eus tant : C, eu stant — 5. p, que per so oyt — 6. pe, tots {escrivim totes) - 7. Serà enten- dre'n res? — B. <», tanf : p, tont \serà cant?) — 9. J). sia mie

í^6 Ramon Lull

car quax tots se fan amador d especial be, qui no val tant com val io be genera). Enaxí no ha, gran amar. gran subject on pusca estar;

37S0 e per so car es ociós en granea, es viciós en amar be especial, e per so gita lo a mal lo demoni, ab son temptar, que dalt en bax lo fa estar; e pus noi trop ab* gran vertut, tost la combatut e vensut, e no) poràs ja esforsar, tró que ensus lo vules pujar

3790 al genera) be on fo mès segons caritat; e ja més sin aquel grau lo fas estar, lo demoni not pot sobrar de donar negú temptament; car tant es gran lacurriment quet fa Deus, natura e raó,^ que lo teu amar es bo e stà enbegut de vertut, e vens^ e no està vensut

380^ per poc amar desconexent.

H E f a encar'^ altre temptament lo demoni a ton amar, per so quet pusca far peccar; car si ames ton bon senyor, per so car es digne d amor per senyoria e bontat, conseylat que lams car ta dat.

I. C, troba »b iserà trob en?) — ^ p, deu naturc rao — 3. p, veus 4. p, c fin car : e, e fa encara

Medicina db peccat 13^

no pas per so car él es bo;

cnaxf gitat de raó, 3810 c pus que amcs^ contra dcver

en tota res pren ton voler

a vilania e peccat.

E si ames hom<e> malvat,

per so car ta alcuna res dat,

e desames sel qui es bo,

car ab él ha contenció,

pots conèxer que és errat

e per lo demoni enganat;

car ab donar est amador 3820 de malvestat contra valor;

e valgrat^ mays res not fos dat

e que agueses bo amat;

car aquel es en gran destric

qui pren dome mal eneïc,^

car sovén ha gran passió

qui ama hom qui no es bo;

e nouli mays^ aquel turment,

que no li val laur ni largent,

lo qual ha pres dome malvat. 5830 K Encarat fa estar temptat

si vols mays ésser desirat

e mays obeit e onrat

que Deu, ne que melor^ que tu,

car en ton voler no ha ú

qui seguesca vera^ amor,

qui fa, per so, ver amador,

car li fa mais amar melor

que sel qui menys val; car lausor

I. e, qu'ames — 2. p, valgret — 3. e, cneroich {creim qu* ba ^tsstr tnxc, i uoncs, el xfers hauria d'escriure 's així : qui pren de home mal enic) — 4 C, € mouli mas (p, també mat). J(estiiuim mays — 5. p, mclour : ú, mcylor — 6. p, Tostrç

138 Ramon Lull

d amor no poria estar,

3840 si no era I major amar

en la causa qui es meylor; e per so son li peccador qui amen so qui tant no val, mays que so qui es pus cabal. ([ Vet te una altra raó en quet fa^ la temptació: si tu vols alcú be gran far, e sens pauc be nois pots menar a fi ni a perfecció,

3850 temptar ta*I be' que pauc es bo, con per sí lo vuyles amar, c que lex<^s^3 lo gran be estar, car trop es greu de procurar, e passar c'as* ab be menor. Vet con te fa lenganador exir de perseveransa, de fortitudo, esperansa e de la major caritat; e pus ha ton voler mermat, ^

3860 ja lo ta enduit a peccat; e puys* de grau en escaló metràl en tal condició, que quant serà afrevolit, que la vertut e 1 esperit faliran en lo be amar, e' porà en ton cor entrar mal' amor e mal desírar, e serà peccat ton amar, e tu enemic de be far.

3870 f[ E per molt daltra® occasió

I p, una alteració (corregit altcrarao) | en quant fa — a. Entengui's t'ha al be — ]j. lex = Jexs (lexes'i — 4. Entengui't : e que has a passar — 5. p, merimat — 6. p, pus — 7. e, reforçativa — 8. p, dastra

Medicina de peccat 139

te pot donar temptació;

mas tu ten poràs ajudar,

si so que tay dit sabs membrar.

Dc .X. raons naturals dome

C^ON encara^ altres partides

qui en home son establides,

ab que home està ordenat

subject de la moralitat^

qui està via de salut,

contra les quals es combatut 3880 per lo demoni e temptat.

La primera està bontat,

e les altres ausir poretz.

E lo demoni mantes* vetz

de la forma qui's natural

a produyr* vertut moral,

vol que vista^ moralitat;

e veus n'exempli en bontat

e en les altres atresí.^

E qui ha enteniment fi 3890 consir alcuna humilitat

que pot aver per est tractat.

XXI. De bonfaf

J OT SO quin home està creat, està naturat en bontat; car Deus no crea nulla re qui^ no sia covinent ab be. E so es car no pot crear

I. pe, Com encara : 1;, Com encara ha. "Escrivim Son — 2. pc, mortalitat {escrivim moralitat) — 3 p, mants — 4. p, perduyr — 5. v, vista {de vestir; : p, justa : e, ajust a — 6. p, entre si — 7. C, que

149 Ramon Lull

neguna causa ab mal far; e car creat està en be, per aysò natura li ve

3900 que deja fer be e no mal.

Mas veus que fa lo desleyal Bsperit, qui no vol sofrir que .j. be daltre pusca exir, ans tempta hom que^ isca mal del be creat e natural, lo qual mal es tort e peccat que vir contra moralitat de la bontat^ qui's natural, qui de be moral ^ fa sensal

3910 a Deu en home vertuós. Mas lo malvat vol viciós sensal a sí, per far lo mal, contra lo sensal qui molt val; e per so si vols nuyl be far, per so quet pusca enganar aportar ta mant argument que daquel far ve faliment, per so que tu sies tement en far lo mal e continent.

3920 Tantost quant taurà fait duptar, te farà 'Itrf be consirar, del qual no est fort coratjós; e sil vols far, dar ta raós que aquel be noi deus tost far; e quant taurà fait esperar,^ metràt devant .j. be petit qui no està de gran profit e n lo far mostrar ta dcstric*

j, pe, qui {escrivim que) — 2. pv, bontas — 3. p, mortal — 4. pe, spcrar — 5* p. mostra ta descrit : e, mostrarte destrich : v, mostrar t'ha «de» crích : y^, mostrarta descrich

Medicina de peccat 141

tró que del far sies^ enemic; 3930 e quant taurà fait ociós

en far Jo be e pereós, ^

assatz atrobarà engans,

ores dies meses <^c> anys,

cot fassa estar en gran mal

contra lo teu be natural

quin portarà pena mortal

sin infern va per far^ lo mal;

car molt està gran desraó*

que home sia creat bo 3940 e per bontat deja be far,

e aquel servir a mal peccaf

contra so que de bontat té;

car lo foc qui's calt, no sosté

que per calor sia fredor;

e doncs^ be fal lo peccador

qui de be fa lo mal exir.

Vejatz e com fa a punir,

car vol sofir ne* escoltar

que de be vuyla mal usar, 3950 so que no fa foc ni moltó,

arbre ausel aur ni pexó,

mas tan solament hom malvat

quen sí ha mais be naturat

que tot lo romanent del mon,

en qui sia lonc ni pregon.

E tot est falir li avé,

car escolta 1 demoni en^ re;

mas que fassa 1 be que pot far,

e vet lo mal que pot vedar, 3960 e sia forts combatedor

1- V, «i« — 2. pe, pereres (restituim pereós) — 3. pa, fer {rttUtuim ^■»') — A» p, derao — 5. e, adonchs — 6, p, noi sofir ni : C, noi soffir ni : p, noi sosfir nJ. escrivim vol i nt = c — 7. p, demonin

14^ Ramon Lull

ab so que li ve del Senyor e de sa natura atresí. ^ E si nos conbat enaxí, dretz es qu'él sol sia caut, pus qu*cl matex se té vensut; e meraveylme, per ma fe, car ha esperansa en be^ usant de sí senes' raó, ni don li ve clamar perdó.

XXn. Vegranea

3970 Oo* per que home està gran en vcrtut, mais que lorifan:^ segons ha vertut^ natural desira granea moral en vertut contra tot peccat; mas adones 1 Esperit malvat vol virar^ aquel desirer en granea, don nos pot fer vertut moral, mas faliment; e fa adones lo temptament

3980 que hom sia gran en poder, en saber, amics, e aver, en far grans fayts, grans® messiós, e que granea de raós ab que estan vertuts morals, no sia a home corals tant com granea sensual e tant com de vertuts no val. E en est pas fa lo mal;

I. p, natura trcsí - 2 pv, car a esperansa en be {seria en ve?) — — 3. p, sens rao : e, sens r&yso. Escrivim senes — 4. Pttser cal suplir vet o veus abans de so (^vet so) — 5 C, mays gloríBcan — 6. pv, a vir- tut— 7. p, jurar — 8. pe, e grans {suprimim e)

Medicina de peccat 143

car home estant en procurar 3990 com sia gran en ajustar

dinés, honors, c onraments, amics, e daltres menamcnts,* no pot precurar caritat, justicia, humilitat, e les altres vertuts morals; e passa hom de .j. en àls, tant, que^ granea corporal ama hom mais que sperital. E enaxí es desebutz^ 4000 per 1 enemic, e stà caütz

en peccat,* e nos pot levar si no trestorna^ son amar a la granea sperital, e que am mays ésser leyal savi just humil vertader, ab granea de son dever, que ésser gran en onrament, en amics, delitz, e argent; car ab aytal grane' ha stada^ 4010 plasent a Deu, qui ha'' donada vertut pus gran a hom* leyal, qui es gran per vertut moral, que al cel, ni al element, ni a castel, ni a onrament. Per que si tu vols gran' be far en gran vertut a conquistar, tantost lo fals te ve danant

1 pe, manaments {escrivim menaments) — 2. p, manca que — 3. p, desabuts : e, dcscebuts — 4. p, en quant — 5. p, trestornar — 6. p, car a] ayfal grandesa estada {corregit stada) : Cl/, car ab aytal granea stada iv, estada) Serà car ha aytal granea estada? (estada substantiu) — 7. p, )a a : C, la ha : v, l'ha. Suprimim la — 8 V, ha hom. i semblantment tots el datius següents (h^'í cel, ha l'clement, ha castel. ha honraroent) — 9. C, manfa gran

144 Ramon Lull

e diu^ que lo magnificant que aplega molt gran tresor,

4020 gran onrament, es a tot for per tota gent molt nomenat, e sobre los altres presat;' e car en lo magnificar donraments, dines ajustar, consent^ granea de ton cors, si I creus, faste star gran, defors granea de moral vertut, e dedins estàs enbegut de gran vicis, mals, e peccatz,

4030 e covenràt ésser jutjatz

ab gran puniment, c es dret; car cel qui dins, gran vici mct* e gran vertut posa al cors^ e gran vertut gita defors, no es amic a Deu fesel,^ ni ab él deu^ estar al cel.

XXI n. Be duració

*3í com hom es bo per bontat e vertader per veritat, dura per la duració 404.0 que pres en sa creació;

e per aysò vol hom durar en viure, honor,* delitar, segons natura corporal e natura esperital.^ E en est pas ve lo temptar.

1. p, Deu — 1. f, presatcp, pesit : e, poMt — j^ content =í con- sisteix? — 4. C, manca gran; p, viciment — 5. pe, eí cors {§scrivim tl). Potser aquest vers ha d'anar després del següent — 6. e, f»cel = fcel — 7. p, «b al Deu — 8. ©, e honor — 9. p, esperituaj

Medicina db peccat 145

car I enemic te vol virar

a desirar mays^ durament

de corporal dclitament,

en menjant, bevent, onramcnt 4050 e en solàs de ton parent,

quen durar qui es de raó;

car mays^ val .j. amar qui's bo,

que tota la duració

qui es de causa corporal.

E per aysò lo desleyal

vol que tu desirs molt durar

per molt menjar e sejornar,

no pas per durar bo amar,

bo entendre e bo^ membrar 4060 e la obra de ton be far

vas Deu, vas tu e ton parent,

car él per aytal durament

no<^t)> pot temptar ni cnganar;

mas car te mou a desirar

durament de delitament,

mostrat aquel durar plasent

per tantes maneres, tró ta

de tot en tot pres en sa mà;

e quant tu ne cuydcs exir, 4070 cl te fa mant delit venir

en quis està^ acustumat

c qui en tu an molt durat,

e an tant gran enlassament

per raó del gran durament,

que pres estàs, e pereós^

estàs a privar viciós

membrar^ entendre e amar

'• PC» g'''*" {escrívim mays demanat pel que del v. 4051) — 2. pe, mas [restituím mays) — 3. p, bo entén bo — 4. Serà en qui estàs? o on quis està? — 5. pe, pereros {restituint pereos) — 6. pv, e embrar

RiM»*- 10.

14^ Ramon L ULL

c bo parlar, ymaginar de tu, c lo bo conquerir.

4080 E en axí no potz fugir

si no fas .j. gran durament de ton membrar enteniment en consirar Deu e sa onor, tant tró que te venga amor e temor de ton faliment, e que desirs lo durament de bona custuma, molt mais que de mala; e lo savais per aquest mou vensre poràs

4090 e de ses mans escaparàs, e Deu a la^ tua part auràs e ab él tostemps estaràs en lo cel, si sabs elegir que mays desir, lo teu desir, lo durament esperital,^ que lo durament corporal, car tost es per vici vensut; mas lesperital ha vertut tant gran, que no lo vens peccat

4100 ab que sia be^ ajudat per justicia, prudència, fortitudo, tempransia, fe, esperansa,* caritat: e fassa tot quant pot peccat e totz los demonis qui són, car tant not iran en viron, que not poran en res sobrar si vertutz fas en tu durar.

I. p, c dea a la {potser cal eliminar la) — 1. p, sperital — 3 pv, bo 4. p, e esperansa

Medicina de peccat 147

XXIV. De poder

J OT homc^ qui viu ha poder 41 10 en lo qual pot ésser aver, lo qual poder li's^ natural, e per él pot poder moral aver, e vertutz gasanyar^ contra malvestat e peccar. E ve us com ve lo temptament per lo malvat cspiramcnt, qui ha poder de conseylar ' mal far, e lo be esquivar. Tu as poder de libertat 4120 qui està enfre be e peccat: aH latz vas qual està lo be lo demoni no templa re, car a él nos pot acostar, car lo be noi lexa entrar. Pus qu'él es mal^ e vol mal far, el demoni vas acordar ab altre^ latz, on potz peccar, lo qual en tu està plantat, car de no res estàs creat, 4130 car de no re no^ve per se negú poder plantat en be, car ja fóra alcuna res si per él poder, be pogués; e car no re be no pot far, pot per no re hom franc estar a far lo mal, tort, e peccar; <(c^^ per so com es, pot estar franc a far be si lo vol far:

I. p, hom — 2. p, les : e, li es — 3. p, gasanar — 4. pc, el 5. pe, mas {escrivim mal) — 6. Serà ab 1 altre? — 7. Afegim e = mas

148 Ramon LuLL

c deulo far, pus es creat

4140 de no re a far re bontat, e si noi fa, pus na poder, es contra Deu e son dever. Veus, doncs, que aP poder eçquerre ve lo demoni, éP requerre que li ajut a far^ lo mal; e si al dret poder no cal,* lo qual està plantat en be si tot es creat de no re, lo demoni ta abatut;

4150 car lo franc poder es vensut, pus que tu tenclines a mal poder, qui ha'b^ lo desleyal acordament contra vertut; e si no és apercebut, pus quel malvat en tu part pren, serà lo montiplicament de tu el mal espirament, e la part que potz en be far està presa, pus c'ajudar^

4160 vols al poder de far lo mal. Creure vols lo desleyal? Assatz potz cridar, trebaylar, que ja^ not por^ desliar, pus que tut lies^ a mal far. Mas si daysò te vols aydar, viret aP latz on potz be far, e comensa a reclamar a Deu, ab contricció gran, molt humilment e en ploran.

1. pe, qui al : v, qui ha'l — 2. f , e él 3. pe fer {restituïm far) — 4. Potser caldria esmenar la lliçó així : c si el (v, ha'J) dret poder not val — 5. p, ab : e, ha ab — 6. e, que ajudar — 7, p, jat — 8. p, li- ges : e, ligas (resHtuím lies) — 9. pf , viret ab

Medicina de peccat 149

4170 que de tu age pietat,

tró ajal poder desliurat ab qui potz far be contra mal; e puis fé contra! desleyal tot quant poràs ab lo poder que Deus ta donat per dever far so qui a bon hom pertany; en aysò està jorn, mes, any, tant tró que del latz viciós no fasses al malvat secós

4180 ni per él pusca en tu entrar; e vuyles tant acostumar lo poder que as en be far, que quant lo poder de errar te volrà en res abelir, c'ab laltrel vuyles^ tant punir, que tot' ora ^ sia son pres, e sies franc o be après vas Deus e tu e ton amic; e no crees^ lo fals mendic

4190 consel del malvat Esperit, e sies fort o be morrit.* ([ Encarat farà mants baratz, si not gardes, lo fals malvatz; car dir ta: «tu as gran poder dalcuna causa gran a fer», e, «tu potz aysò far durar»; car son saber e <(son)> amar en tota res te consintrà, si en la far peccat està.

4200 E en est pas conexeràs la temptació que auràs, c'a^ nuyla ora no consintrà.

I. pe, que ab laltre vuyíet {escrivim c'ab laltrel vuyles) — 2. e, tota hora — 3. pe, creas — 4. e, norrit — 5. e, que a

i^o Ramon Lull

tant no yrà a sà^ ni là,

que tu en gran far pos^ lo be,

car seriay vertut de se»^

ni en durar ni en saber.

E si axít vols captener,

estar as tostemps de sus

e far las tenir per gamús. **

XXV. De vertut

*42io Contra vertut es combatut per lo demoni e vensut, quant home per lo temptament que li dóna, fa en parvent^ que so que's vertut sia mal. E veus com ho fa I desleyal: si avetz volentat pia, membrar vos ha justícia, per so que no fassatz perdós e que jutjetz com hom irós;

4220 e quant volretz per dret jutjar, remembrar vos ha perdonar; e far vos han aysò^ estar tró qucus aja fayt oblidar la una e laltra,^ e de se ab un altre pensar vos ve, apparent que sia vertut on serà® peccat escondut, e faràl vos tant consirar tró que us enduga a peccar.

4230 E si voletz vertutz amar,

I. e, noyra a sa {serà e sà?) : p, noyra sa — 2, pos = poses — 3. p, de be se — 4. p, gramus — 5. pe, faent parvent. 'Escrivim fa en par- vent ( = creu per apariència?). altrament el significat ens roman ai aire — 6. pt», farvosa nayso — 7. e, l'altre — 8. p, seria

Medicina de peccat 151

farà us aqueles desirar

per tal que ne siatz lausatz;

e pus qu'él vos aja viratz

per so, a les vertutz aver,

c*om vos en deja car tener,

sotz ypòcrit esdevcngut

e en molt greu peccat caut,

en lo qual cacn tanta^ gent. ([ E farà altre temptamcnt; 4240 car si vul aver caritat,

virar ma a tal volentat

qui la caritat vula^ amar

per parays a conquistar

e fugir a foc infernal;

per que la caritat no val

si no la am per lo Senyor

mays que per mi; car peccador

es tot hom qui ama alcú be

mays per sí que per sel d on ve, 4250 digne de la major amor,

per so car es major senyor. ([ Encara t dón' altre^ temptar

en aquel be que volràs far;

car semblar ta que per lo be

Deus te deja aver mercè

dalcú peccat que fait auràs,

sens que satisfer noi volràs;

e ja lo be no te valrà

quen glòria nages de là, 4260 si not penetz de ton peccat,

segons que to avem mostrat,

per contricció, confessar

e satisfer, mercè clamar.

I. Serà manta? — 2. pi/, qui {aerà que?) la caritat (omès vuUa) 3. p, don altre : e, dona aitre

152 Ramon Lull

E si de tot te vols gardar, fé^ lo contrari del tocar quet farà lo mal Esperit, e lig sovén en est escrit.

XXVI. Be ventat

Veritat es so per que ver^ es que tu as ausir, veer.

4270 D esta veritat natural

deus tu far exir ver moral, per so que amdues veritatz te fassen hom contra peccatz. Mas lo demonit vol temptar contra veritat, c mostrar que so qui es fals sia ver; e quant taurà en son poder ferta^ amar la falsetat e desamar la veritat;

4280 mas tut garda del temptament, e darte nay ensenyament. Com te parra que ver serà so quet dirà, tu assaja aquela causa ab bontat justicia e caritat e ab* cascuna altra vertut; e adones serà conegut aquel engan quet volrà far; car falsetat no pot estar

4290 en concordansa ab vertut, car veritat vest la vertut, e la vertut la veritat. Emperò si estàs irat

I. p, guardar | fo — 2. p, aver : C, haver — 3. e, fcrte — 4. pc, e

a (escrivim ab)

Medicina de peccat 153

o as trop menjat o begut,

faliràs en aver vertut

a conèxer so que es ver;

per quel demoni son poder

fa que fassa^ temptació

quant fa<l> la disposició 4300 a conèxer lo seu temptar;

e que tu no vules jutjar

en nula res, si no estàs

ab tot ton sèn; e si ho fas,^

tal vetz cuydaràs dir vertat,'

que diràs molt gran falsetat. ([ Encarat volrà enganar

en so que volràs recomptar;

car aH ver faràl fals caber

siy afigs so qui no es ver, 4310 o si vires aquel sermó

a vana glòria, on só,

per ver, dites mantes vertatz^

e vestides de grans peccatz,

estant en lo cor veritat

c en la boca falsetat,

o la boca dirà lo ver

el cor lo fals volrà aver.^

E quet iria àls dient?

mas que sit ve lo temptament 4320 que de ver te virs a mentir,

e digues que enans^ vols niorir

que viure home mentider,

qui no ha via^ ni sender.

I. p, fa son poder | fa que faca — 1. p, ab ton sen es sio fas — 3. pe, veritat (escrivim vertat) — 4. pe, el — 5. pe, veritats (escrivim vertatz) — 6. pe, volra ver (escrivim aver) — 7. p, c diges (e, tamhé diges) que mans — 8. p, no auja

154 Ramon Lull

XXVI 1. De glòria

IZn hom glòria natural es una part substancial, per quaP te ve naturalment desig de gloriejament: e lo desig es departit en sentir e en esperit. ^

4330 E en est desig te darà

temptació, tant com porà, lo demoni; car si plaer as en glòria ab Deu aver a ab los sants qui ab él són, mostrar ta del mon son sejorn, e la glòria d aquest mon, el plaser que hom ha en vescr beles^ causes, e fama aver de grans faitz e de rnessions,*

4340 de vestirs, anels e cordons, e de parents rics e onratz; e tu qui és dins naturatz^ a estes res a desirar,^ volràt ab eles trestornar en la glòria del sentir, e la del esperit jaquir, dient que be poràs aver est mon e laltre a^ ton plaer. E si ton pensament respon

4350 a so® on él es jausion,

en mou' que él naja plaer,

1. Serà que? — 2. p, e en sperit : 6, e'n esperit — 3. pe, bes les (escrivim beles) — 4. pe, missions — 5. e, est dins natura hats — 6. p, res dcsirar — 7. p, elideix a - 8, p, ayso : e, a ayso {escrivim a so) — 9. mou == manera

Mediona de peccat 155

él conex que tu vols aver

en est mon gloriejament,

e crexeràt lo temptament

tant duna causa e daltra,

que en^ ton cor no romandrà

desig de gaug esperital:

en axí irà tot' a mal

la natura del esperit. 4360 Mas si tu tens ton cor garnit

de natura de bon* amor,

e desires mais lo Senyor

veer, aver, e los seus sants,

e consires com malenants^

són en infern li peccador

qui amaren aver honor

en est mon, e glòria aver

mays que far a Deu son plaer,

la natura de ton voler 4370 tajudarà tant fortment

contral malvat temptament,

que mays^ amaràs say estar

en trebayl, dolor, que lexar

la glòria esperital

e ab Deu aver .j. ostal,

e ab los* àngels atressí.

Per que, sit defens en axí,

tota ora vensràs 1 enemic

e de bos^ faytz estaràs ric, 4380 dels quals mays de glòria auràs

que de quanta per lo mon as.

I. C, qu'en — 2. p, mal enats — 3. pc, mas {restiMm mays) 4- p, l«s — 5. p, venseras I enemic | e de los

156 Ramon Lull

XXVIU. De belea'

JIom ha belea natura), c ha belea 2 qui's moral. La belea d on est format es natura], e hom pintat ha belea^ qui es moral; c cascuna es corporal, en cascuna estàs temptat. Per so que tu fasses peccat

4390 contra belea natural

e corporal, lo desleyal

te tempta a ergul aver

e a luxúria mover;

mas tu ten potz be ajudar,

si consires lo comensar

de ton ésser, nativitat,

vengut de molt^ g^^f^ sutzetat,

e que la^ belea se n irà

el cors en terra pudrirà,

4400 e aysò serà en breument; e lerguyl perpetualment en tu colpa^ farà estar, d on auràs pena a portar si d erguyl no tés' confessat e luxuriós est estat per ta belea o daltruyl: que en tu as tan gran erguyl que a Deu no requers^ perdó. Per que si t ve temptació

4410 per veer bela figura

I. p, bellesa passim — i, p, e ab ele — 3. pv, e hon pintat | a bel — 4. pe, del mon {escrivim de molt) — 5. aquest la ens sembla sobrer - 6. p, culpa — 7. p, derguill; e, t'has — 8. p, reques

Medicina de peccat 157

quet mova a luxúria,

consira la gran sutzetat

de luxúria, el peccat,

c ajes gran meraveyla

com és^ mogut per belea

a causa de gran sutzetat,

de la qual seràs tost ujat. |[ La belea esperital,

la qual en tu as^ natural, 4420 com belea d enteniment,

de volentat e membrament,

requer defores^ son semblant, .

so es, quen tot quant vas pensant,

aja belea"* de vertut

moral; e si és^ combatut

per 1 enteniment, qui 1 onrament

qui ve per vertut moralment,

d on sorna^ lo teu consirar,

vol destruir e desformar 4430 per so que ajes leg membrar,

leg entendre e leg voler

per so car fas contra dever,

viret a lo informament

de 1 ànima, ^ com moralment

se fa lega en son mal far,

e desama lo^ informar,

c ama bel remembrament,

bel entendre e amament,

mays^ que aur castel ne ciutat, 4440 en qui no ha tant gran vertat^^

com en .j. pauc de membrament

qui es per vertut moralment.

>. e, est — 2. e, es ^— 3. p, de forns — 4. p, nas pensat | haja belc — 5. e, sics — 6. e, donchs orna — 7. p, la aina : e, la ànima — 8. Serà bo? — 9. pe, mas {restituint mays) — 10. p, virtut

^5^ Ramon L ULL

XXJX. De íibertat

Ueus ta donada Íibertat com fasses lo be de bon grat, car far be deu ésser elet per voler franc e no costret; car lo be ha tan gran valor, que no deu aver amador qui aquel am sens Íibertat;

4450 car aquel qui ama forsat per paor* o per altre re, daquel amar mèrit noP ve; c per asò la Íibertat, estrumcnt de ta volentat, vol lo demoni fals liyar^ per so que pusca desviar la volentat en amar be ab Íibertat; el temptar ve,* vet còm, si o sabs be pensar.

4460 Quant tu volràs alcú be far, él te volrà altra res mostrar, qui es contrari daquel be, de la qual alcú delit ve; e si] te pot far desirar, ab aquel desir te farà liyar^ la volentat contra lo be, tant, que Íibertat no val re pus quel mal plaer vol amar, e fa a tu matex liar

4470 la Íibertat qui de Deu ve, la qual ta donada a far be; e mette 'n^ altra Íibertat,

«. p, pauor — 2. noi = no li — 3. e, iJgar — 4. p, be — ^. C, H- g«r {el vers resulta molt llarg) — 6. e, te en

Medicina de pe€cat 159

ab la qual fas lo mal de grat, c aquela vet de no re per so c'a ta natura té asò on fol comensament, can Deus te creset^ de níent, al qual nient series leu si no volia tenir Deu

4480 so que de nient ha creat; e pus que tas axí lidt e secs lo cors on est vengut, estàs vensut e combatut, e *xí com ayga qui dexent^ segons son cors, naturalment, te vas enjus a lo mal far. Mas si tu ten vols deslyar, e requers seia libertat que Deus dóna a^ la volentat,

4400 per so quel be sia amat,

e prega* Deus c'a tu perdó

e quet do la contricció

que desús ja dita avem;

e Deus, qui vol que cl preguem,

no fa contra la^ libertat

que ta donada, ne liat^

vol que sies per lo malvat;

car tort te fari'e^ peccat

sit tolia so que ta dat,

4500 pus quen preposes ben usar; car contra be no pot estar Deus, pus qu'él fa ésser lo be e a mal no sacost'en^ re.

I. p, deu te crescet — 2. pe, axi {escrivim c 'xí); dexcnt = descen- deix— 3, p, elideix a — 4. e reforçativa, prega imperatiu — 3. e, con- tra a la — 6. pe, ligat (reslituím liat) — 7. e, faria e — 8. p, sa costen : e, s'acosta en

i6o Ramon Lull

|[ Està libertat estrument

com sia franc 1 enteniment

a conèxer lo be el mal;

e si no era natural

la libertat que han^ raó,

no seria I entendre bo 4510 per vertut del enteniment,

e seria 1 costreyniment

liament^ del enteniment,

e no seria conexent

per sí, mas per alcuna res,

e no seria so que es. K Vet, doncs, que tavem^ demostrat

que lenteniment libertat

ha en fayre elecció

a conèxer què's mal e bo 4520 quet cove, e* lo temptament

del malvat a lenteniment,

qui vol liar sa libertat

per so que entena forsat

lo be el mal ab libertat,

qui ha natura de nient;

ab la qual li fa liament^

si pot liar la volentat,

segons que ja avem contat:^

car axí com 1 enteniment 4530 la volentat lassa^ e pren

ab consciència, raso,

en voler lo be el mal no

aK ver de amabilitat*

e ab ver d odibilitat,

en axí mou la volentat

1. p, an — 1. pe. ligamcnt {restitufm Jiamcnt) — 3. p, tancn 4 p, omet e {depèn de conèxer^ — 5. pe, ligament {restituint liament) 6. Serà recontat? — 7. Serà kxa? — 8. p, d amabilitat

Medicina de peccat i6i

I enteniment a son optat,

segons que aquel vol amar

o segons quel vol ayrar;

per que 1 enteniment costrct 4540 en tensó,^ aquel él sotzmct,

€ nsemps an una libertat;

mas lús que nan està virat,

segons que natura ho requer

e que lobject pusca aver,

cascú usant de libertat.

Per que I demoni té forçat

í enteniment, si lo voler

pot liar ab lo seu plaser;

car la volentat qui mal fa, 4550 ío fa entendre sà c là,

e menal, 'xí com fulal vent,^

a la natura de nicnt,

c lunyalo a la raso;

c si vol far nuyl mal sermó,

fal a 1 enteniment pensar,

sens que no li pot contrastar

si doncs nos pren a desllar

c sa libertat recobrar

tant, que ab ela fassa estar 4560 sí franc en tot so que entén,

sens que no fassa addimcnt^

de sa libertat al voler,

mas quc<(n^ vula en sí aver

aytanta quant na volentat;

car a sí tort fa c peccat,

si ubliga^ sa libertat

a seia de la volentat.

Si doncs la volentat vol ren.

». e, entens ho — ?. p, sa ella [ e mcnel xi com full cl vent 3. e, addin^en — 4. pe, ublida {escrivim ubliga)

Rimi*'!!.

í6iL Ramon Lull

ha 'quel matex ubligament, ^

4570 e que ajen societat

egalment en la libertat; car Deus la dada francament a cascú, e al membrament; c si tots .iij. an cgaltat en so que fan en libertat, not^ nourà ja temptació, car franc estaràs en raó e franc seràs en ton amar, membrar. E vultc abreujar.^

4580 Tu si sabs egalment partir ta libertat e ton desir en ton entendre e menbrar, lo demoni not pot soptar per neguna temptació; mas si sents que egals no só en libertat lo teu amar e entendre e ton membrar, sapjes"* que tu estàs temptat e vestit dàbit de peccat.

4590 E aver est ensenyament

val mays que tot laur e argent

que ac lo savi Salamó,

car mays <(val> a^ temptació.

XXX. De perfecció

JNegú ha perfet compliment, mas lo Senyor omnipotent; e car es ple de caritat e vol mostrar sa gran bontat,

í. p. a aquel .. ublldamcnt corregit ubligament : e, aque] ... ubliga- men — 2 p, fot — 3. pe, abreviar — 4. pe, sapics — ^. p, mas a; Ç, mas ha [restifuím msys í afegim vaj)

Medicina de peccat 163

íe M f >

creada ha perfecció,

segons que pot, la passió 4600 creada, aquela aver;

car si ni pogués mays caber.

Deus ni crearà^ mays gran re. ([ La perfecció vet d on vé:

que 2 ens creat sia per se

nombre complit, com la luna,

ton cors, caval, e cascuna

causa qui es establida

avent vida e no vida,

o on aja 'sser apropiat. 4610 Ha Deus altre compliment dat,

qui es per manera d obrar,

axí com compliment damar

e compliment qu*cs per sentir,

e per comprar, vendre o bastir,

en axí de cascuna re. ([ Compliment en dues vetz ve:

la una es de part 1 estar

e laltra es de part 1 obrar;

aquela qu'es de part 1 estar 4620 lo demoni te-^ vol temptar

ab aquela que es dobrar.'^

E vet com to mostre^ tot clar:

si vols aver complidament

vertut o alcú nudriment,

temptar ta lo mal Esperit:

dir ta: «noi potz aver complit

si alcú vici no y mctz»;

e açò dirà tantes vetz,

tró que to fassa consentir; 46^0 e sil^ seu conseyl vols seguir,

). p, mes caber ! ... ^riara {reslitufm mays) — 2. pe, qui ~ 3. e, et 4. e, qu'es (p, ques; de obrar — 5. pe mostra — 6. p, si cl

164 Ramon Lull

ab lo vici no potz aver lo compliment; car nos pot fer^ que venga negú compliment ab vici ni ab faliment; e pus lo vici auràs pres, en tu lo tendra tant estes, tró que noy romanga vertut, en seràs en peccat caut. ([ E si daysò te vols gardar

4640 en so que volràs acabar,

garda les^ parts de compliment, si luna 1 altra as tu^ vivent e si son de naturamcnt^ per lo qual està compliment; e adones potz segur^ obrar si be sabs^ les parts acordar. Si alcuna part' no to consent, prin lo contrari mantinent daquela part, car ella es

4650 del compliment en tota res; e quant auràs lo fayt complit venràt temptar mal Esperit que! fayt no està acabat, c tocarà ta volentat quen lo fayt ac^ d alcuna re la qual ab lo fayt nos cove, ans es per ela deformat. E tu quil fayt veuràs errat, auràs ja major volentat

4660 a^ alcuna res en cl pausar^ en aysò te farà estar

I. p, far — í. p, car dales : f , carda las — 3. p, lunal altre tu : fi Juna'l altras tu. Serà l'un' e 1 altra as tu? — 4. p, naturalment — 5. pC seguir [suprimim la i) — 6. pf, sab (escrivim sabs) -^ 7. Bt mot part sembla sobrer — 8. C, fairc hac — 9. p, elideix a

Medicina DE PECCAT 165

tant tró tot sia destruit. Vet, doncs, com lo mal Esperit te tempta per via d obrar; lo qual obrar fa consumar 1 ésser qui està per estar c es sobject de lobrament.

([ Mostrat t ay, doncs, lo faÜment lo qual ve per mou de temptar. 4670 Ara t vul mostrar mou d orar. ^

I. Jící deixam la lliçó de p qui coincideix gairebé ahsolufament, satva' de* Ueugerei variants i imperfeccions de grafia, amb la de M. A mét pres' cimdim de la lliçó de C, llevat dels casos en que discrepa de la dels manus- crits—Jiqu ets. de grafia no discrepen gaire, exceptuat que : Ç)] empren acertadament la c {davant e, i) i la ç; posen h a les formes del verb aver. ah mots qui en tenen etimològicament (honrar, honor), t després de c final fprech, loch) àdhuc seguida de s (donchs, lochs); els plurals en -tz de Mlà, com estarz, qualitaíz. sotz. els terminen sempre en -ts (estats, quali- tats, sot»}; i finalment, tant OJ com B, separant -se aquest de M, usen ge- neralment la 11 liquida medial i final de mot, com celi {M, sel : B, sell) nulla, fallimeat.

í^^ Ramon LulL

V

De oració'

VuYL^ departir oració en .ix. maneres, e ves co.^ Primera 's de so què Deus es, segona, de so de que es, tersa,'* de per que estarà, quarta, de quanlital dirà, quinta es de quaíitalz, sisena, de temps, so sapxatz,^ setena, de loc se dirà,

4680 huytena es^ de manera, novena dirà e ab que pot hom a Deu querre mercè. Per estes .ix.^ va tot quant es, segons que n VJírl general es exemplificat e mostrat. E Deu per sa gran pietat avie* nostra oració ab pietat e ab perdó, en tant que siam exoïí;

4690 e ajut nos Sant Esperit.'

1. "De oració què

i\ vos, essència de Deu, do tot mi c tot so qui's meu; e vos aor^^ ab cor aman,

I. O, Incipiunt orationes [de mestre remon Jul] De oració : J, sense rúbrica — 2. O, Vull : BJ, Vuyll — 3. B, en nou; OJ, ves ço - 4. B, tercia — 5. B, sapyats : J, sapiats — 6. J, com ts 0 ço es — 7. B, nou — 8. Mss., auia {escrivim avie, subjuntiu de aviar) — 9. O, a nos sant sperít (B, spirit : J, sperjt, usuah rc.tpeclivamen!) — 10. O, ahor passim

Medicina de peccat 167

en ploran e^ en suspiran.

Car vos essència estatz

eternal c infinitatz,

e tot so qui es conprenetz,

clam vos mercè quem perdonetz,

pus que vos sotz Deus c bontat

4700 karitat mercè pietat, ^ e vos e ésser, una re estatz; per queus aor eus cre. ([ Aor vos, Deus, en unitat, per qui•'sotz .j. no termenat e per qui sotz .j. Deu tot sal. Vos,'* unitat, aor e col, quar vos sotz .j.^^ gran bontat, un poder, .j.* infinitat, una vertut^ e .j.« amor,

4710 una saviea major c infinida veritat e autresí eternitat: totes són per vos singulars; per queus clam mercè ab plorars. E vos, unitat, tant aor, que de vos sola menamor. J Aor vos, Deus, car sotz bontat infinitat eternitat^ poder saviea e amor,

4720 vertut veritat e valor,

glòria e tot compliment; per que a vos me do em rent. E vos, Sènyer,^ pus sotz bontat, donatzme be don sotz bastat;

1. B, et sovint — 2. O, e pietat — 3. J, que — 4- OJ, c per que sots un deu tot sol i vos — 5. OBJ, car usual; BJ, una sovint — 6. OBJ, virtut i en el vers següent saviesa, formes usuals, si be J també usa vertut passim — 7. OJ, e eternitat — 8. OBJ, senyor sovint (gaire- bé usual en O)

e pus que vos, Sènyer, sotz gran,

engranitzmc en vos aman;

c car vos sotz eternitat,

sia mon viure alargat

per so que mays^ pusca servir

4730 vos qui sotz poder e complir. |[ En vos, Sènyer, vostra bontat es vostra gran infinitat, vostre poder, vostre saber, vostra vertut, vostre voler, e ella es eternitat glòria e gran veritat, tot compliment, tota valor, a qui pertany tota honor; per que de vos mal nos segucx:

4740 c car en vos se convertex^ cascuna vostra dignitat ab altra, ^ doncs, per pietat ajatz mercè dest peccador, quis clama* mercè ab amor. K Aor vos, Deus, en rcmembran que en vos ha bonifican bonificat bonificar, per so que pusquen^ abastar a complir vostra gran bontat,

4750 on no fóra infinitat

ni negun'obra^ eternal,

sens la qual fór'en ela mal,

quar fóray ociositat,

qui fóra mal de la bontat:

cove, doncs, que tuyt tres egaF

en ela sien eternal.

I. OJ, mes sovint — 2. O, segueix [ ... conueneix usuals (J, també conuerteix) et sic de ceferís — 3. OJ, ab JaJtia — 4. ]c, qui us clama — 5. O, puscha — 6. OJ, neguna obra — 7. OBJ, egual

Medjcina de peccat 169

Sotz vos, doncs, Deus^ bonificant qui produïtz Fil, 2 engenrant de vostra metcxa bontat;

4760 per que sotz Payre apelat; cl bonificar es obrar, lo qual apelani engenrar; el bonificar plen'^ damor atribuïm al gran senyor c Sant Esperit appelat,^ qui ix damant e de amat axín bontat, per bo obrar, ^ com fa en amor per amar; el Payre, el Fil, el Esperit^

4770 son vos, .j. Deu, qui sotz complit per totz .iij.^ en vostra bontat; c sí us sotz® en infinitat, en eternitat, en poder, en volentat e en saber, c potn* exempli 'sser^ donat, axí com de vostra bontat. E pus que aysò,^^ Sènycr, sotz que dit avem, aujatz ma votz ab queus aor en unitat

4780 en trinitat, ab volentst

com vos pogués molt fort amar, c per tot^^ lo mon preïcar tot so que de vos dit aveni; e pus que sens vos no podem nul be aver ni^^ comensar,

I. OJ. deu passim en Hoc de Deus — 2. OBJ, fill — 3. OJ, pic — 4- B, appellat — 5. O, c d amat | axí en (Ai, al marge al' axi en) bontat per obrar — 6. O, el payre el fil! el sperittB, el payre el fill el cspi- rit : J, el pare el fill el sperit {.formes usuals respectivament, tot i que O, en altres llocs, posa pare patsim, i J payre adesiara) — 7. OB, tres — 8. O, siu sots — 9. O, neximpli ser : B, nexjmpli ésser : J, neximple ser — 10. OJ, aço — 11. M, [tot] — 12. B, ne passim

J^o Ramon Lull

per mercè venitz nos aydar. j[ Sènyer Deus: ab plors e sanglotz vos aor, en so que vos sotz en lo mon, com a creador

4790 governador e faedor

de tot so quel cel se conté;

car vos sotz causa de tot be,

e sotz ne causa ab boníat

tan gran, que no y pot peccat

per vos^ estar ni comensar;

per ques tany^queus dejam orar

et en vos tal esper^ aver,

que de vos puscam^ conquerer

misericordi' e^ perdó

4800 en la nostra oració.

E segons que vos, Sènyer, sotz en lo mon compliment de totz, donatz grans dons,^ e perdonatz, e faytz com molt siatz honratz^ amat loat e molt servit, entès e per tot hom ben dit;^ quar nos tany c'om' sia malvatz en ostal on vos estiatz con a^° senyor e creador,

4810 mas que tot hom vos port honor. f[ Aor vos. Deus, pus «que avetz en aquest mon so queus voletz, e tot so qui es en est mon es vostre en mig en viron;^^ c car voletz ab be^^ sens mal, do lo meu voler per sensal

1. J, per no — 1. J, questeny — 3 OJ, e en uos tal spcr — 4. J, pusquem — ç. OBj, misericòrdia e — 6 M, doncs — 7. B, (honratzj siatz — 8. O, beneyt : J, be dit — 9 J, car nf cal que hom (M'O, també que hom) — 10. O, síiats | con en (en corregit a posteriorment) — II. B, e en uíron — n. J, manca hz

Medicina de pecCaT 1^1

al vostre, per so que am be

c no mal; per que nos cove

que vulatz be c que jo^ mal, 4820 pus que avetz dret natural

en mi, qui sens vos no son res,

e tot so que só es sotzmès

a voler so que vos volretz;

c encara, que avetz dretz

tans e tans, car mavetz^ creat

e car vas vos ay^ tant errat.

E vos qui avetz tot lo be

qui'* es creat, ajatz mercè,

c donatz be, pus^tant navetz; 4830 e aquel^be que vos daretz,

sia gran, pus que vos sotz gran.

A, Sènyer Deus! a vos ploran

deman pietat e mercè,

c valam, pus vos mi sové. ([ A, Deus, c con gran potestat '^

avetz en quant avetz creat!

quar vostre poder posecx

tant mi, que no ay mi metex;

vostra^ granea mi compren 4840 en vostre saber dretamen;'

per totes vostres dignitatz

estag comprès e termenatz.

E doncs, pus que'naxí pregon

avetz mi, donasets maon^*^

de vostres tantes dignitatz,

ab que'naxí menvironatz, *^

I. OBJ, uulla*s be c que yo — i. OJ, tants c tartts : B, tantí e tantz; J, qucm hauzts — 3. J, ves (O, també ues) vos he — 4. OJ, que — 5 . O, pus que — 6. J, e qucl — 7. M, poestat? — 8. B, e vostra (la e, caplletra vermella qui fa de caldera, i vostra sohre raspaí) — 9. JM, detramin : O, dretramen : B, determen : je, dretamen — 10. JVÍOB, n»a on : J, me hon — 11. O, n»auironats

iyi Ramon LuLl

con per cascuna pusca far be c no mal; c vul plorar per so que n ajatz pietat, 4850 e vos en siatz mils pregat.

11. De oració de que

Senyer ver Deus, d on menamor:

vos aor, suspirant en plor,

per so car sotz de vos mctex,^

c car de vos, Deus Payre, nex

eterna! Fil e infínit,

e cspiratz Sant Esperit^

de vos metex cternalment,

e lo Fil ab vos exament.

Aor, doncs, Deus de qui es Deu,

4860 e aor Deu qui es de Deu; aor Deu en comunitat, de qui es sancta trenitat;^ e trenitat creu e aor de qui es Deus lo creador. Deus Payre, Fil, Sant Esperit qui son d un ésser infínit, duna bonea cternal, duna granea autretal, aysò metex de .j. poder,*

4870 dun'amor e de .j.^ saber, e de les altres dignitatz qui estan deia dcïíatz, aor; e sím fas deVtat qui està de sa gran bontat,

I. O, mateix /orma usual:], matex ací, però en altres llocs mateix sovint {et sic de similihus respective) — 2. OJ, e spirats sant sperit (B, spirit) — 3. OJ, trinitat usual (B, també trinitat ací, però trenitat en et vers següent et alibi sovint) — 4. O, d un poder — 5. J, duna (O, també duna) amor e dun

Medicina de peccat 173

de sa granea eterna).

E car en Deu de que tant val,

lo meu de que dél enamor,

e sia seu per servidor

lo meu de que, qui's son sotzmès,

4880 lo qual ha creat de non^ res.

|[ Quar Deus es bo de sa bontat c *s infinit de infinitat, Iaor,2 el creu, el vul amar, c car es son bonificar del bonificant, qui 's bontat, c de. bonificar^ cngcnrat. Aysò metex dic dinfinir, dz etcrnar* c de complir, de possificar e saber,^

4890 de entendre e de voler;

c tot so quin Deu de Deu es vul amar sobre tot quant es, e al de que qui es senyor, mon de que coman per s'amor.^ |[ Aor vos, Deus, pus que no es de vos nul falimcnt en res, quar tant sotz bo de gran bontat, que de vos no es nul peccat; c tant sotz ple de^ compliment,

4900 que de vos no es faliment; c tant sotz gran denfinitat, que no sotz en loc termenat; deternitat sotz eterna), de vos no es res temporal. f[ Car Deus Fil es Deus de poder*

1. OJ, no — 2. OJ, loar — 3. B. bonificat — 4. O, cternar repetit — f;. ], e de saber — 6. M, del mon per quem coman samor iot tatxat, i al marge [mon de que coman per samor] afegit posteriorment — 7. O, omet de — 8, 0^ de saber

174 RamonLull

no pot ignoranci' avcr; Deus Sant Esperit es d amor, per que està gran donador; quar Deus Payre 's de sí metex,

4910 de tot so qui es se servex. A, Deus! e qui poria^ dir vostre de que, ni escrivir? car tot està infinitat en compliment e en bontat. Per queus aor cus vul servir en totes causes^ obeyr, clam vos mercè, per gran amor que I vostre de que menamor em fassa 'star^ obedient,

4920 c gartme* de tot faliment.

f[ Deus fé mi de que molt nomnat, de sí c de humanitat, qui es Crist ver home e deu; e aquel de que aor^ eu con 2i^ de que qui *s exalsat sobre tot so qui es creat; e està cnts e persona e en tal altea comuna, que la fi de quant es creat,

4930 està dejus sa poestat;''

per qu'eu aquel de que aor, qui *s de creat e* creador; e del esper tal caritat, quem sia peccat perdonat. E vos, de que, quim faytz estar d ànima e de coj's, faytz me far tal de que, quen^ pusca delir

I. O, porria — :. J, coses — 3. O, faça estar — 4. O, e guart {sense me) : J, c guart me ~ 5. O, aora {ta a 2.» puntuaJa) — 6. OJ, con ha — 7, OBJ, potestat — 8. O, es {ta s puniuaéa) — 9. O, quem

Medicjna de pecgat Í75

totí nió3 pcccat2, e vos servir. |[ Sènyer Deus: can^ be mi consir

4940 so de que son per vos servir, molt me tenc pei: fort obligat II servir vos dt volentat, út memori' enteniment, ^ dimaginar c sentiment, quar d estes partz mavetz format edificat e compilat, en tant que dànim'e•' de cors me faytz ésser hom a tof* fors per vos membrar, entendre, amar

4950 c sentir c ymaginar

les corporals creatures,

qui^ son les vostres factures.

E quar eu, Sènyer, ay falit^

ab lot so don mavetz bastit,

ayne tristor e marriment^

e a vos colpable mi rcnt;*

e a vos fas oració

en plorant, e dcman perdó

per mes partz qui són delemens,

4960 de vegetar, de sintimens,^ dimagcnar e de membrar e de entendre e damar. E vos, Sènyer, per pietat prenetz m' oració de grat. ([ Quant pens de que son consebut el ventre ma mayre^^ viscut, e so^^ de que era vestit

I. J, quant — 2, O, de memòria (B, també rmmorin) z cntenimcnf* J, de memòria r»enfeniment — 3. OJ, danima e — 4. BJ, tots {la s can- cel•lada) — 5 M, e? raspada qui — 6. OJ, he fallit — 7. M, mariment corregit marriment — 8. B, me sent : J, me rent — 9 OJ, delements iQ, delemens) | . . sintiments (B, sentimens) - jo. O, de (W, [de]}^ ma mays : J, de ma mare [serà el yçhÍT^'p vn^ mayre?)— i !• O, « aço

iyé Ramon Lull

con de ma mayrc fuy ixit,^ aquel de quem^ fa consirar

4970 so de quen^ ve humiliar;

c quant consir so de que só, menjar per putrefacció de vermes^ e de pudriment, adones son humil e tement; quar hom qui^ daytal cosa es no ha de que s erguyl en res. Per que al Deu qui de Deu es, segons que damunt ja dit es, recorre e deman perdó;

4980 car hom qui de vil causa fo e de vil causa^ menjar es, no^ degra falir per jamés contra Deu qui de Deu està, en qui nul faliment no ha, ans es complit de compliment c està vida e engüent de peccador qui bes penet e de sí metex li fa dret en servirlo ab cor leyal,

4990 c ques^ guart de peccat mortal.

UI. Ve oració per que

/\oR vos, Deus, pus per^ vos sotz; per que a nul no sotz dcsotz. E quar per vos es tot quant es, vos aor eus am mays que res. Vos sotz .j. Deu per unitat, c sotz bo per vostra bontat,

J. OBJ, cxjt de exir. usual — 2. B, quen — 3. J, qucm — 4. OJ, vcrmcns — 5. B, que — 6. J, cosa — 7. MQ, nó (B^ ne) — 8. Bi que] — 9. O, pus que per : B, pus que

Medicina de peccat 177

e per granea cslatz gran; per que vos aor^ eus reclam per eternitat etcrnal;

5000 c statz^ etern sens temporal, per saviea savi sotz, per volentat amorós soiz, vertuós cstatz per virtut, vos sotz gaug de nostra salut, vertader sotz per veritat e Deus estaíz per deïtat, per glòria sotz gloriós e per compliment aondós.^ Aor, doncs, ío vostre per que'

5010 c amio mays que nula re.

|[ Per so car sotz bo faytz lo be, c car sotz gran, a vos cove que vostres obres sien grans"* en tant, que sien abastans^ a vostra granea c bontat, eternitat e poestat,^ saviea veritat amor;^ per que vos reclam e aor; car per aytant com vos estatz,

5020 vostres obres magnificatz^ per vostra sancta Trinitat on ha Payre, Fil engenrat, e Sant Esperit qu'ix^ damdós, e cascú es Deus gloriós infinidament eternal. Vostre per que mays c* altre val,^° car en aytant com vos estatz,

I. J, per queus aor — 2. B, e estatz — ^. jW^B, ahondos : O. ha- bundos: J, abundós — 4. O, grants — 5. OJ, abastants — 6. OBJ, potestat - 7. OJ, sauiesa veritat (serà vertat?) e amor — 8. OJ, mani- festats — 9. B. spirjt qui hix ~ 10. J, mes qualtre val vB'i val :B, manca)

RiMS*- 11,

178 Ra.mon Lull

vostre per que '$ infíiiitatz, ' e per so no sotz ociós

5050 de res don siatz poderós;

per que vos^ aor cus dcman que mon per que fassatz tan gran, quem fassa far^ tot mon poder en vos onrar e car tener. j[ En vos granea c bontat, poder saber eternitat veritat vertut e amor, c tot quant pertany a valor, són en vos .j.* unitat:

5040 cascuna*s lautre per veríat;'*

per que pus que la .j.*^ lautra es,

estatz Deus, a qui no fal res,

ans estatz en tant abastat,

con pot voler la volentat,

e aytant com podetz saber,

podetz en tota rcs^ aver.

E per so podetz Deus estar ,

en vos metex^ dcïficar

Deu Fi! e Deu Sant Esperit,

5050 vos. Deus Payre, qui sotz complit, e ab lo Fil vos espiratz Sant Esperit enamoratz; per que prec vostres dignitatz, pus tant són grans* en unítatz e en una comunitat quen sotz .j. Deu' en ttenitat, quem donen gràcia e be, que a vos do tot mon per que.

1. J, per que infinitats — 2. J, per queus — 3. J, fer — 4- B, ueri- tat — iç. M, pus que afegit al marge: OB, ía una {caí llegir luna i a continuació lautr'es) — 6. O, totes res — 7 J. e vos mateix *• 8. O, sots gran — 9. Oi «ou un deu

Medicina de pegcat

179

j[ Deus es Deus per sa natura,

5060 per son ésser e drcfura; e es Deus per deïficar, per so que s'obra^ j-^isca star aytan^ gran en sa dcïtat, en sa bonea, infinitat, com es Deus gran per son estar; e per so Deus, segons quem par, devem en .ij.•' mous adorar onrar servir e reclamar: la .]. es per so car Deus es

5070 sí metex, per so quen sí es;

lautre^ es so que Deus es Deu, per so que Deu sia de Deu. Adorem, doncs, Deus per so qu'es c car de Deu Deus^ se scguex per cngenrar c espirar: per los .jj. mous vuyl, doncs, orar per so que pusca taijt^ pregar Deus per s'obra,^ com per estar. ([[ Aorte,^ Deus, per ta bontat,

5080 mays^ que per eo que mas donat ni per tot quant me potz donar; car ta bonlat, sens comparar, val mays^^ que tot lo be creat; per que deus ésser m.ays amat per ta bontat, que per ton do, per ta gràcia e perdó. E qui per tu te vol amar mays que per sí, fasli estar s'amor en tan" gran fermetat.

1. O, per ço sobre (J, fambé sobre) — 2. O], aytant — 3. B, des passiïn — 4. O, J altra : J, I altre —-5. J, de deus deu — 6 J, pup^z; O, tan — 7. J, per subira — 8. O, a -or te — 9. J, mas — jo. OJ, mes passim -- 1 j. OJ, en ta

i8o Ramon Lull

5090 que si li tols notna desgrat, c si li dones mays davcr, donor, o so que vol avcr, not nama^ays, car nou pot far, pus que son voler fas estar en amar tu, per so car es bo e complit en tot^ quant és: per quet prec quem fases amar mays tu per tu, que per donar paradís ni nul altre be.

5100 Per qu'cu taor c tam et cre^ primerament per tu tot sol, e puxs per mi e mon augol € per lo be que fas de là-^ e tot lo be que fas de sà, segons que està ordenat per ton saber e volentat. ([ Deus ma donat enteniment volentat e rcmcmbrament, veer oir c odorar

suo palpar gustar ymagenar,

per so quen sia son sirvenf*

en orar c en loamcnt;

c cu ab totz ay fort crrat;^

per qu'eu esíag en greu pcccat,

car lo^ contrari del per que

ay fet'' en mi en tota re.

Per que a vos, Deus, me penet

e tot mi a dret em sotzmet,

en tant que sim voletz® dampnar,

51^0 que lou e am vostre jugjar,^ car mon voler pcP^ vostre es.

I . J, e tot — t. O, c crc : B. et crech — 3. OBJ. c puys . . | ... f«s dclla w 4. OJ. seruent — 5. O, crat : B, arrat -^ 6. J, maHC4. 1» — 7. O, fayl- — 8. O, noies — 9. OBJ, jutjar uíUtf/— lO. O, pev lo

Medicina de peccat i8i

e que vos am en tota res mays que mi, segons c'avem^ dit. Emperò sil Sant Esperit ab mercè se vol acordar, quem vuyla peccaU perdonar e dar la joya de salut, sa pietat lou e virtut,^ e vuyl plorar c sospirar, 5130 e del mon cor enamorar

tant, que dél estia^ tot pic, e a él do tot mon per que.

IV. De* oració de quantitat

/\oR vos, Deus inBnitat, qu'infinit^ sotz sens quantitat; sens quantitat vos entenetz, e sens quantitat vos podetz; sens quantitat, vostra bontat ha en sí .j. bonificat, un bonificant infinit,

5140 un bonificar c complit;

e totz .iij. senes^ quantitat, • són distincs en .j.*^ bontat. Aysò metex es de poder, de granea e de saber, de veritat e volentat, de tota vostra dignitat,* engenrant Deu, Deu infinit, ixent damdós Sant Esperit, on quantitat no pot estar,

5150 pus lobra es de eternar,

1. J quauem — 1. OJ, virtut : iVÍ, salut : B*, uirtuí sohre raspat — 7,. OJ. dcJl stia — 4. O, omet de — 5. B, qui infinit — 6. B, tres ens : j, .iij. sens — 7. OBJ, una — 8- J, volentat

i82 Ramon LulI

de infinir e de complir. Aytal obra^ am e desir, a ela do ma quantitat de mon saber,^ ma volentat, de ma memori'e^ membrar, per so que pusca contemplar obra qui es de infinir, de etcrnar c de complir, on no abasta ymagenar

5160 ni ab quantitat consirar; per que cové'sser exalsat consirar sobre quantitat en contemplar Deu engcnrat infinitat^ c eternat; lo qual consirar es trop^ greu, mas fas ab lajuda de Deu. f[ Hom qui fa breu oració e ab poca devoció, car poc mesura e poc pren

5170 de Deu, car poc nam'e nentén, de quantitat es ociós: d on, es avar c pererós;^ e quin orar-' met quantitat aytant com pot per poestat,^ per membrar amar e saber, car de sí fa Deu son dever, montiplica oració ab bonea e ab raó, ab vertut e ab compliment

5180 en qui està alegran\ent; e sel qui aora petit,

I. Mss., obrar [escrivim obra concordant amb ela del vers següent) — 2. Serà la quantitat | de mon saber? o ma quantitat j e mon saber? Ens sembla provable la primera lliçó — 3. G], memòria — 4. Participi de in- finjtar — 5. M, trob — 6. OJ, pereos — 7. M, qui nonar : B, quin ora (B'i orar) — 8. OJ, potestat

Medicina de pkccat 183

en I oració es marrit,^ car Deus se lunya^ de s'amor; per que no pol aver sabor en Deu pregar, pus quantitat té ociosa e bontat volcntat saber e membrar, en qui quantitat pot entrar aytanta com ne vol aver

5190 en pregar Deu e car tener.

E per so, Sènyer Deus cortès, qui abundatz en tota res, montiplicatz^ en mon membrar, mon entendre e mon amar, quantitat* en oració en vos loar, querre perdó: quen vos pregar deu tot hom far son poder en vos contemplar, c ab tan gran devoció,

5200 quen res no li digatz de no.

|[ A, Sènyer Deus! molt ay falit^ contra vos, per quen^ son marrit; per que mes obs molt vos pregar, molt vetlar e poc sejornar, consirant cous pusca servir ab ymaginar c sentir e ab tot cant ay^ en poder, e dementrc que nay laer; quar mon temps say qu'cs termentt.

5210 E vos, Sènyer, per pietat,

donatzme, Sènyer, per mercè, la quantitat del temps quim ve en vos servir, en vos onrar;

j. M, marit, corregit marrit — 2. M, sa lunya : B, salunya — 1 Oj, multiplicats — 4. O, cantitat — 5. O, Ay senyor... »y fallit : J, Ay sènyer ... he fallit — 6. OJ, que ■— 7. OJ, quant he : B, quant ay

104 RamO-n LulL

e que tot lo be que pusc far, fassa, sens que no falan^ res. A, Sènyer Deus! mercè, mercès!

V. De oració de qualitat

/\oR vos, Deus, qui sotz .j. qual» qui sobre tot quant es mays^ val. Vos sotz .j. qual en deïíat

5220 per propria paternitat,

e sotz altre qual engenrat

per propria filiació,

e santa espiració^

es un'altra proprietat

qui es altre qual espirat;

e totz Jij. quals .j. Deu estan,

lo qual aor e él reclam;

quar él es .j. qual qui's bontat

infinitat eternitat.

5230 En bontat .j. qual es cníès qui propi "* bonificant es; un qual qui es bonificat, propriament^ Fil apclat; el bonificar per s'amor es altre qual, e que àor, car dels .ij. quals està ixit perfet^ Deu e Sant Esperit. Per estes .iij." proprietaíz substancials, no qualitatz,^

5240 pot hom entendre en bontat que .j. es lo bonificat, e altre *s lo bonificant.

1. O, falla en — 1. OJ, que sobre ... mes : B, que sobre ... mays | (iVÍ, may) -~ 3. OJ, e sancía spiracio — 4. O], propri — 5, B, pro- * pjament ei sic de celeris passim — 6. O, parfet — 7, O, calitatf

Medicina de peccat 185

ei boniBcar qui es sant,

Esperit Sant^ damdós vengut,

c seiïs los quals no es legut

que^ Deus enteses, en bontat,

bonificant bonificat

bonificar, si fos mesclat

cascú ab lautren convertent, 5250 e que no fossen different;^

mas car la .j. lautre no es,

pot Deus saber cascun* qual es

en sa bontat, en son poder,

en sa essenci' e saber^

c en cascuna dignitat;

c per so es en trenitat,

la qual beneesc e reclam

quem perdó e quem gart de dam. K Es .}. altre quaí, Crist* apelat, 5260 en qui estan cjuaïs ajustat:

un quaí es aquel qui es nat

de Deu Payre per deïtat,

altre^ quaí es sel qui hom es;

c cascú damdós Jhesús* es,

e Jhesús està lo cascú.

Aytal quaí no fo anc negú,

car cascú tot, lo tot està,

car la divina persona

es deu e home, e hom es 5270 deu, e aysò en jhesús es,

lo qual es Deu viu, eternal,

e qui en est mon fo mortal.

En é^ Deus es propriament,

j. OJ, manca Sanf — a. B, qui — 3, O, diferant — 4. OB, caseu ~ 5" OJ, essència saber : B, essència e saber — 6. E/ .j. (OBJ, un) sembla sobrer; OB, Xrist : J, chrisf, usuals respectivament — 7. B, altro ~ 8. J, jesus usual

86 Kamon Lüll

qui aproprià^ verament a sí, lumaniíat que pres, per la qual veray home es,^ e a lome ha*propriada sa deïtat e ha donada, per so que lomc sia Deu;

5280 e 1 apropiar-^ no es greu

a Deu, pus que na voientat ab granea humilitat e poder, qui es infmit e obra de Sant Esperit; enperò gran miracle es, lo major qui ésser pogués.'* Per queus aor, Sènyer Jhesús, qui sotz per alt e per enjus senyor de tot quant es creat;

5290 e a vostra^ humanitat

ha Deus creat trestot^ quant es; per queus vuyl amar mays que res, car vos sotz qual de deïtat de creada humanitat. ([ Aquel qual qui està aF cel, senyor^ del àngel Gabriel e de totz los àngels qui só,^ c mou lo cel, layre, el tro, la mar e la terra sosté,

5300 e qui creà e qui manté tot so qui es, am e aor, e per él planc sospir e plor; car molt lo volria amar e molt son tengut dél onrar, e vas él ay fortment falií;

I. B, pròpiament j qui apropia — 1. O. hom e$ — 3. OJ, lapro- priar — 4. M, poges — 5. B, nostra — 6. J, tre tot ~ 7. e, aJ : Mss.^ e] (O, el cel cel) — 8. O, seneyr : J. senycr — 9. O, son

Medicina de pegcat 107

per qu'cu^ prec lo Sant Esperit

quem do, per s'amor, tal saber,

tal gràcia e tal poder, ^

tal venut c tai voleiitat, 5310 ífue tot sia enamorat

de tractar tot^ son onrament,

e que sia molt penedent,

car vas él ay tan fort falit.

E daysò lo Sant Esperit

sia lo meu procurador,

e queu sia do li m'amor. ([ Aquel í^ual qui no pot morir

ni en neguna res falir,*

e qual c'om no pot enganar, 5320 forsar, ni nula res celar,

e qual qui nos totz jugjarà

e tot so quen volrà serà,

e qual qui ama fort perdó

e ama mays donar gran do

que petit, reclam c aor;

e vuylme sforsar per s'amor

a ésser bo, pus qu'él ho vol,

e de mos peccatz aver dol,

e vuyl plorar e sospirar^ 5330 per penedir e per amar;

car per est<(s)> .ij. pot peccador,

aver gràcia del Senyor. f[ Qui es qui pusca res crear,

ni negun peccat perdonar?

Qual es sel qui pot destruir^

en .j. punt lo mon, e delir?

Qui fa florir e fa granar?

E qui pot hom resuscitar?^

». O, queus — 2. J, saber — 3. O, manca tot — 4. J, re fal•lir 5 J, repeteix el vers — 6. O, destrouir — 7. B, ressucittr

88 Ramon Lull

B qui dóna glòria I ce]?

5340 E qui es ver amic feel?

E qui pot los homens sanar? ^ E qui fa ploure e lampagar?^ E qui es rey demperadors? E qui es senyor de valors?^ E qui fa estar los danipnatz en mortal foc perpetuatz? * E qui es qui ha sí* metex ni per bo dret am^ nuyla res? No es mas sol .j. qui qu'eu^ say,

5350 qui ha tot can^ dic, encar may: aquel qui es bon* Deu d amor, lo qual prec, reclam e aor, quem do sa joya em perdó mos peccatz, don pcnedent só.

VI. De oració de temps

/VoR vos. Deus, on temps no es, car eternal sotz per jamés. A, Sènyer DeusI c quant serà aquel temps que hom vos veurà en glòria perpetuat, 5360 vcent la vostra trenitat ab vista de enteniment? veent lo sant cngenramení quel Payre fa de son Fil car? ni veser lo sant espirar del Sant Esperit gloriós? car aquel veser es joyós, e es veser esperital,

I. B, saluar — 2. B, llampogar — 3. B\ clemperado[r]s ! ... ua- lo[r]s — 4. jMB. a si — 5. OJ, bon; M, am sobre raspat — 6. O, qucn — 7. J, que a (O, també que a) tot quan — 8. J, bo

Meuicjna de peccat 189

qui veu infinit cternal

produïmcnt e iximcnt, 5370 c'om^ veurà manifestament

sens tot miyà; c )a bontat

infinitat eternitat

poder saviea amor

virtut veritat c valor,

glòria e tot compliment,

hom vcyrà manifestament

veent vostre bonificar,

vostre entendre, eternar;

e de cascuna dignitat 5380 hom veurà s'obra^ per vertat.

Aquel vcser tam beP serà,

tan gloriós, e tant vaírà,

que boca no poria dir.

A, Sènycr Deus! c tant desir

aquel temps qu'eu pogués'* veser

vostr'esencia, vostv'esser;^

car no pot avcr marrimcnt^

qui ella veu, car compliment

ha home^ en ela tan gran, 5390 que tot quant vol ha a son* talan;

per que laor, lam e la cre,

desir la veser mays que re. ([ A Jhesu Crist! quant vos veuray^

en paradís, ^^ on joy cstay

tan gran, que dóna compliment

a seyn c ymaginament

c a sentiment corporal

tan gran, que nul be temporal

1. O, con : J, chom — 2. J, sobre — 3. O, tan bcH — 4- M, pogcs — 5. OBJ, vostra essència (B, vostre essencie) uostre ésser - 6. M, marimcnt [corregit marriment) — 7. Jíss., hom (escrivim, home segons de' mafa la mètrica) — 8. Jfss., vol a son la:==ha, elidida la a pnpoíiciój -*■ 9. O, uerray"^ 10. B, parays

190 Ramon Lull

no pot donar tant de plaer 5400 con hom ha en vostre veser? Per que vos^ aor eus reclam, c per mercè, pus que tant am, vostre veser siam donat; c car grans dons^ donatz de grat, ay en lo do gran esperansa e del tots jorns nay remcmbransa. K Jhesu Crist, Sènyer! A, t]iii fos en aquel temps que nasqués vos, e vos vesés infant petit, 5410 vostres carns^ nues e poc lií,

pobre de draps, ple de bontat! A, com fóra enamorat en vos veser, tenir, tocar, e contra erguyl contrastar, veent lo rey del cel el tro jaer en paubre* liteló! f[ A, qui fos en sel temps nuyrit que jhesús fo infant petit! e c*om totz jorns ab él anàs, 5420 ab él estès, ab él jiigàsl^

A, com fóra gaug de plaer!

A, qui volgra als mays^ aver?

E quant Jhesús ac sa edat,

que hom lo servís'' a son grat!

e quant fo liat* e pres,

que hom son companyó estès

en tota la greu passió,

en la greu mort! Anc^ è^^^è "O fo

major que sel c*om pogr'aver.

I. J, per qucus — 2. B, manca dons (B^ supleix) — '5. B, carncs — - 4. OJ, pobre — 5. O, tots jours ab eJI anas | ... c ab ell jugas — 6. O, al mays — 7. O, serueix — 8. e, e quant él fo; J, lígat — 9. O, en : 0', anch : J, an

Mbojona de peccat 191

5430 |[ A, jhesu!^ per vostre plaer, faytzme vos veser en lo cel on vos adora Gabriel, Michael, Serafín, Rafael. ^ E eu en est mon vos aor, vos desir, quen^ suspir e plor. ([ A, Sènyer Jhesús! quant serà aquel temps c'om^ mays amarà vos amar, onrar c servir, ^ c per vos trebayls sostenir,

5440 per exempli^ de bon pastor, que per sí metcx e s'onor, per son parent, per son castel, per be menjar e bel mantel?^ Q A Sènyer Deus! e tan mal es aquest temps en que mavctz més, car noi despèn en vos servir, e vegmc* a la mort venir, c nom sé lo temps que morré, ni si de mi auretz mercè!

S450 A, Sènyer Deus! tan gran esglay' ay, que temps nom defala say! car si cu muyr sens^® vos amar, sens penedir, sens reclamar, e que nom sia confessat de mon faliment e peccat, iray en temps on foc no mor en qui hom està tan en plor, que mil vetz porà mays^^ plorar daygua, que no han fonts ^^ ^i mar;

546c e que! comte renovèlàs

1. B, ihesu xrist : J, jesus — 2. O, serafin raphael ; BJ, seraphim raphael — 3. e, vos aor I tant qu'en — 4. J, quom —• 5. B, honrar ser- uir — 6. BJ, eximplj — 7 O, per svn menjar; B, e bon mantell — 8. GJ, -.eigmc — 9. OJ, sglay — i o. M, mur scn : AÍ^B, muyr sen — M . O, porra mays : J, porra mes — 1 ?. J^B, fons

192 Ramon L ULL

de làgrcmes, c retornàs

lo comte^ infinidament,

porà esscr lo nombramcnt

de cascuna gota de mar.

A, Sènyer Deus! quant vuyl pensar

lo temps en que stan pcccador

en infern, e pens^ la dolor

que auràn, dcP pensar son làs.

E quant pens quant estan li las

5470 ab quePdemoni lass'c pren, per so que^ vajen al turmcn, nom pusc abstenir de plorar; per que us volria demanar tal temps en est mon, on estès axí fermat,^ per tot quant es, trestot mon ésser corporal c mon csser espirital, quc^ per tot so quen lo mon es no fcés falimcnt en res,

54S0 e c'amàs mays* oració

que onrament, ni laur qui fo, ni qui es, ni jamés serà. A, Sènyer Deus! e quant veyrà aqucl jorn lo vostre sotzmès, c'am mays orar que nula res?

VI ]. De oració de he

/\oR vos, Deus, quin vos estatz c en tot quant avetz creatz; estatz en loc e fora loc e vostr'esser nul temps nos moc,'

t . OJ, compte — :. O. es pcns — 3. J. de — 4 OJ, ab aquell — 5. J, rnanaa que ^ 6, }, formar - 7. B, espiritual {OJ, spcrltal) I qui — 8. J, c quatnas mes — 9 BJ, e uostre ésser'; O, no moeh

Medicina de pbccat 193

5490 car negun ésser infinit

no es mogut ni departit;

per que us aor, eus clam,^ eus cre,

de mos pcccatz deman mercè. ([ £stà lo cel emperíaP

loc de glòria, qui mays val;

loc de Jhesu Crist apelat,

on està lo c<^h>or ordenat

el tro. Jhesús cl^ mig està,

e pres dél sancta Maria: 5500 Jhesús resplan, ab sa dardat,*

trestot lo cel e li salvat

els àngels, de tal resplandor,

que Deus non pot^ crear major;

car resplandor qu* ix^ dome deu

es tan gran, que no la pot Deu

de nul altre cors far ixir

tan gran; c quant be mo albir,

con la resplandor fort resplan^

ni la glòria quels sants^ nan, 5510 desír com pogués' ésser lay,

e no preu res que sia say.

Per qu*eu^^ aor lo rey Jhesús,

e prec los sants^^ qui son là sus,

quc^^ per mi pregon lo Senyor

quem vesta de sa resplandor

en paradís,^^ per sa mercè,

e que de say fassa tant bé,^*

qu'él ne sia amat onrat,^^

e qu*eu ne fos marturiat;

I. B, am — 2. OBJ, imperial — 3, C, tn (serà al?) — 4. J, resplen ab sa claredat (O, també claredat) — 5. OJ, resplendor usual | que deu (J, deu») no pot - 6. OJ, quis — 7. O, resplen — 8. M, qui Is (OB, també quils) sans — 9 O, cum:J, con; M, poges — 10. O, queu» {la s puntuada) — ; ; . MB, sans — 12. BJ, qui — 13. OJ, parais pas- sim -- 14. B, tant de (de tatxat) be — j^. OJ, amat e honrat

R)M6* - I j.

1 94 R A M O J L U L L

5$20 car sel qui mor per Deu onrar, en paradís serà pus clar que ncgú que^ no sia mort. A, com serà bona la sort a totz sels qui per él moranl^ car daquel drap vestit seran, on jhesus ha^ sa resplandor, del qual vcst qui mor per s*amor. ([ L^ cara de Jhesu^ loc es tot lo melor que'scr^ pogués;

5550 car en veser ela aura

hom tot so que aver volrà: ela es loc de compliment, on ha repòs tot sentiment c tota ymaginació daquels c'auran* salvació. Aquela car'am^ e aor, qui dóna glòria major que tot so quis porà veser, c per ela hom ha poder

5540 com pas son entendre, mcmbrar, son amar, en Deu consirar com està en sa trenitat essència e unitat, e com es bon e poderós et en sí metex gloviós. Aquela cara eu aor, e ma cara muyl,* per s'amor, de làgrcmes, e plor' sovén, c deia say mercè atén.

5550 f[ La boca de Jhesu^^ es loc on en parlar se fa tal toc,

I. B, qui — 1. BJ, morran - 5. Oe, ab — 4. O, ihesus : J, jesus — 5. O, millor; B, que csser — 6. J, quauran — 7. B, cara atti — 8. OJ, uull : B, uuyll - 9. OJ, plors — 10. O, ihesuxrjst ; J, jesus

Medicina de peccat 195

que tot so qui *s per oïmén, ncstà^ el cel en complimén; car qui ou Jhesu Crist parlar, no caP de beure ni menjar ni de tocar, nul sentiment; car tot quant say ha tocament, no's una glan a comparar vas so c*om ausirà parlar

5560 a Jhesu, lo major senyor,

qui parla ab tan gran dousor,^ ^ que Deus non pot* posar major

^ en nula causa corporal.

A, Jhesu! vostre parlar val tant, c'ome^ nou poria dir; per qu*eu él aor^ e desir; c datzme forsa e poder, com totz temps sia vertader per amor de vostre parlar,

5570 c ab ver dir volria onrar.^ ([ Parays es loc assignat on estaran tuyt li salvat aytant de temps com Deus seva. En aquel loc cascú* aura en Jhesu tot so que volrà: loc on hom ausirà cantar àngels e sant, tant fort e clar, lausant de Deu sa unitat, sa trinitat c sa bontat

5580 e cascuna sa dignitat; encara la humanitat, per que Deus ver home està. On,^ tot lo be que sia sà

I. O, ne esta — 2. M, qual — 3, OJ, que parla ... gran dolçor — 4 OBJ, no pot — 5. O, com — 6. J, per queu 1 aor — 7. v, orar — 8. OJ, cascun — 9. OJ, en

196 Ramon Lull

no val tant com sol .j. cantar del menor sant; quar nos pot far que causa qui tost es passada» vala tant com perpetuada. Per qu*eu de sà cant^ e aor per amor del major Senyor.

$$90 ([ Can pens lo loc quen infern^ es, del qual hom no ixirà més: loc tenebrós, negre, pudent, on hom està en cremamcnt; loc qui de tot be ha fretura,^ e loc en qui totz temps mal dura, tot estag* trist e son tement que no vaja en foc ardent estar, totz temps, pres e liatz* per raó de mos greus peccatz.

5600 E s* eu vay lay serà raó, pus que ay fayta* falió contra Deu, qui bo^ me creà e ab sa sanc me recreà. Per qu'eu me sotzmet a raó, enaxí fas^ oració

tal, que Deus nom pot condempnar, pus de mos tortz me vul jugjar; car Deus es just e no fa tort a sel qui s acusa a mort,

5610 per so car fal contra dever, ab que speransa car tencr sabja,' c que deman perdó a Deu, qui ha star^° a raó a tot hom qui mercè deman

1. O. per qucu de cant : B, per que de sa cant — 1. J. quan so- vint; O, que JnFern — 3- J. <* continuació posà e loch tois temps mal, tot tatxat - 4 O, estayg — 5. O. Ijgats — 6, O. feta 7. O. bon — 8. B, c nax fas {O, fam) - 9. OBJ, sapia — jo, MOB, qui astar

Medicina de peccat J97

e qual que Deus en fassa nam, ^ sia punir o salvament; car en Deu estan egalment^ justícia c perdonar; per c'om deu^ lu c lífitr'amar. 5620 B qui fa 'ytal oració

a Deu, noi dirà mays* de no.

VI 1*1. De manera de oració

/\ manera d oració

cove aver devoció

e que no sia en peccat,

qui enpatxa )a amistat

que Deus ha ab hom^ en orar.

Encara dzu hom ordenar^

sa vista en taF res veser,

qui® no enpatxen lo plaer

5630 quis pertayn en oració' ni destrua contricció, sens la qual hom no deu orar. E aysò metex cove far de son odorar e ausir, de son gustar, de son sentir; car can los seyns^^ són cnpatxatz per sentir, no es ordenatz home que^^ pusca be pregar. Aysò metex dymagenar,

5640 quin orar està moit noent can no es en ordenament;^^

5. M^Qe, e qual qae deus fassa on raan 'J, e cal; B, una c? raspa- da davant on; p, namrJVÍBJ. man : O, nan; e, faça. n'ban) - 2 OJ, eguaJment — 3. J, per que deu --46. niay ~ 5. B, ab? home iía b? ratpada) : B\ a ab home — 6. B, e en cara; J, or^ onar 7. Potser tals. concordant amb enpatxen del vers següent — 8. B, que — 9 O, • oració — JO. J, quan senys — 11. OJ, qui — 12. OBJ. ordenament

19^ Kamon Lull

mas^ que ymagín lo gran mal que hom 2 ha en foc infernal, car home n estarà tement e de sos peccatz penedent; per quen serà mils ordenat con a Deu deman pietat; e per so que pusca plorar, ymagén gran marturiar

5650 de alcun^ home son amat, per so que naja^ pietat; e pux^ ymagén lo turment, la dolor e lo piorament que Jhesu Crist ac en la crotz, e nostra Donal peu desotz, e autresí de sen^ Johan; e si ben va' ymaginan, porà suspirar e plorar, e ses pregueres melorar.*

5660 Après ymagén sus lo tro on jhesus es, e en viró^ los sants^^ e nostra Donal cel, e autresí tuyt li feel;** car per aytal ymaginar se porà fort enamorar de Jhesu, c dels sants'^ desús, c son orar irà en sus; e quant aura ymaginat c molt sospirat e plorat,

5670 per créxer sa devoció pug sobre ymagenació, e sospena n sus sa raó,

I. O, mays — 2. B, greu mal | qui hom (O, després de hom afegetx hoir tatxat) — 3. OJ, algun — 4. M, naga — 5. Oj, pur — 6 OJ, sant:B, sent — 7. OJ, be ua (M, [ua]) - 8. O, mejorar : B, mello- rar : J, maiorar — 9. OJ esta (B, es et) en uiro — 10 JVÍB, sans — I I. O, Jinfeel — la. O, ihesus : J, jesus; MB, san»

Medicina de peccat 199

so^ es, son entendre e amar,

son mcmbrar; no vula parlar,

clausa sos huls, no auja^ res,

c tenga son pens tant sotzpès^

a Deu e sancta trenitat,

sa unitat e sa bontat,

quen nula res àls no* consir,

5680 mas de sol Deu aja desir;

e am Deus, per tal* car es bo, no pas per nula res qu'él^ do, * ni per^ perdonar son peccat, ni que él no sia dampnat. E quinaxí volrà orar, sintràs tan alt per son amar, per son entendre e membrar, que no porà pus alt pujar. E qui prega mays per son be

5690 Deu, que per él, gens no avé; e qui fal^ no pot alt pujar s' oració, son contemplar, car la manera li defal; c sin orar amont ni 'val' s'oració no pot passar a Deu, ni él pot perdonar ni donar, ^*^ ni 1 pregar grair; car Deus no vol hom exoir qui vula mays ésser salvat,

5700 que Deu servit entès amat

e onrat. E qui^^ vol mays far en Deu pregar e contemplar, consir cascuna dignitat

J. OJ, calderó Ço - a. J, vils no auge (O, auga) — 3. O, sospes — 4- M., non — 5. O, per ço — 6 J, re quell (serà que]=que li?) — 7. B, [per] — 8. BJ, fall — 9. MB, amor ni ual (J, vall) — 10. O, dona — I j. B, entès e punluada amat e honrat [ E qui

200 Ramon LuLL

de Deu, e son actu format, e con luna c 1 altra es, e con ensems són .j.* res sotz .j.*^ santa deïtat, un Deu qui^s cada dignitat, e sí ses ] actu de cascuna;

5710 e de les dignitatz neguna no està ab defalinient, ans ha en sí tot compliment; e luna en lautra's^ complida, c aysò per obra infinida, intrínseca e eternal; e es per Payre divinal c Fil e per Sant Esperit; e cascú està tan^ complit con lautre, e estan totz tres

1720 un Deu, no departit en res. E qui enaxí pot levar s' oració, c pot estar lonc temps en sa oració, e sens ymaginació de nula cosa corporal, nuKoració* tant no val; car hom estarà tot raubit, sus alt, per lo Sant Esperit; no curant de causa' de say,

5730 son orar serà si veray, c'om noy poria enadir en contemplar ni en desir; per quem parria gran raò c'om amàs tal oració. E vos, Sènyer Deus, per mercè, lo qual aor c am e cre.

1. O. sots duna - 2. B, latras— 3. O, en tatxat, [tan] ai marge 4. OBJ, nulJ oració — 5. O], cosa

Medicina de peccat 201

pus I oració m faytz^ saber, faytzla amar a mon voler tan fort, c'ab ela 2 vos aor, 5740 e que de vos molt menamor.

IX. De oració ab que

lloM fa a Deu oració

ab la bocan quere^ perdó;

oració es ab parlar

de Deu, e dél be recomtar;

e oració home fa

ab bon desir on mal no ha;

ab ben far hom aora Deu,

ab almoyna e dar del seu;

e ab gardarse* de peccar 5750 pot hom pregar Deu e orar.

Ab voler qui ama bontat,

justicia e caritat,

fe esperansa^ e honor

de Deu, aor'om^ lo Senyor;

c qui hi met prudència,

fortitudo c trcmpansa^

humilitat absteniment,

e que® hom sia pacient

leyal cortès c vertader, 5760 ab aytals vertutz pot hom fer'

a Deu veray oració,

e quey sia devoció. ( E^° qui vol mays ensus pujar

s* oració, porà ho far

«. O, 1 oració fayts — 2. J, quab ella — 3. B, qiierre — 4. CjJ, guardarse — <. OBJ, fe spcrança — 6. J, ver (O, també ver) deu e aorom — 7, OJ, fortitut e teitiprança (B, tempranca : C, tempransia) — 8. OJ, per que — 9. B, hauer, corrtgit fer — 10. OJ, omtlen E

202 Ramon L•iill

ah amar Deus per sa bontat, sa granea, eternitat, c per so car es infinit et en totes causes complit. Q Encara's^ altre pujament

5770 dorar, ab son enteniment;

car qui de Deu mays be n entén, ^

mays afina son amamén;

et on mays safina I amor,

mays puja hom pregar Senyor;^

e on mays puja iamament,

mays puy'ensus* 1 enteniment;

enaxí puja lo pregar

ab entendre e ab amar

de Deu ab grans obres vertatz;

5780 e on mays él es remembratz, mays puja 1 entendre^ e amar. Aysò^ metex es de membrar, qui puyg^ ab amar e saber; enaxí totz^ .iij. an mester a pujament dbració; car entendre's .j. escaló, altr' escaló està lamar, c altre es' lo remcmbrar: cascun al autr'es ajudant,

5790 e ab cascun hom va pujant a Deu sa gran oració, de escaló en escaló. Mas lo pujar fóra petit, si no fos lo Sant Bsperit, qui^*' ajuda al remembrar e^* al entendre c amar,

;. J, f encaras — 2. OJ, be entén — 3. e, lo Senyor - 4. BJ, puien sus — 5. M, pujal [enjtendre - 6. OJ, e ayço — 7. OJ, que pug — 8. O, rotes — 9. B, e altres — 10. J, que — 11. B, seme e

Medicina de peccat 203

e tir ensus lo pregamcnt ab ques fa lo exoïment. *

|[ Ab alcun^ sant hom pot pregar, 5800 ab c*om lo sant vula honrar;^ car aquel sant es ajudant en tot so per c'om* va pregant.

K Aquel qui vol, per Deu servir, trebalar c mort sostenir, sa oració acabar

ha, ab que pot molt Deus pregar; car solament lo seu desir prega tant fort, c'om nou* pot dir.

([ Aquel qui es a tort mal dit, 5810 si aquel tort gita en oblit, ha ab que fa oració tal, que Deu noi dirà de no de nula res que li deman, pus que fa oració gran; car sel qui prega ab petit, totes Yctz no es exoït.

K Aquel qui ama castetat, ha ab que pregua de bon grat;^ e qui ama luxúria, 5820 a Deu fa gran injuria

sil prega; car no ha ab que deja a Deu clamar mercè.

K Aquefqui sorna ab vestir e vol trop^ menjar e dormir, mira son cors e son taló, can® vol far gran oració no ha ab que, car nos cove quc^ ab peccat home prec be.

'. B, eximent — 2. OJ, algun — 3. O, orar tatxat honrar — 4. J, quom — 5. M, no[u] — 6. O, prega (BJ, també prega) ab tatxat [de] bontat — 7. M, trob — 8. J, quan — 9. J, qui

204 Ramon Lull

([ Aqucl qui prega sospirant ^ 5830 ab contricció e plorant,^

ha ab que pot Deu molt^ pregar, ab que no sia] suspirar dypocrisia, ni los plors; car lo pregar no ha valors, pus ypocrisiay consent; ans Ijn tayn .j. tal puniment, que Deus no li do nil perdó.

([ E seH qui fa oració, per so car hom Ien ha logat, 5840 e vol n ésser molt mils pagat que no es la oració, fa contra lautre falió, c lorar a él res no val, pus que hi fa peccat mortal; car aur, cosí, ni onrament^ no val tant com bon orament.

([ Sel qui prega mays per paor que de Deu conquerir amor, no ha ab que pusca pregar; 5850 car hom no deu adenantar lo petit contra lo major, a qui pertayn tota honor; c qui ho fa preg' a son dam.*

([ A, Sènyer Deus! fort vos reclam e quem donetz ab que-us aor, c ab que vos fassa honor; e quant vos pregaré de re, quen pregar am mays^ vos que me.

1. M, enplorant, la primera n puntuada — 2. J, molt tatxat deu molt 3. OJ, e ell — 4. OJ. ornament — 5. WOBJ, dan — 6. B, me»

AIedicina de peccat 205

Ç A honor del Sant Esperit 5860 Ramon ha fenit son escrit^ en Malorca, dins la Ciutat; el nombre que Deus fo'ncarnat^ mil e tresens, el mes juylol/ Qui 's en peccat e'xir* en vol, ab est escrit ha son^ poder, car ab él pork mantener la fi a la qual es creat, en sabrà ixir^ de peccat. El tractat sia corrigit 5870 si en res eu hi ay falitf si' a santa Maria dat, e per sa amor* sia amat.

AMEN'

1^

1. O. script — 2. B. en nonbre que deus fo encarnat (O, fo < arnat) — 3. OJ, CCC; OBJ. juliol — 4 B. qui es ... e exir - 5. MOB, a son — 6. OBJ. exir — 7. O, eu ay fallyt: J, eu hay fallit — 8. J, samor ~ 9. B, afegeix : Expliciunt orationes : J, omet Amen

Aplicació de lart general

SIGLA

38 b =» Ms, lat. JC.^gs de la Bayerische Staats- Bibliothek de Munic, s. XVII.* , únic avui conegut i aprofitable, base de l'edició e == Edició Rosselló (Palma, 1859), emprada per

confrontes i esmena del text V = Variants que dóna la mateixa edició [ ] = Afegits al ms, del mateix copista * (volat) 3= Correccions posteriors < > = Addicions de Teditor

També conté rApLiCAció db l'art general el ms. 33, qui era de la Societat Arqueològica Lulliana de Palma, avui introbablc.

|EUS gloriós! per vostr amar, est* Jírt generat aplicar volem a les especials

sciencies,^ qui són aytals:

una es Theologia,

altra nes Filosofia,

Lògica, Dret c Medicina,

e que Rettòrica y sia,

c Moralitats hy metrem 10 per so que lo ver en mostrem.

E aysò fem per tal raysó

que mostrem 1 aplicació

de V Jlrt general en cascuna,

qui^ a totes està comuna,

c per elas^ poden haver

en breu de temps e retener.

Et en les .vj. distinctions^

fassam de cascuna sermons.

I. b, spccJals 1 sciencias. El ms. sovint termina en -as ets plurals fe- menins similars a aquest, i en -an les terceres persones plurals de verb: dins el vers, ta copulativa e es modernitzada per y si be conserva z o et inicial de vers: a començament de vers escriu sovint Y en lloc de qui o que, íen,« dubte per interpretar malament el copista Vabreujamenl del mot. J^estituím arreu les terminacions clàssiques -es i -en en els femenins i verbs plurals, respectivament, la e copulativa en lloc de y (e, et o e). i qui o que (lliçó de C) en lloc de Y, anotant només els casos on la lliçó y (o e) podria ésser ad- misible. — 2 6, que — 5 b, eles : e, elles — 4 L'autor segueix et pro- cés de l'Art amsit] va i de la Ta u 1 a general; i de fet, les sis distinccions (figures, regles, definicions, condicions, taula, qüestions) en que es divi- dida cada una de les sis parts, coincideixen amb les de dites obres, enadida la taula en /'Art a mati va . i les condicions en la Taul a general.

(IMS - 14.

210 Ramon Lull

1

T>e la primera disfinctió en Teologia

<De la primera figura^

J EOLOQiA es saber 20 ab la^ qual de Deu hom diu ver.

Conex hom sa^ essència

per la primera figura,

faén^ cercle duna en una

e totes sien en cascuna.

Són, doncs, granea e bontats,

c les altres proprietats,

essència de Deu, pus són

luna lautra, e en viron

stan una essència^ divinal 30 ensems, c cascuna cabal;

la qual essencials el sóm,

c mi e quant es, dela^ som.

De ta segona figura en Theologia

Ab la segona figura atrobaràs la natura que ha lessencia de Deu; el atrobar^ te serà leu si en Deu as* devoció e saps posar distinctió en la divinal gran bontat, 40 en qui' està bonificat.

I. C/r. Taula general, primera djstincció, i Art amativa, pri- mera parí {volums XVI í XVll) on trobareu les quatre figures que s'esmen- ten — 2. e, lo — 3 b, se — 4. e, fa en — 5. e, estan (b, també estan) en un ésser [escrivim stan) — 6. e, de la : b, dada — 7. b, que se a les- sencia [serà que sa a lessencia?) de deu | c la trobat (e, e la trobar) — 8. be, es {escrivim asj —9 b, que

I

Aplicació de lart general 211

de bonificant engenrat,^

ab bonificar etcrnal,

e damdós^ està natural

obrar per tota la bontat:

c es 1 obrant, e cs^ 1 obrat,

et es 1 obrar, c són egual

una bondat essencial.

E so matex pots consirar

de granea, ab magnificar 50 magnificant magnificat,

que són* distinchs per trinitat,

per natura e naturar.

E so matex es deternar,

de eternant e eternat,

c de cascuna dignitat;

car cascuna, natura ha

per que no sia ociosa

e quen sí aja^ concordar,

ab ques luny a contrariar, 60 e ajan sí comensament

miyà e fi, tot egualment,

eternalment e infinida,

sens que, no pot esser^ complida.

Avemte, doncs,^ mostrat tot clar

com Deus ha en sí naturar

de naturant e naturat

per cascuna proprietat.

Per tal natura lom entén

que Deus ha^ en sí complimén 70 per naturant e naturat

naturar, en eternitat

I . b, ve (Ve passim per de a principi de vers) bonificant engenrrat — 2 e, que d'amdos — 3. b, y es ... y es : e, que es ... e es — 4. b, e son — 5. b, aje — 6. e, sens qui; b, pot es — 7. b, dons passim — 8. b, naíurel hom (e, natura l'hom : V, natural hom) entén | Y sj deus a

212 Ramon Lull

et en totes ses dignitats,* sens que, ociós fór' estats ctcrnalment e infinída, c no pogra ésser complida neguna de ses dignitats, pus hi fos ociositats.

De ta fersa figura en Teologia

PoRAS per la terça figura parlar de Deu, e ab mesura 80 egual de cada dignitat, segons que nas significat, cascuna^ en lautra asajada com ic serà acordada, segons essència natura e lur obra, qui^ tots temps dura, affirmant lur acordament,^ negant tot contràriament. Per aytal mou pots concloir de Deu totes vets, e ver dir.

De ía quarta figura en Teotogia

90 Per la quarta figura par com sapies moltiplicar moltes rahons^ al concloir; c ja no y poràs falir si conex<(s)> lo significat per cascuna cambra donat vint vets; c les cambres són nou, e cascun' ha en^ sí son mou, per la^ qual poràs lo ver dir ab que no vulles consentir

1. e, n'es significat ] cascun — 2. b, que — 3. b, cocordamcnt? la c inicial sembla iatxada —4. e, montiplicar | mol tas ray sons /orwiíï «si/a/ — 5. be, e cascuna en — 6. e, lo

Aplicació de lart general 213

100 en ncgun mou contrariar,

ans los fasses tots acordar

en so que volràs conduir

de Deu, e no vules mentir.

E si vols mays montiplicar

raons, fay^ los cercles virar,

e consint als significats

de les cambres, de lats en lats;

e aysò fay a ton plaer,

car tantes rahons pots aver, 1 10 con faràs lo revolviment

dels cercles, el discorriment,

tro a la cambra de h. i. k.;^

e no pas mays de la k. en là,^

car en ela es afina^

lo descórre<^r)> e termenat.

Ve Theologia per la segona dtsNnclió^

h^ARLAR pots de Deu per regles discurrent lurs espècies^ en tot so que de Deu diràs; et en cascuna trobaràs 120 so que de Deu volràs provar, ab que sapies acordar les regles ab so que diràs de Deu, guardant, de pas en pas, espècies de cascuna sens contrariar de neguna en la tua^ conclusió; e si es feta qüestió per uhum, fé^ responsió.

I . b, fays — 2. b, de h. y. k. — 3. b, de la q. en la : e, de qui en lla {escrivim k) — 4. Cfr. Taula general, tersa djstincíció i Art a ma- ti va, segona part — 5. b, species — 6. e, sua — 7. b, per virtut de

214 Ramon Lull

per la primera reglada^ 130 segons que es ordenada;

e si de què qüestió as,

ab la segona respondràs,

e descaló en escaló, j

tró veges la conclusió

clara, senes negú dubtar.

Et enaxí^ portis parlar

de Deu, e veres^ causes dir

ab que lorde sabjes^ tenir,

qui per les regles es mostrat, 140 siguent^ lo lur significat,

segons que demunt havem dit

a honor del Sant Esperit.^

De la Theologia per la terça disfinctió^

Oj vols de Deu res concloir, ajudat ab lo diffinir qui es^ de ses proprietats; e sia lo test conservats, qui es^ de cada dignitat, car él està necessitat, en quant que nos pot destruir 150 si per él hom vol lo ver dir; e si Is termcns not són donats en les divines dignitats, dels quals està^ la qüestió, sapies virar lo sermó a les divines dignitats on los termens^° són emplegats,

1. b, regla da — 2. b, en anaxí — 3- b, y ues — 4 b, sabies : C, sapias — 5, b. Y per les retgles ... ' sigent — 6. b, sperit : C, Spírit ~ 7. Cfr Taula general, segona distincJó. i Art amativa, terça part — 8. e, que es — 9. b, dels qucls sfa — lo. b, termes

Aplicació de lart general 215

e ab eles pots concloir

segons que es lur diffinir;

lo qual diffinir fé ligar 160 ab affermar o ab negar,

segons lur diffinició,

e diràs de Deu ver sermó

concordant cascú diffinir

ab lautre, sens nul contradir.

E si no pots ton^ affermar

ab lur difinir acordar,^

virat a la negació

segons la diffinició

qui es de cada dignitat, 170 car dar en sabràs^ la vertat.

De Theologia per la quarta disHncHó^

/\b les condicions auràs moltes raons de Deu, còm està ordenats, segons qu'es condicionats^ ab la granea e bontat per different e concordat^ magnificar bonificar. Aysò^ matex poràs trobar ab granea, eternitat, 180 e bonea e poestat;^ et enaxí de cascuna ab que deus,^ duna en una, ab qui Deus fa tot so que fa en sí e en creatura,

I. b, can? — 2. e, concordar — 3. e, saubras — 4. Cfr. Tauia general , [Suplement] í Art amati va, iiij.a part — 5. b, ordenat | ... condicionat — 6. b, y concordar — 7 b, A vso [escrivim Aysò) : e, açò — 8. e, et potestat — 9 e, ab qui Deus. Creim que deus es forma ver- bal de deure, i que dependeix de trobar (v. 178}

21 6 RaMOnLul. L

en quant^ que en trastot avé c no hy fal en^ nula re, tant es be condicionat. Pots, doncs, de Deu saber vertat^ per les sues condicions, 190 qui ensems estan companyons"* a far lo be conplidament: pots, doncs, far lo concluiment^ de DcUj segons que tay mostrat, ab so per que es ordenat.

De Theologia, e quinta distinctió^

r^ER la tauía'^ poràs trobar

com sapies de Deu parlar,

de coronel en coronel,

e no està negun capdel

de fil tant fortment emplegat,^

200 com es de mant significat la taula tota complida; per que^ poràs sens falida parlar de Deu, e tan estès, que t abastaran tota res la taula, en quant volràs dir de Deu, si sabs lo ver jausir^° ab so que tes significat per cada letra, e mostrat, segons que es son alfabet;

210 per que no pots ésser costret per defaliment de raons, car la tauT ha tants^^ descalons

I. b, en causas — 2. e, e no ]i fallc 'n : f, e no li fall en — 3. b, ve- ritat — 4. e, que ensems; b, companions — 5. b, manca el vers — 6. C/r. Taula general . .ijjj a distjnccjó — 7. b, la laula — 8. b, fer- ment emplgat {ía g corregida sobre e?) — 9. e, qui — 10. b, xausir — 1 I. b, taula tans : e, taula ha tants

Aplicació de lart general 217

en pujar alt ton consirar,

que mays^ que no poràs parlar

de Deu, estan li escaló.

Vet, doncs,^ la ordenació

de la taula a ton plaer,

con de Deu sapies dir ver,

e mant ver, a ta voluntat, 220 si segueix<^s)>3 lo significat

de les letres, en qui's estada^

tanta veritat^ plegada,

que tota hom no pot saber

en esta vida, ni vecr:

potsne, doncs, tanta atrobar,

com pots aver lo ensercar,

ab que ensercs sàviament,

siguent lo significament

quin la taula es emplegat, 230 en tot quant pot ésser parlat.

De Theologia per la sisena^ distinctió

MER seysena^ distinctió poràs de Deu far mant sermó, qui en^ ela està^'n/'plegat, e apar lo significat, segons qu'es fayta qüestió de Deu, e la solució; car per aquel mou pots provar de Deu so quen volràs parlar, prenent senblant daltre senblant 240 e conexent lo dessemblant

1. b, y mais — 2. b, dons — 3. b, segons — 4. V, qui's estada : be, qui estada {serà en qui està d'A? A significa Deu en la figuració luU liana) — 5. b, unitat — 6. b, sexta Cfr. Taula general, quinta dis- tincció, i Art amativa, .v.» part — 7. e, sisena — 8. C, que en

2l8

Ramon Lull

qui està en les qüestions et en les lurs solucions, qui són escrites; e sit fan qüestions, prin lo lur semblan e respon per assemblament, e seguesques lordonament de que tavem ja 'doctrinat, aplicant cada dignitat de Deu, e té^ responció 250 ordenadament, per raó e per lo lur significat.

|[ De Theologia parlat navem asats e dit lo ver, c mostrat avem lo dever com V Jlrt qui 2 general està pusca ésser aplicada a Theologia, e dir ver de Deu, don hom aja saber de so què es e so que fa; 260 enperò la sua ajuda^

hi cove totes vets estar, car sens ela hom no pot far nula vera conclosió ni atrobar vera raysó.*

1. b, y te : e, et ta [serà a ta? o e fé?) — i. b, que -- 3. b, suí juda 4. b, Aula vera concJosio | Hi atrobar vera condusio

o

^Aplicació de lart general 219

]]

De Tilosofia, e primera distinctió

r^ER la primera e segona figura poràs saber la natura dels generals coniençaments, dàngels, de cels^ e delements, e de tot so qui^ es creat,

270 en qui* està significat,

sils començamens sabs mesclar la .j. en lautre, e guardar què^ apar de lur mesclament per natura denteniment, segons lo ver que vols saber; lo qual ver poiàs conquercr ab affermar o ab i\egar per la natura de mesclar bonificant bonificar;

280 et enaxí de .j. en .j.

dels altres, car dar ta cascú de sí matex significat, per que lo ver serà^ trobat de so que volràs concloir; et en aysò no pots fallir, si sabs ben far lo mesclament que fan tuyt li comensament. E ab la tersa^ figura conexeràs la natura

290 que han cascun començament com fa ab lautre ajustament;

1 . Veiau les cites de Us dislincions de Teologia, qui valen per a totes les successives d'igual numeració — 2 e, del cel — 3. b, lo que - 4. b, que — 5. b, Y: e, qui {escrivim què) — 6. b, seria — 7. b, tercera

220 Ramon Lull

car bontat ha .j. naturar ab granea, autr' ab durar, e autre na ab lo poder, e autre na ab lo saber; et enaxí de .j. en tots, la .). desús, 1 autre desots, segons c'apar^ en la figura, on .j. ab altre se^ mesura;

300 e tu, segons lur mesurar, lur natura e lur obrar, prin lur significació e fé déls la conclusió. Apar en quarta figura cos fa montiplicadura de tres e tres comensaments, don venen significaments,^ segons que està 1 ajustar; e tu, si ho sabs consírar,^

310 atrobaràs so que querràs; e atrobar tu ho poràs si mous los cercles en viro, tant, que significació te venga^ de so que querràs, anant ton entendre de pas per significar tan sovén, car per aytal anar, él pren so que desires atrobar per afermar o per negar.

De 'Filosofia, e la segona disfinctió

320 /\b les regles pots atrobar la natura el naturar^

I. b, tapar : e, qu'appar — 2, e, fa — 3. b, significament — 4. b, e tu ho sabs construir — 5. b, vencc — 6. b, al naturar

Aplicació de lart general 221

qui es de les crcatures,

encercant Ics lurs natures

si són? què sànl e de que són?

quant són? quals^ són? c per que són?

et enaxí de cascuna

regla, 2 de una en una,

tró^ venga lo significat

de regla n regla, e sercat 330 per cascuna espècia,*

e quel^ significat sia

ab la regla tan acordant,

quen res noy vages* dubtant

per affermar o per negar.

Enaxí poràs atrobar

los secrets de les natures,

si ab les regles les mesures

los significats quet daran,

si ab eles los vas sercan, 340 con sia açò que tot creat

en les regles sia*nplegat

De Tilosofia, e tersa distindió

VIarda com estan diffinit li terme, c sia ton dit . segons lur diffinició, c fasses-^ la conclusió, segons que diffinit estan, en aferman o en negan; car natura no contradits so que dels està diffinits.* 350 Aysò matex del naturar

I. b, quales — 2. b, per eguala — 3. b, tir? — 4. b, specia — 5- be. quels — 6. b, Y en tres no vages. E/ vers està repetit i tatxat el primer, on hi ha la y que omet el segon — 7, b, falses — 8. b, diffinit

222 Ramon Lull

c ab lo diffinir acordar;

c sí sa la essència

de tot so qui^ creat sia.

Vet, doncs, con poràs ensercar

per diffinir, e atrobar

tot so qui es significat

per diffinir, e demostrat.

De niosofia, e de la quarta disHncfió

/\ ensercar la veritat, ^

garda com està ajustat 360 li terme per condicions,

e sia fayt^ li teu sermons

segons qu' es la condició

del terme per tot en viro;

quar can li terme són justat,^

donen de sí significat

per natura de lajustar,'

car lu per lautres mostra clar,

segons qu*e5^1ur condició,

c fa significació 370 a 1 enteniment de son ver,

per so ques fassa concxer.

E tu prin lo significat

segons qu'es condicionat

e can conclusió vulles'' far

per affermar o per negar,

et ab aytal acordament

com mostra 1 significamcnt

de ens e de so qui dél es,*

e no hy faliràs^ en res.

I. b, lo que — 2. b, vnjtat — 3. b, fayit — 4- C, car quant; b. sia justat — 5. b, deia ajustar — 6. b. quel — 7. e, e quant .., vols — 8 b, que cl es — 9 b, fairas

Aplicació de lart general 223

De 'Filosofia, e la sinquena disfincfió

38c J\b la iaula poràs trobar

so que íiatura pot mostrar

de sí matexa veritat/

significant sa entitat

e so qui dela^ pot ixir,

movent tant los cercles^ en gir,

tró nisca lo significar*

de Iens que volràs atrobar.

E can lo ver auràs trobat,

si vols sia montiplicat, 390 montiplical per cascuna

de les^ cambres, duna en una,

volvent los cercles mantinent;^

e per aquel rcvolviment

montiplicaràs tes raons

a cascuna conclosions,

en tant, que per totes vies

te guardaràs de dir falsies,^

e concloiràs veritats^

mostrades per significats.

De Filosofia, e de la sisena disfincfió

400 La sisena distincció es de pràtica, per rahó que hom seguesca lo seu mou, si la qüestió fas de nou; car far poràs conclosió, segons la comparació

I. b, vnitat — ^ 3. b, e so y de la — 3. b, moment tant en cercles — 4. b, significat — 5. b, per cascula | Y les — 6. b, mentinent — 7 b, falses — 8. b, unitats

224 Ramon Lull

de so que^ es ja concloit; cl significar no toblit quit ve de la distinctió, e seguex<^s)> la^ condició, 410 en les noveles qüestions de escalons en escalons, de les qüestions antigues; c si en aysò te fatigues,^ no sabs pendreH significats de les antigues, vas^ tots lats; car un semblant ab altres pren con lenteniment los^ entén per força del significar^ que I un del altre pot donar.

420 J Mostrat avem, doncs, lensercar com hom sapja^ filosofar per la sciensa^ general en filosofia special.^®

I, e, qui — 2. b. e seguir se - 3. b antiges | ... fatigcs : €, anti- gas I ... fatjgas — 4. pendre el : e, pendr'els — 5. Ix antiges nas — 6. e, Jas — 7. b, significat — 8. b, sapia : e, sabia — 9. b, siensa : e, sciencia — 10. be, especial (escrivim special)

Aplicació de lart general 225

]]]

Ve Lògica, e la primera distincHó

JL/OGICA es sciencia ' per la qual home sapia

parlar assuffismadament

e fer ver e fals argument;

e lògica's^ duniversals,

e ab*^ les figures hom sab quals 430 estan, en lo lur mesclament,

les res d on hom fa 1 argument,

com bontat, qui^ es general

bonea, gran, especial.

E potsne far divisió

per proprietat, e veus co:*

la bonea de voleníat

es a ela proprietat;^

e bonesa's proprietat

per sí matexa e qualitat; 440 e bonea es accident

per color e per moviment.

Vet, doncs, los .v. universals,

qtiin lògica són principals

comensaments, que són trobat

en les figures e mesclat,

con deies en fas mesclaments^

per tots los lurs comensaments.

Substància e accident,

don són li deu predicament, 450 pots en les figures trobar

si Is comensamens sabs mesclar.

I. b logjcal — 2. b, cab — 3. b, que — 4. b, to : e, so — 5. b, propietat passim — 6. b, mesclamens. Manca el vers següent

RiMB* - 1^,

226

Ramon Lull

"De 'Lògica, e ta segona disfincHó

tos .V. universals sercats ab les regles seran trobats, e tuyt li .X. predicament si'b les regles los vas quirent,^ car un no ten pot escapar; e ab les regles poràs^ dar conexença del predicat ab lo sobjet; e si's girat, ^

460 lo sobjet concxer poràs ab lo predicat; e si fas ab les regles coniparament substanciaH o daccident, la comparació sabràs ab les regles per tots los pas. Aysò matex dafírmativa universal o negativa, e autrcsí^ particular, ab les regles poràs trobar,^

470 si fas ver o fals argument. Els individus exanient: ab les regles poràs trobar aquels qui estan per comtar^ . e aquels qui® són differens per espècies exàmens. Ab les regles pots impossíbol conèxer, c so qui's possíbol;' e autresí,^^ necessitat c contingent seran mostrat;

1. b, sab les ... quercnt : e, si ab las ... quirent {escrivim si'b) — 2. b, porer? — 3. b, y significat — 4. b, sustancial — 5. b, c entre si — 6. b, salla tres versos, fins a Valtre mot trobar — 7 b, que : e, comp- tar — 8. b, que — 9. b, manca el vers — jo. b, e autre

Aplicació de lart general 227

480 c autrcsí fallacia

ab les regles se trobarà.

E sil miyà de Jes figures

tres ab les regles tu mesures,

sabràs formar la figura.

Si vols sercar la mesura

de matèria dargument,

fé per regles lensercament.

Preposició conjuntiva,

e autresí de^ disjuntiva, 490 ab les regles la pots trobar

si ab totes les vols sercar.

E aysò matex tant con dura

lògica poràs per mesura

en les regles tota trobar,

si'b eles la sabs^ ensercar.

De Lògica, e de la fersa disHnctió

/Vb aquesta distinctió sabràs far diffinició de tuyt li .v. universal;^ dels predicamens autretal, 500 car negun dels no pots^ saber fora bonea ni poder, ni dels altres comensamens. Vet, doncs, per qual ensenyamens^ sabràs far diffinicions siguent les comparacions que per V Art general se fan, e qui en sos termens^ estan tan generals, que tota art ne pot aver en sí sa part.

j. b, omet de — 2. e, si ab (b, sab) ellas sabs {escrivim si'b) — 3. be, universals — 4. b, pot — 5. b, esenyaments — 6 b, e que ... termes

228 Ramon Lull

De Lògica, e de la quarta disfinctió

510 w)i mescles les condicions^

de lògica, c sos sermons,

ab condicions qui estan^

en esta Arty conèxer san;

car tuyt li condicionar

qui són en li particular,

cove que sien derivat

d universal, e atrobat.

Pots, doncs, en lògica formar

condició particular 520 ab condició general,

on particulars an ostal,

c per ela estan reglades;

c si pequen^ a vegades,

retorna les* a lur ostal

d on deriven e an senyal,*

c ab él forma les en ver,

e poràsne ver^ conquerer.

De 'Lògica, e la quinta distinctió

EfN la taula atrobaràs los significats que volràs 530 a lògica atribuir;

car si a b. C. d. venir vols, e als altres coronels, no fo anc en nul capdels^ negú fil tant fort enplegat, com estan li significat en la taula, per demostrar

1, b, distJnctJons — 2. b, y estan — 3. be, pccan — 4. b, Ye cor nales — 5. b, manca el vers — 6. C, n'haver — 7. b, en mil cabdels

Aplicació de lart general 229

so que ten^ poràs aplicar a lògica argumentan. Vet, donques, e per^ qual senblan 540 pots de la taula dirivar a lògica, mant consirar, manta matèria venir a so que volràs concloir, per lo molt gran abundament vengut per significament de les cambres, sil sabs trobar e a lògica aplicar.

Ve Lògica, e de la ,vjf disUncfió

r^ER sisena distinctió

respondràs a la qüestió 550 que per lògica hom te pot far,

ab que sapjes^ pendr' exemplar

de les qüestions qui^ estan

en esta Art, e quel senblan

prengués^ en ta responsió;

car pus que estan companyó

universal, particular,

per aysòt poràs ajudar

en lògic'ab^ I universal,

con sia raó natural 560 que de so qu'es mays vengal ver

a so qu'es menys. ^ Pots, doncs, saber

aplicar la Jlrf general

a lògica; e faràs mal

si no ho fas e las mester,

et fies trob en ton saber.

I. b, tan — 1. e, donques qu'es et per — 3. be, sapies {escrivim sapjes) — 4. b, que — 5. b, per renges — 6, e, lògica ab — 7. e, qui's mays ... | a ço qui's mzny*

230 R/MON LULL

IV

De la sciencia de Dret, e la primera distinctió

JVETR'a cascú so qiic^ seu es

es dret, e qui saber be lo volgués, ^

aplic hy la Jlrt gener ai;

car les figures són portal 570 per lo qual lo pots tot saber

e sa natura retener

per lo mesclar de les figures,

quit mostraran a far dretures

segons granea de bontat,

de poder, durabilitat,

e dels altres comensamens

c' aparen en los^ mesclamens,

e car tuyt li comensament

se fan ensems responiment 580 e mostron lo significat

com^ per dret hom sia jugjat,

concordant^ li comensament

ab raó per ordenament

de lun en lautre; e siu fas,

so que dret es atrobaràs

e st) que es tort^ atresí,

si sabs tenir lo dret camí

de dret ab los comensaments

en qui es aplicadaments,^ 590 e ix<[s)>ne con los fas mesclar;

per c'ab él en poràs jugjar.^

j. e, qui — 2. b, y que ... volges — 3. e, qu'apar en los — 4. e, c com— 5. b, Serà :oncorclent = concorden? — 6. e, so qui dret... | e so qui es tort — 7. b, lo comensament ! en ques aplicadement — 8. e, per cap e en poràs jutjar

Aplicació de lart general 231

T>e Dret, e de la segona disUnctió

/\b les regles poràs trobar dret, si'b^ eles lo vols sercar, car eles te diran si es, què es, e so de que él es, et enaxí de cascuna; car totes de una en una e totes a dret aplicades, te mostraran les encontrades 600 on^ està dret, e com senten, • ab que fasses^ discorrimén dél per les regles, veramén, segons que es la lur natura, car sens eles nul dret no dura ni pot ésser ben conegut. Vejes, doncs,* con an gran virtut les regles en so que dret es, e com^ ab eles lo sabés.

De 'Dref, e la tersa disHnctió

r^ER la tersa dístinctió, 610 on són li^ diffinició,

poràs so qu'es' dret diffinir si ab eles lo sabs querir; c ab eles querir sabràs^ dret, si està ton aplicars segons que tuyt són diffinit^ li començament, don bastit està tot so que es^^ en dret;

I. b, sab : e, si ab {escrivim si'b) — 2. b, en — 3. b, falses — 4. b, dons — 5. Serà c'om? — 6. b, la — 7. e, qui's — 8. b, sebras : e, sau- bràs — 9. b, diffinir — lo. e, qui es

232 Ramon Lull

e per so esta Jlrl sotsmet a sí les diffinicions 620 qui són de dret, e ses rahons; car les sues són generals, e de dret són especials; e car especiaP està dejus cel d on sa forma ha,^ pot per él esser^ conegut, pus per cl es esdevengut.

De Dret, e de la quarta distinctió

F^ER la quarta distinctió

es de dret sa condició,*

cnperò si es natural; 630 car lo positiu no es tal

que seguesca condició

ni necessària raó,

e no ha lansa ni escut ^

mas de voler per qu'cs aüt.

Mas lo dret qui^ natural es

ab condició Ügat es;

c per so la condició

àzsx' Jlrt te mostra la raó

per que drets an^ establiment^ 640 e per c*om en fay jugjament.

De Dret, e de la .vf distinctió

JUn la taula's significat

dret com sia atrobat;

car b. C. d. te mostren ver.

1. b, special — 2. be, ha (b, a) sa forma (transposam sa forma ha) — 3. b. el ser — 4. b, coriditio — 5. b, ni scut — 6. b, que — 7. e, per qui drets han (b, en)

Aplicació de lart general 233

e b. C. e., a mon parer, e tuyt li autre coronel, con fasses dret daquel castcl, daquel caval, daquel moif, e de tot quant es atresí;^ e aysò pel significar

650 que de les letres pots girar, concordant^ li significat ab justicia de la bontat e dels altres comensaments, si per éls fas discorriments,^ ensercant dret ab lur* mesclar.. E seguex<(s)> lur significar en tot quant faràs jugjament, $ c ab éls fay acordament contra enjuria c peccat,

660 e sies ben acustumat.^

De Dret, e de ta sisena^ distinctió

J u sabràs qüestions formar e lur solucions donar de dret siguent 1 ordenament, siguent^ lo questionament qui's en esta distinctió, siguent sa ordenació® per afermar o per negar, segons c'a nos la veus^ usar; e fé la aplicació 670 a aysò d on retràs raó,

segons lexempli^^ que nes dat

>. b, atresi — 2. b, e ayso pots significar | Y de les letres pots girar (e, gitar) I e concordant — 3. b, el fas disorriment — 4. b, en lur — 5. b, acostumat — 6, b, sexta — 7. b, sigent ... | sigent — 8. b, sigent la ordinatio — 9. b, que no )a vels : e, que no la veus {escrivim c'a nos) — 10, b, exemple?

234 Ramon Lull

en esta Jlrt per veritat; car si tu seguex<(s)>^ son sender, poràs per dret rahons aver, ab les quals souràs qüestions, facnt veres solucions de dret, si tu les as formades segons quen est'^r^ són mostrades. Aplica^ la solució, 680 qui es, per comparació, semblant a les solucions d estar* e de ses qüestions.

3r

1. b, segex — 2. b, que nestrat son formades — 3 Serà aplicant? — 4. Serà d est' art ? TVi /' A r t a m a t i v a «< /a Ta u 1 a general proposen qüestions en sèrie <í'esiar

Aplicació de lart general 235

V

De Medicina ab la primera distinctió

VVIedicina es natura

ab c'ora sanitat procura;

e pot^ ésser procurada

ab figures, e mostrada

ensercant la malaltia

ab lurs termens,^ tota via,

different e concordant 690 lurs termens, e éls mesclant

lu en lautre, en qui par

ab lo lur significar:^

com bontat que es malauta

com per los termens no sauta,

c granea autretal,

qui's malauta com no val*

a bonea e potestat

que^ sien magnificat.

E de tots aysò vull dir, 700 car can són, de gir en gir,

la un en lautre tremesclat,^

adones està sanitat

en quant estan tuyt mesclat

ab ordonat mesclament;

autresí li element,

com an mesclar ordenat,

adones ha I cors sanitat.

E per soF comensament

ordenats per mesclament,

I . b, e per tot — 2, b, termes usual — 3. b, en que par | ... lur fi- ficar — 4. b, neual — 5. b, qui — 6. e, remesclat : v, re mesclat. Serà en lautr'entremesclat? — 7. Serà so] = so li?

236

Ramon Lull

710 significon^ lo mesclar

cols metges sabjon^ sanar.

De Medicina, e la segona distincfió

J\b les regles pots sercar la sanitat, e trobar^ so què malautía es, en après, so de que es, per que es, e quanta na, qual es, ni quant finirà, ni on estàl sanament, ni com fal discorriment, 720 ni ab que hom sabs* sanar, ab que sapíes mesclar les regles duna en una, ni ab que^ ve la fortuna; per c'ab eles pot^ trobar lo mal el be procurar.

De Medicina, e la tersa distinctió

Oi be^ saps difinicions, sabràs les condicions de medicina; car sercar ab eles poràs e trobar^ 730 lo mal e la sanitat, qui estan significat segons que stan diffinit li comensament, e dit so que són per diffinir.

I. b, significan — 2. e, sabion : b, manca tot el vers o, potser, està esborrat — 3. e, ensercar | ... et afrobar - 4 Seràísab? — 5. b, ni que — 6. be, per cab (e, cap) els pot (sobrentès hora? o potser per c'ab els pots atroba;?). Escrivim eles — 7. e, be'n — 8. be, atrobar [escrivim e trobar)

Aplicació de lart general 237

E si tu vols hom guarir,^ guarda la decocció faent diffinició de so de que la vols far e ab que la vols ordenar; 740 car sens lurdjffiniment,

de les res don fas engüent, exarob, bany o sagnia,^ no poràs trobar la via com sapies praticar per sanitat procurar,^

De Medicina, e ta quarta distinctió

V-^ONDiciONS fan mostrar,

ab lo lur significar,

com estan li element

ab condicionament; 750 e la lur condició

està la procuratió

de sanitat, tota via,

contra la greu malautia.

Sabràs, doncs, far banyament,

exarob, diectoment,*

ab general exemplar

qui's de condicionar

condicions especial^

qui a sanitat^ molt val; 760 car general condició

Azsx* Ari y es occasió

daver la particular,

ab la qual sabjes sanar^

I. e, home gtiorir — 2. b, seguia — 3. b, per curar — 4. b, dons far baiment | axarob diectoment? {serà dietament ? : e, dictarncnt) — 5. Serà special? — 6. b, Y a sanitat — 7. b, sabies : e, sapias

^3^ Ramon Lull

aplicant universal a la sua special.^

Be Medicina, e quinta distinctió

-AVb esta distinctió,"

ab los cercles en viro

montiplica lencercar

col malaut volràs sanar; 770 e guarda Is significats

qui mostren proprietats

de les erbes, els engüens

ab que fas lo sanairens;

car b. C. d. te diran,

segons so per que estan,

e tuyt lautre coronel,

com sia lo teu capdel

en procurar sanitat^

per lo lurs significat, 780 qui es tant montiplicat,

quen pot ésser atrobat

lo miyà qui destreu mal

c qui^ a sanitat val:

lo qual mig es general

al mal qu'es especial,/*

et encara al sanar

qui està particular.

De Medicina, e la .ty/ distinctió

/\b esta distinctió faràs comparació 790 de les tues qüestions

I. e, luniversal | a la sua (b, suas) especial — 2. b, sie ... cabdel sauietat — 3. b, mya que destreu mal j e que — 4. b, special

Aplicació de lart general 239

e de lurs solucions, ab qüestions generals, el solviment autretals, a qui sien aplicades; e aysò tantes vegades, tró que sien acordan ab so que vas demanan, com fasses lo sanament ab enplastre o engüent. 800 E si aysò sabs seguir, cl significat culir^ qui's desta distinctió, ton emplastre serà bo e la tua medicina, car per aytal mou se fina.^

^

1. b, scgJr I ... y culir — 1. e, s'afinj

240 Ramon Lull

VJ

De J{eHòríca, e primera disUncfió

Ivectorica'sI parlament

fayt2 ab bel ordenament;

e potla hom avenir

ab esta Jlrf, e fromir,^ 810 mesclant los comensaments

don ix tan bel díctamcnt<s>,

que rectòrica nes feta,

dienf* déls paraula dreta

enbelida ab bontat^

granea c potestat,

e laltre comensament,

can hom ne fa mesclament,

con granea qui^s^ ornada,

con està bonificada: 820 axí com li adjectiu

qui ornen li substantiu,^

con déls se fa mesclaments®

per tots los comensaments,

cl vocable masculí'

estia breu en la fi,

el femení alongat

car pus bel nes lo dictat;

el mig el comensament

sien daqueP** ornament, 830 e fé la divisió

ab natura de raó

per qui^^ està ornament

I. e, Rhetoríca es -~ 2. b, fet — 3. b, y fremJr — 4. b, dien — 5. b, en bontat — 6. b, ques — 7. b, agectiu | Y ornen li sustentiu — 8. b, mesclament — 9. b, mesculi — 10. b, de quel — 1 i. b, que

Aplicació de lart general 24J

bel, ab tal concovdament, que paraula n es ornada et en bel estil pausada, e ncs major e cabal. E si Is vocables egal estan, per bel ornament, lo parlar nes pus plaent 840 contra contrari e menor, don salegra lo senyor; c si fas acusament, fél ab bel comparament; c siP senyor vols lausar, lausalo ab bel mesclar de tuyt li comensamenf, per quels dits sion plaent.^ Vet, doncs, con te pots aydar^ ab zsx* Jírt en ton parlar.

De T\eHònca, e segona disUncfió

850 w5i vols far bel dictament,

fé ton parlar discorrent

per les regles dunan una;

car ornar lo ta cascuna,

si ensems les sabs mesclar

mostrant lur significar,

ab lo quaH poràs ornar

tes paraules, e dir ver;

car lo què t farà parer

so que dél dir en volràs, 860 ab quel parlar ornaràs,

conexent so que deus dir;^

e lo^ de que abelir

1. b, sils — 2. b, sien plaent : e, sion plasenf — 3. b, ayUcíar 4- b, quel — 5. b, deus diu 6. be, so {sscripim lo)

R1M8* - «6,

242 Ramon Lull

farà lo teu parlament sí dél as coneximent; c autresí de per que, del qual gran ornament ve a la fí de ton parlar; ab lo qua!, pots acabar so que quers a ton major,

870 lo qual taurà gran amor sin la íi fas ornament de bels dits ab lausament; c ton parlar sia gran com requer^ lo teu deman, e sia ab califats ornades, lo tzu dictats; c propria qualitat fa estar pus bel dictat, que no fa apropriada;

880 e guarda temps e vegada ab quz paraul'es^ ornada cos diu al temps ques^covc, car ab él sorn'cs manté; el loc on tu parlaràs, cels per qui* oït seràs, guarda lur condició, e segons éls fé sermó, e segons se cau^ en grat; car sermó pauc es preat

890 con no's entès ni volgut, e tant hom diu, es perdut; enperòl gran ornament del parlar mudal talent dels oents,^ pel bel parlar aysò que vols acabar.

I, b, requjrcx — 2. e, paraula es — 3. G, ço's diu al temps (b, cl tems) quí'j — 4. h, que — 5. e, fe Jo sermó | ... ço cau — 6. b, ttns

I

Aplicació de lart general 243

acordant ton be] dictat ab cascun per volentat de tu e li ausidor; e fasses forsa major 900 en aver mou en parlar,

car sens mou no pots ornar

ton parlar; e lo ab que,

ab que bel parlament ve,

es matèria en parlar,

car sens cl noi pots^ formar

ni abelir a la gent.

Vet, doncs, lo descorriment

de les regles en parlar,

ab lo qual lo pots ornar.

De 1{ecfòrica, e la Aij," disHncfió

910 /\b les diffinicions

enbcliràs^ tos sermons,

diffinent cascú vocable

segons que él es estable

per ésser e per natura,

segons bela parladura;^

de la qual tes dat senyal

per esta Art general,

qiii mostra a diffinir,

cl diffinir^ abelir 920 fa so qui 5 es diffinit

ab veritat e bastit,

e sens que,^ no es ornada

paraula, ni be scoltada.

E si tu vols acusar

altre, e tu escusar,

'. e, no's (b, no!s) pot — 2. b, anbeliras — 3, b, bz 1?. parla dura 4. b, al diffinir — 5. b, lo que ~ 6. e, qui

244 Ramon Lu

LL

feu ab tal diffiniment on sia bel ornament; car belea de dictat fay estar hom escusat, 930 e ha tu^ sol desamat

contra qui fas bel dictat.

De T{ectòríca, e la Mij" disUnctió

/\b esta distinctió,

011 són li condició

general, pots^ applicar

ornament a ton parlar;

car ab so qui's general

orna hom 1 especial,

com ne fa acordament

per tuyt li començament, 940 mesclant lurs condicions

i un* en lautra^ per raons,

con es fayt bel mesclamcnt

d antecedent conseqüent;

e si ay devoció,

sí si tany contrictió;^

c si es diversiment^

que fas, parla en rient;

e si en res as errat

parla ab humilitat; 950 c si parles ab major

o ab egual, fé tu menor,

car ornar nas ton parlar;

e si menor vols pregar,^

eguala la sua amor

ab la tua, en'' valor;

j. be, « a ru — 2, b, pot -- % be, lun en lautve — 4. b, contritif 5. e, devínsímcnt - 6. b, pugaf — 7. b, an

Aplicació de lart general 145

c no parles si's^ irat,

car ira fay Icg dictat;

e guardet de dir falsia

qui mant bel dictat desvia 960 de la fi per qu'es trobat:

parla, doncs, ab veritat.

Anans^ que vules parlar

comensa a consirar

les paraules que vols dir,

e com les fasses^ grasir

per belea de dictar

e per verament parlar.

Vet, doncs, les condicions

quis pertanyen als sermons, 970 qui són belan:ent dictats

dits ab bona volentats.

De T{ectòrica, e Ja quinta dsstinctió*

/\b esta distincció montiplica ton sermó, car causa significats quen pots moltes novetats aplicar a ton parlar, ab les quals lo pots ornar; car quant hom au^ res nou dir lausir ne pren abelir; 9S0 e sís farà lo parlar,

quis farà tant escoltar, com seran les novetats que metràs en tos dictats; car si vas a b. C, d.

1. "Entengui's si és (==cts) — 2. b, e vans [serà e'nans?) — 3. b, falses — 4. b, Salta a ia sisena, ometent iota la quinta — 5. Creim que ha de dir ou : si de cas, au seria de audzo (gosar) llatí

3^4^ Í^AMON LulL

et encaria b. c. c. e a les altres colones, els significats scrmones, tants nauràs a ton plaer e tant^ dels poràs dir ver, 990 queí ver ton dir ornarà a cel qui 1 escoltarà.

De T\ecfòrica, e la sisena distincHÓ

\^\ en qüestió vols formar

novetat, per ornat parlar,

sia^ lorde en ton parlament,

qui es eP questionament

dest'^r^ e ornan^ ton dictament

prenent dél lo comparament,

car la veritat^ quey està

lo teu dictament ornarà; 1000 car beley'està de bontat,^

de granea, d eternitat,

e de tuyt li comcnsament,

ab la qual faràs ornament

per tues noves qüestions,

cncar^ per lurs solucions;

e la belea de cascú

montiplica de u en u,

e quant serà^ montiplicada,

serà ta paraula ornada loio si ab eia fas qüestió,

e autresí' responsió.

Vet, doncs, con rectòrica's dada

per aquesta Jírl e mostrada.

1. e, tants {suprimim ia sfinaí) — 2, be, sic — 3. Serà al? — 4. be, ornen — 5 b, vnitat — 6. e, beil bi esta; b, de beutat — 7. e, e»- cjuer — 8. b, de vn en vn \ en quant seria — 9 b, atrassi

Aplicació de lart general 24^

vn

De sciencia Moral, e la primera distinctió

Està sciencia Moral

so per c'om es ver e leyal,

vcrtuós e digne de be.

Esta scienci'a hom ve

ab mesclar los comensamens,

c hom ne fa applicaments 1020 a la sciencia Moral,

qui sots éls es especial:^

axí con bontat, ta vertut,

con ha bonificar cregut

ab saviea e amor,

veritat, glòria, major,

comensament, miyà e fi,

ab les quals té son dret camí

a honrar Deu e sa bontat,

sa granca, eternitat, ^ 1030 son saber, poder e s'amor,^

c fay home bon servidor.

De Moralitats, e segona disfincfió

/\b les regles vertut querràs,

car ab eles latrobaràs,

e mostrar tan so qu'ela es,

e autresí so de que es,

e si es o no, e per que

es virtut, c tró on'* scsté;

I. b, Y sots els (e, ell) es special — 1. he, e trinitat {escrivim eter- nitat, car es irada d'una de les dignitats o començaments essencials de Deu) — 3. b, y temor — 4. b, y tro en

^4" Ramon LuLL

ab la regla qui de qual es,

conexeràs qual virtut es; 1040 ab la regla de temps, ^ sabràs

vertut quant la comensaràs;

ab la regla qui es de loc,

sabràs vertut de qual loc moc,

ni on està, ni a qui ve;

c la manera com se té

contra vicis conexeràs

ab esta Jhf; e si ho fas

auràs ab que latrobaràs,

e ab que mèrit tu auràs 1050 per que sies remunerat, ^

e ab que vensràs^ ton peccat.

De la sciencia Moral, e de la .üjf distincfió

Oi tu vols vertut conseguir, conseguixla* ab diffinir, segons quet nes exempli dat en esta Jlrt, e demostrat; car segons que són diffinit, en esta Jlrt, e establit^ li comensament oeneral, diffiniràs 1 especial 1060 vertut si fas concordament d especial diffiniment ab cel qui^ està general. Vet, doncs, est'^rf e com^ fe val a ensercar morals virtuts, e per eles aver saluts.

1. b, tems — 2, b, remuniar {creim que el copista prengué per i una vírguJa (er) que tocaria ta n; el mot remunerat, però. ens sembla un neo- logisme, que voUnters esmenaríem per giiaardonat) — 3. b, venras — 4 b, consegir | consegjsla — 5. b, y stabJit — 6. b, sz\ que — 7. b, y com ; e, e quant

Aplicació de l art qeneral 249

/

De la sciencia Moral y e de la AHj,"* distinclió

v3i les virtuts vols atrobar,

qui són carreres de salvar,

guarda les lurs condicions,

e fyyne aplicacions 1070 ab condicions qui estan

en esta Jírt, qui va mosíran^

condicions especials

ab sues qui^ són generals;

car per lo lur significat

atrobaràs moralitat

de justícia, temprança,

fe, caritat e esperança,

prudència e fort coratge,

pasciencia e vassalatge,^ 1080 humilitat c pietat,

costancia e castetat;

enaxí de cascuna

vertut, duna en una,

poràs atènyer* lur dever

ab esta Jírt, z coViquerer.

De Moralitats, e la .v." distinclió

/\b aquesta distinctió montipUcaràs a bandó^ vertuts, si Is cercles sabs virar e conex<(s]> lur significar; 1090 lo qual aplics a la virtut

per la qual vols aver salut, eU significats, qui^ són tants.

1. b, que estan [ ...que mostran — 2. b, specials [ ab sues que — 3. b, y vallelatge — 4. b, cntenycr — 5. Serà baldó? — 6. b, que

ÍL^Ó ÜaMON LulL

dar tan de virtuts tants senblants, que moltes^ ne poràs atènyer si los semblants sabs depènyer; e lo depènyer^ sabràs far si seguex<[s)>3 lo. significar quet fa cambra de b. C. d.,. c autresí de"* b. c. e., iioo et enaxí de cascuna;

c tu seguex duna en una so que es lur significar per vertuts a montiplicar.

De Moralitats, e ta sexta^ distinctió

>3i qüestió particular moral vols far o ensercar, membret de les universals qüestions, qui^ estan ostals on particulars són trobades con en eles són ensercades,^ iiio concordant les especials^ solucions ab generals, abstraent lo especial significat, del general: car per aytal abstractió sabràs soure la qüestió quet faran de moralitat. Vet, doncs, e com t<(e)> es donat saber en les causes morals ab esta Jírt, qui es^ generals.

ï. b, tan tans senblants | Y moltes — ?. b, si los semblant saps de- prenyer | e lo de preneyr — 3. b, segex ~ 4, b, e autre de — 5. C, sisena — 6 b, que — 7. b. couen? : e coven [escrivim con en); b, en- serrades? — 8. b, specials — 9. b, que es

Aplicació de l art qsnííRal I5Í

De la fi d est libre

1120 í[ Finí Ramon aquest escrit^ a onor del Sant Esperit;^ escrit ab c'om sab aplicar a general significar, significar especial qui es de general senyal. fi Es en Malorca la Ciutat^ aquest nou escrit acabat; el* nombre d encarnació mil e trecents/ com Deu hom fo,.

1 1 30 el^ mes de mars; e's comenat a la divina Trinitat.

AMEN'

^

1. b, Fini Jesuchríst aquest scrit ~ 1 b, sperit — 3. b, Mallorca la siutat — 4. e, al — 5. b, tresens : C, tresccnts — 6. e, al — 7- G* omet Amen

DEL CONS] LI

SIGLA

11 A = Ms. de la biblioteca particular Aguiló (Pal- ma), 8. XIV.è - XV.^ , base de i'edició

1 O = Ms. Ott. lat. 5^2, de la Biblioteca Vaticana, s. XIV. « (fragment)

5 S == Ms. del Col•legi de la Sapiència (Palma), del

XIV.* s. (fragment de lletra posterior)

18 V = Ms. lat. 9344, de la Bibl. Vaticana, s. XV.*

24 J = Ms. .//r/dela Bibl. del Convent de St, Isídor (Roma), s. XV.*

41 p = Ms. g8 de la Causa Pia Lulliana (Palma) del

s. xvni.*

[ ] = Afegits al ms. del mateix copista * (volat) = Correccions posteriors < > = Addicions de Teditor

A més contenen el Consilï els rass. 15, 33, 35

DEL CONSILI*

N consilii' vull començar en mon coratge, e xantar, per ço que faça enamorar tots celis qui ho^ poden far

per Deus servir, c lo Sepulcre conquerir: molt ho desir.

10

1

On Consilii: tan gran siats, e tan bellament ordenats, ^ que Deus ne sia molt honrats* e mant hom ne sia salvats,

c tot lo mon en lonch e ample en pregon^

naja ahon.^

* Els mss. examinats i les dues edicions anteriors a la present, co- mencen : «Del Consilj que feu maestre (S, lilluminat maestrc:}, mes- tre) Ramon Lull malorqui»; començament tan extrany a la manera lul- liana, que només en podem admetre com a genuïns els dos mots primers, «Del Consilii», nom probable de lobra i enoems epígraf de capítol (anà- logament als successius : «rDel Papai», «Dels Cardenals», etc). La resta, «que feu ... malorqui», creim es glossa afegida, potser, al ms. primigeni, d'on passà als posteriors com a text, i per això la suprimim.

j. "La forma consilii, amb doble ii final diftongada, no apareix en el fragment de Çy, el de millor text, però la trobam sovint en la primera mital de J, passim en V, i una sola vegada (v. 8) en S. Basta això per escusar- nos de no recullir les variants d'una en una — 2. AS, quio {suplim ta h tfrrew"; ; V, qui u — 3. SVJ, ordonats — 4. AS, honrrats -— 5. V, en lonch ample (A, [e] ample) z enpregon — 6. V, a on

2^6 Ramon L ULL

f[ En Consili: no façats for per argent, castell, ne per or; temets ho com ssny sí que mor;^ car si avets bo e gran^ cor, al què diran 20 juseu, sarray,^ cristian, tartres e man?*

([ Bn Consili: no siaís duptós, avar ni trist ne pererós;^ tan forts^ siats conpÜts d amors, de suspirs làgrimes c plors, per bon amar, V que Deus vos faça acabar^ lo seu honrar.*

f[ En Consili: hajats consell JO ab hom ardit e no volpell,^ a consellar per bon^** capdcll; c siu havets serets molt bell;

car hom vestit de viciis e mal esperit, ^^ es mal garnit. ^^

([ En Consili: qui us diu^•' de no, de no diu al Senyor del tro, qui per amor en la creu fo: si ell lo lexa a bandó 40 al dyable,

infern serà son estable ^^ turmentable.

1. V, temets he; S. seny que mor — 1. J, ne gran — v- J. sar- r«yn - 4 Pagans o cismàtics de Comànja? o d'alguna regió dita Mania? — 5. J, pereos — 6. VJ, fort — 7. S, fassacabar — 8 A. honrrar - 9. V, volpey - 10. J. bo — 1 J. SVJ, vicis e mal sperit f'V, J^pirjt! — 12. J, guarnit — i 5. S, qui ho diu — 14- V, tot stable

Del coNSiLi 257

f{ En Consilii: Deus vos ajut; temme no siats descebut,^ car mant home ha Icu volgut alcun be far, qui es recregut

a! començar; prech Deus queus^ vulla emparar

ab bo amar.

50 f[ En ConsilJi: ans que parlets, guardats en quals començarets; en tots homens no vos fiets, car mant home no està^ drets.

A/ bon amich! savi's qui per altres^ castich

e tem destrich.

j[ En Consilii: lo pech moltó enguanal lop e lo leó,^ e la volp enguana al^ capó, 60 e mant hoc es pijór que no. Si nous guardats, per mant hom serets cnguanats e meynspreats,®

([ En Consilii: guardats la fí de Deu, qui està lo camí de paradís, veray fi; e si anats, vclspr'e matí' segur^*' irets, ' barat ne tort mal no tembrets, 70 perfayt serets.

I. VJ, decebut. Jícaha el fragment de S — 2. Amh prech comença ei fragment de O; V, quens — 3. Jp, hom; V, sia forma usual dels derivats de star — 4- J, ab — 5, V, sauj es qui (J, que) per altri s —

6. OVJ, cnganaj. sense u darrera o en ets casos similars', J, el leo —

7. V, enganal[o] — 8. V, menysprcsars ~ 9. V, mayri — jó. J, segurs

RlMt' - 17.

258 Ramon Lull

11

Del Papa

v^ENYER cn Papa quint Clement,^ qui estats senyor de tanta gcnt:^ fayts qucl consilii sia breument; si trop hi fayts dalonguament'

parra barat, e Deus vos en haurà desgrat:

serets jutjat.

([ Sènyer cn Papa: què farets? vostre consilii honrar lets? 80 si no y fayts tot quant porets, per tot lo mon blasmat scrcts

e mal volgut; mostrarcts siats recresut, e es perdut.

|[ Sènyer cn Papa: què farà lo gran poder quin vos està? si no li fayts f^r quanf* porà, a Jhesu Crist sen clamarà fortrr.ent de vos, 90 c car^ no vol sia ociós; e es raysós.

|[^ Sènyer en Papa: tal vos riu, quc^ volria no fossets viu;

1. OV, Climent — 2. Acaha et fragment de O — 3. AVJ, de lon- guamcnt — 4. pe, si no'l fayts far (J, fer) tot quant — 5. V, [e] car — 6. V, póia íei sis estrofes següents entremig del cap, 1)1 — 7. J, qui

Del coNSiLi 259

gardats^ que no siats altiu al consilii, qui està riu

e bon camí per que hom va a bona fi

ab voler fi.

j[ Sènyer en Papa: per lo mon 100 en lonch <[e)> ample e pregon, vostre poder hi es entorn; per que sent Pere na sojorn,^

hajats lon vos: no siats avar, pererós, mas larch e pros.

([ Sènyer en Papa: fayts preycar la sancta fe, e mostrar clar, per que venguon-' a batejar tuyt linfesel, e per^ salvar; no c eu say raysons

contra que no val lurs sermons: dats hi perdons.

([ Sènyer en Papa: eu mescús al bon^ rey salvayre, Jhesús, qu<[e]> eu vos ne preguat^ sejús quel consilii pugets ensús.

Al jutjament diray que al Papa Climent

ho fuy dient.

120 ([ Si el consilii no es ni val, pahor ay quen isca•' g^^i" "^^l;

». VJ, guardats usual — 2. J, sejorn — 3. VJ, vengon — 4 V, lin- fel [c] per : J. linfecl c per — 5. J, bo — 6. V, ne pregat : J, ne prega — 7* !• pàor tench quen hisca

260 Ramon Lull

c qui dirà: «Res no men cal», crcy^ que irà en mal hostal

tots mals soffrir, pena e dan sens penedir,

e sens exir.

|[ Sènycr en Papa: Deus pregats que en^ est pas siats aydats, pel Sant Espirit espirats,^ 150 per nostra Dona remcnbrats;* el Deu damor ajut a la cuyta major, per sa honor. ^

I. J. res men cal | crcch — 2. AJp, quen (serà quen i després iju- dats?) ~ 3. Y, spirit (A. també spWit) spirats : J, sperit spirats - 4- A, [néjmcnbratís ~ 5. V, amor

Del coNSiLi léi

11]

Dels Cardenals^

V^ARDENAL es bo cardcniP de gran poita bona, humil, per la qual entra^ hom gentil, que ço que fa tot va a fil.

A! gran nom ha cardenal! Lo poder que ha, 140 a! quèn farà?*

([ Cardenal es lo conseller del Papa, c ha lo poder que hal Papa en son mester, e ço que ensemps poden fer.

A! qual punir, si ells no volen Deu servir!

a! quil pot dir?

|[ Sils cardenals han bon consell quel consilii sia bo e bell, 1^0 cascun ab gran gaug^ saparell, car Deus serà tots temps ab ell,

sus en lo cel, Chcrubin, Seraphim, Miquel c Gabriel.^

([ Cardenal que' vol destorbar que consilii^ nos puscha far.

1. V, cardinals — 2. V, cadzrniJ — 3. J, entre — 4. J, que far» — 5. V, caseu; J, goyg — 6. A, c (J, també e però faixada) Chcrubin Chcraffin e raiquel 1 e grabiel — 7. J, qiii — 8. J, quel contili

262 Ramon Lull

lo consiüi sirà clamar a Deu, quin venjarà ben car. Làs! quès farà?'^ 160 car no lin valdrà pug^ ne pla ne tot quant ha.

([ Senyors Cardenals: ordenats* que cavaller sia triats religiós;^ e sí los dats ço del Temple, e les potestats

daltres maysós de les altres religiós, cavallers bos.^

([ Tal cavaller vaja estar 170 per tots temps may' en Ultramar; la deena® li fayts donar per lo Sepulcre a cobrar:

lo gran poder que^ haurà, qui lo pot saber? Vullats^*' ho fer.

([ Celi qui no fal be que porà, sapia*^ que Deus sen venjarà; car en no far be, mal farà, e en far be null mal farà. 180 E, donchs, Senyors,

pus quel poder està en vos, estiats bos.

1. J, quil en — 2. V, Has; J, que farà — 3. VJ, lin (V, li[t]) valra puig — 4 y . a continuació van intercalades les sis estrofes darreres del capítol Del Papa — 5. AVJp, religiosos {escrivim religiós amb sentit plural com el del v. 344) — 6 j, ... maysons (A, també maysons^ j ... religions j ... bons — 7. J, tosfcirps; V, [may] — 8. VJp, dècima — 9. AVJp, qui (escrivim que. car ens sembla acusaüu) — 10. J, vullat — 1 1. Serà sapja?

Del coNSiLi 263

([ Senyors Cardenals: dats a Deu lo vostre poder qui es seu; si no ho fayts^ serà li greu: poriaus en^ venir mal leu.

A! beus gardats que son poder no li toilats, car er venjats.

190 K Senyors Cardenals: ab voler podets tot lo mon conquerer, ab que donets vostre poder a Deu; e podets ho leu fer,

pus queus^ vuliats: si nou fayts serà car comprats.

A, beus gardatsl

f[ Senyors Cardenals: lo ccnsilii fayts pervenir a bona fi, que val mays que argent ni cosí 200 ne sejorn, vespre ne matí.'* A, Deus amat! ha son^ orde cardenalat quen sia honrat.^

». V, z si nou fayts — 1. V, poríheus hen: J, porrius en — 3. J, qucu o quen — 4. A, senjorn; V, mayíi ~ 5. AVJp, a son [escrivim ha) — 6. A, honirat

164 Ramon Lü

LL

IV

De/s' Prínceps

s,

'enyors Prínceps, Ducs c Marquès: sapiats: gran maravella es sil consiiii nos fa adés c lo millor qui paria, ^ més

bo^ que no fo: cascú meta son ganfanó, 310 per gran perdó.

|[ Cavalkr qui be sab amar en conquerir tot Ultramar, en nulla res no deu duptar; pensar pot que Deus vol aydar

a sa honor. Vagen, donchs,'* vey, emperador ab gran vigor.

K Rey, emperayre e baró, eras^ veyrem si seran bo, 220 ne de raysó fan guanfanó c damor de Deu gonilló;''

e quals prelats diguen: «Nos som apparellats: senyors, anaísl»

I. Vp, de — 2. VJ, qui parria : pe, que partia — 3. AVJ, tan (V,

tant) bo. Creim que ei mot tan fou introduït com a glossa, d'on passà al text : suprimint-lo, com fem, el sentit resulta clar i el vers de mida. Prenent «/més anterior per m' es o mès 'de metre) seguit de la coma, es podria conservar el tan. sí be el vers seria llarc — 4. J, duchs — 5. AV, eras (=:ara, segons el Dicc. Aguiló Serà er as? o millor cr es?) : J. aras : pe, cras — 6. J, fa ganfano [W , també ganFano) — 7. AVJ, e de Ja amor {^escrivim damor); A, ganillo?

Del consiLi 2Ó5

([ A* cavaller tany cavalcar, escut e sella e brocar, espasa^ e lança, e colps dar; e taynli atresí amar, per conquerir 230 lo Sepulcre, per Deu servir, peccats delir.

([ Senyors Prínceps: si prometets al Papa que trastuyt irets^ c quey farets tot quant porets, en gran vergonya lo mctrets

si nous vol dar

pc-r lo Sepulcre a cobrar:

vcts lon pregar.

K Cavaller no tinch per cortès,* 240 si Deus no ama mays^ que res; no sab fer còlops^ a manés d amor, si gran peccador es.

A, cavaller! en Deu servir fay ton poder, c volenter.

K Cavaller qui es servidor de Deu, no ha de res pahor, car confortes en son senyor e en força de bon' amor.^ 250 A, cavaller!

si tu vols ésser bon guerrer^ ama be fer.^

I. VJp, al — 2. A, espa {serà espaa?) — 3. V, trestuyt hfreta ~ 4 V. corters — 5. To!s eís mss. diuen mes : restituím mays — 6. "De co- laphiïs Uatí '. Vp, colps — 7. V, de (J, do?) bona amor — 8. j, bo; A, gurrer — 9 V, fe

266 Ramon LulL

([ Null cavaller està ardit si de virtuts no es complit e falsa amor sian^ son lit e que lonor de Deu oblit. ^

A, gran baró! mit tota ta entenció

que sies bo.

260 |[ Cavaller es per dret servir e que lo mal faça fugir, per que lo be puscha venir, e que lo do per obeyr

al Deu damar, ab que vaja en Ultramar

be exalçar.

J[ Mays^ val cavaller pessejats per tal que Deus sia honrats,* que malvat viu e desamats 270 per Deu, e no plor sos peccats. A, cavallers!^ eras veyrem^ quals son primers e bons guerrers.^

I. V, falca mor sien (A, tamhé sien : J, sia en) — ?. p, e per jonor de Deu loblit (AVJ, li ohWt : suprimim li) — 3. J, mays : AVp, raay — 4. A. honrrats — 5. AV, cauaJler : p, cauallors — 6. A, eras (pe, cras) veyren : J, aras veyrem. Cfr. la nota 5 de la pàgina 264 — 7. A, guerres : p, guerrets

Del coNSiLí 267

Dels Prelats

JXEMFMBRAR VUll 3 loS^ prclatS,

qui per Deu estan tan bastats, que no sien trop sejornats^ e que donen ço que Is es dats,^

a conquistar tota la terra d Ultra mar,* 280 pus ques pot far.^

([ Prelat, tant^ quant ha de poder en far be, lo be li quer que do a Deu de son aver; e lo donar es son be fer

en son bon loch; si no, de lay'' nois parra joch.

A, fort los toch!

([ Prelat: guarda quant est^ honrat per Jhesu Xrist, molt desonrat- 290 cant per tu està^ pauc amat, e pel Sepulcre no cobrat.

A! vay lonrar'^ per lo consilii emparar, sens cor avar.^^

I. A, rcmembrfar] uull ab los, ta b raspada (VJp, ala) — a. V, se- nyoreiars — 3. Tots els mss. diuen donats {escrivim dats, forma prou usada eu altres passatges del text) — 4. J. dcltramar — 5. V, fer — 6. V, omtf tant — 7. J, de lay : AVp, delay — 8. A, guardc; V, es — 9. A, cant (Ve, car : j, quan : p, can) per tu esta tan {el mot tan puntuat) — 10. p, Icnrat i altera l'orde dels dos versos següents posant el curt davant el llarc - 1 1. V, hauer

téS

J^AMON LulL

([ Senyors Prelats: e què farets de lo gran poder^ que havets? A Deu honrar, dar lo volrets? Si no ho fayts, a!^ què direts al juíjament,^ 300 can Dcus'^ dirà: «Mon malvolent: vay a turment»?

f[ Prelat: no pots Deus enguanav,^ ne en res no lo pots^ forçar; e si del seu no li vols dar, de tus porà fortment^ venjar.

Si no est bo, no hauràs escusació:^

dir ta de no.

([ Senyors Prelats: ben^ son certa 310 que si lo consilii nos fa,

vos hi metrets la vostra mà. Aquella mà, hon fogirà

a greu dolor perpetual, per quil Senyor ha desonor?

Q Senyors Prelats: tan mal me sent,^^ car vey alcú ensenyament, quel consili no si' nient.^^ ^

E si ho es, a! falliment^^ 320 pena e mal.

I. V, del gran; A, pder sobre raspat - 2. VJp, si nou fayfs ha (A, també ha) — 3. A, jutgament — 4. V, cant deu : J, quant deu — 5. V, no podets deu cnganar (Jp, també deu enganar) — 6, V, noi po- podets — 7. J, porra; A, forment: V, for[t]ment — 8 p, haurets; V, scusacio — 9. V, senyor; J, be — 10. A, ta (e, tal) mal ma sent : p, tal ma me sent — 11. A, no si (V, sia) ment? aquest mot molt borrós — 12 VJp, e siu es ha (A, també ha : escrivim a!) deffalliment {e, també defalliment)

Del coNSiLi 269

de qui sercts pcrpetual malvat hostal!

|[ Senyors Prelats: beus es vengut si fayts consilii er rcbut;^ si noi fayts, mal vos es cresut,^ lo consilii no fos sabut

ne nomenats; per mant home serets blasmats

e menyspreats.^

330 J Senyors Prelats: no es leó qui no faça tembrel moltó; c diets hoc, e puis diu no;* de^ ço en qui^ ha gran raysó

pauc es temut; bo li fóra que estes mut,

no recreüt.

([ Senyors Prelats: no val anell, ^ ne gran cavall, ne bell mantell, ne gran flota'' de mant donzell, 340 si en sos fayts no ha capdell* discreció, e que sia ardits e pro quant es raysó.

j. JKsj crrebut — z. V, crescut — 3. V, menyspresats — 4. pe, hoc pui3 diu de no (VJ, també de no) - 5. VJ, daço; J, en que — 6. V, eh ell — 7. Vpe, flocha : J, floca — 7. V, ni en sos; A, cabdeJl

270 Ramon Lull

VI

Dels T^eligiosos^

Jveligiós:^ fayts monestir, per tal quey puscats Deu servir; sin Ultramar lanats bastir, pel consilii podets venir

c preycar, e per lo Papa a preguar 350 e consellar.

f[ Religiós bo se sotsmet a servir Deu quan ell va^ dret; e si contral consiliis met, sots son hàbit està* nelet,

hàbit de mal, sots lo qual hàbit no val

ni es leyal.

([ Religiós contemplatiu, temor de Deu està son niu; 360 no tem menaces ne nul) briu, ne no vol ésser seyorniu.^

Vay predicar que anem tuyt en Ultramar per Deus honrar.

1^ Religiós: entinme be: si contra Deu fay nulla re, molt pus gran pena te cove,

I. A, relcgiosos : V, religioses — 2. VJp, religiosos — 3 A. na? 4. V, abit ixz formés usuals — 5. J, senyoriu

Del coNSiLi 271

car fenyste que faces mays^ bé que altre, e par 370 que mays que altret deus gardar' en lo ma] far.

|[ Religiós: si vols servir molt Deu, vay per s'amor^ morir, e de la sancta fe ver dir als infeels, per convertir;

car gran plaer* ha Deu dom qui vol sostencr

mort per dir ver.

([ Religiós: oració 380 fay a Deu molt gran, qu*ell nos do consiiii vertader e bo, > c quel Papa do gran perdó

ab gran tresor; car I un c 1 altre han lo for, e mal hi mor.

([ Religiós: bo es presich que fas a lom, que se castsch,^ e que do acell^ qui té, rich; e pus que tés mès en oblich,'^ 390 vay presycar^

lo Papa, que vulla passar en Ultramar.

f[ Religiós: sil Papa va en Ultramar, tot hom irà,

1. J, fanys te . . mes (Vp, també mes) — 1. V, que may; VJ, guar dar — 3. V, per amor — 4. V, als infels (A, també ínfcls) conuertir 1 car plaer ha (aquest ha tatxat) — 5. VJ. ques castich — 6. VJpC. a celi —• 7. Jíss i edd. oblit [escrivim oblich= obligació com demana et sentit i la rima) — 8. Vp, preycar : j, preicar

iy2

Ramon Lull

tota la terra conquerrà. Religiós: si en tu ha

gran ardiment, crida, preyca valentment

e mantinent.

400 K Religiós: tu saps quel ca

tant ladra, qu'om^ sen despertà, e fuig lo mal e lo be fa. Qual de vosaltres^ ladrarà,

per despertar aquells qui poden gran be far

en Ultra mar?

J Religiós: lo teu hàbit deu ésser de molts bens complit e de bons exemples garnií,^ 410 per ver*amor ésser ardit; c sens pahor dtu ésser gran prcycador* per lo Senyor.

I. A, tan ladre quom : VJ, tant ladre com (J, chom) : p, tan ladre com (escrivim ladra) - 2. p, nosaltres — ^ J, eximplis guarnir (Vp, també ^uirnh) -- 4. Vp, preyca ior : J, preicadorí \, predicador

Del CONSILI 273

VI 1

De Coníricció

c

ONTRició:^ a mon albir trop vos delitats en dormir. Per que no anats cor ferir, del qual façats amor exir

c gran amar, dolor, sospirs et molt plorar, 420 per satisfar?^

([ Contrició: celi qui nous vol sens fin'amor, està tot sol; c si lo cor contrit nos dol, de tot en tot serets en sol:

ja gras^ capó nous valrà, jA, dampnació!

prechs ni perdó.

K Contrició: lo nom perdrets si dels peccats dol no havets, 430 c quels peccats tant no plorets

com sabets que gran escarn* fets:

si nois mundats, plena estarets de barats e falsetats.

Q Contrició: ypocrita vos va entorn, e si nos fa lo consilii, vostra lana

I. Vp, contriccio usuaí — 1. V, dolors (J, també dolor*) sitspírs per satisfer -'^ 3. J, ya gran : p, Y «gras — 4. VJ, «carn

Rimi*

174 Ramon Lull

de falsetat^ mant hom vestrà: per destruuir^ 440 lo consilii, fa jaquír Deus a servir.

([ Contrició: vostre panó alguna vets es tració;^ car ço que defores par bo, dedins es mal c fallyó*

c gran pcccat; per que havets lo nom^ mudat

per gran barat.

j[ Contrició: cot'e mantell^ 450 fan de vos mant hom gran c bell; e si vos sots de bon capdell, Deus vol que hajats mant donzell

e mant cavall a destruir mal en vall, don mal tresall.^

li Contricció: nous vull mentir; nom play ah vos en lur dormir. Don fayts devoció* exir sil consilii fayts er jaquir?' 460 E car plorats

per ço que façats grans barats, mal vos nes dats.^^

([ Contricció: a vos me do, ab que amets devoció

I. A, falssetat — 1. V, destrouir : Jp, destruir — 3. J. trayciò — 4. V, mall e fallo — 5. J. lo mon — 6 e, cofa e mantell — 7. J, tres- sall — 8. p, can fayts deuocio (J, oració) — 9 V, laquir — 10. V, vos ne dats

Del cONSiLi 275

c far consilli^ g^^^n e bo, fora de tota tració^

e mal pensar: ab vos iray en Ultramar,

be exalçar.

470 Q Contricció: qui bes penet, tantost es èxit de nclet, e^ en tot ço qui es ha dret, e per tot va cap eret*

e es ardit, pus que està de mal èxit,

per vos garnit.^

|[ Contricció: lo dejunar que fayts, el suspir el plorar,^ oració, e lo cantar, 480 tot se coneix,^ al satisfar, de qual part ve, car luny està lo mal al be: ço leu hom ve.^

1. V, e far ton consi]i — 2. V, trahicio — 3. J, sens» c — 4. J va ab Jo cap dret (V, crct : Ap, arct : e, dret). Serà va'b lo cap eret? - 5- Jp. guarnit — 6. Vp, e plorar — 7. Vp, cohex — 6. £/ ve (de ve-

er) aes veu

276 Ramon Lull

vin

De Satisfacció

Oatisfacció es hostal en qui no està negú^ mal ne tem menaces ne destral, car satisfer^ es son cabal;

per que Deus ha, qui li ajuda ça e lla: 490 segur* està. ^

K Satisfaràs a ton voler del mal quen has* fayt, ab be fer; satisfaràs a ton saber, a lon m.cmbrar, a ton^ poder,

quels dons a Deu, per ço que trestot sia seu

ab tot son féu.

jj Satisfaràs a ton sentir, a ymaginar e consir, 500 e en ço^ que no deus tenir, ab cor contrit e ab sospir

de lo mal far,^ e gran sia lo desirar en Deus honrar.

1. VJ, negun : p, ningú — 2. Serà satjsfar? — 3. Tots ets mss. i edà» diuen segur cst«» (W , sfa), i així sembla que segur va referit a ho«fa] : ens sembla però que la lògica interpretació del passatge demana referència a sa- tisfacció í això ens obliga a admetre una z final elidida; per això escrivim segur' — 4. V, de maj que has (p, també que h^s) — 5 Mss , e a ton suprimim la e que creim ' subreptfcia) — 6. p, consir j en ço — 7. V, de màj mal {sense far)

Del coNSJLi

i7?

([ Satisfé consilii a Deu en tot ço que hP sia seu; si nou fas, mal ten vendrà^ leu en tot quant has, e seràt greu. O,^ consilii! 510 not valrà tresor ne cosí a mala íï.

K Si lo consilii bo not sab de santedat^ te faràs gab, null be menjaràs en ton mab,^ lira de Deu serà en ton cap.^

A, robador! no faces a Deu desonor,

lo teu Senyor.

j

|[ Consira quant ta Deus donat 520 e com te fa estar^ bastat,

c quant es ço quel has^ emblat: si nou sabs, mala fuyst nat.^

Hajes consell ab virtuts, not dons del coltell, hajes cabdcll.^°

530

|[ Si no satisfàs en est^^ mon, en infern iràs tan^^ pregon, que de tot mal hauràs haon^^ e null be not serà^* entorn.

A, cavaller! sies bo c valent guerrer, e vay primer.

1. VJp, qucy — 7. p, venrra — 3. Ap, ho — 4. Jp, sanretat — 5'. V, nuyll be no meniaras; J, map — 6. A. cab — 7. V, star : J, ésser — 8. V, que li has : J, que has — 9. V, si nou (A, no bo) saps mala fust nat — 10. V, capdell — - j 1. Mss , en aquest (escrivim est) — j a. V, ben — 33, V, a on : J, ahon — 14. V, no serà

17^ Kamòn Lull

|[ Si satisFàs a ton parent dayçò en que no has nicnt, no satisfàs mas fentament: sabràs ho al trespassament,

can^ Deus dirà: «Qui no satisfà ço que ha,

dampnat serà».

540 ([ Si satisfàs a ta honor

mays que a Deu, car^ es millor; si a ell satisfàs amor, ell te darà lo do^ major

de salvament, hon estaràs eternalment alegrament.

|[ Qui satisfà, si ha rahó, no està pech ne es moltó; si al consilii diu de no, 550 no estarà veray ne bo,* e tot lo mal qui li vendrà, serà hostal de mal cabal.

! . V, cant : J, quan — i. £/ mot car ha d' ésser un substantiu : potser la r originàriament era n (can = ca), í així faria bon sentit; també car pc- dria ésser un nom de marineria, et significat del qual ignoram {Cfr. "Dicc. Jlguiló), no sabent, per tant, si es aplicable al cas present — 3-, J, don — 4. V, no staray ni bo

I

Del coNSiLi Í7^

XI

De Devoció

D

'eyoció: c on estats?^ Poriem saber si vcndriats^ a est consilii, sil arnats, c que al Papa tost^ digats

e al Cardenal que dona sots de lur* hostal, 560 per fayt cabal?

|[ Devoció: de volentat^ siats cosina, de bontat, denteniment e de bon grat, e que noy sia null barat

ne dir de no il consilii, com sia bo, de gran perdó.

([ Devoció: lo consirar e li suspir e li plorar S70 requeren a vos gran amar: parlats^ barons a escalfar,

cascú'^ vos port

en Ultramar, e siats port

de bon conort.

I. V, stas — 2. J, porricm : p, porien; A, uend[r]iats : VJ, ven- dricts : p, vendrers — 3. J, tot — 4 A, llur - 5 V, voluntat — 6. A, prelats o perlats : p, prelats : VJ. parlats. "Els editors passats ban preferi- da la lliçó Prelats seguida de coma, però el sentit del cascú següent roman en l'aire. Per això tenim per més acceptable parlats, com imperatiu adreçat a Devoció, a la qual també referim el mol vos (cascú baró vos port) — 7 J, cascun

280 Ra-moj^ Lull

([ Devoció: tot quant havets sia amor lausor^ e prets; e si no fayts quant far porets, fals e debades^ planyercts: vostre plorar 580 els suspirs, fayts per enganar contra be far.

f[ Devoció: aras parra si lo vostre plorar valrà; e si no val, a!^ qui creyrà vos e Ramon per paraula

e per plorar?* Anats los altres enganar

e baratar,

([ Devoció: ara es temps 590 que per vos sia tal comens, e per lo Papa quint Clcmens tot lo mon ne sia jausens.

E si fallyts, qui us creyrà,^ per plors ne per crits, vostres beU dits?

K A! e què val gran^ capcró en cap senes^ devoció? ne què val menjar gras capó emblat a son bon companyó, 600 per Deus honrat,

qui ab hom ses aparentat* per amistat?

1. J, lausor amor — 2, A, e debadeus : p, adebades — 3. AVp, ha : j, a — 4. V, e per I orar — 5. V, creya — 6. p, {sense A!) Uc que; V, val lo gran — 7. AJp, sens : V, sens gran {escrivim senes de- manal pel metre) — 9. V, sens parentat

Del coNSiLi 281

|[ Devoció: iray plorar c al consili predicar als senyors qui lo poden* far; c si vos hi volcts anar

em ajudats, cridarem tró si' altrejats

bé ordenats.

6lo Q Devoció sens ardiment, discreció, bo estament, e sen^ manera dardiment, no valràl consilii nient.

Què nos farem? de bon fayts nos apparellem' quant hi irem.

([ Qui be ama, no ha pahor, ne res nos té a desonor, pus que de Deus es servidor. 620 Al nostr' ostaP lexem pahor; e ardiment sia nostre pa e piment, e bon talent.

I V, quiu poden — 2. J, no apparellem (p, apellem) — 3. V, nos- tre hostal : J, nostratal : p, nostro hostal

iSi

Ramon L ü i

X

De Oració

630

VJració: vcnits ab nos, c que 9iam bons companyes;^ vos preyrets Deus, qui es bos, que ajut a fayrc^ s*onors

per sí honrar, e lo consilii acabar

per Ultramar.

H Oració: a Deu prcgats que al Papa do volentats, com es lo poder quels ha dats als cardenals^ e als prelats

e los* barons e a totes religions,

per far^ fayts bons.

([ Oració: qui pregua^ Deu que li perdó los peccats leu 640 el do, e no vol ésser seu, lo consilii li es molt greu:

va per camí a hostaF greu de mala fi, vespr' c matí.^

([ Oració: en mant hom sots, qui Deus pregua, per ço desots

t. Vp, companyons — 2. pe, ajut a fayre : A, ajude affayre : V, ajude a frayre : J, ajuda a fayre — 3 J cardinals — 4. Serà als? — 5. A, fer — 6. J, pregra — 7. V, aJ hostal — 8. Jp, vespre e mati

Del C0N8IL1 283

plora, sospira aP senglots, e de Deu noP cal una nots;

per que fallyts, 650 cir ets en homens mal nuyrits^

de bon fayts dits.

|[ Oració: si com preguats, ço que en boca vos formats en vostre cor mal pensats com lo façats, greument errats:

res no valets, car no fayts lo be que parlets^ e mal volets.

f[ Oració: Deus diu de no 660 a quil pregua ab tració,* ab sacriffici qui es bo mala lo met en son mento.

Anats dormir: mantes* vets mavets fayt fallir, Deus escarnir.

|[ Oració: al home^ pech diu hom «tavech bavech»: e com vos estats fals alberch beus fay quius diu «famech».^ 670 Oració:

lo mal puja e lo be no; Deus vos* perdó.

([ Los apòstols predicaven, Deus los dava què volien,

>. VJ, »b — 2. V, not — 3 V, nopririijp, nudrits — 4. VJp, Traycio — 5. V, moltes — 6, J, home : AVp, hom — 7. AV, quius diu quis famech. Prenem la lliçó de ] — %. A, afig ho tatxat

1^4 Ramon Lull

los jnfecls^ convertien e per amar elP morien,

e per honrar. Trop vos havets venuda car

per oblidar.3

680 ([ Oració: veix* vos xantar molt, e petits miracles far; ab petit vos vcy^ destorbar: par que no hajats gran amar

mas^ en cosí, en sejornar e en bon vi''

e en aur fi.

([ Oració: ja no anets al consilii, si no volets, car Deus hi perdrà sos* drets; 690 e si vos molt amar volets, Deus vos valrà; per vos lo consilis farà, el ben' vendrà.

f[ Ramon fa^° tot ço que pot far per bon consilii ordenar ab la senyera, e preycar a celis*' quil poden ordenar

* per gran amor, e qui han la força ^^ major 700 per lo Senyor.

I. V, infcls — 2. Jpe, ells — 3. Aquesta estrofa ens sembla apòcrifa per l'estil, pel metre, per la rima del primer vers i pel lèxic — 4- VJ, vei^ : p, veiy — 5. J, veig — 6. Mss mays (escrivim mas) — 7. V, e en (Jp, també e en) sojornar c en lo b sn vi 8. Serà tofs sos? — 9. Vp, ell ben : J, el be — 10. J, fa : AVp, manca — >i. Mss. i edd. aquells tes- crivim a celis) — 12. V, forcha, ta h tatxada

Del con 81 li 285

XI

Senyor Deus: pluja, per quel mal fuja,

CAR PECAT ^ puja!

w^enyor: tal pluja donats, que enamor Papa,^ Prelats, el Sepulcre sia cobrats c lo gran nom vostre honrats.

Senyor Deus: pluja,

per quel mal fuja, 7 1 o car pecat puja !

|[ Can^ cl consilij er justats, ver Deus, justícia donats per conseller a los^ prelats; car no y serà null barats: al consilii, ver Deus, aydats.'

Senyor Deus: pluja, ^

per quel mal fuja,

car pecat puja !

J[ Prudència sia conseller, 720 que consella fayt vcrdader:^ a lo* consilii es mester; sens ella no^ vaírà diner. Senyor Deus: pluja, per quel mal fuja, car pecat puja I

'. VJp, neccat usual — 2. J, papes — 3 J, qu. n - 4. V, als — Vjp, ajudats — 6 £n lo successiu eh mss. ometen el dos versos darrers de la tornada — 7. VJ, verta icr — 8. V, al — 9. A, na

286 Ramon Lull

([ Fortitudo de gran confort de lo' consflíi sia port; si nou es ja men desconort, car lo be hi perdrà son sort.^ 730 Senyor Deus: pluja,

per quel mat fuja, car pecat puja !

([ Si lo^ consilii ha son for, temprança, gran scràl tresor, car tot serà vestit de or,* e de virtuts e de bon cor. Senyor Deus: pluja, per quel mat fuja, car pecat puja !

740 Q Si la fe grans amichs no ha a lo^ consilii, què farà? lo consilii se clamarà^ a Deu, car la fe noy valrà. Senyor Deus: pluja ^ per quel mat fuja, car pecat puja !

( Quil consilii volrà honrar, esperança vulla menar, ^ car ab ellas porà 'cabar:^ 750 fals hom noy porà contrastar. Senyor Deus: pluja, per quel mal fuja, car pecat puja!

I . V, del — a. V, sa sort — 3 J. si 1 — 4. p. de or : AVJ, d or - 5 V, ui:], halo - 6. AVp. consiiiis clamarà (J, se clamarà) - 7. V, amenar. la primera a tatxada : J, membrar — 8. A, acabar però la pri- mera a puntuada pel mateix escriba : p, cobrar

Del coNSiLi 187

([ Caritat: venits aydar^ al ccnsjlii, per lo be far, el Papa <(a)>2 enamorar c cardenals a consellar. Senyor Deus: pluja, per que I mal fuja, 760 car pecat puja !

([ Avarícia es camí per qui hom va a mala fi; si ella es al^ consilii ell no valrà .j. peytaví.* Senyor Deus: pluja, per que I mal fuja, car pecal puja !

([ Glotonia es destral ab colp mortal: 770 si al^ consilii ha hostal, lo consilii en res no val. Senyor Deus: pluja, per quel mal fuja, car pecat puja !

([ Luxúria es^ peccat per tot lo mon escampat:'' del consilii sia gitat e tot hom dclla^.enamorat. Senyor Deus: pluja, 780 per quel mal fuja,

car pecat puja !

1. Serà ajudar? altrament caldrà llegir a-y dar — a, A, per tatxat amb. Unta vermella pel mateix es.riba — 3. V, cl — 4 e. un peytani — 5 V, se) - 6. V, luxurias : pe, manca tota l'estrofa ~- 7. V, scampat — 8. Sefà delí? (deJ peccat)

íS8 Ramon Lull

|[ Si al consilii va erguil ab null hom, ne en ell^ lacull, tot hi serà de mal escull:^ no y cal anar Ramon Lull.^ Senyor Deus: pluja, per que I mal fuja, car pecal puja !

f[ Accidia es necligar^ 790 de far be, e destorbar: si al consilii pot entrar,^ no y cal null hom bo anar. Senyor Deus: pluja, per que I mal fuja, car pecat puja !

([ Enveja es desijament de fembra, castell e argent: si lo consilii es son parent, tot serà vestit de nient. Soo Senyor Deus: pluja,

per que I mal fuja, car pecal puja !

([ Ira es trista^ passió; delia no ve^ consell bo: si aP consilii ha maysó, lo consilii no serà bo.^ Senyor Deus: pluja, que Ramon suja^^ car lo mal puja !

I. J, ab ell 2. V, scull — 3. J. Raymon; A, llull — 4. Jp, nc- gligar — 5 Vj, intrar — 6. V, trjsticia - 7. V. no coue — 8. V. si el - 9 A, acaba ta ííiçé per arrertcameni del darrer fel — 10. V, se hujà

CJÍMTILEJ^Jl

RiMs* - 19.

SIGLA

4 D = Ms. R. L. 40 (Dominicà) de la Biblioteca Provincial de Palma, s. XIV* o == Ashm. 148$ de la Bodleian Library, d'Ox- ford, s. XVP

També conté la Cantilena el ms. 244 de Corpus Christi CoUege d'Oxford, del s. XV* , fols 81 - 82. Cfr. P. Bohigas: Repertori de Ma- nuscrits Catalans (Estudis Universitaris Catalans, vol Xli, pp. 422 i 426 - Barcelona, 1927) i J. M*. Batista i Roca: Cataledi de les obres lulianes d'Oxford, (pp. 27 i 47), Barcelona, MCMXVI

* 1

/\mor me fay^ ayçò rimar. Jlb corrupció poràs saber, car sens ella nos pot liar^ generació de son ésser. "Essència fa quinta obrar si unitat vols d açò fer. "Et not vuyl pas mays declarar: covét plural amor haver.

([ Daçòt daray cesta semblança: 10 conexeràs per Iens extens, del simple per concordança, I altre c'apeyla* hom intens. Saber auràs ah dessemblança:

>. Y^, posa aquest introit en vermelló : Qoh\z.s les quals feu Mestre Ramon lull sobre la art de ] alquímia, de la qual art fzu un libre apellat de la quinta essència. J. J{ossell6 en Obras rimadas de Ramon Lull, pu- blicà les sis estrofes primeres d'aquesta composicioneta amb el nom de L'art de la Alquímia, considerant-la autèntica. Gràcies als dos tnss d'Oxford l'hem poguda identificar amb la Cantilena subsegüent al Testament del pseudo J^amon Lull, escrit a Londres en i JJ2, setze anys després de la mort del Mestre, a continuació del qual van les lo estrofes que la integren. Són, doncs, evidentment apòcrifes. Malgrat això, aprofitant l'avinentesa, publi- cam de bell nou aquesta composició, atribuïda a 7^ Lull ja des de el s. xiv« , com veim pel ms. D, afegint ta darrera estrofa segons el text publicat per "Batista i J^oca (1. c). Be hauríem volgut donar la composició completa, i a tal fi en demanàrem, ja fa estona, les fotocòpies a Oxford; però cansats d'eiperar durant sis mesos, hem cregut que no podiem perllongar més l'espera i hem resolt prescindir de les tres estrofes que manquen. Les variants dels quatre primers versos són preses del text donat per P. Bohigas — i. o, nos fa — 3, o, lumpar, corr. lunyar, al' gigncr — 4. e, qu'apcyla

292 RlMS

dayre serà congelamens qu' amor fa ah concordança per concordar li elamens.

f[ l'Os altres ab li ens concrets, per fanlastiga criatura, si lo genus aver volets 20 dels ens reals aurets mesura; li^ ens ahstrachs sercar deuets del faedor per la factura: specialment ho troharets conexent sa propria natura.

f[ Ah obra artificial dirà faràs tornar amor: tu hi mesclant la natural la yra fera ^ amador; mas si natura no fi val 30 ja tu no seràs sabidor per ignorar lart allrelal de Iranssubstanciar tumor.

H De essència e daccident ab totes ses parts substancials cove ésser lo Iransmudamenl, e semblantment accidentats; après, quen sia novament renunciat^ als altres senyals convertint en altre essent 40 de sos graus elementals.

([ Jíb accident ésser noveyl adonchs lart no pot defayUr

1. 5. <S, si — 1. D, serà? — 3. e, renunciant

6o

70

Cantilena 293

que no sia de altre peyí, mas defaylex per fals cosir. Si vols entrar per est porteyl per tal que het sapxes regir, hohs te serà portar capdeyl que pusques entrar e exir.

c

<í

'II

f[ Si volz entendre la mesura d açò que tes dat sens figura

294 R

JMS

per lot lo cors del Testament qui nes^ semblant a coment, e va ten al commençament cf ui forma P primer regiment, axi com nos volem breument^ 80 liurar philosophalement .

I

4

*^

1. o, quines — 2. O, forma lo {escrivim formal) — 3. O, breviment [tuptimim la i)

BIBLIOGRAFIA

I

La producció rimada de Ramon LuU no gaudí mai de gran predicament entre els lullistes escolàstics, sens dubte per contenir, a llur parer, poc bessó filosòfic i teològic. Potser l'autor mateix en tenia igual opinió, puis, a part dels esplais lírics, la destinava a vul- garitzar i retenir en Ja memòria les veritats generals més principals i necessàries a la consecució de la darrera fi de l'home. Això ens esplicaria la manca d'autocites per part de l'autor i l'oblit gairebé absolut per part dels lul- iistes. especialment en els segles xvi^ - xvinè,

Creim també que contribuí al menysconeixement d'aquesta producció luUiana, la decadència literària de l'idioma original, iniciada a darreria del xvè s. i, per conseqüent, la pèrdua del gust i afecció a la mètrica dels nostres trobadors, la memòria dels quals s'anava esfu- mant dins la llunyania històrica.

Amb tot, no era així, ens sembla, en l'època ante- rior, en el bon temps de les lletres catalanes. Resta en- cara una tal abundor de manuscrits dels segles xiv^ i xvè , que revelen ben clarament l'interés d'aquelles ge- neracions pels RiMS del Mestre, tant, que podem afirmar que fou la producció més rica de tota la tradició manus- crita lulliana. Se conserven encara més de vint manus- crits bons d'aquella època formant antologies o canço- nerets de contingut divers, prova de que no són còpies recíproques, sinó que revelen l'existència de molts més manuscrits dels que coneixem ara. Del segles posteriors també en romanen alguns, relativament pocs i sovint mal entesos pels copistes.

Es bo de comprendre que, coincidint la introducció de l'estampa amb la decadència del català i amb l'elimi- nació de totes les valors lullianes extraii) es a la filosofia i teologia, nigú pensàs mai en editar-ne els bims. Només

298 RiMS

Salzinger^ gosà publicar les Regles introductòries (de nula valor literària) per l'interés filosòfic que poguessin tenir. No fou fins al segle passat, quan Jeroni Rosselló intuí i emprengué la revalorització dels altres aspectes humans del Mestre, que començaren les edicions, parcials totes, ^ de les obres rimades.

Ara la nostra tasca serà: \^^' descriure sumàriament els manuscrits que es conserven i coneixem; 2on res- senvar-ne les edicions.

Manuscrits

En J. Massó i Torrents publicà una Bibliografia dels antics poetes catalans,^ on descriu sumàriament gairebé tots els manuscrits qui contenen els rims de Ramon Lull. Ens hem servit d'aquest treball per formar el nostre elencus, completant-lo amb alguns manuscrits que des- conegué en Massó, i ampliant la descripció dels que te- nim vists i emprats. Senyam amb estelí (*) els que figu- ren en l'esmentada Bibliografia. A més, hem classificat els manuscrits per segles: així es manifesta a primer cop d'ull un cert orde de categoria cronològica, i doncs, d'importància efectiva, sense que per això la nostra nu- meració ordinal impliqui absoluta prelació d'un manus- crit sobre d'altre de la mateixa centúria, tot i que així- mateix hem donat precedència als qui ens han semblat més venerables. Finalment, acompanyam de sigla els que hem emprats en aquesta edició.

SEGLE XIVè

1. O

Roma: Biblioteca Vaticana, ms. Ott. lat. 542*

Magnífim volum molt ben conservat, en lletra gòtica clara i neta, escrit tot de la mateixa mà en 89 fols de pergamí, de 172X^24 mm., numerats posteriorment amb guarismes aràbics. Està escrit a pàgina plena i a 27

1, Ed. Mag., t. IV — 2. En la del mateix Rosselló, que vol ésser completa, hi manca la Lògica del Gatzbll — 3. Anuari de l'Institut d'istudis Catalans-MCMXlU-XW

Bibliografia 299

línies generalment per pàgina, amb rúbriques verme- lles, caldcrons vermells i blaus aiternats, i caplletres po- licromes profusament historiades, els perfils de les quals, nets i fins, se despleguen en sanefa qui ocupa gairebé tot el marge esquerre respectiu. Són especialment opulentes les capitals, on la sanefa àdhuc invadeix tot el marge superior. Reguarda el volum una relligadura antiga de pell:* al davant van dos fols preliminars, fora de nume- ració, al primer dels quals hi ha la nota: *Est helue- rij». Al marge dret del fol 1 i al peu del 88^' va marcat el segell elíptic de la «Bibliotheca Apostòlica Vaticana». Conté les obres següents, completes les cinc primeres:

1. Fols 1-28: Hores de Sancta Maria en prosa, pu- blicades en el nostre volum X.

2. Fols 29-42r : Hores de nostra Dona, en vers. La invocació va al peu del fol 28^ , i comença la primera estrofa al 29.

3. Fols 42v -50»* : Plant de la Verge, amb les estrofes separades a manera de capítols, i caplletra il•luminada.

4. Fols 50v-72: De oració, o sia la V part de Mede- cina DE PECCAT. Els quatre paràgrafs primers estan sepa- rats per una línia en blanc, i els altres només per calde- ró. Al marge inferior del fol 72^ hi va, afegit d'altra mà potser coetània, aquell introit al Desconort que anotàrem com a glossa en el seu lloc corresponent. ^

5. Fols 73-88r : Desconort, amb les estrofes just indi- cades per calderons marginals. Acaba a mitjan plana del fol 88r .

6. Fols SSr -88^ : Taula de rubriques dels Cent NOMS DE Deu, a tres corondells. La lliçó comença sense títol a continuació del Desconort.

7. Fol 89r : Del Consili (fragment). El fol està dividit per escriure-hi a doble columna, però solament hi ha es- crita la primera i no tota, car només conté 25 versos de la trentena que n'hi cabrien. Comença, sense indica- ció ni senyal gràfica, al ver? 48 i fineix al 72: les estro- fes van separades per calderons. Resta en blanc la S inicial de «Sènyer» del vers 71, on comença el capítol «Del Papa»,

1. Volum XIX, pàg. 219, n. 1

300 RiMs

2. O

Roma: Biblioteca Vaticana, ms. Ott. lat. 845*

Bell volumet escrit d'una sola mà i de bona lletra gòtica, en 68 foís de pergamí de 180X125 mm., amb numeració aràbiga posterior, rúbriques vermelles, i tocs vermells i blaus. Està un poc clapat d'humitat, però tot es ben llegible. Al fol 1 i al marge superior, una nota relativament moderna diu: «Cod. Ottob. 845», i al mar- ge de la dreta hi ha el segell circular de la «Bibliotheca Apostòlica Vaticana», que es repeteix al 41 v i al 43»" . Va relligat en pergamí.

Conté tres obres completes:

1. Fols 1-41: Cent noms de Deu, a doble columna. Sots una rijbrica raspada, amb que comença el fol 1, segueix la taula dels cent noms, esborrada, en el recto, la 0 exclamativa que precedeix a cada un, i que es conserva en el verso. Al fol 2 comença el text: el pròlec amb inicial sobriament historiada, però raspat el bessó barbarament, i els capítols amb caplletres més petites i senzilles, també raspades en els 17 fols primers fins a la del cap. 37 («De justicia») inclusive. El text va escrit a línia plena, com a prosa, a raó de 26 i 27 línies per co- lumna. En el pròlec els paràgrafs van separats per cal- derons, i en el cos de l'obra, els versos, tripartits o de tres stiquis, comencen amb lletra majúscula senzilla qui marca llur separació, amb els stiquis respectius notats amb punts. Fineix el text al fol 41 v , el 42r es blanc i el f^erso conté aquestes notes del s. xviè escrites amb fuga de vocals: fEt enim benedictionem dabit legislator, ibunt de virtute in virtutem et videbitur deus deorum in sion> I flegite vos omnes» \ tes lo present libre de mi Honofre saluat y de sos amics etz». ^

2. Fols 43-50: Plant de la Verge. Al fol 43, sense caplletra, comença el text amb el títol «De la passió [de ihesu crist]2 e lo desconort que ac nostra dona de son fiU. Es escrit tot a pàgina plena d'un vers per línia i de

1. Les vocals són sustituïdes per punts: un per a, dos per e, tres per í, quatre per o, cinc per u — 2, L'afegit es de lletra posterior, potser del s, xv*

Bibliografia 301

dues estrofes de 12 versos per pàgina, que amb els títols de cada estrofa, fan 26 línies. Cada vers comença amb majúscula senzilla separada de la lletra següent, àdhuc formant síl•laba. Acaba al fol 50^ sense senyal gràfica i com si conlinuàs en la pàgina successiva.

3. Fols 51-68: Dbsconort, També sense caplletra co- mença el text com si fos continuació del Plant, amb la invocació, potser glossa: «Deus amorós ab ta uertut comensa aquest desconort den R. luyl». Es escrit també a pàgina plena, d'un vers per línia i de dues estrofes de 12 versos per pàgina, separades per una línia en blanc. Acaba al fol 68r .

3. B

Mallorca: Biblioteca particular Aguiló, rt\s. dit Breviari

de dona 'Blanca*

Volumet de 199 fols de pergamí numerats amb llàpiç per n'Obrador, de 125X^7 mm., escrits a tota pàgina i a línia plena, com a prosa, amb rúbriques vermelles, caplletres bicromes sobriament illuminades, i majuscle- tes vermelles amb tocs morats i blaves amb tocs ver- mells, alternativament, en lloc de calderons. El text, de bona lletra gòtica, es escrit tot de la mateixa mà, a 17 línies per pàgina; la tinta de color rovellosa se desprèn en alguns fols, presentant un to pulverulent qui, adesia- ra, fa la lliçó tèrbola i difícil, àdhuc impossible la d'al- guns mots. En un dels més castigats (el 168v),i una mà posterior, potser del s. xviiè , retocà les lletres amb tinta novella i amb poc tranc, lo mateix que en algunes pa- raules, ençà i enllà, a les hores gairebé ja esborrades de tot. Semblen de la mateixa mà retocadora uns afegits marginals, ben pocs, qui són addicions, esmenes, glossa o lliçó difícil del text repetida. També hi ha alguna es- mena o addició marginal qui semblen de l'escriba copis- ta, tot i que la tinta es més rossa. En el segle passat re- lligaren el volum en tafilet vermell, amb daurats a les cobertes i al llom, titulant-lo «B. Ramon Llull | los | Cent noms de Deu». Llavors, o potser en altra relligadura an- terior, el retallaren una mica massa de marges, escap-

1 . Versos 5486-5498 de Medicina de pfxcat

302 RiMs

cant l'orla superior dels fols 1 i 197, i probablement la foliació primitiva.

Conté les obres següents:

1. Fols 1-117: Cent noms de Deu. Comença el text al fol 1^ amb una bella inicial policroma. Una sanefa niiniada de fullatge microscòpic i de dibuix net i de- licat orla els quatre marges; però el frec o la poca pren- sió de les tintes, esborrassaren, ja d'estona, la cromia de la caplletra i la part inferior de l'orla en el marge de la dreta. ^ En el pròlec els paràgrafs van separats per calde- rons vermells. Els capítols porten caplletra bicroma; els versos comencen amb majuscleta igualment bicroma qui els separa mútuament; els stiquis van dividits per dos punts verticals, si bé en alguns fols els separa un punt sol. La lliçó corre íntegra i acaba al fol 117^; el 118 diu: «Explicit psalteriuín ra) mundi in quo sunt centum nò- mina xpi iiirtuosissima ualde», en lletra gòtica alta, qui en sis línies ocupa tot el recto: el {>erso resta en blanc.

2. Fols 119-141: lIoiiEs DE NOSTRA DoNA. Comcnça el pròlec amb caplletra bicroma com la dels capítols subse- güents i les dels Cent noms. No posa mai calderons, sinó aquelles majuscletes qui fan llur ofici, i separen cada parella de versos de la mateixa rima, sense esment a l'orde lògic ni al sentit gramatical: els apariats van se- parats entre sí per dos punt verticals. El text escrit com a prosa, corre complet fins al fol 141» , qui es tanca amb «Expliciunt ore beate uirginis marie», en lletra gòtica alta; el verso roman en blanc.

3. Fols 142- 18C: De oració (Part V de Medecina db peccat) amb les mateixes característiques gràfiques que les líoRES. El text comença: «Incipiunt oraciones» en tinta vermella, 2 i acaba: «Expliciunt oraciones» amb lletra gòtica alta i tinta negra corrent.

4. Fols 181-196: Altres oracions o adoracions en pro- sa amb els paràgrafs o versets separats per majuscletes bicromes: o) «A deus façam oració per saraor e quens perdo», extreta del llibre De Home (III part, 1" sèrie) ^ : acaba «Adorat havem deus en les sues dignitats proprie-

1. A més està un poc retallada l'orla en el marge superior, com hem dit — 2. Una mà, potser del xv* s , hi afegí «de mestre remon lulU en tinta negra rossenca — 3. En la 2.* mitat els paràgrafs ex- cepcionalment van separats per calderons blaus i vermells alternats

Bibliografia 303

tats e virtuts», amb l'afegit, potser cinccentista, «aqueste adoresio de les dienitats de de deu a feta lo reuerent mestre remon lull»; b) «ihesus marià ! les uirtuts crea- des ab ses filles son aquestes» i «los uicis capitals ab sos fills son aquests», simple enumeració de virtuts i vi- cis; c) sense rúbrica: «Beneyt es senyor deus dels pares nostres»,^ cant bíblic dels tres Joves; d) «De adorar lo preciós cors de ihesu xpist», adoració extreta del llibre de Ei^ast e Blanquerna, cap. IX, 5, i closa amb la rúbri- ca: «Aquesta oració damunt dita componc maestre ra- * mon lull e axí ma[tex]2 aquesta següent»; e) adoració pels XIV articles de la Fe, de contengut igual però amb discrepàncies de fornia, amb la de Blanquerna en el cnp. Vin, 6, qui comença: «Senyor deus qui est un en trinitat,..»: f) sense rúbrica: el cant de Zacarias: cBe- neyt sia lo senyor deu de israel».

5. Fols 197-199r : Simbollum Athanasii en llatí, amb caplletra daurada i orla marginal policroma, picada d'or, bellíssima.^ Els versicles estan separats per majus- cletes monocromes, blaves i vermelles alternades, a guisa de calderons. El text es escrit de lletra més petita i a 23 línies per pàgina. Acaba al fol 199r del qual no- més ocupa 5 línies, i segueixen dues oracions de lletra més menuda, amb inicials bicromes i en llatí rimat: «Oratio Ad crucifissum» i «Oratio deuotisssima ad v. mariam» en vermelló.'* El verso resta en blanc.

4. D

Mallorca: Biblioteca Provincial, ms. R. L. 40*

Gros volum en 212 fols de paper pastós numerats amb guarismes, de 275X210 mm., escrits a pàgina ple- na, de doble mà (que distingirem en 1" i 2*),, lletra desigual i nombre variable de línies per pàgina^ . Al marge superior del fol 1 consta, amb lletra moderna,

1. Dan. III (parcial) — 2. El tex afegit posteriorment amb tinta corrent rossenca — 3. Està una mica retallada en cl marge superior de quan relligaren el ms. coni ja advertírem — 4, La primera co- mença: cTe rogo xpe, pie precibus meritisque marie> i 1 altra: «Ma- ria raater xpi. que dominum concepisti* — 5. La part escrita de la mà 1* en sol tenir de 35 a 40, i la de la 2*, una trentena només o no tantes

304 RiMs

(jue fou tDe la libreria del R^ Oo de S. Domingo»,^ d'on li ve el nom de Dominicà amb que es conegut pels bi- bliòfils. Té les caplletres illuminades prou elegants: les capitals d'obra o tractat solen ésser de més grossària i d'ornamentació més profusa que les dels capítols, i totes són de bessó vermell amb perfils morats i de bessó blau amb perfils vermells, alternant; rúbriques i calderons en vermelló. El volum va relligat en pergamí flexible, i al interior de la coberta diu: ^ Ex libris Bibliofhecae Re- galis O^fu-s Sfi- Dominici Majoricarum^ . Conté les obres següents:

1. Fols 1-72: Libre del gentil e dels tres sauis. Als tres fols primers hi ha cinc arbres simbòlics verts, amb llegenda al peu de tinta ordinària, i inotes vermelles dins les flors, a saber: «p* arbre de virtuts divines»; <S° arbre de virtuts increades e creades»; «t»" arbra de vertuts diuinas e vij propietats?»; «quart de virtuts crea- des»; «[Sinque] arbre de virtuts e vicis». Al 3^ hi ha una representació en colors del gentil e dels tres savis entorn d'una font amb els cinc arbres al fons: aquest fol està mutilat i, com els dos precedents, prou malmès. La ma- teixa representació policroma se repeteix en els fols 18, 33, 56, en actituts diferents les figures, i sempre ben gracioses. El text, de lletra grossa, es escrit de la mà 1*, exceptats el fols 62^2 _ 68 qui són de la mà 2* amb lletra més petita, tinta mes rossenca i menys línies per pàgina, com si suplís una omissió de tot un quadern. El fol 72v i tot el 73 resten en blanc. Els 13 primers estan clapats d'humitat a la part inferior aigualint la tinta i fent la lliçó difícil en alguns indrets.

2. Fols 74-85: Desconort. Comença amb el prefaci glossa: «Aquest es lo desconort...» que anotarem opor- tunament.^ Segueix el text complet, escrit tot de la mà 1" a pàgina plena i a vers per línia. Les estrofes comen- cen amb caplletra bicroma, i els versos amb majúscula niotada de vermell. Acaba al fol 85^ qui només conté els tres versos finals i l'explicit «ffo ffet a glòria e a lahor de nostre senyor deu en I any MCClxxxxv».

1. Nota repetida a una fulla blanca precedent, i, com la de la coberta, que direm, totes del s. xvmè — 2. El 62r es escrit en due» tongades - 3. Vol XIX, p. 219, nota 1

Bibliografia 305

3. Fols 85v-86r : Taula de rúbriques dels Cent noms DE Deu. Comença amb la rúbrica glossa: «Aquests son los Cent noms de deu los quals Mestre Ramon lull ha fets dels quals ha fets cent psalms los quals se poden cantar axi com los psalms de dauid e dos {sic) prouer- bis». Segueix la taula a tres corondells, amb la 0 inicial motada de vermell, i la clou la laus final: «Laus et ho- nor essencie dei...», en llatí. Tot es escrit de la mà 1". Del fol 86»' només ocupa la part superior.

4. Fol 86: Cantilena (apòcrifa): Comença amb la rúbrica glossa anotada;^ segueixen sis estrofes amb ini- cial motada de vermell, escrites d'una sola mà (la 1") a línia plena, com a prosa, però la final trencada: les cinc primeres ocupen la part inferior del recto i Taltra la su- perior del verso.

5. Fols 86^ -94^ : Libre de consolació dermità. Al final del fol 86v hi ha aqiíesta glossa amb caplletra bicroma: «Aquest libre qui après se seguex feu Mestre Ramon lull lo qual se apeyia libre de consolació d ermita. En lo qual son los capítols dauayl següens». Segueix la taula a doble columna, de la mà 1*. Al fol 87 comença el text a pàgina plena, tot de la mà 2", acabant al 94r amb l'ex- plicit «ffinito libro sit laus glòria xpo Amen».

6. Fols 94v-117r : Libre dintencio.^ Al fol 94v , amb caplletra bicroma, hi ha la glossa: «Aquest libre qui après se segeix es de primera e de segona intenció lo qual feu maestre Ramon lull (borrós) de mallorques Lo qual libre es depertit en .v. parts ço es assaber: Diuisio, Deu, Creatio, Incarnacio, Templaf*io. En la qual part de temptació ha ,xxx. robriques ho .xxx. capitols los quals son aquests». Segueix la taula a doble columna. Al fol 95»' comença el text a pàgina plena i corre com- plet, tot de la 2" mà, fins al 117'' , clos amb Texplicit «ffinito libro sit laus glòria xpo Amen».

7. Fols 117V-1.38: Mill pjos^erbis. Al fol 117v hi ha la taula, a doble coUnnna, precedida, amb caplletra bi- croma, de la glossa: ce Aquest libre es dels Mill prouerbis que feu Maestre Ramon luyll en lo qual ha los Capitols segents». En el 118r comença el text, a pàgina plena, i segueix íntegre fins al 138v qui fineix: «Aquests prouer-

1. Vol. XX, p. 291, nota 1 - 2. Publicat en el nostre vol. XVIII

RiMS* - 20.

306 RiMs

bis feu a dicta Maestre Ramon luU de Mayorcha venent doltra mar En lany de nostre senyor deus ihesu xrist M cec e dos, Fíinito libro sit laus glòria xpo amen». Es escrit tot d'una sola mà, la 2", a proverbi per línia.

8. Fols 139-142: Taula de paraules qui son en latí,^ lletra de la mà 2". Comença en vermelló: «Aquesta taula es de les paraules ho dels vocables,..» Cal notar que les lletres inicials dels mots explicats, són bicromes il•luminades des de a (excepte «agent» i «agencia») fins a «G?istinccio», i majúscules ordinàries amb motes ver- melles les restants. Acaba al fol 142v amb l'explicit: «ffenida es la taula a glòria e a lahor de nostre senyor deus Amen».

9. Fols 143-144: Dos fragments, «ie la mà 1% sense caplletra ni rúbrica ni calderons. El primer conté les qüestions de medicina dels hàbits, en les fulles del Arbre humanal,^ i el segon, en llatí, comença: «(M)etallum est compositum in quo elementum magis depuratur,..», i acaba: «Species metallorum stant ante? (aíï) per naturam qnam per artificium | A fferrum martis aurum sol I d cuprum venus eris? lune | c stagnum jouis | h plumbum saturnus». Els fols 145 i 146 són blancs.

10. Fols 147-192: cLo quint libre de vida hermita- //a*.3 La primera mitat,^fins al començamení: del fol 169v, es escrita d'una tercera mà (Ics rúbriques, però, són de la 1*) de lletra ben feta, de bon taniany, a devcs 40 línies per pàgina en els primers fols, però paulatina- ment va augmentant el tamany de la lletra i minvant el nombre do línies, fins a una trentena en els darrers. Al 169^5 reprèn Tescriptura de la mà 1" fins al final, fol 192r , qui's tanca amb l'explicit «ffinito libro sit laus glòria xpo. amen», en vermelló. El verso i el 193i' resten e;i blanc.

11. Fols 193V-212: A mijan fol 193v ^Inci^it liber ...de Misèria humane condicionis Editus a domino lo- tario diachono».^ escrit tot de la mà 1^.

1. Publicada en el nostre vol XVII, pp, 389 - 393, on trobareu les j)eculiaritats — 2. Arbre de Sciencia, T. IIÍ, pp. 255-253 — 3. Del L. de Evast e Blanquerna — 4. El Libre damic e amat amb els quatre capítols qui el precedeixen, i els tres primers de la Ari de contempla- ció— 5, Cap «De unitat» — 6. Al marge lii ha aquesta nota del s. xviiè o xviii* : «qui lotharius, postea innocentius Papa III dictus est. Hoc opusculum preclarissimura, fuit impressum Barcinone per

Bibliografia 307

Clou el volum un «Indice de los tratados contenidos en este libro manuscrito de Raymundo luUo Mallorquin » en una fulla afegida i lletra del s. xvniè .

5. S

Mallorca: Biblioteca del Collcgi de la Sapiència*

Bon exemplar en 113 fols de pergamí de 240X^^5 mm., escrits a doble columna i a unes 37 línies per co- lumna. Pròpiament són dos manuscrits, un foliat i Taltre no, relligats junts, formant un sol volum: el primer de 50 fols amb numeració romana retallada i altra poste- rior, de bona lletra gòtica, escrit tot de la mateixa mà, amb lletra capital policroma desplegada en sanefa per tot el marge esquerre i superior, caplletres bicromes (bessó blau amb perfils vermells i vermell amb perfils morats), calderons vermells i blaus alternats, i rúbriques vermelles; l'altre en 62 fols, de pergamí mes fi, sense numeració, escrit tot d'altra mà, amb caplletres calde- rons i rúbriques com l'anterior, però la capital només es bicroma amb sanefa al marge esquerre. El colorit de les tintes es viu com si fos fresc. ^

Conté:

1. Fols 1-49: Arbre de Filosofia d amor. Al verso d'un fol davanter, fora de numeració i molt castigat, hi ha l'aròre simbòlic, i al Ir segueix el text complet, qui aca- ba a més de mijan columna 2* del 49"^ . A continuació, omplint la resta de la mateixa columna, i com si fos un capítol més de l'obra anterior, segueix

2. Fol 49-50: Del cant de Ramo^í en vermelló. Co- mença el text amb caplletra senzilla bicroma; les estro- fes van separades per calderons vermells i blaus alter- nats, i les inicials del versos són majúscules en tinta corrent i motes vermelles. El text acaba tres línies abans de finir el verso, les qtials van ocupades per la «Laus et honor.,.» escrita, sense cap tret diferencial, com si fos una estrofa més, continuada en tres línies de la 1* co-

Petrum Posa, anno 1499. Extat insertum in una miscellanea hujus Bibliotece C.tus S, Dominici Majoricarum»

1. Queden descrits amb més detalls en el nostre vol. XVIII, entre els manuscrits de V Arbre de Filosofia d'amor, sots la sigla S (Proemi, pp, xvm i xix)

308 RiMS

lumna del oOr , i closa amb Texplicit vulgar «Laus tibi sit xpe. quem liber explicit iste». L'escriba deixà en blanc tota la resta del fol, recto i verso; però una mà posterior hi afegí

3. Fol 50^ : «Del Consili que feu lilluminat Maestre Ramon lul malorqui», en vermelló. Segueixen sis estro- fes i dos versos^ a dues columnes mai repartides, amb caplletra i perfils vermells qui ocupen el marges esquer- re i inferior, i calderons i més perfils, també vermells, divisoris de les estrofes, tot fet amb poc tranc infantil.

La lletra també es grollera, però prou clara i de bona M lliçó, qui revela un original preciós. El fragment ens ^ sembla del xv^ s. Al verso en lletra corrent cinccentista hi ha un remei de medicina casolana: seguia un fol ara arrencat que ens sembla era blanc.

4. Fols 51-113 (sense numerar): Libre del Gentil e del tres Savis. Abans del text hi ha cinc fols. El ties pri- mers, de contextura semblant als del manuscrit anterior, contenen els cinc arbres simbòlics, dibuixats amb poc tranc:^ el rabasser policrom; els troncs i branques de color verda; les flors, circulars, en groc vermell i blau, i els noms inscrits, de tinta ordinària. Al peu del primer hi ha la dona Intelligencia a cavall i els tres Savis asse- guts, tot una mica pelat de fregadissa, i davall el segon, el Gentil àxç^ti els Savis en actitiit de reverència. Aques- tes figures són policromes i més ben fetes; els altres ar- bres no en tenen. Després segueixen altres dos fols en blanc de contextura gairebé ignal als successius del tex(: amb ex libris d'antics posseïdors. Al fol vinent f ornen ca la lliçó, i segueix íntegra fins al qui fa 58, on .-icaba, al recto, amb les paraules «... uan a foc infernal tolz aquels qui [no] son en la uia de deu»,^ i al verso hi !ia notes esmentades, com d'altres que en conté el ms., en cl nostre vol. XVIÍL

1. Versos 1-44 — 2. El fol primer du els arbres I i II, v\ sogon, el JII i IIII, i el tercer, el V amb el verso en blanc; però aquest, abans separat o arrencat, s'aferrà després entre els altres dos, r(»manent el V arbre davant els III i Ilil — 3. Una mà vuitcentista afegí: <e també es impossible un leo Produir animal rational qui es home. es impossible Dona produir animal irrational y Artiga? no pot produir animals» \ tFinis» ...

Bibliografia 309

6. M

Munic: Bayerische StaatsbibÜothek, ms. lat. 10.538*

El catàlec de la Biblioteca data aquest ms. al s. xv^ , però en Massó i Torrents, més encertadament, creim, el considera de la sc«jona mitat del xiv^ . Es un volum de bon gruix, en 212 íols útils de paper verjurat retallats de marges, de 21X1"^ cm , escrit en lletra cursiva desigual i de vària mà, amb rúbriques, lletres inicials i calderons en vermelló. Té altí;uns fulls picats d'arna i d'altres es- cantonats i adobats amb paper més modern, però tots de lliçó integra. Reliigadura del s. xviiè o xviiiè en bada- na groguenca, com tots els procedents de la Biblioteca Palatina. De les obres llatines que conté no èn tenim fotocòpies i per això ens limitam a enumerar-les senya- lant els fols que ocupen, descrivint només les dues es- crites en text original.

1. Fols 1-96: Lògica nova.

2. Fols 97-102: Lectura compendiosa súper tJrte/n inveniendi i^eritatem » .

3. Fols 103-126: Cornpendium Logice Algazellis.

4. Fols 127-138: Lògica del Gatzell en rims, escrits a doble columna de 30 a 32 versos per columna La lliçó, neta i de bon llegir, corre seguida des del vers 1 al 1504 on s'interromp definitivament al finir el fol 138v . Les divisions, a manera de capítols, que nosaltres hem senyalades amb numeració romana, van indicades en el ms. amb el primer vers en vermelló, a guisa d'epí- graf, i el segon amb caplletra també vermella com si començàs la matèria corresponent. El text té poques esmenes, i aquestes, gairebé totes, del mateix escriba, salvant algun mot precedit de «aF» (aliter) qui sembla d'altre corrector o mestost glossista, potser coetani.

5. Fols 139-160: Modus applicandi nouam logicam ad scientiam iuris et medicinae. Els plecs primers estan trastocats, puis l'obra no comença al fol 139, sinó 17 fols més envant segons nota marginal posterior.

6. Fols 161-174: Ars iuris.

7. Fols 175-178: Liber consequentia (?) fidei et intel- lectus.

8. Fols 179-183: Demonstratio per equiparantiam.

310 RiMs

9. Fols 183v-187: Utrum çeritates fidei catholice sint per viam rationis inquirende,

10. Fols 188-206: Art amatwa, fragment. Comença amb la invocació en vermelló;^ segueix el text, escrit tot d'una mà a pàgina plena, d'unes 26 línies espaiades: lletra clara, rúbriques vermelles, sense caplletres ni cal- derons. També hi ha correccions del mateix escriba, però més del glossista esmentat, amb afegits inícrlinears i marginals. El text roman interromput al final del fol 206v, 2

11. Fols 207-212: Prosa llatina.

7. M

Munic: Bayerische StaatshibiiotI\ek, ms. lat. 10.504*

Bell volumet molt ben conservat, en 24 fols de per- gamí de 23X13 cm., escrits amb tinta negra intensa a doble columna i a 33 línies per columna, de lletra semi- gòtica trecentista molt ben traçada, tota d'una mà, amb inicials i capitals bicromes de bon dibuix i perfils nets, rúbriques vermelles, calderons blaus i vermells alternats. Està relligat en badana groguenca com tots els proce- dents de la Biblioteca Palatina.

Conté:

1. Fol 1-14: Compendiosus tractatus Raymundi De Articulis Fidei Catholicae, de i^'ulgari in latinum trans- latiis. Segons l'explicit aquesta versió fou feta a Mallor- ca, al mes de juliol de i'any 1300.

2. Fols 15-24: De oració (Part V de Medecina de pec- cat). Es el còdex princeps d'aquesta Part, i l'hem pres per base d'edició. La lliçó corre íntegra i seguida, sense correccions ni esmenes gairebé. Al fol 19r entre els ver- sos 5221-22 i 5248-49, i al fol 22v entre els 5672-73, resta l'espai d'un vers en blanc, ocupat per una línia geomètrica lleugerament sinuosa, indicant que la lliçó no es trenca. Als fols darrers hi ha postilles o notes mar- ginals indicatives de la matèria del text. El darrer fol té els blancs marginals retallats i està adherit a una fulla de paper, però el text resta íntegre i ben llegible.

1. A les dues primeres línies hi ha algunes lletres borroses illegi- bles — 2. Cfr. el nostre vol. XVII, p. xv del Proemi, sigla b, on cal rectificar el contengut dels fols 139-187 segons el que donam açí

Bibliografia 311

8. P

Mallorca: Biblioteca Provincial, ms. R. L. 283

Bon ms. en 76 fols de pergamí de 256X285 mm. amb numeració aràbiga posterior, escrits d'una sola mà a ducs columnes do 35 línies, lletra gòtica clara i bona, rúbriques vermelles, capital a tres tintes formant orla marginal, caplletres sòbries i elegants de bessó vermell amb perfils blau clar i blau fosc amb perfils vermells, alternant. Va relligat en pergamí^ .

Conté:

1. Fols 3-74: Taula general. Comença al foi 3 amb la invocació en vermelló; manquen els 1 i 2, qui devien contenir les quatre figures, però no en resten vestigis, i també manca el 4, interrompent la lliçó: després segueix aquesta sensa llacuna fins al final. Els fols 68-71 tenen la numeració alterada; al 72^ acaba l'obra, i els 73-74 contenen, a manera d'apcndices. De les condicions del primer coronel de la taula i De les condicions del primer coronel de la tersa figura, sense lletra capital i les dues rúbriques en vermelló, com els calderons

2. Fols 15-16: Peccat d'Adam, lliçó bàsica de l'edició. Comença, sense títol, amb majúscula senzilla en verme- lló: cl text corre complet, a vers per línia, amb calderons divisoris en els naragrafs. Els dos fols estan molt casti- gats d'humitat, i en alguns mots la lliçó es difícil. El dar- rer té el verso, en blanc, adherit a la coberta, segura- ment per evitar que es malmetés més.

9. H

Milà: Biblioteca Ambrosiana, ms. H. 8 inf.*

Bon volumet en 123 fols de paper de 21X15 cm. nu- merats posteriorment amb guarismes, de bona lletra cur- siva grossa, escrits a pàgina plena a raó de 18 i 19 línies, amb capitals bicromes perfilades sòbria ment, rúbriques vermelles, majúscules o calderons en blau i vermell al- ternativament. Va relligat en pergamí encartronat.

1, També el tenim descrit en el nostre vol. XVI, pàg. xvii del Proemi, sigla A

312 RiMs

Conté:

1. Fols 1-50: Hores de Sancta Maria, en prosa. ^ Man- quen els quatre primers fols d'origen, suplits al xviiès., però ara mutilats, deixant el text amb les corresponents llacunes. Al fol 5 comença l'escriptura antiga amb la í'oliació seguida, tot i que manca un fol entre els 6 i 7, i que, fins al 13 inclús, venen amb orde alterat per mal plegament del quadern; En tota la resta la lliçó corre seguida, amb la particularitat de començar els versicles amb majúscules blaves i vermelles, alternativament, en lloc de calderons. El fol 50^ resta en blanc.

2. Fols 51-72: Libre de consolació dermith. Es el text prínceps d'aquesta obreta,^ íntegre i complet. Els parà- grafs intracapitulars van separats per calderons ací i en tota la resta del ms.

3. Fols 73-78: Peccat dadam. Comença, sense títol ni cap indicació gràfica, com si fos continuació d'una línia anterior, amb aquell prefaci glossa que anotàrem en el lloc corresponent.^ Segueix la lliçó a vers per línia, amb els paràgrafs precedits de calderó i separats per una línia en blanc.

4. Fols 79-123: Oracions e contemplacions del ente- niment. No coneixem altre text d'aquesta obreta, i això sol basta per revelar el seu interès. Llàstima que un cor- rector desaprensiu l'adulteràs amb esmenes, raspadures i addicions apòcrifes.'* Mai li perdonarem! La lliçó, sal- vant aquestes tares, es seguida i completa. Acaba al fol 123r , del qual només ocupa 5 línies.

10. N

Madrid: Biblioteca Nacion?!, ms. 11.559 (abans 1 i 171)*

Bell volumet del s. xivè -xvè , en 139 fols de perga- mí de 121X^6 mm. a gran marge, sense foliació, escrits d'una mateixa mà els 127 primers i d'altra els restants,

1, Publicades en el nostre vol. X — 2. N'ha publicada una edició crítica la D^a M Sponer, de Berlin a Estudis Franciscans (Revista tri- mestral), vol. 47 — Barcelona-Sarrià, 1935. Abans n'havia publicada una altra P. Barnils en Boletin de la R. Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona, t. VI, 1914-3. Vo!. XÍX, p. 65, nota * — 4 Vegi's el que en diguérem en el nostre vol. XVIII (Proemi, p, xxv), on va pu- blicada l'obra

Bibliografia 313

a 20 lífiies per pàgina, amb caplletres lleugerament iilu- minades, de bessó blau i vermell alternant, rúbriques en vermelló, i sense calderons. Se conserva en bon estat, va relligat en pergamí amb el títol «Cent noms de Deu» al llom i tres fols de guarda davant i darrera amb dibui- xos astrològics, i a un dels fols de guarda l'indicació « Es del uso de D. Juan Bautista Estrader, acolito J^T^^-- Per temps fou del famós Marquès de Santillana.^ Al fol 1 lii ba ei segell de la Biblioteca, repetit en altres fols. Conté:

1. Fols 1-98: Cent NOMS DE Deu, amb capital illumi- nada; els versos (de tres stiquis dividits per un punt) es- crits a línia plena, com a prosa, trencant línia cada un a la terminació, i començant-ne de nova el subsegüent amb majuscletes bicromes a guisa de calderons. El cent noms o títols capitulars estan en llatí.

2. Fols 99-118: Hores de nostra Dona, escrites a vers per línia. La lliçó acaba al fol 118^ amb el vers 629 («Les .vij. hores son finides») quedant truncada la lliçó, però mancant només els tres versos darrers.

3. Fols 119-128: Contenen una sèrie de definicions curtes, no luUianes, de matèria misceliània a saber: 1. «De articles» 2 ; 2. «De les uirtuts»; 3. «De .vij. peccats mortals»; 4. «De les tres leys»; 5. «De les .vij. arts libe- rals», subseguint, sense divisió, la d'altres noms i coses casuísticament. Acaben al fol 128"^ on, amb les quatre línies primeres, fineix l'escriptura de la 1*" mà.

Fols 128-139: 1. Una antífona amb versets i oració ad beatum Raymundumy seguida d'altra antífona i ver- sets, ^ qui revelen com en el xv^ segle ja se li tributava

1. L'ha descrit el P. Martí de Barcelona (a. c. s.) en Estudis Fran- ciscans, vol 45, p. 388-Barcelona-Sarria, 1933, i abans d'ell J. Mas- só i Torrents en VAdició a la Bibliografia esmentada, d'on hem presa part de les nostres notes — 2. Hi van compresos Manaments, Sagra- ments (fins ací en forma dialogada de pregunta i resposta), alguns Dons del Sant Esperit, i d'altres - 3. Diuen així: «Raymundus mun- dus preciose laudis abundus. doctor profundus regnat sine fine iocun- dus. f . Collaudabunt multi sapienciam eius. li'. Et usque in seculum non delebitur nomen eius. Oremus Deus qui pro niundi huius te- nebris illustrandis beatum Raymundum doctorem {aquest mot raspat I corre^íí martirem) tu um doctrina mirabili tue sapiencie illustrasti. |)resla eccksie tue. ut eius illustrata doctrinis. propulsis erroribus et tencbris viciorum. per viam virtutum incedat. et ad te memoràndum

314 RiMs

culte; 2. uns versos a la Mare de Deu;^ 3. «La recomen- dacio de sant ancelni»; 4. Oracions de sant Toinàs d'A- quino i anònimes, en català, per abans i després de la comunió. 2

11. A

Maüorca: Biblioteca paríicular Aguiló*

Bon exemplar de darreria del s. xivè o primeria del XY*^ en 59 fols de pergasní sense numerar (potser amb la numeració retallada al relligar-lo) de 233X167 mm., tot molt ben escrit d'una sola mà, a dues columnes de 33 línies, amb caplletres bicromes, invocació i rúbriques vermelles, calderons blaus i vermells alternats. El revers d'alguns fols, ençà i enllà, no relé be la tinta i l'escrip- tura presenta un aspecte borrós pulverulent qui fa la lliçó difícil. Al fol Ir hi ha ben dibuixat i colorit l'escut heràldic de la família Bacó i el {^erso resta blanc. Va re- lligat en pergamí.^

Conté:

1. Fols 2-53: Arbre de Filosofia clamor. Comença el text, a seguit de la invocació, amb capital ricament exor-

intelHgenduna et amanduni iugiter conualescat. per do. amen? Do- ctor erat gratus Eaymundus lull sicque uocatus. Maioricis natus est et tiimba tumulatus. jf . Annunciauerunt opera dei, l^'. Et facta eius intellexerunt. Cfr. Disertaciones Históricas del B. Raymvndo Lvllio (del P. Costurer), Mallorca, 1700, pp. 116-118, notes 57-60 1. Aue marià, deus te sal uerge marià

Rosa de caritat per deu lo pare obumbrada

Liri de virginitat per lo sant sperit sposada

Viola de humilitat mare del fill de deu appellada. Verge benauenturada

En lo vostre cors sant e sagrat

Vertaderament ses {corregit se a) encarnat

Lo fill de deu benauenturat.

Prech uos uerge marià que la anima mia

e tot lo meu cors vos sia comanat, amen, 2. Segons l'esmentat P. Martí (ens manquen les fotocòpies dels 9 fols darrers). El Sr. Massó diu que al 134 amb lletra d'altra mà diu: «No- ta que en la missa solenne son representades vint coses per les quals es significada la vida de nostre senyor Jhesu Christ>; i al 139, en ver- melló i lletra més moderna: íHoras deuotisimas dels cent noms de Deu. axí mateix y son les hores de la Verge Maria fetas per maestre Ramon Lull doctor illuminat> — 3, El descrivirem en el vol. XVIII, pàg. XX (Proemi) amb la sigla A, on trobareu altres detalls

Bibliografia 315

nada a quatre colors (besscS blau i car mini amb perfils morats i coralins), i segueix la lliçó íntegra, amb la par- ticularitat que en les qüestions damor^ cada una va pre- cedida del mot «Q**» en tinta vermella amb ralietes morades i en tinta blava amb les ralietes vermelles, al- ternativament, a guisa de calderons. Acaba el text a mitja columna segona del fol 53^" i tot seguit ve

2, Fols 53-54: Del cakt de Ramon amb caplletra bi- croma, escrit a vers per línia amb les estrofes separades per calderons, i fineix a la primera columna del fol 54^' , de la qual només ocupa les 9 línies primeres.

3. Fols 54-59: «Del consilii que ffeu Maestre Ra- mon lull malorquí», escrit a vers per línia, amb capital blava i profusió de perfils vermells qui s'estenen per tot el marge esquerre: les estrofes separades per calde- rons. Acaba la lliçó al fol 59^, mancant els tres versos finals, o sia la darrera tornada, per arrencament del darrer fol.

12.

Roma: Convent de sant Isídor i sant Patrici, ms. i i8*

Volum en cv fols de paper de 213X^4^ mm., foliats amb numeració romana al i^erso i fins al xxxv al recto, amb rúbriques, caplletres i calderons vermells. Hi ha notes posteriors de posseïdois, entre elles una, al fol darrer de guarda, de Mn. Gabriel qui el comprà a 12 d'abril de 1485. Relligat amb cobertes de post malmeses amb indicis de pell verda.

Conté:

1. Fols 1-34: Libre dintenció, amb la glossa inicial «Aquest libre qui primer se seguex es de la primera e segona intenció lo quall ^ depertit en .v. parts. ..»^

2. Fols 35-38r : Peccat d'Adam, amb aquell introit glossàstic que posen gairebé tots els mss, a saber: «A- quests verssos deuall scrits qui son per nombre .CC. feu lo venerable mestra ramon lull a perpeya a raquesta delí rey de Mallorques qui no volia ha saver...^ » etc.

y

1. Corresponents a la segona secció De les Branques damor — 2. Cfr. el ms. 4, (pàg. 305, núni. 6) — 3. Els altres exemplars diuen qui volia saber

316 RiMs

3. Fols 38v-49: «Aquest libre qui après se saguex feu mestre ramon lull lo qual se apella Libre de consolació d ermita^.

4 Fols 50-105: Obres de sau Bernat de Claresvalls.

13.

Roma: Biblioteca Cliigi, ms. E. 4-j 18*

Manuscrit de la darreria del s. xiv^ o primeria del xvè en 96 fols de paper de 215X1^5 mm., amb rúbri- ques i caplletres alternades en blau i vermell.^

Conté:

Fols 1-2: «Cant de Mestra Ramon lull de Mallorques lo qual se canta per manera de salmodia» . Acaba al fol 2v : «A procurar sos honraments. Arnen», sense la Laus et honor final, i a continuació,

Fols 2v -12: Rúbriques dels Cent noms de Deu, com- pletes, fins al fol 3v , restant en blanc els 4-12, destinats potser a escriure-hi el text.

Fols 13-96: «Tahula generalis magistri Raymundi llulL Aquest libre es apellat Taula general feta e ordo- nada...». Al 13^ hi ha les quatre figures (la quarta gira- tòria), al 14r «Principia generalia», al 14v «Principia accidentalia», i al 15 comença el text, tot en llatí. L'ex- plicit data l'obra a Tuniç-Nàpols en l'any 1292.^

14. R

Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, ms. Ripoll, 129*

Exemplar voluminós, de miscel•lànea,^ del qual sola- ment ens interessa el contengut dels

Fols 186-187: Coment del Dictat de Ramon, fragment inicial. A manera de títol, amb lletra gòtica monacal, diu: «Audiuimus vocem». Després comença, amb lle- tra diplomàtica: «A conexer Deu en lo mon Comense lo dictat de Ramon», i segueix l'introit o pròlec, a vers

1. El publicà en gran part Karl Bartsch. Zur catalanisdien Litte- ratur en e\ Jahrbuch fur romanischen Litteratur, XI, pp. 61-64 (Cfr. Massó i Torrents, / c.) — 2. El text que tenim publicat (vol XVI) la (lata en 1293 — 3. El té descrit en Massó i Torrents en V Anuari es- mentat, lletra c, pp. 206-208, Cfr. J. Rubió i Balaguer, Estudis Universitaris Catalans, IV (1910), pp. 124-128

^

Bibliografia 317

per línia i a una vintena de línies espaiades per pàgina. La lliçó s'interromp al vers 32 («Qui en .j. deu demostre trinitat»), restant en blanc un espai de cinc línies, al peu del fol 186v , destinat segurament als 8 versos íinals del pròlec, el contengut dels quals no es objecte del Co- MENT. El IB?!" comença: «De exposicion dels coniensa- ments dest dictat» a manera d'epígraf, i segueix a línia plena «(C)om casqune proposicion d aquest dictat...» amb la caplletra buida: també manca aquesta en el pri- mer paràgraf d'exposició. El text cessa definitivament amb el fol 187v , a les paraules «E en aytal conueniencia es». Aquest fragment té prou importància perquè bona part d'ell manca en l'únic ms. qui conté l'exposició, i ens ha permès completar el text gairebé de tot.

SEGLE XVè

15.

Barcelona? Abans Llibreria Babra, ms. qui fou deu J, A. Prohens, de Mallorca*

Volum ben conservat, en 115 fols útils de paper i pergamí de 200X1"^^ mm., escrit d'una sola mà en lletra clara i polida, amb rúbriques i caplletres llises en ver- melló. Fou relligat en pergamí en el s. xviiiè . retolant-lo al llom: «Lull Objras devo^tas en | verso I M. S.», i a un dels fols de guarda s'hi afegí una taula amb l'epígraf: «Lull. Molts e diffarents versos molt deuots a diffarents assumptos>.^ Avui no sabem qui'l té ni on para.

Conté:

1. Fols 1-Ó6: Medicina de peccat. Tota l'obra es es- crita a dues columnes i a vers per línia. Comença amb la invocació: «Deus ab vostra pietat ffaç medicina de peccat» i segueix el text complet fins al fol 66r on fineix, a la 1* columna, amb el darrer vers «E per sa amor sia amat», seguit de l'explicit vulgar «Finito libro laus sit et glòria xpo. amen».

2. Fols 66^-67: Cant db Ramon, no sabem si a pàgi- na plena o a doble columna, però a vers per línia. L'e-

1. El descriví J. Rosselló, Obras rimadas de Ramon Lull, p. 23, i en Massó i Torrents, 1. c.

318 RiMs

pígraf diu: «Comença lo cant de ramon>, i segueix el text complet fins al darrer vers: «A procurar sos honra- ments. Amen», sense la tLaus et honor...» final d'altres manuscrits.

3. Fols 67-68: Les dues poesies intercalades en el L. de Evast e Blanquerna qui comencen: «A uos dona verge sancta marià» (cap. 76) i «Senyor ver deus gloriós» (cap, final). En el ms. estan unides com si fossen una sola i van escrites a vers seguit, com a prosa, i a doble columna, llevat de la darrera estrofa («Blanquerna quim sabria dir on dey tener uas nostra | cella on de- sir sol deus haver») qui es escrita a tota pàgina i ocupa les dues primeres línies del fol 68^ . Aquestes poesies van precedides d'una nota marginal moderna qui diu: «Hoc est ex L. Blanquerna cap. 83».^

4. Fols 68-75: Plant de la Verge. A continuació de la estrofa copiada abans, «Comença lo plant de nostra dona sancta marià», a pàgina plena i a vers per línia, complet des del primer vers: «Anaua ab gran goyg la verge marià», fins al darrer: «A uos verge regina coman est xant damors», afegint «Amen».

5. Fols 76-84: «Del consili que feu mestre ramon lull mallorquí». Es complet i escrit a doble columna. Acaba al fol 84v , continuant

6. Fols 84v-87?: Dictat de Ramon, complet també i a doble columna. Els dos versos inicials («A conexer deu en lo mon | Comence lo dictat de ramon») són es- crits en lletra moderna al marge superior. La lliçó antiga comença al vers tercer: «A celis qi dien que prouar».

7. Fols 87v-90r : Peccat d'Adam. Comença amb l'in- troit glossa, afegit posteriorment, incomplet, reglossat i modernitzat: «Aquests versos per nombre dos cents ... se avia a dampnar».^ Segueix el text complet en lletra an- tiga, a doble columna, fins al darrer vers, malament es- crit «Desamor e mi las peccador>.

8. Fols 90v-108r : Desconort, escrit a tota plana i a vers per línia, amb l'introit glossa en vermelló: «Aquest es lo desconort que maestre ramon lull feu en sa uelle- sa,..>3 Segueix el text complet, qui acaba amb l'explícit

1. Se refereix a l'edició de Valencià de 1521 — 2. Vegis al vol, XIX, p. 65, nota* - 3. Ibidem, p. 219, nota 1

Bibliografia 319

«Ffo fet a glòria e laor de nostre senyor deu ihesu xpist. layn M.CG.Lxxxv.».^

9. Fols 108v-115: Hores de nostra Dona, a pàgina plena i de lliçó integra.

Aquí acaba pròpiament el cançoner o antologia de Ramon Lull. Segueixen dos fols de paper numerats 116 i 117 i un de guarda en pergamí sense numerar. ^

16. I

Roma: Convent de St. Isídor i St. Patrici, ms. 1/43*

Volum en bon conservament, de 220X1 5C) mm. en 58 fols de paper numerats, però repetit el 40 (la foliacio només es de 57). Es escrit tot de la mateixa mà, a pàgi- na plena de 25 línies generalment,^ amb lletra clara i neta, rúbriques vermelles i caplletres- senzilles, totes iguals i també vermelles.

Conté:

1. Fols 1-14: Libre què deu hom creure de Deu, com- plet. Comença: «Deus per vostra vertut veritat e amor comensa aquest libre... Con molts crestians sien que no saben aqueles coses les quals son tenguts a creure de deu..,». Està datat «en erminia. en le ciutat de alleas. en lo mes de gener en lany de la encarnació... M.CCC.i.». A continuació segueix, de lletra potser coetània potser de primeria del s. xviè , una nota qui diu: «Aquest libre es de fra ramon pujol ermita de sen honorat» (Randa). * Creim que es autógrafa del posseïdor, com també les no- tes i postilles marginals que hi ha als fols 9, 10 i 12.

1, Ha d'esser mcclxxxxv — 2. El 116 es tot blanc; el 117r també es blanc i al cerío hi ha el començament de l'Evangeli de sant Joan: *En lo començament era paraula e la paraula era enues deus...>, qui ocupa mitja plana; al recto del fol de guarda, ocupant-ne uns tres quarts, hi ha clos .vij. goits de la uerga niaria en pla ... e foren reue- lats sent tomas de canturberi>, qui comencen: «Alegret mare de deu car la tua glòria sobre puia la glòria de tots los sants.,.», i al verso, una part del cant dels tres Joves («Beneyt es senyo deu dels pares nostres.,.») i dos paragrofs o fragments qui comencen: «Deus vnitat trinitat virtus. unitat de essència trinitat de persones...» i «O Regina mare de deu verge gloriosa loe benesch la tua bontat...», ocupant també uns tres quarts de plana — 3. En els 14 fols primers la lletra es més menuda, i el nombre de línies fluctua entre 25 i 30 — 4. En Massó i Torrents diu que també en fou posseïdor «el bisbe» Bellver»: no tenim fotocopia del fol on consta

320 RiMs

2, Fols 15-57: Cent noms de Deu. El text primitiu comença sense invocació, però una mà posterior, potser del s. xviiè , l'afegí al marge superior. D'aquesta mateixa mà hi ha notes marginals, ençà i enllà, i àdhuc correc- cions arbitràries de mot modificant conceptes, cuidant fer-ne més precisa la expressió teològica. N'hi ha també, poques, de l'escriba copista, salvant omissions. El text es complet. Els paràgrafs del pròiec van separats per calderons; els versos, escrits a línia plena, per majuscle- tes, i els stiquis de cada vers per punts. Els títols o noms dels psalms estan en llatí com i també la Laus et ho- nor..,, omesa al final dels psalms i posada, una vegada per totes, al final de l'obra a continuació del darrer vers.

17, 1

Roma: Convent de St. Isídor i St. Patrici, ms. 1/103*

Bell exemplar i molt ben conservat, en 47 fols litils de paper, de 282X212 mm., escrit tot de la mateixa mà a pàgina plena^ de 36 a 37 línies, lletra atepida, clara i ben feta, amb calderons i tocs vermells, sense caplletres, sustituïdes per grans calderons. Va foliat amb numeració aràbiga qui ens sembla posterior, ^

Conté:

1, Fols 1-19: CoMENT del Dictat de Ramon. Encap- çala el fol 1 el nom «ihs», i comença el text, precedit de calderó capital. El fol està mutilat mancant-li gairebé la mitat inferior, sustituïda per una trinxa rectangular de paper blanc qui oculta les vores irregulars de l'es- queix. Al verso comença l'exposició, en prosa, truncant- se la lliçó a l'esqueix (línia 20), romanent, a dreta, la dels extrems de les línies fins a la 27 i mancant de tot la resía. Al fol 2r reprèn la lliçó qui corre seguida fins al final. En el bianc sobrer dels dos darrers versos a ex- posar de cada capítol, exceptat el primer, una altra mà potser del xviè s. hi afegí els dos versos de conclusió final omesos per no ésser objecte d'exposició. Al 19r acaba el CoMENT,"i al peu de l'explícit, el mateix addicionador hi afegí part dels darrers versos del Dictat, també omesos

1 Fora Pecgat d'Adam — 2, Ja el descrivirem en el nostre vol. XVIII, pag. xxxii del Proemi

Bibliografia 321

en el text per no freturar d'exposició, a saber des del 256 («Mostrat auem per gran raso») fins al 263 («de • M.CC.XC. nou»). AI i^erso hi ha mitja plana en llatí, de lletra del doctor Bellver. ^

2. Fols 20-42: Oracions de Ramon. Sota la invocació hi ha la nota «Est beluerii» de lletra del s. xviè. El prò- lec i les rúbriques capitulars van precedides de caldero marginal, i a continuació d'aquestes l'addicionador del xviè , ens sembla, afegí en guarismes, la numeració res- pectiva precedida del mot «Capitul» en el primer i «Capi.» en els altres. Hi ha poques correccions de l'es- criba copista, però n'hi ha, ençà i enllà, d'altre correc- tor del s. xviiè , cuidant donar major precisió teològica al text. La lliçó, completa, es closa per l'explicit: «Hic liber est scriptus | Qui scripsit sit benedictus amen».

3. Fols 43-44: Peccat d'Adam. Comença sense títol, ni el prefaci glossa d'altres mss., ni caplletra ni calderó inicial, i segueix la lliçó íntegra, a dues columnes i a vers per línia. Acaba a la 2* columna del 44»^ , només ocupada pels 10 versos darrers, seguits de «A M è N».

4. Fols 4-fv-47: Hi ha una oració a Jesu Christ qui sembla incompleta, potser d'algun lullista, sense títol, però amb caplletra, única en el ms., i altra «Oratio ad crucem» fragmentària i d'altra mà,^ en català italianit- zat, qui ocupa el fol 47^ , però sense esser-ne el verso primitiu, sembla, sinó un adherit amb el marge dret i els íinals de línia retallats. Segueixen 5 fols en blanc.

- 18. V

Roma: Biblioteca Vaticana, ms. lat. 9.344*

Volum de 229 fols, numerats, de paper i pergamí (manquen però els 13 primers), de 217X148 mm., escrits d'una sola mà, de bona lletra i a unes 42 línies per pà- gina, amb capitals en blanc, caplletres senzilles i rúbri- ques d'una sola tinta, potser vermella.

1. La tenim coneguda per manuscrits d'ell que posseím — 2. Lle- tra del addicionador del s. xvi^. Vegi's el començament i acabatall de la 1* en el vol, XVIll, ib., nota 2 (cSobre alt e sobiranament honra- dor...»); la 2* comença: <Tot poderós deu a tu reguarden los nos- tres suspirs...» i acaba: «... signor car intram in les aigües del peccat et per les cadenes...* (el darrer mot illegible)

322 RiMs

Conté:

1. Fols 14-73: Liber de jentili cl tribus sapientibus, encapçalat amb el nom «Jhesus».

2. Fols 74-102r : (Al marge: g." Liber quinf/ue .sa- pientum). Es la Disputatio quinqué hominurn sapientum», segons resa la invocació. Datada a Nàpols en 129^.

3 Fols 102v-108r : Liber Sancti Spiritus, escrit pro- bablement a Mallorca, en la primera època de produc- ció quan l'autor encara no datava ses obres.

4. Fols 108v-lllr : Liber «per quem quisque potest discernere que lex melior maior et clarior ac verior ha- beatur». Datat a Mallorca, febrer de 1313.

5. Fols lllv-115: Liber «qui est de participacionc xristianorum et sarracenorum. . . » . Datat a Mallorca, juliol de 1312.

6. Fols 116-117: Liber differencie correlatiuorum di- uinarum dignitatum. Datat a Mallorca, juliol de 1312,

7. Fols 1 18-121 r: r Liber qui est de conueiiiencia quam habent fides et intellectus in obiecto*. Datat a Montpeller. mars de 13G9?

8. Fols 121V-137: Liber «qui est de disputatione in- tellectus et fidei». Datat a Montpeller, octubre de 1303,

9. Fols 138-148^' : Liber ^ad probandum aliqaos ar- ticulos fidei catholice per sillogisticas raciones». Datat a Gènova, febrer de 1304 {ab In.).

10. Fols 148^-181: € Liber de disputatione fidelis et infidelis*, altrament dit Disputatio fidelis et in fidelis, obra escrita a París pels volts de 1286, quan encara no posava data.

11. Fols 182-189: DESCONonr, complet, encapçalat (fol 182»' ) amb el prefaci glossa: «Aquest es lo dcsco- nort... moltes e diuerses vegades».^ Al í^erso comença el text amb capital buida, com totes les altres, escrit a línia plena, però trencada la darrera de cada estrofa: aquestes comencen amb caplletra i els versos amb majuscletes, separats per un punt, sense calderons. La lliçó es com- pleta i acaba al fol 189v (del qual només ocup^ 4 línies) amb Texplicit «ffo íet a glòria e a labor de nostre senyor deu en I any Mil docents vuy tanta sinch» (ha d'esser 1295). Segueix a continuació

1, Vegi's en el vol. XIX, p. 219, nota 1

Bibliografia 323

12. Fol 189v : Del cant de Ramon, complet i a línia seguida: el versos comencen amb majuscleta i les estro- fes amb majuscleta precedida de calderó, uns i altres separats per punts. Acaba al mateix fol amb la Laus et honor... final, tota en llatí.

13. Fols 190-l91r : Dictat DE Ramon, també complet: els versos separats per punts i començats amb majuscle- ta, sense calderons; les rúbriques capitulars dins l'espai sobrant de la darrera línia del capítol o pres de la pri- mera del subsegüent, sense deixar gens de blanc enlloc; el capítols amb caplletra llisa

14. Fols 191^-293: «Istud est prohemium magistri thome lemiesier canonici atrabatensis in medicina ma- gistri et hoc supra librum gentilis et trium sapientum».

15. Fols 204-207: «Del consili que feu maestre Ra- mon luyll mallorquí», complet: rúbriques en els espais intracapitnlars, versos i estrofes a línia seguida i només separats per punts. ^ Acaba al fol 207^ del qual només ocupa 5 línies i l'extrem dret de la línia 6. Aquesta co- mença^ com si continuàs el text anterior, amb la invoca- ció de l'obra següent.

16. Fols 207^-229: Liber súper psalmuni Quicumque vuit salvus esse, també amb les rúbriques ajustades dins Tcxtrem dret de ia darrera i primera línia dels capítols, i calderons en els paràgrafs, Indatat.

19. C

Roma: Biblioteca Corsini, ms. 44. A, 3* (abans 1.362)

Volum de 15-|-274 fols de paper (8 de blancs al mig) de 303X225 mm., amb numeració romana coetà- nia, escrits a ducb columnes d'entorn 34 línies cada una, lletra no massa ben feta, tota d'una mateixa mà, amb rúbriques i caplletres vermelles generalment, algunes blau-verdoses, i omeses totes en el darrer terç del llibre, lli ha alguns dibuixos i va relligat en pell verda.

Conté:

1. Fols k preliminar: «Opera Raymundi Lullii». El verso i tot el .j, numerat, en blanc.

1. Una mà posterior afegí calderons entre les estrofes, quasi per- tot arreu, oblidant tanmateix els del capítol «De satisfacció» i d'altres ençà i enllà

324 RiMs

2. Fols vj-xij?: Llegenda de Sant Silvestre.

3. Fols xiij-CCxxxiv: Llibre de les maravelles encap- çalat amb la taula de rúbriques.

4 Fols GCxxxv-CClvij: Lihre contra Antixrist, amb les caplletres en blanc i sense calderons. El text, com- plet i net, acaba al fol 257^ , i en segueix un en blanc, que una mà posterior numerà «257» en guarismes.

5. Fols CClviij-CClxx: Lògica del Gatzell, de lliçó completa, única que tenim; text net i sense esmenes. Els capítols, o si voleu paràgrafs, que hem encapçalats amb numeració romana, tenen la caplletra buida.

6. Fols CClxxj — ...?: Fragment d'una obra qui co- mença: «Deus es aquell ens en qui bonesa granesa eter- nitat poder sauiesa volentat. ..».

20.

Barcelona: Biblioteca Universitària, Ms. 21-4-27

No coneixem aquest manuscrit ni la seva descripció. La llarga incomunicació amb Barcelona ens ha impedit d'obtenir-ne notícies concretes. Només sabem que conté els Cbnt noms de Deu, i que es del xvè segle.

21. L

Londres: British Museum, ms. Add. 16.430*

Volum en 4^ menor, de 84 fols de paper originària- ment, ara 82, amb numeració aràbiga seguida desde el 2, car manca el primer, fins al 83, iot i mancar-ne un altre entre els 70 i 71, escrits tots d'una sola mà a pàgi- na plena i a 27 o 28 línies generalment, lletra clara però no massa ben feta, caplletres buides, calderons només en els quatre fols primers i rúbriques enteres pertot, en vermelló, ens sembla. Els fols van encapçalats amb els noms «ihs marià» en el recto i verso. A un de preliminar hi ha les notes: «Ex codicibus Joannis Angeli Ducis ab Altaemps» (els tres mots darrers tatxats), i jf Filosofia d'Amor in lingua Catalana», totes dues en lletra corrent del s. xvnè o xvniè .^

1. Podeu veure altre» detalls en la descripció que en férem en el nostre vol. XVIII, p. xxi (Proeini) sots la sigla B. En aquest ms. i els dos següents, a l'angle esquerre superior del fol prelinunar qui fa

Bibliografia 325

Conté:

1. Fols 2-81: Arbre de Filosofia damor, amb les lla- cunes dels dos fols que manquen, (el 1 i Tentre 70 i 71).

2. Fols 82-83: Del cant de Ramon, escrit amb més bona lletra, a tota plana i a vers per línia. Acaba amb l'explicit: «Laus tibi sit xpe, quem liber explícit iste».

22.

Londres: British Museum, ms. Add. 16.431*

Bon volumet en 4* menor de 140 fols útils de paper, atnb numeració coetània romana la primera mitat i arà- biga la segona, escrits en bona lletra gòtica d'una sola mà, a tota plana i 22 línies per plana, amb caplletres llises i rúbriques en vermelló, al parèixer, i gairebé sense calderons. ^ Hi ha tres fols preliminars fora de numeració: el primer nota que el ms. fou «Ex codicil^us Joannis Angeli Ducis ab Altaemps» (tot tatxat fora els dos mots primers) | «Libro spirituale in lingua Portughese» en lle- tra del s. xviiè o xviiiè ; el segon du notes mig esborra- des ^ i el verset: «In exitu israel de agipto Domus Yacop de po», i davall, un cor dividit horitzontalment amb una espasa vertical infixa; el tercer diu: «Aquest libre es den m\ laneres», repetit més avall amb l'addició «quill? tro- barà 3 reals de tropias aurà>, tot en letra del s. xviè .

El ms. conté:

1. Fols i-lxxvj: Libre de home (les dues parts prime- res). La lliçó es completa i l'escriptura neta, salvant les omisions involuntàries el mateix copista al marge gene- ralment; però un corrector gairebé coetani esmenà i glossà sovint el text, cancel•lant i afegint mots interli- nears i marginals o posant-hi notes pròpies. Sort que les cancel•lacions deixen ben llegible el text primitiu.

2, Fols 77-96: Desconort, a tota plana i a vers per línia (no en tenim fotocopies). Acaba al fol 96v amb

de portada, hi ha la signatura actual respectiva, i al peu, la nota d'adquisició de cada un en 184?. En tots tres, al verso de mants fols hi va marcat el segell del Aiuseum

1 . N'hi ha alguns de posteriors ofegats entre paraules no prou sepa- rades — 2. Se pot llegir: «An lo nies de ocíuhre dia de sanct?,.. I del amperador per anar a conquistar?... j piesent a deu agesen victo- rià... I lo amperador ...any i515... , quant serigí Jo sobredit...»

326 RiMs

Texplicit: «Aquest desconort fo fet en la cort de Roma e canta s en lo so de berart», i tot seguit

3. Fols 96^-118: «Assi comensa la tersa part del sobra dit libre del. hom», acabant al fol 118f , no nu- merat, *

4. Fols 118v-128v : Lihre de consolació dermita.

5. Fols 129-140: L. de efficiente et effectu, scil. Dis- putatio inter Raymundistam et Averroistam.

23. L

Londres: British Museum, ms. Add. j 6.432*

Volum in folio de 31 fols de paper, numerats amb guarismes molt esvanits i posteriors, escrits a pàgina ple- na^ d'una quarentena de línies, lletra igual i clara tota de la mateixa mà, amb grans capitals illuminades es- plèndidament, caplletres llises i calderons ben fets, però sense epígrafs o rúbriques capitulars, excepte tres.^ Man- ca el fol 2, i n'hi lia un de preliminar qui diu: «Ex co- dicibus Joannis Angeli Ducis ab Altaeinps (aquests tres mots tatxats i afegit «Carbona») De uiiij et uirtú idio- ma Portughese».^ Relligadura amb armes als plans.

Conté:

1. Fols l-16r : Libre de Intenció, Encapçala l'obra el sumari-taula de D,'* amb lleugeres variants, i tot seguit comença la lliçó del text qui roman truncada per manca del fol 2,^ corrent després seguida fins al final qui's clou amb l'explicit: «Finito libro sit semper laus glòria xpo. Amen. qui scripsit scribat semper cum domino viuat. Amen. Amen. Amen. [a... súper se omnia opera].

2. Fols 16v^-18r : Peccat d'Adam. Al davant va, a pà- gina plena, la glossa tantes vegades esmentada: «Aquests versos deuall scrits qui son per nombre CC...»^ amb la capital llisa (diferentment de les altres), i a continuació segueix el text íntegre a doble columna i a vers per línia, simulant estrofes arbitràries separades per una línia en blanc i precedides de calderó. Les tres darreres porten

1. Fora Peccat d'Adam 2 «Del Preambob, cDels .vij. peccats mortals», «De oració» (L. de intenció) — ^ Ja descriguerem el ms. en el nostre vol. XVIÍI. p xii (Proemi) sots la sigla ü, on trobareu altres detiUs — 4. Cfr. pàg. ;i05, nüm 6 5 Aquest potser fou sus- tituit per un altre romàs en blanc — 6, Vol. XIX, p. 65, nota *

Bibliografia 327

els epígrafs «Demanda», «responsio», «Conclusió», res- pectivament.

3. Fols 18^-24'' : Libre de consolació dermita. A mit- jan recío anterior lii ha la glossa: «Lo tractat deuall scrit se apeíla | libra de Consolació de Ermita | e saguexen se assi les Rubriques». Després, amb caplletra i a tota plana, posa l'introit glossa de D^ amb lleugeres variants, i tot seguit la taula a doble columna: al i^erso comença el text, amb opulenta capital il•luminada, qui corre se- guit i complet, però sense rúbriques capitulars. Acaba amb l'explicit: «ffinito libro sit laus glòria xpo. Amen amen Amen. En lany de nostro senyor Mil CCC xv. fina sos dies mestra Ramon liuU en la Ciutat de Mallorque segons es stat atrobat en hun libre molt antich en lo peu del demunt dit libre o tractat apellat de consolació der- mita. Deo gracias Amen».

4. Fols 24^-131: Vida coetània. La precedeix aques- ta nota preliminar: «Assi deuall se saguex la vida e ac- tes I del Reuerend mestra Ramon Luli>, i a mitjan fol comença el text amb gran capital il•luminada. La lliçó es íntegra i seguida, però el lèxic es sense cap dubte, del s. xvè prou avençat.^

24. J

Roma: Convent de St. Isídor i St. Patrici, ms. 1/71*

Manuscrit ben interessant, de la darreria del s. xvè , en 5 fols preliminars sense numerar i 84 numerats amb guarismes, tots de paper, de 150X103 mm*, escrits d'una sola mà en lletra semidiplomàtica de fàcil llegir, a doble columna el rims i a tota plana la prosa amb nombre de línies variant a cada obra, caplletres senzilles, aigunes en vermelló, el mateix que alguns epígrafs o in- troits. La transcripció es feel i presa de bons originals, però tendeix una mica a modernitzar l'ortografia i el lè- xic. Comença amb una taula de les obres contengudes, qui ocupa el primer fol preliminar.

Conté:

L Fol 2on prelim. «Comensen les rúbriques del pri-

1. r Aquest libra qui après se saguex...». Cfr. p 305, num 5 — 2 Darrerament publicada per F. de B. Moll — Palma de Mallorca, 1933

328 RiMs

mer libre de contemplació», fragment, fins al fol 30 numerat ?

2. Fols 31-34: De oració (V part de Medicina db pec- cat). Comença sense epígraf, i la lliçó es completa: el nombre de línies per columna varia de 53 a 67, els pa- ràgrafs van separats per calderons marginals, i hi ha do- ble foliació 37, però el primer d'aquests dos fols està fora de lloc i li correspon estar entre el 31 i el 32.

3. Fols 35-371' : Hores de nostra Dona. La invocació en tinta vermella, les set hores o parts principals, amb caplletra senzilla, els psalms o estrofes, amb majúscula corrent com la dels altres versos. La lliçó es íntegra i se- guida, a una vuitantena de línies per columna.

4. Fol 37^: Plant de la Verge. «Comença lo plant de nostra dona santa marià | del prolech», sense cap- lletra ni signe gràfic. Acabat el pròlec ve la primera estrofa precedida de calderó, i segueixen les altres inse- parades, però al marge, el mateix escriba potser, hi con- signà la matèria de cada cobla. El text es incomplet, truncant' se la lliçó al final del fol (vers 151), resultant a 77 i 74 línies per columna.

5. Fols 38-41: Desconort, amb l'introit glossa: «Aquest es lo desconort que maestre Ramon lull feu...», tot en tinta vermella, i segueix el text amb caplletra senzilla, les cobles separades per calderons i a unes 53 línies per columna. La lliçó, íntegra, acaba a la segona columna (només n'ocupa el primer quart) del fol 41ramb Texpli- cit: «fo fet a glòria e a honor e lahor de nostre senyor deu en lany .M.CC.lxxxv.» (Cal corregir 1295).

6. Fol 41 r (2" col.): Rúbriques dels Cent noms de Deu, a tres corondells, el darrer nom («0 fi e compli- ment I hages pietat de ta gent | e beneix mi ab tos noms cent») seguit de: «Laus et honor essentie dei...», en llatí.

7. Fol 41 v; Del cant de Ramon, complet, amb les estrofes precedides de calderó i els versos espaiats.

8. Fols 42-45: «Del consili que feu mestre Ramon lull mallorquí», en vermelló: text complet, amb caplle- tres capitulars, calderons al començament d'estrofa, i a devers 60 línies per columna.

9. Fol 46: «Deus cum tua altissima clementia incipit Liber de substantia et accidente», escrit a tota plana i datat a Messina, en octubre de 1313.

Bibliografia 329

10. Fols 47-51?: Liber de ciuitate mundi, de lletra posterior i datat a Messina a maig de 1314.

11. Fols 53-56r : Lo .vj. seny lo qual apellam Affa- tus. Manca cl començament amb el fol (o fols) inicial que no sabem si compta o no en la foliació d'ara. L'obra, escrita a pàgina plena d'unes 53 línies, està datada a Nàpols en l'any .xM.CC.lxxxxiiij. «en la vespra de pasca».

12. Fols 56v-57: Peccat d'Adam, amb el prefaci glos- sa: «Aquests versos deuall scrits qui son per nombre .CC....»,^ tot en vermelló: text complet amb els parà- grafs separats per una línia en blanc, sense calderons, i a una cinquentena de línies per columna.

13. Fol 58: Dictat de Ramon, fragment qui compren els versos 1-1 C2, en el rerto, i creim que segueix en el verso (no en tenim la fotocòpia) fins al. cap. V.

14 Fols 59-74?: «Deus qui sots piados e misericor- diós a justs e a peccadors ab vostra gràcia e aiuda faç libre de art de confessió». Obra datada a València en agost de 1317, i doncs no lulliana.

15. Fols 75-84: Mil proverbis.

25.

Roma: Biblioteca Vaticana, ms. lat. 10.275*

Volum en 185 fols útils, numerats, ^ de paper i perga- mí, de 168X125 mm., escrit tot de la mateixa mà a pàgina plena (excepte el Cant de Ramon) amb títols, cap- lletres i calderons vermells, i notes marginals. En fou posseïdor ei Dr, Rellver, segons nota a un fol preliminar. La part baixa del ms. està malmesa d'humitat.

Conté:

1. Fols 1-24: Disputatio secularis et jacobite, apòcrifa,

2. Fols 25-26: Un rescripte del rei Martí sobre la In- maculada Concepció de Maria Santíssima. ^

3. Fol 26v : «Cant de mestre remon luU de malorques lo qual se canta per manera de salmodia», incomplet. La lliçó s interromp al vers 68: «A la fi res no...». A mes d'aquest vers truncat, en Massó i Torrents transcriu

1. Vegi's al vol. XIX, p. 65, nota * - 2. N'hi ha 201, però els 16 darrers romanen en blanc — 3. Publicat pel P Gazulla a Boletin de la Acadèmia de Buenas Letras de Barcelona, t. IV', p, 120

330 RiMs

el 1: «Som creat a ésser mes dat», i el 67: «Hom que vay culint gran be far». Comparant aquesta lliçó amb la del nostre text, es veu que es prou defectuosa. M

4. Fols26v-37: Vida de Ramon LuU, de rAnònim ^ coetani, en llatí.

5. Fols 38-40: «Liber sextus de institutione et pecu- liaribus gestis monachorum carmelitarum»,

6. Fols 41-45: «Expositio Ave Maria ? facta a beato Tlioma», seguida de «Constitutio synodi Basileensis de Immaculata conceptione Virginis Maria».

7. Fols 46-102?*: «In nomine unigeniti Marie virginis incipit tractatus de conceptione eiusdem inuiolate Marie «* editus a fratre Petro aureoli ordinis minorum...>. If

8. Fols 103-158: «Jhs. A honor et glòria de la verges Maria fas aquest libre appellat benedicta tu in mulieri- bus...». Datat a València, a les kalendes d'octubre de 1335, i doncs no lullià. (Vegi's en el nostre vol. X).

9. Fols 159-160r : Oració «de adorar lo preciós cors de ihesu xrist», treta del L. de Evast e Blanquerna, (Cap. IX, 5), i una altra que ignoram quina sia.

10. Fols 160^-181: «En lo nom de la santa trinitat pare fill e sant sperit e de la sagrada e molt humil verge mare seua sia lo nostre comensament e la nostra fi Amen | Assi comença .i. sollempna e molt contemplació [sic) e deuot tractat del special misteri de la molt alta... lo qual ha fet e compost lo molt honorable e molt reue- rent maystre ramon lull maystre en sacra theblogia,.,». Creim que es tracta del L. de conceptu {>irginali tengut per apòcrif.

11. Fol 181v -,.,?: Diverses oracions.

Segueix una certificació del notari Mateu Nebot que el ms. era de l' Arxiu de la Unwersitat de Mallorca (Con- sell Municipal) qui el lliurà al seu síndic a Roma, el P. Fr. Joan Riera, a 1 de desembre de 1616.

26.

Berlin: Preussische Sraatsbibliothek, ms. Hisp. Cuart. 63*

A'^olumet en 41 fols útils de paper, més dos finals en blanc, de 206X145 mm. numerats modernament, amb rubriques i caplletres vermelles, algunes romases bui- des. Al fò! 1, en lletra del s» xviiiè : «Opera Raymundi

Bibliografia 331

Lullii Quòrum matèria sequens pagina indicat». Al co- mençament i a la li porta Vex Libris estampat: «Di casa MinutoliTegrini». Al verso superior del darrer fol (blanc), en lletra de primeria del s. xviè : ^Solui Minchecto scrip- torii Maioric... ». Va relligat en pergamí amb el rètol mig esborrat al llom: «Raim. Lulli Opuscula». Conté:

1. Fols 1-27: Libre de intenció, amb el prefaci glossa «(A)quest libre qui primer se seguex es de primera sego- na Intenció.,.»,^ tot en vermelló.

2. Fols 28-36: Libre de consolació d ermità, també amb la glossa inicial: «(A)quest libre qui après se seguex feu mestre Raiïion Lull, lo qual se apella libre de conso- lació darmiía...:^. ^

3. Fol 37: «(A)questes son les .iiij. .virtuts quis ape- l•len per los doctos Cardinals o morals...». No snbem què es aquest tractat ni ens sembla complet. Sia (I que sia no el creim lullià. ^

4. Fols 38-41: Peccat d'Adam. Comença, en verme- lló: «(A)quests versos deuall scrits qui son per nombre . CC ...».* La lliçó es completa i acaba amb els dos versos finals transcrits així: «Llo qual nos senyor en amor j De sa mor a mi peccador. Amen».

27. S

Sevilla: Biblioteca Colombina, ms. avui ignorat

Només tenim noticia de l'existència d'aquest manus- crit a la Biblioteca Colombina a mitjan segle passat, per una cita que en fa Helfferich, qui en transcriví cinc fragments curts. ^ Conté completa la Lògica del Gatzell en rims, però el ms. avui no sabem on para. Quan J. Rubió publicà aquesta obreta, en demanà notícies de- bades, i creia possible que desaparegués de Sevilla a conseqüència dels grans desmembraments que es feren en aquella Biblioteca, ja que ningú més en parlava ni el citava. No sabem si després algú n'ha fet esment.

1 . Vegi's ms. 4 fp. 305, núm 6) — 2. Ih (mim. 5) — 3 Cfr. el ms, 31 — 4. Vol XIX, p 65, nota * — 5 Raymund Lull und die Anfànge der catalonisdien Literatur B' r'in, 1858, (apud J. Kubió, La Lògica DEL Gatzell..., A I E C, MCMXIII-XIV, p 315 i 329). Els fragments comprenen els versos 2-10, 14-18, 334-351, 1579-1590, 1604-1612

332 RiMs

28.

Roma: Convent de St. Isídor i St. Patrici, ms. 1/22*

Volum en 82 fols de paper i pergamí de 220X^50 mm., amb caplletres i rúbriques vermelles, i notes mar- ginals. Relligat en post recoberta de pergamí.

Conté:

1. Fols 1-80: Principia Philosophiae, versió llatina del Començaments de Filosofia, obra començada a París en 1229 i datada a Mallorca en Tany 1300.

2. Els fols 81 i 82 romanen blancs, però a aquest darrer hi va adherit en paper un fragment del Cant de Ramon, el mateix del ms. 25 (Vat. lat, 10.275) i de lliçó tant defectuosa, a jutjar pels versos que transcriu en Massó i Torrents: v. 1 <Son creat a ésser mas dat», v. 67 «Hom que uage aytant gran be far», v. 68 «A la fi res no» (interrupció).

29.

Palma de Mallorca: Societat Arq. Lul•liana*

Volumet de 200X1^5 mm., relligat en pergamí, avui desprès, amb sengles fols de guarda davant i darrera, retallat de marges, al relligament, i ab la foiiació escap- çada, ens sembla. L'integren dos manuscrits:

1. Un del s.. xvè de bon pergamí i bona lletra amb invocació i rúbriques vermelles; capital il•luminada, de colors mortes, formant sanefa; caplletres bicromes en vermell i blau de tint viu; sense calderons, acusats però per doble ralleta vertical. Es escrit tot de la mateixa mà a una trentena de línies per pàgina. Conté el < Tractat* dels articles de la fè catòlica <dit apostrophe» segons nota posterior afegida a la invocació (fol 1). Acaba al fol 35v , i al 36'' hi ha dos versicles dels psalms separats per un fragment d'oració, i un versicle de l'evangeli en for- ma d'antífona, tot en llatí i escrit d'altra mà.

2. L'altre ms. es del xviè segle en 24 fols de paper escrit d'una sola mà i una sola tinta. Conté la part Do- ració de Medecina de peccat, a tota pàgina, a vers per línia i a unes 26 línies per plana, amb calderons margi- nals. El text es poc acurat i l'ortografia prou defectuosa.

<

Bibliografia 333

Acaba al fol 24^ amb els tres versos darrers escrits a la part superior del marge dret, formant doble columna i amb les lletres finals escapçades pel coltell del relligador. Al verso hi ha un fragment lullià, curt de 4 línies.

SEGLE XVI 30.

Palma de Mallorca: Socieiat Arqueològica Lul•liana (abans

de ]. Rosselló)

Petit volum de 144X102 mm. relligat en cartronet amb 8 fols de paper modern al davant i un de guarda darrera. Al tercer d'aquells, una nota de mitjan segle passat diu: «Manuscrito del siglo XIV. muy raro: pues los opúsculos que contiene n.o se sabé ecsistan tal como aqui se leen», i al quart fol, de la mateixa lletra: «Los Cent I Noms de Deu | y | Las horas de Madona | Santa Maria | Escrits en vers llemosí | per ! lo Illuminat Doc- tor i Beato Ramon Lull», ocupant tota la plana. El volum conté dos mss., cada un amb foliació pròpia:

1. El primer es dels Cent noms de Deu, en 81 fols de paper numerats, però manquen els 8 primers, i el text comença al 9 amb el darrer vers del capítol VllI: «Car deus es singular en valor.,.». Es escrit a una sola tinta, de la mateixa mà i amb les mateixes tares del segon ms. del núm. 29 (Doracio), a 20 i 21 línies per pàgina, en forma de terzines o sia a stiqui per línia, el primer de cada vers amb majúscula inicial i els altres dos amb minúscula. Els psalms acaben sense Laus et honor, que només se posa, una vegada per totes i en vulgar, com el ms. B,^ a continuació del darrer vers de Texplicit.

2. El segon ms. conto Ics Hores üe nostra Dona en 19 fols de paper numerats, també a una sola tinta i mà diferent de l'anterior, escrits a vers per línia a raó d'una vintena per pàgina. Al marge esquerre del fol 1 hi ha Vex libris: «est io. Saguini», de lletra posterior, i els 13v i 14r estan en blanc amb la nota «Nifiil deest». Fins al fol 12 la tinta es clara i darrerament molt esvanida; després augmenta d'intensidat, i en els tres darrers

1. Vegi's a la nota * final del nostre text (vol. XIX, pp. 169-170)

334 RiMS

(17-19) el mordent menja el paper. Al peu de l'explicit afegeix «Deo gratias», com el ms. O.

31.

Palma de Mallorca: Biblioteca Provincial:* (avui no hi es)

Manuscrit de Tany 1502, en 90 fols de paper, nume- rats, de 220X156 mm., relligat en pergamí flexible.

Conté les mateixes obres, encapçalades amb els ma- teixos prefacis, que el del núm. 26 (Ms. Hisp. Cuart. 63), però en successió diferent, a saber:

1. Fols 1-64: Lihre de intenció. Comença al fol 1^ amb la invocació del copista: «Jhesus xps. Maria sa- lus any 1502», i tot seguit: «Aquest libra qui primer sa saguex es de primera e segona intenció...».

2. Fols 65-70: Peccat d'Adam. «Aquests vesos deual

scrits qui son per nombre .CC ». El primer vers es

transcrit així: <dmn Senyor Rey qui be sen ten».

3. Fols70v-89v: Consolació dermita. «Aquest libre qui après sa saguex feu mestra ramon lull io qual se apella libre de consolació dermita.. ». Acaba així: «... fonch acabat de scriura diuendres lo primer de Agost a xij hores dia any del MCCCXXX». La data real es de Messina a l'agost de 1313.

4. Fol 9C: «Aquestes son les quatre virtuts quis ape- l•len per los doctors cardinals ho morals les quals son dades aregiment del cors e ab lo proisme les quals son aquestes e son dades per deu a caseu sens algun mèrit precedent p° JusUcia trempansa prudència effortalesa».

32.

Palma de Mallorca: Biblioteca Provincial, ms. R. L. 151*

Petit volum escrit a una sola tinta, en 129 fols de paper sense numerar, de 135X1^3 mm», retallat de mar- ges i relligat en pergamí amb dos fols de guarda, al se- gon dels quals hi ha la taula (lletra del s. xvniè ) de les obres contengudes, seguida, al peu, de la nota posses- sòria «Collegii Ralearis Montis-Sion Soc Jesu». Està in- tegrat per dos manuscrits: el primer en 72 fols escrit a unes 28 línies per pàgina, tot de la mateixa mà, de lletra passadora, amb blancs per a les caplletres indicades amb

Bibliografia 335

minúscula; el segon d'altra mà, en 57 fols, de mala lle- tra, gairebé illegible. amb nombre de línies variable de 23 a 30 per pàgina. Conté:

1. Fols 1-72 (primer ms.): Lectura artis que intitu- lata est hreuis pratica artis generaLis, datada a Gènova, any 1303 (ab In.), dia primer de febrer. El darrer fol té més línies que els altres, invadint el marge inferior per encabir-hi el final i l'explicit. La darrera línia restà de- gollada pel re'ligador.

2. Fols 1, 8v-16 (segon ms.): Liber de Lumine. Del fol Ivla lliçó salta al 8^ , ocupat pol «Candelabrum de lumi- ne», i segueix al 9^ fins al 15^' on s'interromp, mancant devers un ler(; de l'obra. Hi ha un fol desprès (li heui do- nat el nüm. 16) on hi ha el final i Fexplicit, datat a Mont- pcller en novembre de 1303; al verso lii'ha notes tatxades.

3. Fols 2-5v : Liber «qui est de conuenientia quain habent fides et intellectus in obiecto», datat a Montpeller a març de 1308 (ab In.). Segueixen els doblecs de 5 fols tallats, qui potser contenien la part que manca del Liber de lumine.

4. FoLs 6-8'' : «Modus artis». El ó^* es blanc i al ver.so comença aquest «modus» qui ens sembla un esquema de V Art general, ij^ins aquí l'orde dels fols està trastocat. Els 17 i 18 són blancs).

5. Fols 19-35»' : Descoxort. Comença amb el prefa- ci-^lossa: «Aquest es lo desconort que mestre ramon llull feu en sa vellesa.,.»,^ seguit d'aquesta nota: «Obreta en rims llemosins feta per mestre ramon lull doctor YIU tradhuyda del tot en lot y en^ part en mots usats seruada de punt en punt la sustancia». Es una deturpa- ció insolent del text: l'autor (?) se complau en desfer iconoclasticament els versos i fer-ne prosa de <mots usats», confeccionant n\\ pastís més estugós que el de Mn. Bonlabii en el Blanquerna publicat a les hores a València. Acaba la lliçó amb l'explicit: «fo fet a glòria y labor de nostre S. Deu en lany MCCIxxxxv».

6. Fols 3'3v -43i' : Precedit del lema o invocació del copista «Jlis niaria Inmaculata», segueix el Liber de pre-

1. Vegi's en el vol XIX, p. 219, nota 1—2. La lliçó tot y en es prou dubtosa

336 RiMs

destinatione et libero arbitrio, datat a J'abril de 1311, sense lloc. El P. Pasqual el data a març de 1304 localit- zant-lo a Montpeller, i Salzinger i Ottaviano a l'abril de 1310, sense lloc i amb el nom «de Praedestinatione et Praescientia».

7. Fols 43^-44'* : «Pratica in artem breuem abreuia- taetincepta primo aprilis anno 1535 Valencie», d'algun lullista.

8. Fols44v-55v: «Este es el desconuerlo de mastre ramon lull echo en suvegez...». Traducció castellana del text adulterat del Desconort dels fols 19-35, que no po- dem creure de cap manera que sien d'en Nicolau de Pax, com algú ha opinat.

Al fol 56r hi ha un començament epistolar, al verso un altre, i al 57 paraules soltes, tot de mà posterior.

SEGLE XVII 33.

Palma de Mallorca: Societat Arqueològica Luliana,* avui

desaparescut

Manuscrit en 151 fols de paper, de 33^X^32 mm. ben conservat, escrit potser a la darreria del s. xviè , sense adornaments, amb ortografia prou malmesa i no exent de errors de ploma, segons en Jeroni Rosselló qui en fou posseïdor i se'n serví per a la seva edició. Proba- blement el mateix Rosselló el feu relligar en mitja pasta, i a la seva mort passà a la Societat Arqueològica Lul•lia- na, d'on desaparesqué fa més de 25 anys.

Conté:

1 . Fols 1-55: Cent noms de Deu amb aquesta invoca- ció: «Deus abta virtut comença IRamon] aquest llibre qui es dels Cent Noms Deus» (teus?). Acaba amb la «laor de cascun psalm».

2. Fols 56-69: Hores db nostra Dona Sancta Maria.

3. Fols 70-90: De oració per les regles (V part de Medicina de peccat).

4. Fols 91-104: «Desconort de Ramon LvlU, amb la sola invocació del primer vers.

5. Fols 1C5-111: Plant de la vbrge Maria (epígraf), i tot seguit el primer vers: «Anaua ab gran gaug...».

Bibliografia 337

6. Fols 112-129: Aplicatio de la aut general a les specials. Vers primer: «Deus gloriós, per vostr'amor».

7. Fols 130-131: Cant de Ramon Lull.

8. Fols 132-143: ^Del consili que feu Mestre Ramon Lull Mallorquí».

9. Fols 143^-145: (a doble columna) Proua la sancta Trinitat.'^ Comença: «Contra la sancta trinitat». .

10. Fols 146-147: Peccat d'Adam. «Doscents rims al serenissimo Rey don Jaume Segon Rey de Mallorca...», amb el prefaci dels mss. HLJ reglossat i incomplet.

11. Fols 147v-148: Dictat de Ramon. Si aquesta obreta, de 290 versos, només ocupa tres planes, segons la numeració foliar que dóna en Massó i Torrents, potser el text es incomplet.

12. Fols 149-151: Fragment del tractat de les sine virtuts. Comença: «De contriccio. Cap. primer» i segueix aquest vers: «Contriccio, confessió», qui es el primer^ de Medicina de peccat. Si coneguessem el vers següent sabriem cert si el fragment es d'aquesta obra, com sos- pitam, o d'un tractat no lullià segurament.

34.

Roma: Biblioteca Vaticana, ms. Vat. lat. 10.036*

Volum de 314 fols de paper ( + 3 preliminars), de 314X217 mm., escrit en lletra corrent de la primeria del xviiè segle, i relligat en pergamí.

Conté:

1. Fols 2-17: «Desconort molt piados que Mestre Ramon Lull D. Ilkiminat de Mallorca feu en sa vellesa co viu que lo papa...». Es l'introit de J, reglossat i mo- dernitzat.

2. Fols 18-48: Oracions de Ramon «... fetes a ra- questa de la molt alta e generosa Dona Rlanca Regina de Aragó muller del inuictissimo Rey en Jaume Rey de Aragó et Mallorca.,.», segons resa el prefaci.

3 Fols 48v-69: Libre de intenció^ amb l'introit: «Aquest libre qui primer sa sagueix es de primera e se- gona intenció...».

1. Es el cap, m d'í la IV part (De temptació) de Medicina de PECCAT — 2. El V, 3 de la nostra numeració

Rims* - aa.

338 Ri

MS

4. Fols 70-75: Peccat d'Adam: «Aquests versos devall scrits qui son per nombre CC feu lo venerable mestre Ramon Lull a perpanya...».

5. Fols 76-197: Libre de Sancta Maria.

6. Fols 198-275: Arbre de Filosofia damor.

7. Fols 275v-279: Del Cant de Ramon, a dues co- lumnes..

8. Fols 279v -...?: Cent NOMS DE Deu amb la invoca- ció així: «Deus ab ta virtut comença aquest libre qui es dels cent noms de Deu», i escrit a doble columna,

9. Fols 306-308: «Plant de Verge Maria per Mestre Ramon Lull fet», també a doble columna, i el primer vers: «Anava ab gran gaug. ..».

Al fols 309-313 hi ha una certificació, segellada del notari Mateu Nebot arxiver de l'Arxiu inferior de la Ju- raria de Mallorca, d'esser copia treta d'un exemplar ma- nuscrit qui s'hi conservava en 1615.

35.

Munic: Baycrische Staatsbibliothek, ms. lat. 10.591*

Gran volum de 465 fols de paper de 279X200 mm., escrit de mans diverses. Conté:

1. Fols 1-81: Disputatio quinqué hominum sapien- tum,

2. Fols 82-...?: De .xiv. articulis fidei catholice.

3. Fols 333-380: L. de Dieu.

4. Fols 381-392: Libre de consolació .

5. Fols 392-406: Desconort, a dues columnes, amb l'introit: «Aquest es lo desconort que Mestre Ramon Lull feu en sa vellesa...» i Texplicit: «Fo fet ... en Fany Mil docents vuytanta sinch» (ha d'esser 1295).

6. Fols 406-407: Del cant de Ramon. Comença: «Fon (Son) creat e ésser mes dat».

7. Fols 408-410: Dictat de Ramon.

8. Fols 411-417: «Del consili que feu Maestre Ramon Luyll Mallorqui»

9. Fols 418-429: Lectura ad declarationem Artis ge- neralis.

10. Fols 430-444: Ars predicationis.

11. Fols 445-465: Ars iuris particularis.

BlBLIOGBAFIA 339

36.

Munic: Bayerische Staatsbibliothek, ms. 10.596*

Escrit de mans diverses en 138 fols de paper, de 273X197 mm. Conté:

1. Fols 1-7: Demonstratio per aequiparandam.

2. Fols 8-11: De substantiu et accidente.

3. Fols 12-46: Cent noms de Deu, a dues columnes i a vers seguit (com a prosa). Comença: «100 noms de Deu. Deus ab vostra virtut Comens aquest Libre qui es dels vostres 100 Noms», i acaba amb la Laus et honor... en llatí, ben igual a la del ms. I (16).

4. Fols 47-56: De Sta. Trinitate.

5. Fols 57-138: Lectura súper figuras artis demon- stratwe.

37.

Palma de Mallorca: Biblioteca Provincial, ms....?*

Escrit en 66 fols de paper de 205X155 mm. repar- tits així: 17 sense numerar (el darrer blanc) -f" 22 nu- merats -j- 13 sense numerar (els dos darrers blancs) -f- 8 numerats -\- 6 sense numerar (el primer blanc). Relligat en pergamí, i de fa temps introbable.

Conté per orde:

1. Liber de fine en 10 fols, datat a Montpeller a rabril de 1305.

2. Desconort, a dues columnes i en 3 fols i mig (co- mença al \Q}^^ verso) amb Fintroit: «Aquest es lo desco- nort que mestre Ramon LuU feu en sa vellesa...», seguit de la sola invocació del primer vers.

, 3. «Comiença el desconsuelo que Raymundo Lulio Doctor illuminado compuso en su senectud...», en 3 fols i en prosa, «... traduzido en lengua Castellana por el Magco y virtuoso Nicholas de Pax Patricio Mallorquin», segons resa Fexplicit.

4. «Procés orijinal deies Hobres fetes per diuersos Trobadors en Lehor deia Vida Doctrina e mort del Egre- gi e gran monarcha llustre Ramon lull Doctor il•lumi- nat... ». Es un certamen celebrat a Mallorca a 25 de maig

340 R

IMS

(Cincogema) de 1502 en que fou «Ditor a la honra pri- mer en orde Anthoni Maçot» i «Ditors al premi Joanot Manorcha, Jordi alver notari, Gaspar Vari». Segueix un «Libell posat per Anthi Maçot Servent dresat als troba- dors de la present Ciutat de Mall orques e de qualseuol altra part», a 2 d'abril de 1502. En total són 22 fols nu- merats, precedits d'un en blanc, i 1 1 útils sense foliar, seguits d'un altre blanc.

5. Peccat d'Adam, amb el prefaci; «Aquests versos deuallscrits...», en 3 fols útils i un de portada en blanc.

6. Dictat de Ramon, en 4 fols.

7. «ex monasterio de Poblet. In festiuitate Reati Raymundi lulli martiris cathalani», en un fol útil prece- dit d'un en blanc.

8. Del cant de Ramon, en 2 fols.

9. Versos castellans dedicats a Ramon Lull, en 3 fols.

38. b

Munic: Baycrische Staatsbibiiothek, ms. 10.593

En 221 fols de paper numerats, de 260X^90 mm., escrit a doble columna de 28 a 33 línies, relligat en pell com tots els procedents de la Bibl. Palatina,

Conté tres obres lullianes:^

1. Fols 15-44: Libre qui es contra Anticrist.

2. Fols 91-103: Aplicació de laut general. El fol 91 fa de portada i només du el títol: «Applicatio artis Lul- lianae ad Varias Scientias». El text comença al 92: es completi l'únic aprofitable que coneixem avui: acaba al fol 103; el 104 deu ésser blanc.

3. Fols 105-165: Disputat lo Raymundi Christiani et Homerii sarraceni, datat «Anno Dni. 1308... Pisis in monasterio Sti. Dominici in mense aprili».

39. b

Munic: Bayerische Staatsbibiiothek, ms. Hisp. 69*

Escrit en 286 fols numerats de paper en quart ma- jor, relligat en pell, provinent de la Bibl. Palatina.

1, A més conté altres textos en llatí no lullians, ignoram quins, emesos per n'Obrador en les notes d'on prenem aquestes notícies.

Bibliografia 341

Conté:

1. Fols 1-6: Dictat de Reimon Luil de la Trinitat.^ Al fol 1 hi ha aquest títol sol; el text comença al 2, a doble columna d'unes 23 línies. Es una mala còpia,

2. Fols 7-226: Líbre de Meravelles (sense invocació), còpia, sembla, d'un exemplar aprovençalat, però feta amb poca cura. Fineix al fol 224v , i els dos següents contenen la Taula de rubriques del llibre.

3. Fols 227-286: Traciatus de Astronomia. La pri- mera part deu ésser incompleta o mutilada, car el text comença al fol 227 i al 228 ja comença la segona part. L'obra està datada «in ciuitate Parisiensi anno Dni. 1291 2 in mense 8bris.».

40.

Palma de Mallorca: Biblioteca Provincial, ms. R. L. 135*

Escrit en 1623 de mà i a ús del prevere Hug Berard, en 51 -f- 19 fols útils de paper (precedits de 4 i seguits de 22 en blanc) de 168X^15 mm. Procedeix «de la Lli- breria del Cont de St Fran^i de Palma», segons nota del fol 1; està relligat en pergamí flexible.

Conté:

1. Fols 1-46: Libre de intenció precedit d'aquesta nota: «Liber celeberrimi ac doctissimi viri martyris (dos mots esborrats, el segon «Beati») Raymundy Lulli eius- dem vulgari sermone scriptus». Després de «Lulli» i d'aUra mà, hi ha un mot illegible, («de illei>?).

2. Fols 47-51: Peccat d'Adam amb l'introit: «Aquests versos deual escrits qui son per nombre docents feu lo venerable mestre Ramon Lull a pauia (sic)...*. Acaba a raitat del fol 51 r i segueix la taula de capítols del L. de intenció, qui umpl la resta i tot el verso.

3. Fols 1-18 (foliació nova): Consolació de armita amb Tintroit: «Aquest libre qui après se segvex...» i a continuació la taula. Al peu del fol 18v diu: «Finis die 16 Januarii 1623 ab Hugone Berardo pro.».

4. Fol 19: «Consectari de quatra uirtuts so es justicia trempansa [prudència] e fortalesa. I Aquestes son les

1. Es l'esmentat cap. iii, de la IV part de Mkdicina db peccat 2. Segons les notes de n'Obrador. Creim que ha d'esser 1297

342 RiMs

quatra virtuts quis apellen per los doctors cardinals o morals...». Acaba al verso amb la nota: «Finis die 16 Januarii 1623».

Pel contengut aquest ms, sembla còpia del 31 .

SEGLE XVIIIè

41. p

Palma de Mallorca; Causa Pia Lulliana, ms. 38

Volum ben conservat en 91 fols útils, retallats de marges, de 300X^10 mm., sense numeració^ o potser retallada, escrit tot d'una sola mà en lletra corrent prou clara, a raó d'una trentena de línies la pàgina o la co- lumna. Els títols i epígrafs, les parts i paràgrafs o cobles van separats per línies horitzontals. Es de gran impor- tància per ésser l'únic ms. aprofitable de les quatre parts primeres de Iedicina de peccat qui ens ha servit de base per a llur edició. Va relligat en pergamí encartronat amb 9 fols blancs preliminars i altres 9 finals. Al llom diu: «B. R. L. Medicina del Pecat».

Conté:

1. Fols 1-52: Medicina de peccat, a doble columna, amb l'explicit: «Finito Libro Laus sit et glòria Jcsu- Christo Amen».

2. Fols 53: «Comensa Lo Cant de Ramon», també a doble columna, i acaba a la 1* del verso amb el mot «Amen» en lloc de la Laus et honor... del nostre text.

3. Fols 53-54: Ocupant la resta del 53v i la primera columna del 54^ venen els versos de Blanquerna: <A vos dona Verge Santa Maria» (cap. 76) i < Senyor ver Deu Rey Gloriós» (De la fin del Libre), les dues sèries inee- parades com si fossen una sola peça, i amb mants versos inseparats també. El text es prou defectuós.

4. Fols 54v-60: Plant de la Verge, a pàgina plena. Incipit: «Comensa lo plant de Nostra Dona Santa Ma- ria» I «Anava ab gran goyg...». Acaba: «... coman est xant damors Amen».

5. Fols 61-67r : «Del Consili que feu Mestre Ramon Lull Mallorqui», a doble columna. Manca l'estrofa «Lu-

1. L'hem foliat amb llapiç

Bibliografia 343

xuria es peccat» (vv. 775-781) i acaba a la 1" columna del fol 67r .

6. Fols 67i•(2'' columna)-69v : Dictat de Ramon, a doble columna. Incipit: «De conexer [Deu] en lo mon | Comensa lo dictat de Ramon». Acaba a mitat de la 1* columna del 69^^ , i tot seguit

7. Fols 69^-711* : Peccat d'Adam, a doble columna, sense títol ni introit.

8. Fols 71 >^ 85: Desconort, a pàgina plena, amb l'in- troit: «Aquest es lo desconort que Maestra Ramon Lull feu en sa vallesa...». Explícit: «Fou fet a glòria e laor de nostre Senyor Deu Jesu Christ lany » (en blanc).

9. Fols 86-91: Hores de nostra Dona, a doble colum- na. La invocació diu així: «Deus Comença en vostra virtut Ramon aquestes hores. ..».

42,

Palma de Mallorca: Causa Pia Lulliana, ms. 37

Volum format de tres manuscrits, cada un de mà i paper de barba diferent, sense retallar, i relligats junts en pergamí encartronat, amb el ròtul lumbar «R. R. L. | Varii tractatus».

1. El primer ms. es integrat per 56 fols sense nume- rar, el primer i el darrer blancs^ , i els 54 restants con- tenen els Cent NOMS de Deu, escrits en forma de terzines, una cada vers a un stiqui per línia, a doble columna, la 1* en text català original amb poques correccions, i la 2* en llatí, traducció versificada, també en terzines, del P. Lluis Coll, farsida de correccions d'altra mà. Acaba amb «La llahor de cascun Psalm», en català i llatí res- pectivament, i la versió posa aquest final: «Explicit translatio ista dia sabbati 28 8bns Ss. Apostolis Simo- ni et Judae Sacra, hora 11 post mediam noctem, ad Dei laudem et incliti Martyris et Eximii doctoris Raymundi Lulli Innocentiae defensionem conclusa. Interprete Fr. Ludouico Coll anno reparatae salutis 1690». La lletra però es evidentment del xviiiè segle. Ens sembla copia del ms. següent.

1 . Al verso del primer una mà posterior al relUgament hi enumerà les obres contengudes en el volum

344 RiMs

2. L'altre ins. en paper mes prim i groguenc, com- pren 46*fols, els tres darrers blancs. Conté els Cent noms DE Deu, de lletra més antiga i sense esmenes, però la forma (doble columna, terzines, explicit) es exactament igual a l'anterior abans de les correccions de la versió llatina. Potser es la còpia autógrafa i la versió original del P. Coll, escrites en 1690.^

3. El tercer ms, en 19 fols (els dos darrers blancs) conté Lectura compendiosa súper Artein inuenlendi veri- tatem, en 33 pagines numerades o sien 17 fols. Aquesta obrcta, en tres distinccions, ens era desconeguda. Ens sembla que es un compendi de la Lectura Artis com- pendiosae inveniendi veritatem. també dita Ars universa- Lis. Comença «Deus ad laudem et gloriam tuam incipit Lectura compendiosa súper artem inveniendi verita- tem I [Distinctio 1®] De figuris: et primo^ de figura S. I Circa quod sciendum est quod per S. intelligitur anima rationalis cujus species...». Aquesta distincció V conté sis capítols; segueix la 2* distinctio: «De diffi- nitionibus terminorum figurarum», en set capítols, i fi- nalment la 3'' distinctio: «De modo exponendi auctori- tates Sacrae scripturae», en un sol capítol. Al fol 17 (pàg. 33) acaba així: «Finis ad quem praedictae condi- tiones debent dirigi est cognocere Deum et ipsum dili- gere et timere et sibi prae coeteris rebus honorem famu- lari. Finis». Al verso (pàg. 34 no numerada) segueix un «Index titulorum hujus libri». A la Biblioteca Provincial de Mallorca, hi ha un ms. del xvè ens 120 fols de paper in 4°, qui conté aquesta obreta, però no l'hem pogut veure. També porta el mateix nom la segona del ms. 6 (M), lat. 10.536, de Munic. ^

1. Com a mostra de la migrada versió llatina posam el primer i el darrer vers (terzina) de l'obra:

O diuinum ens, tu Deus es operatiuus

siculi Deus etiam es tu substantiuus

quin subjectum accidentis potes esse nullius.

Tibi Dei Matri ob meam deuotionem presento nouellam istam cantionem quam feci ob vestram honorificationem 2. Corregit cap. primum — 3. Descrit a la pàg. 309

Bibliografia 345

Edicions

Hem exclosos dels clos volums de Rims els que ja te- nim publicats en altres, a saber: <A vos, Dona Verge, Sancta Maria» i «Sènyer ver Deus rey gloriós>, inclosos en el Blanquerna (vol. IX); Regles introductòries publi- cades a continuació de VArt demostrativa (vol. XVI) on tenen el seu lloc natural; i Proverbis d* ensenya ment, dues sèries del mateix metre i forma, qui ens semblaren dos troços d'una sola sèrie primigènia i els reunirem en el vol. XIV [Proverbis). Així romanen publicats en la nos- tra edició tots els rims coneguts de Ramon Lull. Abans se n'havien fetes de parcials,^ a saber;

1. Obras rimadas de Ramon Lull.., por Geronimo Rosselló. Palma, 1859. Es la més completa: només hi manquen Ja Lògica del Gatzell, les Regles introductòries i els Proverbis d'ensenyament. Per contra, conté compo- sicions apòcrifes, com la titulada Al Ser Supremo qui ens sembla del s. xvè - xviè , i la Conquista de Mallorca, potser del mateix Rosselló.

2. Regles introductòries insertes en el tom IV de la magna edició de Magúncia, 1729.

3. La Lògica del Gazzali posada en rims per en Ra- mon Lull, per Jordi Rubió Balaguer, en Anuari de l'Ins- titut d'Estudis Catalans. Barcelona, mcmxhi-xiv.

4. Proverbis d'ensenyament, publicats per Morel-Fatio en Romania, XI (París j, els de la primera sèrie, i els de la segona en Pesmentat Anuari, mcmviii, segons trans- cripció d'en M. Obrador.

5. Ramon Llull: Poesies, text de Ramon d'Alòs-Mo- ner, en «Els Nostres Clàssics». Barcelona, 1925. Conté íntegres: Plant de nostra Dona Santa Maria, Lo Descon- hort. Cant de Ramon, Lo Concili, i fragments dels Cent noms de Deu, i de Medicina de peccat, amb les dues poesies incloses en el L. d'Evast e Blanquerna.

6 L'opuscle de Ramon Lull sobre El peccat d*Adam, assaig d'edició crítica, per Francesc de B. Moll, a Pu- blicacions de l'Oficina Romànica. Anuari de 1932. Bar- celona (Biblioteca Balmes).

1 . N'hi ha també de fragmentàries, que no registram, i considc- ram tals les dels versos inclosos en el L. d'Evast e Blanquerna

346

Errades

Vol. XIX Pròleg Pàg. XIX, nota 2, per error de compte diu: «vv. 4025-4030». Ha de dir: «vv. 3215-3220».

Pàg. XX, nota 1, diu: «vv. 6217-6221». Ha de dir: «vv. 5407- 541 I ».

Notícies preliminars Pàg. xxvjij, nota 1, diu: «v. 2337», i ha de dir «v. 1527».

Vol XX Medicina de peccat Pàg. 23, V. 557, diu: «c'as has gitat a noxaler». Ha de dir: «car as gitat a no caler».

Pàg. 34, V. 848, diu: «sia ab vos». Potser ha de dir «si'a vos», com cl ms. p, o «sia en vos».

Pàg. 144, V. 4029, diu «gran», I ha de dir «grans».

Aplicació de lart general Pàg. 233, V. 656: «seguex(s)», ha de dir «seguex».

Del coNSjLi Pàg. 277, V. 505: «Satisfé consilii a Deu», potser cal esmenar «Satisfé, consilii, [vocafiú) a Deu».

D'altres errades, especialment tipogràfiques, el bon seny del lector les esmenarà fàcilment.

347

Rúbriques de Medicina de peccat

SuhsHtuim la numeració romana deti capítols, per V aràbiga en cursiu

11. De Confessió

1 De Deu pàg. nj

2 De la unitat de Deu 27

3 De trinitat

4 De bontat

5 De granca 6" De eternitat

7 De poder

8 De saviea ^ De volentat

1 0 De vertut

/ / De veritat

12 De glòria

/j De justícia

14 De misericòrdia

/5 De la humanitat de J. C. 36

j6 De la passió de J. C. 37

77 De senyoria 38

De santa Maria

18 De santetat

1^ De altetat

20 De nobilitat

2/ De virginitat

22 De constansa

23 De humilitat 2^ De esperansa 25 De maternitat 26^ De pietat 2y De àngels

28 De prophetes

29 De apòstols ^0 De màrtirs 3/ De confessors

1. "De Conlricció
1 D amor pàg.	4
2 De temor	4
3 De dolor	5
^ De valor	6
5 De elegiment	7
6 De penediment	7
7 De faliment	8
8 De obligament	9
^ De desobediència	9
/ 0 De vergonya	10
/ / De mentir	1 j
J2 De engan	1 2
73 De crueltat	1 2
14 De desesperar	'3
75 De jurar	14
i 6 De infàmia	14
/7 De escusació	'5
18 De impaciència	16
/^ De desleyaltat	16
20 De sejornar	'7
2/ De occiositat	18
22 De sentir	18
2^ De cogitar	»9
24 De parlar	20
2^ De obrar	20
* 26^ De carreres	21
27 Del cor	22
28 De ymaginació	22
2^ De perdre	^3
^0 De mal exempli	24
3/ De indiscreció	24
32 De ublidar	25

28 29 30 30

3» 32 32

33 34

34 35 36

38

39 40 4> 4ï 42 43 43 44 45 45 46

47 47

111. De Satisfacció i De \xx\ Deu pàg. 49

2 De colre festa 4c)

3 No penràs lo nom de... 50

4 No faràs fals testimoni 51

5 Honraràs ton payre... 52 6^ No faràs ladronici 52

7 No faràs homicidi 53

8 No luxuriaràs 54 5> No cobejaràs la muller... 55

/o No cobejaràs los bens... 55 // De veer 56

i 2 De oyr r-r

13 De odorar 58

y.^ De gustar 58

1$ De tocar ^^

/6^ De affar 60

Jj De ymaginació 61

/^ De memòria 61

/j) De enteniment 62

20 De volentat 63

2/ De justícia 63

22 De prudència 64

23 De fortitudo 65

24 De tempransa 66

25 De fe (,^

26 De esperansa 67

27 De caritat 68

28 De castetat 68 2^ De humilitat 69 30 De diligència 70 Zi ^^ leyaltat 7J 32 De paciència 71

IV. "De Temptació

í De mal àngel c bo 73

2 De ésser Deus 74

3 De Trinitat 76

4 De creació 88

5 De encarnació pàg. 95

6 De la passió de J. C. 103

7 De resurrecció 1 04

8 Del sagr. del Altar 107

9 Dels claus de sant Pere i 1 1

10 De mort j j 2 "De ,x. comensamenh radicats

1 1 De veer en temptació 1 1 5 i 2 De oyr en temptació 117 /3 De odorar en temp. i j 8 i 4 De gustar en temp. 1 20 i$ Detocar en temptació 122 /6^ De effar en temptació 1 23 JJ Deymagin'Sentemptar J25 18 De memòria 129 1^ De enteniment 132

20 De volentat 135 "De .X. raons naíurats dome

21 De bontat 139

22 De granea 142 2^ De duració 144 24 De poder 14^ 2^ De vertut j ^o

26 De veritat 1^2

27 De glòria 1 54

28 De belea 156 2^ De libertat 158 30 De perfecció 162

Y. He Oració

j De oració què 1 66

2 De oració de que 1 72

3 De oració per que 176

4 De oració de quantitat 181

5 De oració de qualitat j 84

6 De oració de temps 1 88

7 De oració de loc 192

8 De manera de oració j 97 ^ De oració ah que 20 j

iF ^Bf "w^ ^B*' ^iíK hv ^jK 'C' ^9F 'mf ^i8f ^vf ^íf ^w^ tvF ^Cf

TAULA

P3ig.

Notícies preliminars yji

Medicina de peccat 3

1 De Contricció. . . . ^ 4

11 De Confessió 27

111 De Satisfacció 49

IV De Temptació 73

V De Oració j66

Aplicació de tari general 209

1 De Teologia 2Jo

11 De Filosofia 219

III De Lògica 225

IV De la sciencia de Dret 230

V De Medicina 235

VI De Rettòrica 240

Del Consili . 255

I. Del Consili 155

IL Del Papa 258

III. Dels Cardenals 261

IV. Dels Prínceps 264 V. Dels Prelats 267

VI. Dels Religiosos 270

Vil. De Contricció 273

VI 11. De Satisfacció 276

IX. De Devoció 279

X. De Oració 282

XI. Senyor Deus: "Pluja! 285

Cantilena 291

350 Tau

LA

Pàg.

Bibliografia 297

Manuscrits: Segle xiv^ 298

Segle xv^ 3 1 7

Segle xvi^ 333

Segle xvii^ 336

Segle xviii*^ 342

Edicions 345

Errades 346

Ríibriques de Medicina de peccat 347

%>

*( L'estampació d'aquest volum, segon de 7{ims de Ramon LuII, començà a Tabril de 1936: seguí amb intermittències angunioses — foris pugnae intus timores — : finí a Talba de la victòria, dia 28 de juny de 1938, vigília dels apòstols sant Pere i sant Pau. Deo gratjas Amen

i

s

i

mmuiKi» r.fw Z o »«.

B	Lull, Ramon
765	Obres de Ramon Lull
L8	.
1906
V.20

PLEASE DO NOT REMOVE CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY

I

u y \ \